MEDITERRÁNEO – JOAN MANUEL SERRAT

Aquesta setmana escoltarem una de les millors cançons escrites en llengua castellana en les últimes dècades, es tracta de Mediterráneo del gran Joan Manuel Serrat. Editada per primer cop l’any 1971. Gaudiu-la!

Joan Manuel Serrat i Teresa  va néixer a Barcelona, el 27 de desembre de 1943;  és un dels cantautors i músics catalans més populars. Es tracta d’una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. La seva obra conté influències d’altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular de l’Amèrica Llatina. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. La seva extensa discografia consta de consta de 32 àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i 13 àlbums recopilatoris. Als seus 80 anys és una llegenda viva de la cançó d’autor i de la música en general.

Últim concert de comiat de Serrat. (desembre 2022)

Joan Manuel Serrat, un dels cantautors catalans més emblemàtics, es va acomiadar dels escenaris amb un últim concert el desembre de 2022 al Palau Sant Jordi de Barcelona, després d’una llarga gira de comiat.

Convertit per mèrits propis en símbol per a diverses generacions, Serrat no tanca la porta a seguir gravant temes o fins i tot oferir algun recital de forma puntual, però ha deixat clar que, als 80 anys, les grans gires són cosa del passat.

Autor de prop de 300 cançons, 32 discos d’estudi (6 en directe i desenes de recopilatoris), gairebé sis dècades de carrera contemplen un artista únic i immortal, un trobador etern que ha protagonitzat alguns dels moments més brillants de la música a casa nostra.

Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa
Escondido tras las cañas duerme mi primer amor
Llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya
Y amontonao en tu arena
Tengo amor, juegos y penas, yo
Que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno
Que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul
Para que pintes de azul tus largas noches de invierno
Y a fuerza de desventuras
Tu alma es profunda y oscura
Y a tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos
Como el recodo al camino
Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino
Tengo alma de marinero
¿Qué me voy a hacer?, si yo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Y te acercas y te vas después de besar mi aldea
Jugando con la marea, te vas pensando en volver
Eres como una mujer perfumadita de brea
Que se añora y que se quiere
Que se conoce y se teme, ay
Si un día para mi mal viene a buscarme la parca
Empujad al mar mi barca con un Levante otoñal
Y dejad que el temporal desguace sus alas blancas
Y a mí enterradme sin duelo
Entre la playa y el cielo
En la ladera de un monte más alto que el horizonte
Quiero tener buena vista
Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista
Cerca del mar porque yo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Y, lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la-la-ra
Lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la, la-rai
Lai-la-ra, lai-ra
Lai-la-ra-la-la-lai-ra

Curiosistats
Campanya a favor dels refugiats #VolemAcollir amb un vídeo emotiu amb moltes col·laboracions (2017).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *