Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia sentirem una música preciosa i força diferent. Es tracta de Momi Maiga un compositor del Senegal curiós, autodidacte i amb una sensibilitat musical sorprenent  que toca un instrument molt especial: La Kora.

Moltes gràcies Natàlia, tutora de 4t, per aquesta proposta pel Bon dia amb melodia!!!

Momi Maiga

Momi va néixer l’any 1997 a Gàmbia, als quatre anys va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió sud del Senegal. Immers en una gran herència musical, va créixer enmig de la coneguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d’Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de cultura que han utilitzat la música i les cançons per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l’actualitat. Momi es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l’extens repertori de la tradició oral, mirant i escoltant.

Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho (que descansi en pau), que va tenir ordre de fer una petita kora quan va veure l’interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats de l’Àfrica Occidental, i la família Cissokho ha estat la guardiana d’aquesta arpa de llaüt africana de 21 o 22 cordes durant segles.

Tanmateix, el seu viatge com a músic va començar com a músic secundari als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. Només tocava la kora a casa, a la seva habitació. Tots els seus oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot un membre de la família la construeix. Molts d’ells tenen una trajectòria professional internacional. Així, seguint el llegat històric de la seva família, el seu patrimoni artístic el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions mandinques i els seus repertoris. El seu viatge com a intèrpret de  kora va començar l’any 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 va fer un concert amb el grup local de Hip Hop Ziguinchor Djali Kunda. El 2017 va viatjar a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara.

L’any 2018 va fer la seva primera estada a Barcelona, ​​convidat pel Museu de la Música de Barcelona, ​​i va gravar la veu per al disc Goor, del pianista Adrià González. El mateix any va fer un concert al Fuerteventura International Blues Festival, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia. Uns mesos després, a mitjan 2019, Momi va tornar a ser convidat a Espanya a través del Museu d’Etnologia i Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment quan decideix instal·lar-se a Catalunya per donar forma als seus projectes i gravar el seu primer disc. Poc després comencen trobades i col·laboracions en directe amb músics com Aleix Tobias, Sílvia Pérez Cruz, Michael League, Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignacio María Gómez, entre d’altres. Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment en mandingue i wolof, alhora que reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i la importància de preservar els valors humans més purs, com la solidaritat, el respecte, l’amor i la dignitat. En el seu primer disc de debut titulat Nio, presenta un treball en el qual combina jazz ètnic, flamenc i els sons de les seves arrels mandinques.

Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i s’embarca en un viatge que porta a l’inici d’una prometedora carrera musical. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa, Momi va cridar l’atenció de promotors nacionals i internacionals. El públic mostra clarament la seva admiració entusiasta.

L’àlbum de NIO es llançarà oficialment aquest dimarts 4 d’octubre de 2022.

Denano significa nadó en mandinka, la llengua materna de Momi Maiga. És una cançó de benvinguda per a tots els nounats, desitjant-los una llarga vida, plena de salut i amor. La lletra parla del dret i de la importància d’una educació en valors, per a tots els nens del món.

Denano camina sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del Senegal, com els mbalax i els seourouba. Les cordes de kora es fusionen amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, creant un context musical que replanteja els paràmetres d’aquests instruments clàssics, ampliant els seus horitzons i donant-los lloc a nous paradigmes musicals.

Amb aquesta cançó Momi ens porta a l’arrel de la transformació social. Una bona educació serà la que permetrà als nens d’avui crear noves relacions amb els altres i amb l’entorn.

Mansani és una cançó transcultural que fusiona la cultura original de Momi amb la cultura flamenca, que descobreix durant la seva residència a Espanya.

La creació sorgeix de la recerca i experimentació amb la kora, per tal de trobar una sonoritat propera a un dels pals flamencs. Un cop troba el color en el seu propi instrument, el fusiona amb la melodia de Mansani Cissé, una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental.

Mansani simbolitza dues terres i dues herències musicals de tradició oral que es troben on el pas del temps i la distància desapareixen.

Per conèixer millor Momi Maiga:

Curiositats: LA KORA

La kora és l’arpa de l’Àfrica de l’oest, concretament de l’ètnia mandinga i la casta dels Djelis, zona situada en l’actual Senegal, Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea. El seu so es troba entre l’arpa celta en els baixos i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions.

La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres rebladures de fusta (fins aquí la caixa de ressonància). Un màstil que travessa la carbassa, en la part inferior hi ha un anella de ferro (on comencen les cordes) prop d’on es recolza a terra. En la part superior tenim 21 Kònsuls (anelles de pell trenada) amb els que s’afina la kora. Un pont de fusta en mig de la pell on aniran les cordes i sota d’aquest, una plataforma de fusta coberta amb tela que ajudarà a passar el so per la caixa de ressonància. Per últim les 21 cordes, antigament de tripa i actualment de nylon de pescar. Comencen en l’anella de metall a sota de la carabassa, passen pel pont i conclouen en el kónsul. Actualment les kora modernes tenen afinadors similars a les guitarres i altres millores.

 

Una mica de geografia…

Identifica els països on va néixer la KORA: Senegal (Casamance) Gàmbia, Mali i Guinea. Desgraciadament hi ha diversos conflictes en aquesta zona com per exemple entre la regió de Casamance i Senegal.

 

Zones del món on hi ha conflictes armats actualment (2022).

Font: Wikipèdia