30 Anys de la mort de Kurt Cobain
El 5 d’abril de 1994 va morir Kurt Cobain el líder i veu dels Nirvana, la banda on també hi havia Dave Grohl i Krist Novoselic. El proper divendres 5 d’abril farà just 30 anys.
Kurt Cobain va néixer a Aberdeen, el 20 de febrer del 1967 va ser un cantant, compositor i guitarrista americà, líder de la prominent banda de grunge Nirvana. Cobain no solament va ser el principal compositor de la banda, sinó que va ser també el seu líder. Amb l’èxit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posició incòmoda per a algú que havia declarat que «l’últim que volia ser és famós».
Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la música popular en els anys 1990. El 1991, l’arribada de la cançó «Smells Like Teen Spirit» va marcar el començament d’un canvi de l’escena musical, que es va allunyar dels gèneres dominants dels anys 1980, com el glam metal i el dance-pop, i va conduir a l’aparició del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicació musicals van alçar «Teen Spirit» al rang «d’himne d’una generació» i, amb aquest reconeixement, Cobain va esdevenir la veu de l’anomenada Generació X.
MTV Unplugged in New York és un disc en directe de Nirvana, llançat el novembre del 1994. El disc mostra el concert acústic que el grup va fer als estudis Sony Music de Nova York el 18 de novembre del 1993. L’àlbum va guanyar un premi Grammy com a Millor àlbum de música alternativa del 1996.
La lletra de «Come as You Are» tracta sobre l’acceptació personal i la lluita interna que tots experimentem.
Això pot ser interpretat com una crida a acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som, i també com una crida als altres perquè facin el mateix. La cançó suggereix que tots tenim aspectes positius i negatius, però que ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos i als altres en totes les nostres facetes.
A més, la cançó també es pot interpretar com a crítica a la societat i les seves expectatives poc realistes. Això pot ser vist com una crida a no deixar-se emportar per les pressions externes ia prendre’s el temps necessari per prendre decisions. La cançó també suggereix que hem d’aprendre a gaudir de la vida i prendre’ns un respir de tant en tant, en comptes de deixar-nos arrossegar per la carrera frenètica de la vida moderna.
En resum, una cançó icònica que ha inspirat milions de persones a tot el món a acceptar-se a si mateixes i als altres tal com són, ia gaudir de la vida sense deixar-se portar per les pressions externes. La lletra enigmàtica i la música inconfusible de Nirvana l’han convertit en una de les cançons més memorables de tots els temps, i el missatge segueix sent tan rellevant avui com ho va ser fa més de tres dècades quan es va llançar per primera vegada.
The man who sold the world Una gran versió de David Bowie
The man who sold the world (L’home que va vendre el món)
We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago
Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World
I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago
Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World