Category Archives: Música en anglès

LIKE A ROLLING STONE – BOB DYLAN

La figura del mític Bob Dylan és una llegenda del folk del segle XX que segueix facturant discos aclamats per la crítica. El passat 28 de febrer es va estrenar una película sobre els seus inicis en la seva carrera musical.

 Dylan!

Robert Allen Zimmerman va néixer a Duluth, Minnesota (EUA) EL 24 de maig de  l’any 1941. Conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura “per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó”.

Bob Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d’una inventiva melòdica provinent d’estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentat amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.

La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià a Minneapolis. Dues de les seves assignatures preferides eren l’aprenentatge del castellà i història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de  country i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

La vida americana als anys seixanta
La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va originar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples, la mítica cançó Blowing in the wind.

Blowing in the wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

Un grup de músics catalans, liderats per Gerard Quintana i Jordi Batiste, van crear un projecte amb versions de Bob Dylan en català. El nom de l’espectacle era Miralls Dylan. Tenen 2 àlbums molt recomanables!

Don’t Think Twice, It’s All Right 

És una cançó escrita l’any 1961 i inclosa en el segon disc anomenat The Freewheelin Bob Dylan . En aquella època la xicota de Bob Dylan li digué que es quedaria una temporada més  estudiant art a Itàlia. Bob Dylan li va dedicar aquesta balada amb el desig que tornés aviat amb ell a Nova York.

Don’t Think Twice, It’s All Right

It ain’t no use to sit and wonder why, babe
It don’t matter, anyhow
An’ it ain’t no use to sit and wonder why, babe
If you don’t know by now
When your rooster crows at the break of dawn
Look out your window and I’ll be gone
You’re the reason I’m trav’lin’ on
Don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in turnin’ on your light, babe
That light I never knowed
An’ it ain’t no use in turnin’ on your light, babe
I’m on the dark side of the road
Still I wish there was somethin’ you would do or say
To try and make me change my mind and stay
We never did too much talkin’ anyway
So don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in callin’ out my name, gal
Like you never did before
It ain’t no use in callin’ out my name, gal
I can’t hear you anymore
I’m a-thinkin’ and a-wond’rin’ all the way down the road
I once loved a woman, a child I’m told
I give her my heart but she wanted my soul
But don’t think twice, it’s all right

I’m walkin’ down that long, lonesome road, babe
Where I’m bound, I can’t tell
But goodbye’s too good a word, gal
So I’ll just say fare thee well
I ain’t sayin’ you treated me unkind
You could have done better but I don’t mind
You just kinda wasted my precious time
But don’t think twice, it’s all right

MÉS  CURIOSITATS!

Bob Dylan estrenà el 22 març de l’any 1965 un dels primers videoclips de la història. Va gravar una sèrie d’imatges en les quals ensenya i llença cartolines amb frases de la cançó Subterranean homesick blues. Ara ens pot semblar una idea molt simple però penseu que aquest vídeo musical en blanc i negre ja té més de 55 anys i va ser tota una revolució en el mon de la música i la  televisió.

LA GUITARRA  FENDER STRATOCASTER DE DYLAN

La famosa Fender Stratocaster de Bob Dylan

Aquesta guitarra elèctrica Fender Stratocaster té una història força interessant. Va ser la guitarra que va tocar Bob Dylan en un concert l’any 1965, un en que va abandonar el seu folk acústic i va començar a tocar un nou estil més elèctric influenciat pel Rock n roll. Va ser escridassat i criticat però possiblement aquell concert va suposar un canvi en la manera d’entendre la música rock del segle XX. Aquesta guitarra es va subhastar a finals del 2013 en un acte benèfic i un comprador anònim en va pagar 965.000 dólars. Està clar que aquesta Stratocaster és tota una icona de la música.

 

En el curs 2014-2015, una classe de 5è de l’escola va triar el nom de Bob Dylan com a nom de la classe. Vam treballar diverses coses sobre ell i fins i tot vam aprendre algunes cançons.

TAKE ON ME (A-HA) 1985

Aquesta setmana de quatre dies,  segur que aquesta cançó, que té 40 anys, ens donarà molta energia positiva per entrar a l’escola amb  alegria i bon ritme.

a-ha és un grup musical creat a Oslo (Noruega) el 14 de setembre de 1982. El trio té un estil Pop-Rock barrejat amb ElectroPop, està format per:

Morten Harket: Veu principal i compositor ocasional.

Paul Waaktaar-Savoy: Guitarrista, segones veus i principal compositor.

Magne Furuholmen: Teclats, sintetitzadors, guitarres, segones veus i compositor.

L’any 1976 Paul i Magne van crear un grup anomenat Bridges, van gravar un àlbum però el projecte musical no va funcionar fins que es va unir al grup el vocalista principal Morten.

El grup es va traslladar de Noruega a Londres el 1982 per tal de tenir més èxit en la seva carrera musical. En aquest nou projecte li van posar de nom a-ha ja que és un nom curt, fàcil, positiu, afirmatiu i que significa el mateix en anglès i en noruec. Al cap d’un temps d’estar a Londres van aconseguir un contracte discogràfic amb Warner.

Take on me 

El seu primer single va ser la cançó Lesson One, una versió modificada d’un tema de l’antic grup Bridges. Finalment la cançó es va titular Take on me i es va editar l’octubre de 1984 però va fracassar, ja que només va vendre 300 discs.

L’abril de 1985 es va llançar una nova versió remasteritzada de la mateixa cançó  i però va tornar a fracassar. Convençuts del potencial del tema, es va gravar un vídeo dirigit per Steve Barron en el que es va fer  servir una tècnica innovadora que barrejava escenes reals amb animacions en blanc i negre com un còmic. El vídeo es va convertir en un fenòmen a nivell internacional i va guanyar 6 premis MTV. El vídeo fa crèixer la popularitat de la cançó, es torna a editar al setembre de 1985 i arriba al Número 1 de les llistes d’èxits dels Estats Units i al Número 2 del Regne Unit. Va arribar a vendre unes xifres impressionants: 9 milions de còpies.

a-ha a l’actualitat

El grup ha tingut diverses etapes i ha fet algunes llargues aturades però actualment segueixen en actiu i segueixen fent concerts i editant discs (dels  que porten més de 70 milions venuts en total).

Primera Etapa: 1982-1994
Segona Etapa: 1998-2010
Tercera Etapa: 2015-present

Take on me

We’re talking away
I don’t know what I’m to say
I’ll say it anyway
Today’s another day to find you
Shying away
I’ll be coming for your love, ok?

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)
I’ll be gone
In a day or two

So needless to say
I’m odds and ends
But I’ll be stumbling away
Slowly learning that life is ok
Say after me
It’s no better to be safe than sorry

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)
I’ll be gone
In a day or two

Oh, things that you say
Is it a life or just to play my worries away?
You’re all the things I’ve got to remember
You’re shying away
I’ll be coming for you anyway

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)

Curiositats
Versions curioses a You Tube

 

Mor Peter Yarrow, icona del folk i autor de “PUFF, EL DRAC MÀGIC”

El músic i compositor de folk Peter Yarrow (1938, Nova York), un dels fundadors de Peter, Paul and Mary, va morir el passat dimarts 7 de gener als 86 anys a Manhattan, segons va confirmar la família a diferents mitjans dels EUA. Va escriure alguns dels grans èxits del grup, com ara un dels grans himnes dels seixanta, “Puff, el drac màgic“, Peter Yarrow, vocalista del trio nord-americà de folk Peter, Paul and Mary, ha mort víctima d’un càncer als 86 anys. El trio va compondre la popular cançó  i bona part de la seva música tenia una clara intenció política.

La lletra de Puff, el drac màgic està basada en un poema que Leonard Lipton va escriure l’any 1959, quan tenia 19 anys i estudiava a la Universitat Cornell, als Estats Units. Al seu torn, Lipton va escriure el poema inspirant-se en el text del poeta estatunidenc Ogden Nash titulat Custard the Dragon que tracta sobre un petit drac domesticat. Peter Yarrow, amic i company de la mateixa universitat, va afegir més estrofes al poema i la música. Posteriorment, l’any 1961, Yarrow va unir-se a Paul Stookey i Mary Travers, amb qui formarien el grup Peter, Paul and Mary. El grup va començar a tocar-la en les actuacions que feien en directe l’any 1961, tot i que no van enregistrar-la fins dos anys més tard.

Algunes de les seves lletres parlaven d’objectors de consciència, eren clarament antibel·licistes o clamaven a favor dels drets civils, com The Great Mandella, o Day is done, on exclamaven amb esperança que un món millor era possible.

Peter i els seus companys Paul Stookey (1937) i Mary Travers (1931-2009) van irrompre amb gran força a l’escenari folk de Nova York, coincidint amb l’eclosió de Bob Dylan, del qual van versionar Blowin’ in the wind i altres de les seves cançons de protesta més conegudes. El tema va sonar durant la milionària marxa pels drets civils el 1963 a Washington. També van triomfar amb cançons emblemàtiques d’aquella generació, com la versió que van fer de l’èxit de John Denver Leavin’ on a jet plane. Van ser un dels líders musicals del moviment contra la guerra del Vietnam. Es van separar el 1970 però a partir del 1978 van tornar als escenaris i als estudis de gravació. El 1970 va ser condemnat per agressió sexual però el 1981 Jimmy Carter li va concedir l’indult. No va abandonar mai el seu activisme social. Va participar en les protestes de Wal Street 2011 i va formar part de diferents organitzacions d’esquerres al seu país al costat de la seva filla, Bethany. Peter Yarrow va ser també un dels organitzadors de l’històric festival de Monterrey (Califòrnia) el 1967, considerat el primer festival de pop i rock de la història, precursor del que es va fer a Woodstock el 1969.

“Puff, el drac màgic”

 Joan Boix Masramon (germà del gran cantant i animador Xesco Boix i Masramon) en va fer la versió catalana que es va enregistrar per primer cop l’any 1967. va ser un tema popularitzat a Catalunya arran de les versions de Falsterbo 3 i Joan Manuel Serrat entre d’altres. La cançó es va convertir, de fet, en tot un himne als Països Catalans sobretot per a la canalla del país, els moviments escoltes i les colònies de l’estiu. La lletra de la versió catalana la va fer Joan Boix Masramon, un dels fundadors del Grup de Folk i integrant del grup Falsterbo3. Joan Boix era el germà petit de Xesco Boix.

font: elpuntavui.cat

Puff, the Magic Dragon

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Little Jackie Paper loved that rascal Puff
And brought him strings and sealing wax and other fancy stuff, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee

Together they would travel on a boat with billowed sail
Jackie kept a lookout perched on Puff’s gigantic tail
Noble kings and princes would bow whene’er they came
Pirate ships would lower their flags when Puff roared out his name, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee

A dragon lives forever but not so little boys
Painted wings and giant rings make way for other toys
One grey night it happened, Jackie Paper came no more
And Puff that mighty dragon, he ceased his fearless roar

His head was bent in sorrow, green scales fell like rain
Puff no longer went to play along the cherry lane
Without his life-long friend, Puff could not be brave
So Puff that mighty dragon sadly slipped into his cave, oh!

Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee
Puff, the magic dragon lived by the sea
And frolicked in the autumn mist
in a land called Honnah Lee

 

Puff, el drac màgic

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg.
Volien anar a veure món,
travessant el mar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Quan hi havia tempesta
s’ho arranjaven molt bé:
enfilant-se a la cua d’en Puff,
vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas.
I quan Puff els va fer un crit,
els pirates van callar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món
que li van agradar tant.

Una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar.
I a poc a poc, molt lentament,
se’n va tornar al fons del mar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Puff era un drac màgic,
que vivia al fons del mar.
Però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

PERFECT – ED SHEERAN

Comencem el 2025 amb una gran balada d’Ed Sheeran! PERFECT!

Edward Christopher Sheeran, artísticament conegut com a Ed Sheeran va néixer el 17 de febrer de 1991.
És un cantant i compositor anglès. Criat a Framlingham, Suffolk, el 2008 es va traslladar a Londres per tal de fer carrera musical. A principis del 2011, Sheeran va llançar el Projecte de Col·laboracions núm. 5, que va cridar l’atenció tant d’Elton John com de Jamie Foxx. Després va signar amb Asylum Records. El seu àlbum debut de 2011 contenia els singles “The A Team” i “Lego House”, va ser certificat quíntuple platí al Regne Unit. El 2012 va guanyar dos premis BRIT com a Millor Masculí Britànic i avanç britànic. “The A Team”, va guanyar el Premi Ivor Novello a la millor cançó.

El 2012, Sheeran va començar a agafar fama als Estats Units. Va fer una aparició especial a l’album de Taylor Swift “Red” i va escriure cançons per a la banda de nois d’One Direction. “The A Team” va ser nominada per Cançó de l’Any en els Premis Grammy 2013 i va fer un duet amb Elton John durant la cerimònia. Va passar la major part de 2013 recorrent Amèrica del Nord com per exemple a l’acte d’obertura de “Red” Taylor Swift. D’altra banda, el 2017 va publicar la cançó “Shape of you” que ha sigut la cançó més popular de l’album Divide.

Perfect
Cançó que pertany al seu tercer disc d’estudi editat el 2017. Una balada romàntica preciosa amb un vídeo ambientat a la neu. Molt apropiat per aquests dies tan hivernals. Encara que en principi no era un single va tenir molt èxit. Hi ha també una versió acústica a dúo amb Beyoncé. Que no pari la música al Bon Dia amb Melodia!


Perfect

I found a love for me
Darling just dive right in
And follow my lead
Well I found a girl beautiful and sweet
I never knew you were the someone waiting for me
‘Cause we were just kids when we fell in love

Not knowing what it was
I will not give you up this time
But darling, just kiss me slow, your heart is all I own
And in your eyes you’re holding mine

Baby, I’m dancing in the dark with you between my arms
Barefoot on the grass, listening to our favorite song
When you said you looked a mess, I whispered underneath my breath
But you heard it, darling, you look perfect tonight

Well I found a woman, stronger than anyone I know
She shares my dreams, I hope that someday I’ll share her home
I found a love, to carry more than just my secrets
To carry love, to carry children of our own
We are still kids, but we’re so in love
Fighting against all odds
I know we’ll be alright this time
Darling, just hold my hand
Be my girl, I’ll be your man
I see my future in your eyes

Baby, I’m dancing in the dark, with you between my arms
Barefoot on the grass, listening to our favorite song
When I saw you in that dress, looking so beautiful
I don’t deserve this, darling, you look perfect tonight

Baby, I’m dancing in the dark, with you between my arms
Barefoot on the grass, listening to our favorite song
I have faith in what I see
Now I know I have met an angel in person
And she looks perfect
I don’t deserve this
You look perfect tonight

Curiositats
Segurament molts de vosaltres coneixeu Shape of You, el gran èxit de Ed. Sheeran. El que potser no sabeu és que aquesta cançó i d’altres la pot interpretar ell sol amb teclat, guitarra i veus  utilizant un pedal de loops. Ell es va gravant les diferents parts en directe, les reprodueix i grava més pistes. Molt difícil de quadrar però li  queda fantàstic. A veure si us agrada!

UNINTENDED – MUSE

Muse és una banda anglesa de rock originària de Teignmouth, Devon. Des de la seva fundació ha estat composta pel vocalista, guitarrista i pianista Matt Bellamy, baixista i corista Christopher Wolstenholme i bateria Dominic Howard. El grup és conegut per les seves energètiques i extravagants actuacions en directe i per la seva fusió de diversos estils musicals, inclòs el rock progressiu, la música clàssica i electrònica.

Influenciats per grups com Queen, Radiohead o compositors clàssics com Serguei Rakhmàninov, Muse han tret fins al moment aquests àlbums d’estudi:
Showbiz (1999)
Origin of Symmetry (2001)
Absolution (2003)
Black Holes and Revelations (2006)
The Resistance (2009)
The 2nd Law (2012)
Drones (2015)
Simulation Theory (2018)
Will of the People (2022)

El grup ha rebut diversos premis durant la seva carrera, com els NME Awards o els MTV Europe Music Awards, la majoria relacionats amb les seves actuacions en directe. Les seves gires són espectaculars!
Alguns dels àlbums del grup han estat a més reconeguts entre els millors de la història del rock.

El grup també és conegut pels interessos excèntrics del seu líder Matt Bellamy en la “gran conspiració”, la vida extraterrestre, la teologia i l’apocalipsi, temes plasmats en les lletres d’algunes cançons.

Unintended (No desitjat)
Aquesta cançó pertany al seu primer disc Showbiz de 1999. «Unintended» te un to melancòlic, la lletra parla d’un home que encara està ferit per un amor passat i que ara podria ser feliç amb una dona que l’estima.

Vídeo en directe a l’estadi de Wembley. Fixeu-vos  especialment quin domini té Matt Bellamy de la seva veu, és sorprenent!

You could be my unintended
Choice to live my life extended
You could be the one I’ll always love
You could be the one who listens
To my deepest inquisitions
You could be the one I’ll always love
I’ll be there as soon as I can
But I’m busy mending broken
Pieces of the life I had before
First there was the one who challenged
All my dreams and all my balance
She could never be as good as you
You could be my unintended
Choice to live my life extended
You should be the one I’ll always love
I’ll be there as soon as I can
But I’m busy mending broken
Pieces of the life I had before
I’ll be there as soon as I can
But I’m busy mending broken
Pieces of the life I had before
Before you
Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh
Ooh, ooh

 

Curiositats
Versió Acústica oficial (Veu i piano)

 

LITTLE BLUE – JACOB COLLIER

Aquesta setmana escoltarem un tema preciós de Jacob Collier, editat el 2023 en el seu treball Mahogany Sessions Dejesse v4.


Han passat cinc anys des que Jacob Collier es va embarcar en l’èpic viatge musical de Djesse. El que va començar com una idea ambiciosa per fer un àlbum el 2018 aviat va esclatar en una visió extensa per a una sèrie de quatre parts que abasta tots els gèneres sota el sol, que va culminar amb un gran final que combina tots els elements que van venir abans, i així molt més. A través de tres premis als Grammy, sis nominacions, inclosa l’Àlbum de l’Any per al Vol. 2020. 3, desenes de col·laboracions i centenars d’actuacions, el talent i la imaginació de Collier han continuat superant les seves pròpies altures estratosfèriques i van fer que els seus seguidors esperessin l’inesperat. L’ entrega final d’aquest capítol històric de la seva carrera  acaba aquest 2024 amb  Djesse Vol. 4.Creat al famós estudi al costat del seu dormitori de Londres, així com a diversos racons del món, Djesse ha explorat els somnis més salvatges de Jacob Collier i el vol. 4 porta la sèrie a una conclusió més dramàtica i emocionant. Tot i que la seva música és orgullosament inclassificable, Collier entra en un univers sonor diferent amb cada volum, que compara amb les diferents fases d’un dia. Amb Djesse Vol. 4, la saga acaba a la llum incandescent de l’alba, alquimiant un espectre complet d’emocions en un moment massiu i alegre de despertar i potencial humà.

Abans de Djesse Vol.4, Collier ha compartit la primera cançó de l’àlbum “Little Blue”, amb Brandi Carlile, cantant i compositora americana que diu que “Little Blue” és una cançó  preciosa i Jacob és un talent generacional.

Brandi confesa: “Passo una quantitat de temps vergonyosa seguint-lo i estudiant la seva ment musical. Aconseguir pujar-hi i formar part de la seva creació és un meravellós gir del destí”.

Little Blue
Be my cradle, be my womb
Be my boat, be my river
Be the stillness of the moon
If I could, I’d go with you
To a place I never knew
In your eyes, so dark and open
There’s a light that leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way home
Little blue, be my anchor
Be my light, my compass star
Be my darkness, be my danger
Be the strings of my guitar
Little blue (little blue)
How I love you (how I love you)
Somethin’ strong and somethin’ true
In your arms (in your arms)
So dear and gentle
There’s a home
That leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way
Don’t be afraid of the light
It’s alright
You’re gonna find your way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find your way home

Jacob Collier (Londres, Regne Unit; 2 d’agost de 1994) és un músic anglès, toca moltíssims instruments i interpreta  una  gran varietat de gèneres musicals, i sovint presenta un ús extrem de l’armonització. És com un Mozart del segle XXI.

Collier va créixer al nord de Londres, criat principalment per una mare soltera, amb dos germanes menors. La seva mare, Susan Collier, és violinista, directora i professora a l’Acadèmia Junior de la Real Academia de Música. L’avi matern de Collier, Derek Collier, era un violinista que també va aprendre a la Real Academia de Música i va actuar amb orquestres de tot el món. En quant al paper que juga la música dins de la seva família, Collier diu: “Cantem corals de Bach junts com a família, és molt divertit”. Collier és en part descendent de xinesos, a través de la seva àvia materna, Lila Wong.

Collier va assistir a l’Escola Secundaria Mill Hill County al nord de Londres i a l’Escola Purcell per a Joves Músics a Bushey, Hertfordshire. Va estudiar breument piano de jazz a la Royal Academy of Music de Londres.

El 2004 va interpretar a Tiny Tim en A Christmas Carol, de Arthur Allan Seidelman. Al mateix temps, Collier també actuava com a cantant de veu aguda en papers clàssics com la Flauta Màgica de de Mozart i “Miles” a The Turn of the Screw de Benjamin Britten. Compositor que el va influir molt harmònicament.

Collier va rebre la Medalla d’Or ABRSM per la qualificació més alta al país pel seu resultat de cant el vuitè grau l’any 2008.

Collier és un autodeclarat autodidacta. Va començar a pujar contingut casolà i instrumental a YouTube el 2011, llançant, entre altres, arranjaments vocals de “Pure Imagination”, de la pel·lícula de 1971 Willy Wonka and the Chocolate Factory, i el 2013, una interpretació instrumental de Stevie Wonder “Don’t You Worry ‘Bout a Thing “. La seva creativitat va cridar l’atenció de Quincy Jones, qui va portar a Collier al Festival de Jazz de Montreux, on es va reunir amb ell i amb Herbie Hancock.

El 2012, els seus vídeos a la pantalla dividida de cançons populars, com “Don’t You Worry ‘bout a Thing” de Stevie Wonder, començaran a fer-se virals a YouTube. L’any 2014, Collier firmà amb la companyia de Quincy Jones i va començar a treballar en un nou instrument per sintetitzar la veu i poder fer armonies ell sol en directe. Un instrument dissenyat i construït a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.

En 2016, Collier va llançar el seu debut a l’àlbum, In My Room, que va ser completament autoenregistrat, arreglat, interpretat i produït en la petita habitació de la casa de la seva família en Finchley, al nord de Londres. En 2017, Collier va rebre dos premis Grammy pels seus arranjaments de “Flintstones (Picapedra)” i “You And I”, ambdós de l’àlbum.

 

Collier és el primer músic britànic en guanyar al menys un premi Grammy per cada un dels seus primers quatre àlbums.

L’any 2018, Collier va començar a treballar en Djesse, un àlbum de quatre volums i al voltant de 50 cançons amb més de dos docents d’artistes i conjunts. El primer volum, que presenta el Metropole Orkest, Djesse Vol. 1, va ser llançat en desembre de 2018. El segon, Djesse Vol. 2, de naturalesa més acústica, va ser llançat en juliol de 2019. En 2020, Collier va guanyar altres dos premis Grammy pels seus arranjaments de “All Night Long” de Djesse Vol. 1 i “Moon River” de Djesse Vol. 2, respectivament. El tercer volum, Djesse Vol. 3, que Collier descriu que està basat en sons electrònics, va ser llançat el 14 d’agost de 2020.

 

Si encara voleu saber més coses i escoltar més  música seva us animo a que entreu al seu canal de You Tube https://www.youtube.com/@jacobcollier/videos o al seu web https://www.jacobcollier.com/

 

Bona setmana a tots i totes!!

 

Curiositats
Els fans de Collier pengen a You Tube versions dels seus temes.
Comparteixo una versió fantàstica del nou tema Little Blue.

ELS ANIMALS FANTÀSTICS 2024 #4CORDES

Enguany, l’alumnat de 4t realitzarà el concert de final de curs del projecte 4 Cordes anomenat “Animals Fantàstics”. El concert es fa conjuntament amb els alumnes de 4t de primària de l’Escola Bernat de Riudemeia.

Dia: dijous 6 de juny
Lloc: La Sala d’Argentona
Hora: 10h
Públic convidat: famílies de 4t de primària (3 entrades per família)

Vestuari alumnes: samarreta vermella o verda i pantalons foscos

En aquest Bon Dia amb Melodia us avancem algunes de les peces musicals que podreu escoltar. Gaudiu-les!

30 ANIVERSARI SENSE KURT COBAIN (NIRVANA)

30 Anys de la mort de Kurt Cobain

El 5 d’abril de 1994 va morir Kurt Cobain el líder i veu dels Nirvana, la banda on també hi havia Dave Grohl i Krist Novoselic. El proper divendres 5 d’abril farà just 30 anys.

Kurt Cobain va néixer a Aberdeen, el  20 de febrer del 1967  va ser un cantant, compositor  i guitarrista americà, líder de la prominent banda de grunge Nirvana. Cobain no solament va ser el principal compositor de la banda, sinó que va ser també el seu líder.  Amb l’èxit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posició incòmoda per a algú que havia declarat que «l’últim que volia ser és famós».

Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la música popular en els anys 1990. El 1991, l’arribada de la cançó «Smells Like Teen Spirit» va marcar el començament d’un canvi de l’escena musical, que es va allunyar dels gèneres dominants dels anys 1980, com el glam metal i el dance-pop, i va conduir a l’aparició del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicació musicals van alçar «Teen Spirit» al rang «d’himne d’una generació» i, amb aquest reconeixement, Cobain va esdevenir la veu de l’anomenada Generació X.

MTV Unplugged in New York és un disc en directe de Nirvana, llançat el novembre del 1994. El disc mostra el concert acústic que el grup va fer als estudis Sony Music de Nova York el 18 de novembre del 1993. L’àlbum va guanyar un premi Grammy com a Millor àlbum de música alternativa del 1996.

La lletra de «Come as You Are» tracta sobre l’acceptació personal i la lluita interna que tots experimentem.

Això pot ser interpretat com una crida a acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som, i també com una crida als altres perquè facin el mateix. La cançó suggereix que tots tenim aspectes positius i negatius, però que ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos i als altres en totes les nostres facetes.

A més, la cançó també es pot interpretar com a crítica a la societat i les seves expectatives poc realistes. Això pot ser vist com una crida a no deixar-se emportar per les pressions externes ia prendre’s el temps necessari per prendre decisions. La cançó també suggereix que hem d’aprendre a gaudir de la vida i prendre’ns un respir de tant en tant, en comptes de deixar-nos arrossegar per la carrera frenètica de la vida moderna.

En resum, una cançó icònica que ha inspirat milions de persones a tot el món a acceptar-se a si mateixes i als altres tal com són, ia gaudir de la vida sense deixar-se portar per les pressions externes. La lletra enigmàtica i la música inconfusible de Nirvana l’han convertit en una de les cançons més memorables de tots els temps, i el missatge segueix sent tan rellevant avui com ho va ser fa més de tres dècades quan es va llançar per primera vegada.

The man who sold the world Una gran versió de David Bowie

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

EL PONY MENUT – EL PONY PISADOR

Aquest dijous 14 de març de 2024 els nens i nenes del Cicle Superior gaudiran al Teatre La Sala de l’espectacle EL PONY MENUT, del grup EL PONY PISADOR. Som-hi!

 

El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging MollyDropkick MurphysThe Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de OzFlookThe Bothy BandChris ThileLiz CarrollPort-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

L’Espantaocells és un dels seus darrers temes, tot just es va estrenar el 12 de desembre de 2023 i formarà part del seu esperat nou disc. El vídeoclip és ben original, no us el perdeu!

 

Sam’s Gone Away és un sea shanty tradicional alegre i viu. Els canvis de to d’estrofa en estrofa ens transporten uns estius endarrere, quan dos membres del grup vam visitar per primer cop el festival de Falmouth, pràcticament anafabets en la matèria. Allà vam poder veure un reputat cantant de sea shanties canviant de to a l’inici de cada estrofa de forma aleatòria. D’entrada, això va agradar a uns més que d’altres, però amb el pas del temps la idea de posar-ho en pràctica en aquesta cançó ens va entusiasmar a tots.

En el seu origen, cada estrofa fa referència a un ofici o càrrec de bord. Però a nosaltres se’ns feia fred i estrany ja que no som navegants experts i estem lluny de ser-ho. Així doncs, vam considerar que per fer-la més propera era millor parlar dels instruments que toquem, amb la certesa que ho fem millor que navegar.

I wish I was the banjo-man,
onboard a man o’war!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!
Pretty work, brave boys,
Pretty work, I say!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!

I wish I played the mandolin,
I wish I was the fiddler
I wish I played the double-bass
I wish I was the whistler

Aquesta cançó està inspirada en el món d’Astèrix i Obèlix i vol ser en certa manera un homenatge a uns còmics que ens agraden molt a tots.

Havent començat a gravar el disc, i sent conscients que Tot és Part de Ser un Pirata és el nostre hit, ens vam adonar que no hi havia cap cançó que tingués el seu esperit simpàtic i infantil. Així que pensant en que la utilitat dels menhirs no està clara ens va fer molta gràcia fer una cançó explicant-ne les virtuts com si fos un anunci.

Per aquesta cançó vam incloure per primer cop el recurs del lilting, una forma de cant tradicional d’Irlanda que consisteix en interpretar les tonades fent servir síl·labes sense significat.

LA CONFRARIA DEL MENHIR

És una pedra llarga que haureu d’enterrar una mica
Perquè quedi mirant ben amunt com una llança o una pica
No en fareu un bon ús com a flotador o com a canica
la seva funció tot just l’explica la cançó

El menhir és bo per diddly daddly dom
El menhir serveix per diddly daddly dom
Però el millor que té el menhir és que diddly daddly skiddly daddly diddly daddly hey!

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena
Som la confraria del menhir
Cantem, ballem, a ritme de boixarda
Enlloc no trobareu pas un menhir millor

Tan li fa quin sigui el teu monument funerari preferit
Un cromlec, una tomba, un cenotafi o un dolmen de granit
N’hi ha de totes les mides: grans, mitjans i algun més esquifit
Sigui com sigui en menhirs no hi ha res escrit

El menhir és bo per…

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena…

El menhir pot ser petit, per la tauleta de nit
El menhir pot ser molt gran, per la porxada del davant
El menhir pot ser menut, pots portar-lo a l’institut
El menhir pot ser gegant, i amb llumetes al voltant

Diim-di dadl-di didl-di dum
Didli diim-li dadl-di didi-li daa
Didl-di dadl-di didli-ai dum
Skidldi-dadli dom-pa dum didl-di

Diim-di adl-di dadl-di dum
Didli diim-di dadl-di didl-di daa
Lidli-ai-dom-ladl didl-di dey
Skidldi dadldi dom

El menhir pot ser petit
Enriqueix el sofregit
El menhir pot ser molt gran
Perquè hi segui l’elefant
El menhir pot ser menut
Va molt bé per l’escorbut

Menhirs, menhirs de tota mena…

Fa unes setmanes ja vam escoltar un tema ben diferent titulat l’ESPANTAOCELLS. Us enrecordeu?

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un pica-soques
Vingut de la fageda
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai el bosc”

És verd a la primavera
I carabassa quan cau la tardor
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se una gavina
Vinguda de mar oberta
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist l’oceà”

Les ones d’aigua salada
Et gronxen fins a l’horitzó
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un voltor
Que venia de la serra
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai un cim”

Els núvols pentinen els cingles
I el gebre espurneja amb el sol
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

El cel plorant contemplava
Somiant poder aixecar el vol
Les aus unides tornaren
En veure’l tan trist i tan sol
L’alçaren d’una volada
I van dur-lo a veure món
Ai lirona lireta i a veure món
Ai lirona lireta i a veure món

 

Curiositats

Us deixo uns quants vídeos ben divertits i un parell d’enllaços per anar fent boca abans del concert de dijous.
Notícia L’INFO K
NOVA WEB EL PONY MENUT

ESPECIAL 4t CdA PAU CASALS: HAS VIST LA PLUJA?

La setmana passada, l’alumnat de 4t (Classe de la Pau) va realitzar una sortida al CdA Pau Casals (El Vendrell). Una de les activitats va ser l’estudi d’enregistrament. Enguany han gravat una versió en català del tema “Have you ever seen the rain”/ “Has vist la pluja?”. Van fer un treball de portades i de les emocions que ens generava diferents tipus de música. No us perdeu el resultat!

HAS VIST LA PLUJA?
Ja fa temps algú em va dir,
si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui.

Quan s’acabi tot això
el sol tornarà a brillar
i no, no ens deixarà a les fosques.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats.

Ja fa dies que aquest sol,
està fred i encara plou,
ja no! no pot trigar a fer calor.

Sempre em sembla que es igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura.

Digue’m si no

has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
si no has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats. X2

Creedence Clearwater Revival

Creedence Clearwater Revival, generalment denominada amb l’acrònim a CCR o simplement Creedence, és el nom d’una agrupació de rock clàssic fusionat amb country de finals dels 60, liderada per John Fogerty.

Components
John Fogerty: guitarra i veu
Tom Fogerty: guitarra rítmica (fins a 1971) Va morir el 1990.
Stu Cook: baix
Doug Clifford: bateria

Història
La banda va començar com The Blue Velvets, formada per Tom Fogerty a El Cerrito, Califòrnia en els anys 1950.

Després de fer el servei militar obligatori, la banda es reunifica i a mitjans dels 1960 i signa contracte amb Fantasy Records i treu el seu primer àlbum: “Creedence Clearwater Revival” i el seu famós single “Suzie Q” (parts 1 i 2).

En l’àlbum Willy and the Poor Boys es va notar gran crítica social, oposició a l’armamentisme nuclear i a les pressions político-militars. Van treure 7 àlbums en només 5 anys.

A finals de la dècada dels seixanta l’èxit de La Creedence va arribar a superar en vendes als Beatles en un temps on semblava que el món girava al seu voltant. L’àlbum Bayou Country suposaria una explosió en tots els sentits, ocasionada en gran mesura per la cançó Proud Mary. És difícil determinar la raó de l’impacte d’aquesta obra. La seva senzillesa combinada amb unes tornades enganxoses creen una atmosfera molt agradable d’escoltar.

 

Tot i que no mostraven els seus ideals polítics, la guerra del Vietnam va ser una excepció. És en aquesta època quan neix un single immortal, Fortunate son, una de les cançons antibèl·liques més emblemàtiques durant el període del Conflicte. Amb la música com a vehicle de reivindicació, s’expressa amb ràbia i harmonia la complicada situació que vivia tota una generació dels Estats Units enviada a la guerra.

Van romandre junts durant uns anys, però després dels senzills “Have you ever seen the rain” i “Hey tonight”, van córrer rumors de la separació del grup.

El febrer de 1971 Tom Fogerty es va separar del grup i va seguir com a solista, la qualitat de la banda va començar a decaure i l’octubre de 1972 es va dissoldre oficialment.

Un cop la banda  es va dissoldre, Stu Cook (baix) i  Doug Clifford (bateria) van crear un altre grup sense el lider John Fogerty per seguir tocant les cançons. Tot plegat  molt surrealista, el grup es va anomenar Creedence Clearwater Revisited i han seguit durant 25 anys una carrera paral·lela que s’ha acabat fa ben poc.

Creedence Clearwater Revisited amb Stu Cook al baix
i Doug Clifford a la bateria

Des de 1993 Creedence Clearwater Revival forma part del Rock and Roll Hall of Fame.

Museu de la Fama del Rock a Nashville (EUA)

Have You Ever Seen the Rain? és una cançó escrita per John Fogerty inclosa a l’àlbum Pendulum de l’any 1970, del mític grup de rock americà Creedence Clearwater Revival.

La cançó va assolir el #8 en la llista de la Billboard Hot 100 el 1971. Alguns han especulat que la lletra de la cançó es refereix a la guerra del Vietnam, amb la “pluja” com una metàfora de les bombes que cauen del cel.

Fogerty ha dit en algunes entrevistes que la temàtica de la lletra parla sobre augment de la tensió dins de CCR i la imminent partida del seu germà Tom de la banda. Actualment  John Fogerty reconeix que al cantar la cançó ho fa amb alegria i entusiasme pensant en els seus fills, com la vida canvia i segueix endavant.

Someone told me long ago
There’s a calm before the storm
I know
It’s been comin’ for some time
When it’s over, so they say
It’ll rain a sunny day
I know
Shinin’ down like water
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yesterday, and days before
Sun is cold and rain is hard
I know
Been that way for all my time
‘Til forever, on it goes
Through the circle, fast and slow
I know
It can’t stop, I wonder
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yeah
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?

+Curiositats
Us imagineu centenars de guitarristes tocant i cantant junts a la vegada la cançó “Have you ever seen the rain?”. Va passar el setembre de 2023. Va ser al·lucinant!