Category Archives: Música en castellà

CELEBRAR – JUDIT NEDDERMANN

BIOGRAFIA
Va néixer el 1991 en una família de músics que sempre li ha donat suport i va créixer a Vilassar de Mar. Cantant i compositora, compta amb cinc discs publicats en solitari i un disc conjunt amb la seva germana Meritxell Neddermann. Ha col·laborat gravant o compartint escenari amb artistes com Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, Pedro Guerra, MARO, Noa, Jorge Drexler, Andrés Suárez, Rozalén, Miguel Poveda, Macaco i molts més.

És la compositora de la música per l’obra ‘Canto jo i la muntanya balla’, peça teatral basada en la novel·la homònima d’Irene Solà
. Durant deu anys va ser la cantant de The Gramophone Allstars, liderat per Genís Bou, amb el que va gravar cinc discs. També una llarga i estreta col·laboració amb la pianista Clara Peya, el projecte conjunt amb el Quartet Brossa ‘Viatge d’hivern’ i la seva participació a Coetus.

Ha estat guardonada amb un Premi Max, un Premi Butaca, dos premis Enderrock, el Premi Miquel Martí i Pol i un Premi Descobertes.

Celebrar

Vivo celebrando cada día
Como si fuera el primero
En que he respirado así
Vivo celebrando cada día
Como si fuera el primero
En que yo nací

Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo

Vivo celebrando cada día
La familia que la vida
Me va dando al compartir
Vivo celebrando cada día
Las amigas que sostienen
La mujer que habita en mí

Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!

Celebrar
Es mi destino
Piedra y camino
Vivo celebrando cada día
Cantautoras y canciones
El milagro al coincidir
Vivo celebrando cada día
Sin saber cuando mi tiempo
Llegará a su fin

Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Celebrar es mi destino
Celebrar pero celebrar contigo
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!
Nos vamos pra celebrar!

Curiositats

MEDITERRÁNEO – JOAN MANUEL SERRAT

Aquesta setmana escoltarem una de les millors cançons escrites en llengua castellana en les últimes dècades, es tracta de Mediterráneo del gran Joan Manuel Serrat. Editada per primer cop l’any 1971. Gaudiu-la!

Joan Manuel Serrat i Teresa  va néixer a Barcelona, el 27 de desembre de 1943;  és un dels cantautors i músics catalans més populars. Es tracta d’una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. La seva obra conté influències d’altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular de l’Amèrica Llatina. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. La seva extensa discografia consta de consta de 32 àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i 13 àlbums recopilatoris. Als seus 80 anys és una llegenda viva de la cançó d’autor i de la música en general.

Últim concert de comiat de Serrat. (desembre 2022)

Joan Manuel Serrat, un dels cantautors catalans més emblemàtics, es va acomiadar dels escenaris amb un últim concert el desembre de 2022 al Palau Sant Jordi de Barcelona, després d’una llarga gira de comiat.

Convertit per mèrits propis en símbol per a diverses generacions, Serrat no tanca la porta a seguir gravant temes o fins i tot oferir algun recital de forma puntual, però ha deixat clar que, als 80 anys, les grans gires són cosa del passat.

Autor de prop de 300 cançons, 32 discos d’estudi (6 en directe i desenes de recopilatoris), gairebé sis dècades de carrera contemplen un artista únic i immortal, un trobador etern que ha protagonitzat alguns dels moments més brillants de la música a casa nostra.

Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa
Escondido tras las cañas duerme mi primer amor
Llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya
Y amontonao en tu arena
Tengo amor, juegos y penas, yo
Que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno
Que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul
Para que pintes de azul tus largas noches de invierno
Y a fuerza de desventuras
Tu alma es profunda y oscura
Y a tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos
Como el recodo al camino
Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino
Tengo alma de marinero
¿Qué me voy a hacer?, si yo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Y te acercas y te vas después de besar mi aldea
Jugando con la marea, te vas pensando en volver
Eres como una mujer perfumadita de brea
Que se añora y que se quiere
Que se conoce y se teme, ay
Si un día para mi mal viene a buscarme la parca
Empujad al mar mi barca con un Levante otoñal
Y dejad que el temporal desguace sus alas blancas
Y a mí enterradme sin duelo
Entre la playa y el cielo
En la ladera de un monte más alto que el horizonte
Quiero tener buena vista
Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista
Cerca del mar porque yo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Y, lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la-la-ra
Lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la, la-rai
Lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la-la-lai-ra

Curiosistats
Campanya a favor dels refugiats #VolemAcollir amb un vídeo emotiu amb moltes col·laboracions (2017).

*ESPECIAL 2 DE MAIG: SE BUSCAN VALIENTES (LANGUI) / RISPECT (XIULA)

02/05/24  DIA CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR
El 2 de maig amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, el Departament d’Educació posa a l’abast de la comunitat educativa activitats relacionades amb aquesta problemàtica.

L’assetjament afecta milions d’infants i joves a les escoles d’arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer el Dia internacional contra l’assetjament escolar el 2 de maig de l’any 2013 amb l’objectiu de conscienciar a tota la població.

L’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que té l’origen al centre escolar, en el que es posa de manifest una situació d’abús de poder. Aquest maltractament pot comportar agressions físiques, verbals o d’exclusió social que sempre tenen un impacte psicològic en l’alumnat en rol de víctima i la resta d’alumnat que està en rol d’espectador.

Més informació a: gencat.cat

Se buscan valientes
Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

Se buscan valientes que ayuden y se enfrenten a Darth Vader
Y a algún gamberro más que con abuso siempre van
Achanta bravucón y presta atención a la lección

Pasa ya la hoja, que te quedas atrás
El respeto en esta página yo ya subrayé
Que la mochila, si no hay libros, no te debe pesar
Se valiente y no permitas lo que viste ayer

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Ahí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Hoy con valentía tiro yo para clase
No es justo que a mi compañero esto le pase
No confundas una broma con llegar al desfase
Que parar la situación bastante ya se pasó

Nuestra rima es combativa, no la vas a callar
A que si me pongo delante ya no vas a empujar
Ya no estás solo compañero, no te va a pasar nada
Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Hí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil

Els Xiula ens disfressem de malotes per donar un missatge buenote.
RISPECT és una cançó que neix com un clam i vol esdevenir una eina pedagògica. Un torrent d’idees que infants i adolescents poden escoltar perquè es parla en el seu llenguatge de rima, electrònica i autotune.
RISPECT és el primer avançament del tercer disc de XIULA: El Gest Prodigiós.

Vídeo dirigit i realitzat per Singu RdeRiera

 

RISPECT (Anti-bullying trap)

Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving, però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving, però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

PÁJAROS DE BARRO – MANOLO GARCÍA

Aquesta segona setmana de trimestre escoltarem un gran tema de Manolo García titulat “Pájaros de Barro”

Manuel García García-Pérez, conegut com a Manolo García  va néixer a Barcelona el 18 d’agost de 1955. Va formar part del grup El Último de la Fila, juntament amb Quimi Portet.

Manolo García començà musicalment com a bateria de grups de ball, actuant a bars i festes locals amb conjunts com Materia Gris. Poc després, unit a altres músics com Antonio Fidel o Esteban Martín comença a crear un repertori propi, formant-se així a Los Rápidos, grup que sols edità un LP amb la discogràfica EMI, Rápidos, el 1981, disc de pop-rock convencional dels vuitanta. Malgrat les bones crítiques, el disc no va tenir suficients vendes i la discogràfica no els va publicar un segon àlbum, del qual ja en tenien la maqueta.

Amb Quimi Portet comencen tocant cançons de “Los Rápidos” i no és fins al 1985 que decideixen fundar El Último de la Fila i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tot Espanya i una abundant discografia, fins que el grup es va dissoldre el 1998.

Manolo García va iniciar la seva aventura en solitari amb Arena en los bolsillos, un àlbum que va sortir a la llum al maig de 1998 i amb el qual va obtenir un èxit rotund amb més de 700.000 còpies venudes i més de 90 concerts per tot l’Estat. A més, gràcies a aquest treball va aconseguir el premi Ondas al millor artista en directe, dos Amigo al millor solista espanyol i al millor àlbum, i tres Premis de la Música, al millor artista pop, millor LP i millor producció artística.

Actualment amb 68 anys segueix 100% en actiu editant discos i fent molts concerts. El 18 de maig de 2024 concretament estarà al Palau Sant Jordi de Barcelona en un extensa gira presentant el seu darrer disc.

Més informació a la seva web oficial: https://www.manolo-garcia.com/

Pájaros de Barro
Pertany al seu primer disc en solitari editat el 1998. Comparteixo un anàlisi poètic força detallat de la cançó per si voleu anar desgranant vers a vers (Font: https://www.traslacancion.com/)

El tema de la canción es vivir el momentocarpe diem. A pesar de que estemos pasando por una mala racha, hay que salir de ahí y comenzar a vivir, ya que la vida es efímera. La canción es un llamamiento al despertar de ese letargo en el que los días pasan sin penas ni gloria, días en blanco, para volver a disfrutar de la vida y vivir con mayor intensidad.

La canción comienza con la siguiente estrofa:

“Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.”

El tiempo y el viento te pueden arrastrar en la vida hacia momentos complicados. Las playas desiertas pueden significar una metáfora de la soledad, percibida sobre todo tras la ruptura de una relación de pareja. Sin embargo, el narrador toma la iniciativa de actuar y cerrar el libro de las horas muertas: no quiere que transcurra más tiempo sin realmente vivir.

“Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro y los hecho a volar.”

El título de la canción hace referencia a un milagro relatado en el Evangelio apócrifo de Pseudo Tomás. Jesús, de niño, cogió barro blando para moldear doce pajarillos que posteriormente se convirtieron en pájaros de verdad y echaron a volar.

En la segunda estrofa repite parte de la primera pero con el siguiente cambio en los últimos versos:

“Hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.

Estamos por tanto ante un cambio de actitud, un punto de inflexión en el que decimos: basta. Y como todo cambio, necesita de una motivación para realizarlo. En este caso, la motivación es viajar, descubrir el mundo, perderse por los mapas:

“En los mapas me pierdo.Por sus hojas navego.Ahora sopla el viento,cuando el mar quedó lejos hace tiempo”

Y aunque hayamos despertado del letargo, los sentimientos negativos siguen ahí y son heridas difíciles de cerrar. Aunque Manolo García ya nos ha introducido que está triste, no sabemos realmente el porqué, lo que explica a continuación y podemos entenderlo como el final de una relación de pareja:

“Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa.
Ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.”

Y Manolo García vuelve a hablar de ese espíritu viajero que le hace recorrer valles y carreteras, siguiendo el ritmo del viento. Y esta ilusión por viajar, por conocer el mundo, lo hace libre.

“En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Cuando no tengo barca, remos ni guitarra.
Cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.”

Manolo García nos enseña en Pájaros de Barro que la vida es efímera, que es un regalo que no debemos desperdiciar. No hay que vivir sin disfrutar, no hay que dejar páginas en blanco.

  • Vídeo en directe al Palau Sant Jordi 2017. Espectacular!

Pájaros de Barro:

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.

Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro y los hecho a volar.

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.

En los mapas me pierdo.
Por sus hojas navego.
Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa.
Ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.

En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Cuando no tengo barca, remos ni guitarra.
Cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo

VOLAR – MACACO


Dani Macaco
Dani Macaco és un dels artistes més importants de l’escena musical espanyola i un dels més influents músics llatins de tot el món. Els seus orígens artístics es remunten a la fusió musical d’estils que es va cuinar als carrers de Barcelona a principis de la dècada del 2000. Una escena artística que bullia i que va il·lustrar artistes tan interessants com Ojos De Brujo, Manu Chao, Amparanoia …

Macaco ha estat guardonat amb multitud de premis que confirmen el seu estat, aconseguit després de més de  20 anys de trajectòria musical i amb un perfecte equilibri entre popularitat i credibilitat. El so Macaco és absolutament únic i perfectament distingible. Una barreja de reggae, rumba i altres sons llatins amb un Groove únic i que donen com a resultat grans cançons amb estructures pop i tot això afegeix la seva veu personal i el seu estil beatbox que ho fan inconmovible.

Macaco ha portat el seu intens directe a tot el món, participant en alguns dels festivals més rellevants d’Europa, Llatinoamèrica, entre ells, Rock In Rio Brasil, Vive Latino Mèxic, etc.

Macaco gaudeix de gran respecte per part de la comunitat artística a tot el món. Prova d’això són les múltiples i variades col·laboracions que ha realitzat al llarg de la seva carrera amb músics, escriptors, realitzadors de tot el món. Entre altres, destaquen a JUANES, JUAN LUIS GUERRA, DAVID BYRNE, MICHAEL FRANTI, JULIETA VENEGAS, YOSSOU N’DOUR, JOSE SARAMAGO, ENRIQUE BUNBURY, ORISHAS, SEU JORGE, BEBE, MARCELO D2, BRETT DENNEN, JORGE DREXLER, ANDREA ECHEVERRI, XIMENA XARIÑANA; NATALIA LAFOURCADE.

Macaco és un artista socialment actiu i compromès amb el medi ambient. Col·labora des de fa temps amb importants institucions per a la conservació del medi ambient. El seu projecte MOVING, recolzat i coproduït juntament amb National Geographic, va fer-ne un merescut prestigiós ONDAS pel seu suport a la lluita per la conservació de l’ecosistema.

A la xarxa es poden trobar centenars de vídeos molt diversos de perfil social i mediambiental inspirats en la música i el missatge de Macaco. Tots aquests aspectes fan de Macaco un artista únic i que gaudeix de respecte, prestigi i una base fidel de seguidors, una audiència apassionada i diversa que creix exponenciament cada dia.

Volar (2015)
Dime mi niña
Si tu eres mi casa
Por que mi paso se retrasa
Y a veces no sabe volver
Dime mi niña
Si tu eres mi espejo
Por que aveces mi reflejo
No se asoma, no se deja ver

Serán mis melodías
Que confirman mis heridas
Sera mi vos
Que camina de puntillas
Sera tu mirada secreta
Que seduce a tu dueño
Sera tu historia y la mía
Que vuelan tras un mismo sueño

Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar
Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar

Soy el esclavo de tu sombra
La orilla de tu boca
Tu dolor, tu medicina
El que te espía tras la cortina
Soy el riesgo de un trapecio
La penitencia y la fe
Una diana sin acierto
Un laberinto sin pared

Te regale la luna
Me sumerjo en tu laguna
Buscando la vacuna
Que me devuelva la fortuna
De volar junto a ti

Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar
Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar

Tan solo yo me puedo salvar
Tan solo yo me puedo curar
Que cambien las estaciones que cambie el plan
Pero que nunca cambie la meta de juntos volar
Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar
Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar
Volar, volar
Subir bajar contigo
Sin alas volar

RITA PAYÉS: NUNCA VAS A COMPRENDER / LA GENT QUE ESTIMO (OQUES GRASSES)

Rita Payés Roma va néixer a Vilassar de Mar el 29 de setembre de 1999. És una compositora, trombonista i cantant de jazz i bossa nova catalana.

S’inicià com a trombonista en el si d’una família plena de músics. Més tard estudià a l’institut IEA Oriol Martorell i va entrar a la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, on també va començar a cantar al costat d’Andrea Motis, Magalí Datzira i Eva Fernandez.

Es va graduar en trombó de jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Encara adolescent, Payés va enregistrar dos treballs amb Joan Chamorro, obtenint l’any 2015 el premi Enderrock a la millor proposta de jazz. El mestre va dir d’ella: Sobretot és música, en tota l’extensió de la paraula.

Després de la bona acollida d’aquests dos treballs, el 2019 Rita va publicar junt amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, un nou àlbum titulat Imagina. Per presentar-lo, totes dues van fer una gira amb la que van viatjar per països com Regne Unit, Hongria, França, Suïssa, Itàlia, Marroc, Suècia i Grècia.

L’artista anuncià el gener de 2021 la imminent sortida d’un nou treball compartit de nou amb la seva mare,que va veure la llum el dia 16 d’abril, amb el títol Como la piel. Aquest disc li va valer el Premi Alícia al talent emergent 2021, guardó que atorga l’Acadèmia Catalana de la Música.

El 2021 va col·laborar a la cançó “La gent que estimo” del disc “A tope amb la vida” d’Oques Grasses i va ser mare d’una nena, la Juna

Discografia
2015 – Joan Chamorro presenta Rita Payés (amb Joan Chamorro).
2016 – Lua amarela (amb Joan Chamorro).
2019 – Imagina (amb Elisabeth Roma).
2019 – My Ideal (Venus Records)
2019 – In New York (Venus Records)
2021 – Como la piel (amb Elisabeth Roma).

Nunca vas a comprender i La Gent que estimo
Comencem el 2024 amb aquest gran tema de la Rita, una cançó a ritme de bossanova inclosa en el seu darrer disc de 2021. No us perdeu el vídeoclip, quanta sensibilitat! Ia continuació “La gent qu estimo” amb Oques Grasses. Bona setmana a tots i totes!

Nunca vas a comprender
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro
Nunca vas a comprender
Que yo te quise
Nunca vas a comprender
Cómo lo hice
Tú me hablabas del amor
De eso tan bello
Te faltó por demostrar
Que eras capaz de vivir aquello
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro

La Gent que estimo
Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí
Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí
Soc feliç
Prop del perill
Només soc com un desig
Com un desig
Queda amor
En aquest món
I t’estimo molt
I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps
El record del que vam ser
“Que tot se’n vagi a la merda”, hey
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així
No sé res, però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat
Som la sort de seguir aquí
Tan estrany
I tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums
Per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
I un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

PUEDE SER – CONCHITA

Conchita, és una compositora i cantant. Va néixer l’any 1980 a Finlàndia, va viure a Rússia, França i Alemanya, fins que als 14 anys es va instal·lar a Espanya.

La seva passió per la música comença de ben jove. La seva afició per compondre, cantar i tocar la va portar a aprendre a tocar la guitarra, el piano i la bateria, i gravar les primeres cançons amateur abans de complir la majoria d’edat.

“Me regalaron una guitarra y empecé a componer. Sin ninguna razón especial. Tampoco la buscaba. Simplemente salió”, diu Conchita, que nomena Françoise Hardy, Henry Salvador i Edith Piaf com a primers records musicals de la seva infància i a Iván Ferreiro, Jorge Drexler i Corinne Bailey Rae entre els seus artistes admirats. Com gairebé sempre, els començaments no van ser fàcils. “Al principio todo es un poco difícil, pero también tienes mucha ilusión. Empecé a tocar en El Búho Real [un pequeño local de Madrid, emblemático para los nuevos artistas] y fue bonito. Conoces a gente que tiene el mismo sueño que tú”. Les cançons de Conchita van començar a rodar, les seves maquetes a moure’s i, per fi, el primer disc.

Aquesta setmana escoltarem un tema optimista titulat “Puede ser” que pertany al seu primer disc de 2007. És una proposta de l’Angels Galera que va ser mestra de l’escola durant molts anys i fidel seguidora del “Bon dia amb Melodia”. Moltes gràcies per participar!!!

2023: La bola de nieve

Actualment Conchita està presentant el seu 7è disc d’estudi que va editar el 21 d’abril de 2023. La producció dels seus darrers discs són de  Pablo Cebrián. Productor, músic i compositor amb molta  experiència que a més, és la seva parella i pare del seu fill.

 

Puede Ser
Conchita

Puede ser que me haya equivocado una y otra vez
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…

Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..
Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..

Y ahora que se marcha la tristeza i las penas también
quisiera despedirme diciéndoles que
espero que no nos volvamos a ver
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…

 

Curiositats

Conchita ha escrit diverses cançons per altres artistes, alguns d’ells molt coneguts. Per exemple va fer  una cançó per a la Pel·lícula Tadeo Jones que va cantar  David Bisbal.

TODO SE TRANSFORMA – JORGE DREXLER

Aquesta setmana tenim una proposta de la Nora, mestra de l’Aula Alegria. Ens proposa una cançó fantàstica titulada TODO SE TRANSFORMA del cantautor JORGE DREXLER. La lletra és pura poesia però està basada en una llei de física i química, la llei de la conservació de l’energia. Estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d’energia es conserva.

Aquesta llei, proposada i provada per primera vegada per la matemàtica i física francesa Émilie du Châtelet, significa que l’energia no es pot crear ni destruir; més aviat, només es pot transformar o transferir d’una forma a una altra. Som-hi!

Jorge Drexler

Jorge Drexler va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1964, fill de pare alemany i mare uruguaiana.
Als cinc anys comença a estudiar piano i als onze guitarra clàssica. La seva formació musical també inclou llenguatge musical, armonia, composició i tècnica vocal.
Va estudiar medicina igual que els seus pares, es va graduar de metge per la Universitat de la República i va exercir d’otorrinolaringòleg fins que es dedicà professionalment a la música.

En la seva època d’estudiant escrivia poesia i va guanyar un premi literari a la universitat. Al cap de dos anys el 1989 va començar a escriure les seves pròpies cançons. Va gravar dos àlbums, que van rebre bones crítiques però que van ser posats a la venda només a l’Uruguai.

El desembre de 1994 Drexler va fer de teloner  en un concert del conegut cantautor Joaquin Sabina a Montevideo i es van fer molt amics, una amistat que encara perdura.

 El 1996, Drexler va tornar a Espanya per a gravar un disc i al cap d’un temps es quedà a viure a Madrid on  acostuma a  viure la major part de l’any.

 

Fins al moment ha editat una quinzena de discs, entre àlbums d’estudi, directes i EP’s. L’últim àlbum és de 2020 i es titula TINTA Y TIEMPO.

La seva música és una combinació de ritmes tradicionals uruguaians (candombe, murga, milonga), bossa nova, pop, jazz i música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals i originals. Les paraules i la poesia compleixen un paper important en les seves cançons. Els temes més constants de Drexler són l’amor, les reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió (malgrat que el seu pare era jueu i la seva mare cristiana no practicant, Drexler explica que va viure una infància  on els membres de la  seva familia es respectaven i s’entenien molt bé malgrat la gran diversitat de seves creences religioses).

Al llarg de la seva carrera ha guanyat premis molt importans: Òscar a la millor cançó Original (2005), Goya a la millor música original (2011) i un total de 13 premis Grammy .


Todo se transforma
Tu beso se hizo calor
Luego el calor movimiento
Luego gota de sudor
Que se hizo vapor, luego viento
Que en un rincón de La Rioja
Movió el aspa de un molino
Mientras se pisaba el vino
Que bebió tu boca roja
Tu boca roja en la mía
La copa que gira en mi mano
Y mientras el vino caía
Supe que de algún lejano rincón
De otra galaxia
El amor que me darías
Transformado volvería
Un día a darte las gracias
Cada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da
Nada es más simple
No hay otra norma
Nada se pierde
Todo se transforma
Todo se transforma

El vino que pagué yo
Con aquel euro italiano
Que había estado en un vagón
Antes de estar en mi mano
Y antes de eso en Torino
Y antes de Torino en Prato
Donde hicieron mi zapato
Sobre el que caería el vino
Zapato que en unas horas
Buscaré bajo tu cama
Con las luces de la aurora
Junto a tus sandalias planas
Que compraste aquella vez
En Salvador de Bahía
Donde a otro diste el amor
Que hoy yo te devolvería
Cada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da
Nada es más simple
No hay otra norma
Nada se pierde
Todo se transforma
Todo se transforma
Todo se transforma
Todo se transforma

Supe que de algún lejano rincón
De otra galaxia
El amor que me darías
Transformado volvería
Un día a darte las gracias
Porque cada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da
Nada es más simple
No hay otra norma
Nada se pierde
Todo se transforma
Nada se pierde
Todo se transforma
Nada se pierde
Todo se transforma
Todo se transforma
Todo se transforma
Todo se transforma
Todo se transforma

 

Curiositats

Recentment ha creat un tema amb el conegut cantant i productor C Tangana que ha estat multipremiat en els darrers Latin Grammy.

El divulgador, músic i YouTuber Jaime Altozano ha analitzat magistralment el darrer disc de Drexler: TINTA Y TIEMPO. Si us agrada Drexler, és molt recomanable!

SINMIGO – MR. KILOMBO & ROZALÉN

Aquesta setmana escoltarem una proposta de l’Àngels Galera, mestra que va ha treballat molts anys a l’escola Les Fonts. Es tracta d’un tema preciós del cantautor Miki Ramírez titulat “Sinmigo”.
Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia! Molts petons!!! Som-hi!

Mr. Kilombo

Mr Kilombo Miki Ramírez

Miki Ramirez, és un cantant i compositor nascut a Madrid. Va tocar amb Macaco durant 8 anys i després va seguir la seva pròpia carrera musical. Amb 5 treballs a l’esquena, aquest artista s’ha consolidat com una de les grans apostes del panorama nacional.
Temes amb lletres cuidades amb cura i subtilesa, convertides en melodies enganxoses, amb tornades contundents i una posada en escena enèrgica i interactiva el converteixen en una metralladora de disparar hits. És llum, és energia i és vitalisme.

Actualment es troba girant amb el seu nou àlbum “Cortocircuitos”, que va veure la llum el gener de 2020 i va ser gravat íntegrament a Madrid i produït per Paco Salazar. Va tenir una presentació a la Sala But, en què es va penjar el cartell d’aforament complet.

