Rozalén

María de los Ángeles Rozalén Ortuño va néixer  a Albacete, el 12 de juny de 1986.  Coneguda artísticament com Rozalén, és cantautora i compositora. L’artista és una important activista social, defensant amb la seva música els drets de les minories i comunitats més desfavorides.

Des de nena, María Rozalén cantava les cançons que li ensenyaven la seva mare i la seva àvia, recitava poesia i rebia les seves primeres classes de ball. Des dels 7 anys va formar part de la rondalla del barri de Fátima d’Albacete, a la qual va pertànyer durant 9 anys com a instrumentista de guitarra i bandurria, donant així els seus primerencs passos dins de la música.

Va començar a escriure cançons als 14 anys, sempre moguda per la crítica social i als 16 anys va fer el seu primer concert. Va estudiar Psicologia la universitat de Múrcia i va anar fent petits concerts arreu on podia.

L’any 2012 es va traslladar a Madrid i va estudiar un màster en Musicoteràpia. En aquella època va conèixer el productor Ismael Guijarro i el va ser quan va iniciar la seva carrera discogràfica, fitxant per la multinacional SONY Music.

Actualment compta amb quatre treballs editats: Con derecho a…, Quién me ha visto… y Cuando el río suena… El  2020 Rozalén va estrenar el seu quart i últim  disc, que porta per títol “El árbol y el bosque”.

El paso del tiempo
La cançó d’aquesta setmana pertany al seu últim disc. No és la típica cançó de cantautora sino que té un ritme “funky/disco” molt ballable. Segur que us fa entrar a l’escola amb molta energia. Les imatges del vídeoclip, que es va estrenar el maig del 2021, no us deixaran indiferents. El tema parla de com Rozalén vol afrontar el pas del temps; amb naturalitat, sense amagar les arrugues, sense resistència als canvis. És a dir sense voler semblar eternament jove.

La societat en que vivim sovint potencia el contrari: La publicitat, el cinema, les xarxes socials, els filtres i les vides perfectes d’instagram…  Aquesta cançó és optimista, i ens desperta una actitud sana i realista vers nosaltres i les persones que ens envolten.
Bona setmana a tots i totes! Espero les vostres propostes! Animeu-vos! Envieu un correu a bondiambmelodia@lesfontsescola.cat

“Quiero celebrar el paso del tiempo en mi cuerpo, celebrar que estoy viva.
Celebrar mis arrugas, mis canas, mis lunares, mis pechos, mis cambios… ¡Todo! Porque son las marcas que narran mi historia. Porque siempre nos atan a unos cánones de belleza de eterna juventud injustos e irreales. Y quiero hacerlo bailando con la producción musical más diferente y atrevida que hemos hecho hasta ahora. Funky, noventera y discotequera.” Rozalén

El paso del tiempo
Hay un surco nuevo en mi frente
Nuevas manchas en la piel, mmm
Es por todo lo que me sorprendo
Porque busco el sol hasta en invierno
Es porque mi cuerpo siempre quiere más
Monte, frío, fuego, viento
Es porque dedico el tiempo a lo que quiero
A veces tanto que no duermo

Las arrugas de mi boca, el invierno en mi pelo
Las venas en ramas marcadas en mis manos
Es mi pecho cayendo, postales de verano
Cicatrices que narran el paso del tiempo
Es porque respiro, es porque me río
Llena de contenido, los pasos del camino
Es porque no callo, comparto lo que valgo
Bailo cada día, llena estoy de vida

Llena estoy de vida
Observo el reloj de arena
Cada granito es un lunar
El tic-tac que me recuerda
Que este abril ya nunca volverá
Huesos que nombran las veces que me caí
Los errores, las destrezas
Los tejidos que me dicen que fui feliz

Que disfrute, que aún me queda
Las arrugas de mi boca, el invierno en mi pelo
Las venas en ramas marcadas en mis manos
Es mi pecho cayendo, postales de verano
Cicatrices que narran el paso del tiempo
Es porque respiro, es porque me río
Llena de contenido, los pasos del camino
Es porque no callo, comparto lo que valgo

Bailo cada día, llena estoy de vida
Llena estoy de vida
Llena estoy de vida, ah-ah
Llena estoy de vida
Llena estoy de vida, ah-ah, ah-ah

Bon dia amb melodia a Spotify!

Si sou usuaris d’Spotify us recordo que podeu seguir també el Bon dia Amb Melodia per aquesta plataforma. Hi ha una PlayList amb les cançons que estan sonant aquest curs. La llista de reproducció es va  actualitzant cada setmana amb les noves cançons.  Que no pari la música!!!

Més cançons de Rozalén

Mercedes Sosa

Mercedes Sosa
També coneguda com “La Negra Sosa” o “La voz de América”.
Va néixer a San Miguel de Tucumán (Argentina) el 9 de juliol de 1935.
Fundà el Movimiento del Nuevo Cancionero i va ser el major exponent de la Nueva Canción latinoamericana. També explorà gèneres com el tango, el rock i el pop.

Ella es definia si mateixa com “cantora” abans que “cantante”. Creia en les cançons amb missatge, en un nou ideal en el que “cantante es el que puede y cantor el que debe”. Va recolzar les causes de l’esquerra política.

El 24 de març  1976  es va produïr un cop d’estat a Argentina  en que es va deposar la presidenta Maria Estela Martínez de Perón. En el seu lloc, es va establir una junta militar, liderada pel tinent general Jorge Rafael Videla, l’almirall Emilio Eduardo Massera  i el brigadier general Orlando Ramón Agosti. La junta va prendre el nom oficial de Procés de Reorganització Nacional  i va romandre en el poder fins el desembre de 1983. Durant la dictadura els discs de Mercedes Sosa van ser prohibits i es va haver d’exiliar primer a París i després a Madrid.

El seu últim treball va ser Cantora, editat poc abans de la seva mort, un àlbum doble on interpretava 34 cançons a duet amb destacats cantants iberoamericans.

Mercedes Sosa va morir el 4 d’octubre de 2009 a Buenos Aires a l’edat de 74 anys.

Aquestes dues cançons les va triar la Susana, per acomiadar-se abans de marxar.  Són autèntiques lliçons vitals.

Va ser la nostra directora des del curs 2017-2018 fins el 2020-2021. El proper  divendres 17 de desembre al matí, ens trobarem tots i totes al pati de l’escola per realitzar un acte d’homenatge.

Gràcies per donar-nos tant Susana, allà on siguis descansa en pau.

CANCIÓN DE LAS SIMPLES COSAS
Lletra: Armando Tejada Gómez / Música: César Isella

Uno se despide insensiblemente de pequeñas cosas,
lo mismo que un árbol que en tiempo de otoño se queda sin hojas.
Al fin la tristeza es la muerte lenta de las simples cosas,
esas cosas simples que quedan doliendo en el corazón.

Uno vuelve siempre a los viejos sitios donde amó la vida,
y entonces comprende como están de ausentes las cosas queridas.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

Demórate aquí, en la luz mayor de este mediodía,
donde encontrarás con el pan al sol la mesa tendida.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

GRACIAS A LA VIDA
Lletra i Música: Violeta Parra

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado el sonido y el abecedario
con él las palabras que pienso y declaro
madre, amigo, hermano y luz alumbrando,
la ruta del alma del que estoy amando

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos
playas y desiertos, montañas y llanos
y la casa tuya, tu calle y tu patio

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano
cuando miro el bueno tan lejos del malo
cuando miro el fondo de tus ojos claros

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto
así yo distingo dicha de quebranto
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos que es mi propio canto

Pablo Alborán

Pablo Alborán

Pablo Moreno d’Alborán Ferrándiz va néixer a Màlaga, el 31 de maig de 1989. És un cantautor i músic espanyol, i  el seu nom artístic  és  Pablo Alborán.
Des de ben jove va començar a interessar-se per la música rebent formació de cant i diversos instruments com el piano o la guitarra clàssica, flamenca i acústica; aprenent amb músics professionals a Màlaga.

A partir dels dotze anys compon les seves primeres cançons. La seva carrera artística va començar de la mà d’una família flamenca que actuava en un restaurant de Màlaga, que el van batejar com El Blanco Moreno. Una mica més tard, amb catorze anys, va començar a pujar vídeos a internet. Des de llavors va ser allà on va començar a actuar en solitari.

El seu primer vídeo a You Tube va aconseguir més de 2 milions de reproduccions. Encara que el senzill que va tenir un gran èxit va ser “Solamente tu”, que va tenir més de 180 milions reproduccions sent un èxit a tot Espanya i Llatinoamèrica . Amb el pas dels anys, Pablo va conèixer el productor Manuel Illán. Amb el suport de la cantant Diana Navarro i Sergio Dalma va aconseguir enregistrar el seu primer disc amb una gran discogràfica l’any 2011.

A partir d’aquí Pablo Alborán va aparèixer a les xarxes socials i el boca-orella es va convertir en la seva millor forma de promoció. Fins al moment ha editat un total de 5 àlbums d’estudi.  L’últim disc de 2020 es titula “Vértigo” i actualment l’està presentant en una gira. També el podeu veure en diferents aparicions a T.V. especialment al programa La Voz.

Pablo Alborán també ha estat guanyador de diversos premis. Cal  destacar un Premi Goya el 2016 per la seva cançó “Palmeras en la nieve”, banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol.

Més informació al seu web oficial: www.pabloalboran.es

Por Fin
Una de les cançons més conegudes de Pablo Alborán. Pertany al seu tercer àlbum d’estudi anomenat “Terral” i editat just fa 7 anys, el novembre de 2014. Va realitzar una gira amb més de 20 països amb més de 80 concerts on la majoria les entrades estaven esgotades. Llegiu amb atenció la lletra i busqueu la vostra pròpia interpretació.

Aquesta setmana és una proposta molt especial. Ens l’ha fet arribar l’Àngels Galera, mestra durant molt de temps de la nostra escola i que enguany, encara que no treballa a Les Fonts, continua seguint les músiques del Bon Dia Amb Melodia. Moltíssimes gràcies Àngels per la teva aportació des de la distància; una cançó preciosa i una lletra plena de sentiments. Concretament ens recomana la versió en directe amb la cantant valenciana Bebe.

Molts petons i abraçades des d’Argentona. Molt bona setmana a tothom!!!

VÍDEO EN DIRECTE (PABLO ALBORAN I BEBE) Gravat a Las Ventas (Madrid)

VIDEOCLIP OFICIAL (VERSIÓ DISC)

Por Fin

Qué intenso es esto del amor
Qué garra tiene el corazón, sí
Jamás pensé que sucediera así
Bendita toda conexión
Entre tu alma y mi voz, sí
Jamás creí que me iba a suceder a mí
Por fin lo puedo sentir
Te conozco y te reconozco que por fin
Sé lo que es vivir
Con un suspiro en el pecho
Con cosquillas por dentro
Y por fin sé por qué estoy así
Tú me has hecho mejor, mejor de lo que era
Y entregaría mi voz a cambio de una vida entera
Tú me has hecho entender que aquí nada es eterno
Pero tu piel y mi piel pueden detener el tiempo, oh
No he parado de pensar
Hasta dónde soy capaz de llegar
Ya que mi vida está en tus manos y en tu boca
Me he convertido en lo que nunca imaginé
Has dividido en dos mi alma y mi ser
Porque una parte va contigo aunque a veces no lo sepas ver
Por fin lo puedo sentir
Te conozco y te reconozco que por fin
Sé lo que es vivir
Con un suspiro en el pecho
Y con cosquillas por dentro
Por fin sé por qué estoy así
Tú me has hecho mejor, mejor de lo que era
Y entregaría mi voz a cambio de una vida entera
Tú me has hecho entender que aquí nada es eterno
Pero tu piel y mi piel pueden detener el tiempo, oh
Mejor de lo que era
Aquí nada es eterno

Mercedes Sosa

Mercedes Sosa
També coneguda com “La Negra Sosa” o “La voz de América”.
Va néixer a San Miguel de Tucumán (Argentina) el 9 de juliol de 1935.
Fundà el Movimiento del Nuevo Cancionero i va ser el major exponent de la Nueva Canción latinoamericana. També explorà gèneres com el tango, el rock i el pop.

Ella es definia si mateixa com “cantora” abans que “cantante”. Creia en les cançons amb missatge, en un nou ideal en el que “cantante es el que puede y cantor el que debe”. Va recolzar les causes de l’esquerra política.

El 24 de març  1976  es va produïr un cop d’estat a Argentina  en que es va deposar la presidenta Maria Estela Martínez de Perón. En el seu lloc, es va establir una junta militar, liderada pel tinent general Jorge Rafael Videla, l’almirall Emilio Eduardo Massera  i el brigadier general Orlando Ramón Agosti. La junta va prendre el nom oficial de Procés de Reorganització Nacional  i va romandre en el poder fins el desembre de 1983. Durant la dictadura els discs de Mercedes Sosa van ser prohibits i es va haver d’exiliar primer a París i després a Madrid.

El seu últim treball va ser Cantora, editat poc abans de la seva mort, un àlbum doble on interpretava 34 cançons a duet amb destacats cantants iberoamericans.

Va morir el 4 d’octubre de 2009 a Buenos Aires a l’edat de 74 anys.

Aquestes dues cançons les ha triat la Susana per acomiadar-se abans de marxar. Són autèntiques lliçons vitals.

Gràcies per donar-nos tant Susana, allà on siguis descansa en pau.

CANCIÓN DE LAS SIMPLES COSAS
Lletra: Armando Tejada Gómez / Música: César Isella

Uno se despide insensiblemente de pequeñas cosas,
lo mismo que un árbol que en tiempo de otoño se queda sin hojas.
Al fin la tristeza es la muerte lenta de las simples cosas,
esas cosas simples que quedan doliendo en el corazón.

Uno vuelve siempre a los viejos sitios donde amó la vida,
y entonces comprende como están de ausentes las cosas queridas.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

Demórate aquí, en la luz mayor de este mediodía,
donde encontrarás con el pan al sol la mesa tendida.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

GRACIAS A LA VIDA
Lletra i Música: Violeta Parra

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado el sonido y el abecedario
con él las palabras que pienso y declaro
madre, amigo, hermano y luz alumbrando,
la ruta del alma del que estoy amando

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos
playas y desiertos, montañas y llanos
y la casa tuya, tu calle y tu patio

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano
cuando miro el bueno tan lejos del malo
cuando miro el fondo de tus ojos claros

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto
así yo distingo dicha de quebranto
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos que es mi propio canto

S’acaba el curs 2020-2021 i setmana rere setmana el Bon dia amb Melodia ha omplert de música les entrades del matí a l’escola.

Només em queda donar-vos les gràcies a tots i totes per fer-ho possible. A tothom que ha fet propostes, als tutors i tutores que heu dedicat una estona a conèixer un artista, compositor, músic; a llegir els articles, les lletres o a veure els videoclips. A tots els nens i nenes, mestres i altres persones vinculades a l’escola que m’heu proposat cançons.

Mil gràcies per donar vida a la música; sense importar les èpoques, gèneres i estils. Espero que entre tots hagiu gaudit i après a estimar música i cançons que no coneixieu abans.

Acabem el curs amb una proposta que va fer fa un temps la Magalí de 6è i que vaig pensar posar quan arribés l’estiu, la cançó Cuando me siento bien del grup canari Efecto Pasillo. Pura energia positiva, optimista i alegre!

Espero que aprofiteu el temps lliure per escoltar molta música, cantar, tocar instruments, ballar, anar a concerts… Una abraçada ben forta i molt bon estiu!!!

Cuando me siento bien

Cuando me siento bien, la sartén no se pega
Me sale la tortilla, redondita, perfecta
El frio es una excusa para abrazarte más
Si la casa está sucia, nos vamos a una hostal

Me siento bien, la música me inspira
Merengue, bachata en tu vote dormida
Con cuatro palabras te hago una poesía
Enciendo la noche y alargo los días

Soy capaz de leerte la mente
Arreglar los problemas, de toda la gente
Voy cantando las vueltas del mundo
En solo un segundo le prendo la luz al sol
Te doy mi sonrisa y te cambia la vida
Hoy tu lotería voy a ser yo, voy a ser yo

Que suerte, tenerte
Cuando amanece y me dices te quiero
Quererte, tan fuerte
Que tiemble de emoción el universo

Cuando me siento bien, aparco donde sea
Pinto los semáforos de verde siempre
Regalando suerte para que tengas un buen día
Yo soy licenciado en amor y alegría

Me siento bien, me huele a primavera
Menta, cilantro y tu piel de canela
Todo lo bonito que hay en una vida entera
Ya te lo consigo, para que tu me quieras

Soy capaz de leerte la mente
Arreglar los problemas, de toda la gente
Voy cantando las vueltas del mundo
En solo un segundo le prendo la luz al sol
Te doy mi sonrisa y te cambia la vida
Hoy tu lotería voy a ser yo, voy a ser yo

Que suerte, tenerte
Cuando amanece y me sigues el juego
Quererte, tan fuerte
Que tiemble de emoción el universo

Puedo volar y desaparecer
Colarme en tus sueños, cantar y coser
Abracadabra, me vez, no me ves
Un genio sin lámpara, hoy deseo ser
20 veces más fuerte que tu y veloz
Yo siempre estoy de buen humor

Soy capaz de leerte la mente
Arreglar los problemas de toda la gente
Voy

Que suerte, tenerte
Cuando amanece y me dices te quiero
Quererte, tan fuerte
Que tiemble de emoción el universo

Que suerte, tenerte
Cuando amanece y me sigues el juego
Quererte, tan fuerte
Que tiemble de emoción el universo

Bon dia amb Melodia a Spotify!

Recordeu que si us ha agradat la música que ha sonat al Bon dia amb Melodia, tenim una PLAYLIST amb totes les cançons del curs 2020-2021 perquè la pogueu escoltar quan vulgueu.

Carla Morrison

Carla Patricia Morrison Flores, coneguda com Carla Morrison, és una cantant, actriu, activista, productora i compositora mexicana. Va néixer a Tecate, Mèxic, el 19 de juliol de 1986.

Des de la seva infància a Mèxic, va sentir una inclinació especial per cantar. Animada per la seva convicció de dedicar-se a la música, va decidir mudar-se a Phoenix, Arizona (EUA), als 17 anys. Però l’ensenyament formal del conservatori no la convencia, i al cap de poc temps, va decidir ser autodidacta i va començar pel seu compte a tocar i crear les seves primeres composicions musicals.

El grup Babaluca

El seu primer projecte anomenat Babaluca  es va consolidar com a banda amb la incorporació de Nick Kizer i Nichole Petta i ben aviat es va posicionar com un dels projectes més importants del panorama musical local.

Durant aquesta etapa, la cantant també va col·laborar en  amb Mark Erickson, músic multi-instrumentista i membre de Colorstone. El grup Babaluca tenia força èxit en l’escena indie però Morrison no se sentia prou motivada i va decidir abandonar el projecte i tornar a Mèxic per continuar la seva carrera en solitari.

El 2009, va llançar el seu primer EP, titulat «Aprendiendo a aprender», produït de formaautònoma en l’estudi de Jordan Beriault a Tempe, Arizona. Al poc temps, aquest disc va a agradar al públic i als mitjans, posicionant entre els projectes musicals més prometedors de la nova escena mexicana, portant-la a actuar en gran part del país. El disc conté temes compostos i produïts per ella. Fins i tot els temes «Esta soledad» i «Lágrimas» van ser utilitzats en el programa de televisió “Soy tu Fan”. Posteriorment, la cantant mexicana Natalia Lafourcade es va interessar en ella i li va oferir produir un nou EP.

Portada del disc “Déjenme llorar”.

 Va debutar com a actriu en la pel·lícula Ana Maria in Novel·la Land i tres cançons seves («Me encanta», «Hasta la piel» i «Yo sigo aquí») van ser utilitzades per a la banda sonora.
Va cantar en viu «Un beso» en la cerimònia dels Premis Grammy de 2017. De fet, ha estat guanyadora de tres premis Grammy Llatí; dos per millor cançó alternativa amb «Déjenme llorar» (2012) i «Vez primera» (2016) i un per el seu àlbum debut «Déjenme llorar» (2012).

Morrison ha aconseguit reconeixement a diversos països d’Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units on  ha tocat arreu en festivals de música multitudinaris. Al llarg de la seva trajectòria musical ha col·laborat amb artistes com Julieta Venegas, Enrique Bunbury, Leonel García, Eugenia León, Esteman, Kinky, Vega, Macklemore & Ryan Lewis, Dani Martín, Lila Downs, J Balvin, Nicky Jam, Mon Laferte i Ricky Martin entre altres.

Aquesta setmana és una proposta de l’Àngels Galera, cap d’estudis i directora en funcions de la nostra escola. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia amb aquesta cançó; una veu que canta des de les emocions. Espero també les vostres propostes!

Bona setmana a tothom!

Disfruto
Me complace amarte
Disfruto acariciarte y ponerte a dormir
Es escalofriante
Tenerte de frente, hacerte sonreír
Daría cualquier cosa
Por tan primorosa, por estar siempre aquí
Y entre todas esas cosas
Déjame quererte, entrégate a mí
No te fallaré
Contigo yo quiero envejecer
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia

Ah-ah-ah-ah Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh

Disfruto mirarte
Cada movimiento
Un vicio que tengo
Un gusto, valorarte
Nunca olvidarte
Entregarte mis tiempos
No te fallaré
Contigo yo quiero envejecer
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia
Ah-ah-ah-ah Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh Uh-uh-uh-uh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh

Per saber-ne més

Carla Morrison va presentar l’any 2017 una conferència per TEDx anomenada De quién dependo? on va compartir la seva experiència com a dona i artista independent.                        Son només 14 minuts,  interessants per  conéixer i entendre aquesta gran artista, que treballa incansablement al marge de les grans discogràfiques i del negoci de la música pop “estandard”.  Molt recomanable!

Pablo Alborán

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz més conegut com a Pablo Alborán va néixer a Màlaga el 31 de maig de 1989.
Fill de pare malagueny i mare francesa ja de petit s’interessà per la música i es va formar en piano, guitarra clàssica, flamenca i acústica. També va estudiar cant amb músics professionals de Màlaga.

De molt jovenet va fer les seves primeres actuacions en un restaurant amb altres músics i als 14 anys va començar a penjar vídeos seus en solitari a Internet en una Xarxa Social de música anomenada MySpace (You Tube encara no existia! *es va crear el 2005 als Estats Units).

Gràcies al suport del cantant Sergi Dalma, Pablo Alborán va fitxar per la gran  discogràfica Warner i va debutar el 2010, amb el seu primer llançament oficial, «Solamente tú», primer senzill del seu àlbum debut. Aquest debut va aconseguir el primer lloc en la seva primera setmana en vendes a Espanya.
El videoclip (ara si, penjat a You Tube) va tenir molt d’èxit i va aconseguir 2 milions de reproduccions en pocs dies! Actualment té més de 530 milions de reproduccions!

Nou mesos després de llançar el seu primer àlbum (Pablo Alborán), va publicar En acústico, primer concert gravat en viu pel cantant, que va debutar  de nou en el primer lloc a Espanya. Diverses setmanes després es va llançar a Portugal, aconseguint  també ser nº1 durant diverses setmanes.

Pablo Alborán ha estat guanyador d’un Premi Goya el 2016 per la seva cançó “Palmeras en la nieve”, banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol, al costat del compositor Lucas Vidal.

Durant aquests més d’11 anys de carrera, Pablo Alborán ha editat un total de 5 discs d’estudi i dos en directe. Ha col·laborat amb diversos artistes nacionals i internacionals i segueix en actiu.
Actualment està promocionant el seu últim àlbum anomenat Vértigo (2020).

Corazón Descalzo
Aquesta setmana és una proposta de la Ylenia de 4tC. M’ha fet arribar una carta preciosa amb dibuixos  per triar la  cançó Corazón Descalzo (2020).
Gràcies Ylenia per participar al Bon Dia amb Melodia.

Realment Pablo Alborán no s’ha deixat portar per les modes i continua fent un estil de música molt personal amb cançons sobretot que tracten d’amor i desamor que transmeten emocions. Segur que  no us deixarà indiferent.
Bona setmana a tothom!!!

Corazón descalzo
Pablo Alborán

He rebuscado entre tus cosas
Y no encontré más que una nota que guardé
Donde decías que ibas a volver
Más tarde de las diez

De los segundos hice orillas
En las cuales casi nunca hacía pie
Los días abarcaban tanto
Que todavía sigo aquí esperando
Oír tus llaves a través de la pared

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

En cada huella de mis manos
En cada tecla de mi piano te busqué
Algunas fingen que te han visto
Sin disimulo pongo el mundo del revés

Hice jardines de silencios
En los cuales casi nunca vi llover
Haciendo de aprendiz en bare
Acabé besando todos los cristales
Cuando el reflejo me engañaba alguna vez

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

Curiositats
Pablo Alborán ha participat dues vegades al Disc de la Marató de TV3 cantant en català: l’any 2013 i el 2018. Què us sembla?

Col·laborant amb la cantant internacional Dua Lipa en una gala el 2018. Piano i veus.

Col·laborant amb l’Alejandro Sanz en directe a Las Ventas (Madrid).

Comencen els dies més bojos de l’any…
La setmana del Carnaval!!!
El Rei Carnestoltes a l’escola  ha arribat i tot ho ha capgirat!

La cantant cubana  de música tropical Celia Cruz (1925-2003)

Víctor Daniel

Aquesta setmana Sa Magestat Rei Carnestoltes ens fa la proposta al Bon dia amb Melodia amb la cançó “La Vida es un Carnaval“.  Un tema escrit pel compositor, productor i arreglista argentí Victor Daniel. Ha escrit més de 600 cançons!  la més coneguda de totes, La vida es un Carnaval.

La cançó  va ser enregistrada per primer cop per la cantant cubana Celia Cruz al seu disc “Mi vida es cantar” l’any 1998.

Celia Cruz

El seu nom real era… Úrsula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso, més coneguda com a Celia Cruz  va néixer a l’Havana (Cuba) el 21 d’octubre de 1925 i va morir a Nova Jersey (EUA) el 16 de juliol de 2003. Va ser una de les cantants de salsa més famoses, i va obtenir 23 Discos d’Or. Internacionalment se la coneixia com “La reina de la salsa” i “La guarachera de Cuba”.

El desig del pare de Celia era que ella fos professora de castellà però un dels professors de l’escola de Celia va dir-li a la cantant que, si es feia professional de l’espectacle (Celia ja havia començat a cantar de forma amateur), podria guanyar en un dia els diners que un professor guanyava en un mes. L’any 1948 Celia Cruz va enregistrar el seu primer disc.

L’any 1950 va entrar a formar part de la coneguda orquestra cubana Sonora Matancera  i hi va actuar durant 15 anys fent gires per Sud-amèrica. En aquesta època va fer la seva popular exclamació musical: Azúcar!, que era una evocació de la seva Cuba natal.

Va deixar definitivament Cuba  el 1960 poc després de la victòria de la Revolució Cubana de Fidel Castro i ja mai més va poder tornar-hi. Ella i el seu marit, Pedro Knight (amb qui no tingué fills), van adoptar la ciutadania estaunidenca.

El 1974 , va gravar un disc amb Johnny Pacheco , (Celia & Johnny), que va tenir molt d’èxit. A partir de llavors va unir-se a la Fania All Stars , formada per artistes del segell  discogràfic Fania, amb els quals va actuar per tot el món.

Durant els anys 80, va realitzar diverses gires en solitari per Europa i Sud-amèrica. El 1989, va guanyar el seu primer Premi Grammy pel disc que va gravar amb Ray Barretto.

El 1998, com ja hem dit,  va llançar el disc Mi vida es cantar on interpretava La vida es un carnaval, que es va convertir en un dels seus temes més representatius.

L’any 2000 guanyà un Grammy Latino per l’àlbum Celia and Friends. El 2001 en guanyà un altre per Siempre Viviré i el 2002, per La Negra Tiene Tumbao.

Després de la seva mort el 2003, encara va rebre diversos premis pel seu àlbum pòstum Regalo Del Alma.

Curiositats

Portada del disc “Los campeones de la salsa”

De totes les versions que existeixen, que n’hi ha moltíssimes, destaquem  a mode d’homenatge la que va gravar Pau Donés amb el grup Los Campeones de la Salsa en un disc titulat Vuelve la SALSA ¡Viva la SALSA! l’any 2015. La versió també es va incloure en el disc recopilatori “Jarabe de Palo 20 Años” editat l’any 2017.

U

La vida es un carnaval
Todo aquel que piense que la vida es desigual
Tiene que saber que no es así
Que la vida es una hermosura, hay que vivirla
Todo aquel que piense que está solo y que está mal
Tiene que saber que no es así
Que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien
Ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel
Tiene que saber que no es así
Que tan solo hay momentos malos y todo pasa
Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar
Tiene que saber que no es así
Que al mal tiempo, buena cara, y todo cambia
Ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Es para reír
(No hay que llorar) Para gozar
(Carnaval) Para disfrutar
(Hay que vivir cantando)
La vida es un carnaval
(No hay que llorar) Todos podemos cantar
(Carnaval) Ay, señores
(Hay que vivir cantando)

I SOBRETOT, TAL COM MANA EL REI CARNESTOLTES… TOTHOM A  SALTAR, CANTAR I BALLAR
PRACTIQUEU ELS BALLS AMB ELS VÍDEOS DE LA  PRIMERA I SEGONA CONSIGNA!

Jorge Drexler

Jorge Drexler va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1964, fill de pare alemany i mare uruguaiana.
Als cinc anys comença a estudiar piano i als onze guitarra clàssica. La seva formació musical també inclou llenguatge musical, armonia, composició i tècnica vocal.
Va estudiar medicina igual que els seus pares, es va graduar de metge per la Universitat de la República i va exercir d’otorrinolaringòleg fins que es dedicà professionalment a la música.

En la seva època d’estudiant escrivia poesia i va guanyar un premi literari a la universitat. Al cap de dos anys el 1989 va començar a escriure les seves pròpies cançons. Va gravar dos àlbums, que van rebre bones crítiques però que van ser posats a la venda només a l’Uruguai.

Sabina i Drexler, amics de fa molt temps.

El desembre de 1994 Drexler va fer de teloner  en un concert del conegut cantautor Joaquin Sabina a Montevideo i es van fer molt amics, una amistat que encara perdura.

 El 1996, Drexler va tornar a Espanya per a gravar un disc i al cap d’un temps es quedà a viure a Madrid on  acostuma a  viure la major part de l’any.

Fins al moment ha editat una quinzena de discs, entre àlbums d’estudi, directes i EP’s. L’últim àlbum és de 2017 i es titula Salvavidas de hielo.

La seva música és una combinació de ritmes tradicionals uruguaians (candombe, murga, milonga), bossa nova, pop, jazz i música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals i originals. Les paraules i la poesia compleixen un paper important en les seves cançons. Els temes més constants de Drexler són l’amor, les reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió (malgrat que el seu pare era jueu i la seva mare cristiana no practicant, Drexler explica que va viure una infància  on els membres de la  seva familia es respectaven i  s’entenien molt bé malgrat la gran diversitat de seves creences religioses).

Al llarg de la seva carrera ha guanyat premis molt importans: Òscar a la millor cançó Original (2005), Goya a la millor música original (2011) i diversos premis Latin Grammy  (2014, 2018).

El Guernica: mural cubista (3,50m x 7,80m) encarregat a Picasso per l’Exposició Internacional de París l’any 1937.

Décimas para el Guernica

L’any 2017 es van celebrar 80 anys del quadre Guernica que el govern de la Segona República Espanyola va encarregar  pintar a  Pablo Picasso. Si voleu conéixer més sobre el quadre, sobre Pau Picasso i l’origen de quadre us recomano aquest breu article de National Geographic

Per celebrar els 80 anys del Guernica, Drexler  i altres músics van ser convidats a un projecte audiovisual de Radio 3 i RTVE per a fer un petits recitals de tres cançons al Museo del Prado on s’exhibeix la pintura.

Drexler va decidir cantar dues cançons seves relacionades amb la guerra “Milonga del moro judío” i “El pianista del gueto de Varsovia”.
La tercera cançó titulada “Décimas para el Guernica” la va crear expressament  a partir de versos de diversos autors. Va demanar als seus seguidors de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) que l’ajudessin a fer la lletra i li enviessin décimes (una forma mètrica antiga de versos de 8 sílabes). Al cap d’uns dies va rebre 1600 propostes, va triar les quatre que més li van agradar (els versos de Juanlu Mora, María Jimenez Serrano, Andrés Romero i Mopo Meursault), va muntar la lletra definitiva de la cançó i li va posar música. Una experiència literària participativa molt interessant i enriquidora. A les xarxes oficials de Jorge Drexler podeu veure tot el procés.

Aquest Bon Dia amb Melodia és una proposta totalment relacionada amb el DENIP, el  Dia escolar de la No violència i la Pau que celebrarem el  divendres 29 a l’escola però treballarem durant tota la setmana. Décimas para el Guernica és un petit exemple  de com la  pintura, la música, l’art en general i la cultura es poden unir i esdevenir una eina per lluitar a favor de la pau. Bona setmana a tothom!

Jorge Drexler

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Cada trazo en la pintura
Sostiene de horror un grito.
Guernica, un rumor maldito
Te atraviesa cada hechura
Y muerde a cada criatura
Sobre el violento retablo,
Mientras un sordo vocablo
De muerte el óleo rubrica
Y te desangras, Guernica
Por los pinceles de Pablo.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

Plomo, polvo, hambre, horca,
Almas cívicas y escuelas;
Pluma, sangre, panes, muelas,
Un fusil, García Lorca.
Los cultivos de mazorca,
Las llanuras sin trincheras,
Los cuarteles, las afueras,
La locura colectiva…
Quien lo ha visto, quien lo viva
Huye, pinta o vocifera.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Seno, candil, voz, cometa
Todo en la guerra se ahoga
Y cuando asfixia la soga
Para en seco la veleta.
Saltemos como un atleta
En busca de brisa pura,
Dejemos que la sutura
De miedo la cosa el arte.
Sea el poema estandarte
Que avanza en la noche oscura.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Toma esta flor obstinada
Que entre los escombros crece;
Que así como reaparece,
Como un candil, la alborada
Y en cada fe silenciada
Una campana repica,
Y aun por la grieta mas chica
La raíz derriba al muro.
No hay verde con más futuro
Que los grises del Guernica.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

Si voleu saber més…
Drexler va enregistrar una conferència TED titulada Música, poesia e identidad molt interessant on explica el procés creatiu i un munt de coses més a partir de  la cançó “Milonga del moro judio”.