Pau Donés i Cirera

Compositor, vocalista i guitarrista  líder de la banda Jarabe de Palo va néixer a Barcelona l’onze d’octubre de 1966 i va morir a la Vall d’Aran el 9 de juny de 2020.

Va començar el seu camí en la música amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, va formar el seu primer grup, Jay & Company Band, i més tard, Dentaduras Postizas.

 Es va llicenciar en Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i mentre estudiava, treballava fent de model publicitari. Quan va acabar la carrera va treballar en una agencia de publicitat com a executiu de comptes, feina que compaginava amb concerts en locals nocturns de Barcelona. Amb els diners que va aconseguir treballant-hi va adquirir el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster, i amb aquests mitjans va gravar els seus primers temes.

Amb el temps va formar Jarabe de Palo, grup que va començar a ser conegut a la tardor de 1996. El seu primer tema, “La Flaca”, es va fer famós gràcies a un espot publicitari en plena primavera de 1997 i després es va consolidar com uns dels grups de més èxit a Espanya i amb una àmplia discografia.

“La Flaca” està inspirada en una noia que va conèixer en un viatge a Cuba. Ella representava el ritme de l’illa, l’esperit, la vida i l’ambient cubà. El videoclip es va gravar a Nova York.

Durant 22 anys al capdavant de Jarabe de Palo Pau Donés ha publicat 14 discs i ha col·laborat amb molts músics de nivell com Jorge Drexler, Antonio Vega, Chrissie Hynde (Cantant de The Pretenders), Célia Cruz i molts més.

El passat dimarts, 9 de juny del 2020 ens va deixar, a l’edat de 53 anys com a conseqüència del càncer  que patia des de l’agost del 2015.
Amb una actitud sempre molt transparent pel que fa al càncer, el 5 d’abril del 2016 va anunciar en el seu compte de Facebook que havia superat la malaltia, però un any després va patir una metàstasi al fetge. Malgrat tot, va tirar endavant una gira, un nou disc i la redacció de la seva biografia, 50 palos: … y sigo soñando.

Aquest mes de maig, Pau Donés havia reaparegut amb Eso que tú me das, un avançament del seu nou treball, Tragas o escupes, que estava previst inicialment per al setembre però que finalment es va publicar abans. “Per tot el que he rebut, ser aquí val la pena. Per tot el que he rebut, ara sé que no estic sol. Ara et tinc a tu, amic meu, el meu tresor. Ets el millor que m’ha donat la vida”.

Eso que tú me das

Todo lo que me das
Es mucho más de lo que pido
Todo lo que me das
Es lo que ahora necesito
Eso que tú me das
No creo lo tenga merecido
Todo lo que me das
Te estaré siempre agradecido

Así que gracias por estar
Por tu amistad y tu compañía
Eres lo, lo mejor que me ha dado la vida

Por todo lo que recibí
Estar aquí vale la pena
Gracias a ti seguí
Remando contra la marea
Con todo lo que recibí
Ahora sé que no estoy solo
Ahora te tengo a ti
Amigo mío, mi tesoro

Así que gracias por estar
Por tu amistad y tu compañía
Eres lo, lo mejor que me ha dado la vida

Todo te lo voy a dar
Tu calidad, por tu alegría
Me ayudaste a remontar
A superarme día a día
Todo te lo voy a dar
Fuiste mi mejor medicina
Todo te lo daré
Sea lo que sea, lo que pidas

Y eso que tú me das
Es mucho más
Es mucho más
De lo que nunca te he pedido
Todo lo que me das
Es mucho más
Es mucho más
De lo que nunca he merecido
Eso que tú me das
Eso que tú me das

 

Espero que us agradi la proposta d’aquesta tercera setmana de curs. Pau Donés ha sigut un gran músic  i les seves cançons vitals i optimistes ens han acompanyat d’alguna o altra manera a diverses generacions.

Bona setmana  a tots i totes!!!