Mr. Kilombo en concert

Ha col·laborat amb artistes com Rozalén, El Canijo de Jerez, Jenny & The Mexicats, El Kanka, Muerdo, Pedro Pastor, Macaco o el Niño de la Hipoteca. Més informació al seu web: mrkilombo.com

Les seves visites a l’Amèrica Llatina han estat contínues des que va viatjar per primera vegada el 2016 presentant el seu anterior disc, “Invencibles”. La gira va tenir parades a Colòmbia, Mèxic, Argentina, Uruguai, Xile i Perú, amb gran resposta de públic i crítica.

Sinmigo és una cançó de desamor, crua però amb energia positiva. L’Àngels ens recomana especialment la versió amb la cantant Rozalén. Les seves veus fan un duet preciós!

Sinmigo
Que morena vienes
De andar por ahí
Lo bien que te sienta
Estar lejos de mí

Me pediste tiempo
Condena que ya cumplí
No ha cambiado nada
Ya decido yo por ti

Y aunque cada dos días
Me acuerde de tus pecas
Agarrar esta cuerda
Me quema las muñecas

No pienso ser tu espía
Ni tu mejor amigo
Quiero que ames libre
Aunque sea sinmigo

Hay que soltar con fuerza
Dejar que llueva mares
Llenarnos la cabeza
De pájaros de portugales

Solo de imaginarte
Me entran los mil temblores
Pero no tengo el cuerpo pa’ mendigar amores
Pero no tengo el cuerpo pa’ mendigar amores

Luz de carretera
Asfalto y añil
Empezar de cero
Alejándome de ti

Y aunque cada dos días
Me acuerde de tus pecas
Agarrar esta cuerda
Me quema las muñecas

No pienso ser tu espía
Ni tu mejor amigo
Quiero que ames libre
Aunque sea sinmigo

Hay que soltar con fuerza
Dejar que llueva mares
Llenarnos la cabeza
De pájaros de portugales

Solo de imaginarte
Me entran los mil temblores
Pero no tengo el cuerpo pa’ mendigar amores
Pero no tengo el cuerpo pa’ mendigar amores

Curiositats
Una versió diferent de Josue i Melissa.

AIRE – EBRI KNIGHT


Aquesta setmana tenim al Bon dia amb Melodia un gran grup nascut a Argentona…
Els Ebri Knight!


Ebri Knight (formació actual 2022)

En un primer moment el grup aparegué amb el nom de Nota Negra (anagrama d’Argentona) i posteriorment, després del canvi d’alguns components, la banda prengué el seu nom actual.

El nom Ebri Knight és un joc de paraules que combina la pronúncia catalanitzada d’every night («cada nit» en anglès) amb la simbologia medieval del cavaller (Knight), més el lloc on neix la música celta tradicional: les tavernes (Ebri). Inicialment, el grup buscava barrejar els sons de la música celta amb estils completament diferents i distanciats d’aquest com el rock i el punk.

Van realitzar el seu primer concert l’any 2005 al Casal de barri Les Esmandies de Mataró.            El 2012 presentaren el seu primer disc Tonades de fa temps i el distribuïren al llarg dels Països Catalans, en una gira de més de 50 concerts. Aquest primer disc ja decidiren publicar-lo lliurement a internet, oferint-lo en descàrrega lliure al seu web alhora que a plataformes de distribució musical com Bandcamp. També gravaren el seu primer videoclip del single «Després de sopar».

El 2013  varen presentar el seu segon disc La palla va cara, que comptà amb les col·laboracions de Joan Vilamala dels Esquirols, del cantant d’Àlex Vendrell d’Inadaptats, i de Josep Bordes, més conegut com a Pepet i Marieta, així com de Xabi Arakama (Trikizio, Obrint Pas) i Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i de Gerard Alís a les flautes i cornamuses. Com en el cas de Tonades de fa temps, aquest disc també el posaren des del primer dia disponible per descàrrega lliure a internet a Bandcamp i d’altres plataformes de distribució musical, i un temps després es publicà també en format físic. Fou en aquest any que actuaren en festivals com El Rebrot entre d’altres.

A principis de l’any 2014 varen ser guardonats amb el Premi Enderrock al millor disc de folk i noves músiques del 2013 per votació popular, i així consolidaren dues temporades amb més de 100 concerts. Van tancar la gira d’aquell any a la sala de concerts Músic Hall de Barcelona amb l’espectacle «L’última nit de sega», amb les entrades exhaurides.

El 23 de febrer de 2015 varen presentar el seu tercer disc d’estudi, titulat Foc! a través de la seva pàgina de Bandcamp. Aquell any, van passar per tota mena de festes majors i alternatives dels pobles del Principat i de festivals com l’Acampada Jove o la Flama (Sabadell), entre d’altres. També van ser nominats a 9 Premis Enderrock de la música catalana, dels quals van ser guardonats amb 2 (Millor disc de folk i millor cançó de folk per «Foc!»).

L’any 2016 va començar amb una gira per tot l’Estat espanyol que van fer amb el grup de ska punk italià Talco per ciutats com Gazteiz, Valladolid, Bilbo, Múrcia, Madrid o Vigo, entre d’altres. Van tancar la gira a la Sala Apolo de Barcelona amb l’espectacle «L’última espurna», amb les entrades exhaurides des d’un mes abans, en el que van participar molts artistes d’arreu dels Països Catalans com El Diluvi, Eina, Titot, Roba Estesa, Xavi Sarrià i Kiko Tur d’Aspencat, entre d’altres. De l’espectacle se’n va editar un llargmetratge musical amb el títol 23D.

Concert final de gira Foc! a la Sala Apolo de BCN.

L’any 2017, van fer una gira europea per Alemanya i Suïssa amb Talco, en la qual van visitar ciutats com Hamburg, Kiel o Olten (on van assistir també, els seus fidels seguidors, els Ebri Hooligans o Ebri Hools).

El 2 de febrer de 2018 anunciarien el seu disc Guerrilla amb una gira que els portaria a actuar a Madrid, Barcelona, Zuric, Munic, Berlín, Stuttgart, Colònia, Hamburg, Gasteiz, Valladolid, A Coruña i Oviedo. L’1 d’abril de 2019, van publicar l’EP de 4 cançons La voz dormida, totes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra. Hi van col·laborar Mafalda, Huntza i Gemma Humet.

El març de 2021 van editar el seu últim disc fins al moment. Porta per  títol Carrer, i es va gravar als Atomic Studio a Alacant per Mark Dasousa. Es va poder dur a terme gràcies a una campanya de micromecenatge on van participar 703 aportacions a través de la plataforma Goteo.

 AIRE Lletra, música i arranjaments: Ebri Knight

Un altre dia més,
sents com parlen els altres,
posant-se a la boca el teu nom.

Una altra porta més
que es tanca entre deixalles
de la ciutat que et té tancat.
Hi ha vegades que voldries ser aire,
que res et pogués tancar.

Hi ha vegades que voldries ser aire
i només penses en volar.
Els teus ulls de carbó
són llàgrimes de sofre
a mans d’un aire desbocat.

El teu cos no val res,
el món se’t cau a sobre,
fins que no ho puguis suportar.
No han fet aquest món per a tu,
que no pertanys a ningú,
llàgrimes d’un vent perdut.

Flors d’estiu rebrotarem
a sobre del seu ciment
i la vida volarem.

Hi ha vegades que voldries ser aire…

Voldries ser aire i escapar,
no ser res més que un vent llunyà.
Voldries ser aire i caure,
ser les branques dels arbres,
el temps que passa entre l’hivern
i el dia que desglaça.

No han fet aquest món per a tu…

Components
Alba Atcher (flauta travesera, whistles, acordió i veus)
Toni Corrales (violí i veus)
Arnau Aymerich (veu i guitarra acústica / mandolina)
Toti Julià (guitarra elèctrica)
Laia Anglada (bateria)
Albert Avilés (baix elèctric)

Més informació al seu web: https://ebris.cat/

Com ja sabeu, en Marçal  Pàmies el nostre professor de 4Cordes ha sigut pare recentment d’una nena  i durant uns mesos tindrem  com a substitut a l’escola  en Toni Corrales, membre d’Ebri Knight.

Moltes felicitats Marçal i benvingut Toni a l’escola!

Equip 4Cordes (Mariona, Xavier i Toni)

Curiositats

L’any 2016 els alumnes de 4t de l’escola Les Fonts van treballar i enregistrar un tema d’Ebri Knight  “Nit de Santes” al CdA Pau Casals. El grup ens va cedir desinteressadament la base instrumental i fins i tot ens va gravar un petit vídeo dedicat a nosaltres. Quins records!

 

Petit resum dels primers 15 anys del grup! (2005-2020)

Alguns temes més per conèixer Ebri Knight: