La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE, més coneguda com a llei Wert)ha deixat l’assignatura de música en un bloc de matèries optatives, de manera que podria haver-hi centres que deixessin d’impartir-la. Davant d’aquesta situació, al Camp d’Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, el curs passat van engegar la campanya ‘Dóna la nota’. Tot plegat, per posar de manifest la importància de la música i d’uns valors que ‘no es poden perdre’.
La nostra intenció és explicar al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants del la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.
Més material i informació: Lletra, partitures, àudio, enllaços, xarxes socials a:
Primer va ser “Obre els ulls” en solidaritat amb La Marató de TV3 per lluitar contra el Cancer. A final del curs passat en Joan i en David crearen “Mirall de Pau” la cançó solidaria de la campanya que el CdA Pau Casals organitza a favor de l’Educació Musical a escoles i instituts. I aquest curs, van tornar a compondre una altre cançó molt especial titulada Somiem tots junts, ambientada aquesta vegada, en el Nadal, i que van intrerpretar els alumnes de sisè a La Sala d’Argentona
. Mirall de Pau
Lletra: Joan Gibert d’Artze
Música: David Melgar
Veu solista: Àngels López
Cor: Veus blanques de l’EMM Pau Casals
Agraïments videoclip: Lax’n’Busto, Buhos, Ol’Green, Filipo Landini, Marina Rossell, Sergio Dalma, Dídac Rocher, Joan Masdeu, Joan Reig (Els Pets), Els Catarres, Teràpia de Shock, Sant Andreu Jazz Band, Andrea Motis i Joan Chamorro.
El passat divendres 6 de juny de 2014 la nostra escola va participar activament en el projecte DÓNA LA NOTA. Juntament amb més 350 escoles i instituts de tot Catalunya vam reivindicar la importància de l’educació musical per als nostre alumnes.
L’acte es va fer en el nostre espai apadrinat d’Escola Verda, a la Font Picant i va començar a les 10:30h. En primer lloc hi va haver la lectura del Manifest, després es van succeïr diverses actuacions musicals amb representats de diferents membres de la comunitat educativa de l’escola: alumnes, pares, mestres i personal no docent.
Finalment el concert es va acabar cantant tots junts en rotllanes la cançó escrita per a l’ocasió “Mirall de Pau” (Lletra Joan Gibert d’Artze / Música: David Melgar). És difícil explicar l’emoció que vam sentir tots junts enmig de la natura, agafats de les mans en grans rotllanes i entonant aquesta melodia amb aquest desig de que la música ens segueixi acompanyant amb les seves emocions i amb els seus sentiments. Meravellós!
El seu nom real és Francisco Sánchez Gómez i va néixer a Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità 10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz. Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els temps. Ha guanyat diversos premis importants, com el “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía va morir l’any passat,probablement ho recordareu. Va ser el 25 de febrer de 2014, a l’edat de 66 anys, d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any.
Entre dos aguas
Pertany al seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb discogràfica. El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el Mediterrani i l’ Atlàntic.
Aquesta cançó està especialment dedicada als alumnes de 6è i a les seves mestres acompanyants que estan tota la setmana de viatge de final de curs a Granada. Olé! Gaudiu del viatge, nosaltres aquí ens ambientem amb el flamenc de Paco de Lucía!
Entre dos aguas:
Una de les interpretacions de Paco de Lucia amb els guitarristes Al Di Meola i John McLaughlin
Va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la músicava ser la innovació en la interpretació amb el violoncelque, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
La seva interpretació d’El cant dels ocellsha esdevingut un símbol de paui llibertatarreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català. Promogué fundacions per a l’impuls i la divulgació de la música.
Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència.
Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell aconseguia amb el violoncel.
Us presentem una auca de Pau Casals. Cliqueu sobre la imatge i podreu llegir l’auca que ens explica d’una manera divertida la seva vida.
AUCA PAU CASALS
Sant Martí del Canigó (Sardana)
Sant Martí del Canigó
Pau Casals va destacar per ser un gran intèrpret i director però també va ser compositor. Va escriure diverses obres, i entre una d’elles aquesta sardana titulada: Sant Martí del Canigó. Està dedicada a un monestir benedictí amb més de 1000 anys d’història. Vols fer-hi una visita virtual?
Us deixem aquest vídeo per tal que la pogueu escoltar. Una interpretació per orquestra de violoncels en l’Auditori Pau Casals.
A veure si us agrada!
A continuació, una cobla interpretant en directe la Sardana Sant Martí del Canigó a la Vil·la Casals, l’any 2009 en motiu del 65è aniversari de la sardana de Pau Casals i del mil·lenari del monestir de Sant Martí del Canigó.
Pau Casals i la “PAU”
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU – 24 D’OCTUBRE DE 1971
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (…)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
Per acabar aquest article tan especial, un recull de vídeos de les estades que han fet alumnes de la nostra escola al Camp d’Aprenentatge Pau Casals (El Vendrell) per conèixer in situ la vida del mestre.
CONCERT CANTÀNIA: AL BELL MIG DE LA TERRA (ESCOLA LES FONTS)
DIA: DISSABTE 9 DE MAIG DE 2015
LLOC: MATARÓ (TEATRE MONUMENTAL)
HORA: 12h DEL MIGDIA
Aquesta setmana al BDAM (Bon Dia Amb Melodia) escoltarem música de la Cantània que han estat preparant els nostres alumnes de 5è durant els darrers mesos. Com veieu ja queda molt poc per al concert. Comença la recta final!!!
El títol de la Cantània 2015 és Al Bell Mig de la Terra amb música de Xavier Pagés i texts de Carlota Subirós.
Xavier Pagés i Corella (Compositor)
Xavier Pagès i Corella (Sant Pere de Ribes, 28 de juliol de 1971) és un compositor i director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu i Al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on es va graduar en piano amb Margarita Serrat i Montserrat Almirall, en composició amb Salvador Pueyo i direcció d’orquestra amb Albert Argudo.
El 1994 va guanyar el Concurs Josep Mirabent i Magrans per a joves músics, amb el qual va estudiar direcció i composició amb Diego Masson, László Heltay i Lou Harrison a la Dartington International Summer School. El 2000 va ser admès al Konservatorium Wien, on va estudiar direcció d’orquestra amb Reinhard Schwarz i Georg Mark.
Com a director ha estat convidat a dirigir orquestres com l’Orquesta Ciudad de Granada (Espanya), l’Orquesta Sinfónica Sinaloa de las Artes (Mèxic), l’Orquesta Filarmónica de Mendoza (Argentina), i l’Orchestre de Catalogne (França). Entre 2004 i 2009 ha estat director de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Com a compositor ha guanyat diversos premis.
El 2005 va ser seleccionat director assistent de Salvador Mas i Conde i Manel Valdivieso a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. El 2007 enregistra part de la banda sonora de la pel·lícula Sa majesté Minor de Jean-Jacques Annaud, amb música del compositor amb nominació als Òscar, Javier Navarrete.
Carlota Subirós i Bosch (Directora Escènica de Teatre i Escriptora)
Carlota Subirós Bosch (Barcelona, 1974) és una de les directores escèniques més importants del teatre català actual. Va començar els estudis d’Arquitectura que va compaginar amb els de Direcció Escènica i Dramatúrgia (Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre, 1997). També és llicenciada en Filologia Italiana (UB, 2001).
ARGUMENT CANTÀNIA 2015: AL BELL MIG DE LA TERRA
En Khalil, un noi d’origen africà que fa poc temps que viu en una ciutat del sud d’Europa, està fascinat per una cosa que ha vist per primera vegada a la vida.És una bèstia gegant, un paisatge de llum i de colors, una extensió d’aigua increïble. És la mar Mediterrània, que ha estat durant milers d’anys lloc de trobada per a viatgers, comerciants, músics, poetes, emigrants… Un mar situat “entremig de les terres”, al bell mig de la terra, que conté simbòlicament molts valors essencials de la cultura, de la natura, de la història i del nostre present més immediat… Al mar, tot s’hi escriu i tot s’hi esborra. El mar és la memòria del món…
El seu compositor, el Xavier Pagès ens ha preparat un vídeo per presentar-nos aquesta cantata:
Una petita selecció de tres de les cançons que podreu escoltar.
Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida, a la comarca del Segrià, el 27 de Juliol de 1867, on el seu pare, que era cubà i militar, estava destinat. Al cap de poc temps el van traslladar a Santa Cruz de Tenerife, on va passar-hi quatre anys, fins que el 1874 tota la família es traslladà definitivament a Barcelona.
De petit ja va començar a tocar el piano i a Barcelona va fer estudis de perfeccionament amb el mestre Joan Baptista Pujol, considerat el millor professor de piano de la ciutat (Albéniz, Malats i Viñes, també eren alumnes seus).
Als tretze anys ja es guanyava la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. La prematura mort del seu pare el va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.
El seu mestre Felip Pedrell va tenir molt a veure amb els gustos per la música tradicional espanyola que es reflexa a les seves obres.
El 1901 va fundar l’Acadèmia Granados que va dirigir fins que va marxar a Amèrica. D’aquesta acadèmia ha donat grans noms a la interpretació pianística: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater.
Va morir el 28 de gener de 1916 en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.
Goyescas
El Pelele: Quadre del pintor Francisco Goya que va inspirar a Enric Granados
Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès. Va desenvolupar un estil que inaugura el Romanticisme.
La seva obra més destacada és Goyescas. Es tracta d’una Suite, un conjunt d’obres en aquest cas per a piano. Va començar a composar-la l’any 1909 i la va acabar l’any 1911.En aquella època Granados sentia una gran admiració pel pintor espanyol Francisco Goya Lucientes. Li agradava molt la psicologia dels seus personatges, el seu estil, la seva paleta de colors, etc. És per això que es va inspirar en una sèrie de pintures i li va dedicar l’obra Goyescas. La composició que escoltarem, El Pelele, la va escriure alguns anys després, el 1914.
Goyescas es va convertir també en una òpera, l’any 1915 i El Pelele va esdevenir la seva obertura. Després d’estrenar l’òpera amb un gran èxit a Nova York, va ser quan va patir el bombardeig en el trajecte de tornada en vaixell i va morir ofegat.
Un video amb on podem escoltar una de les millors alumnes d’Enric Granados: Alicia de Larrocha en una gravació de l’any 1962 amb imatges diverses.
Un enregistrament en directe de la pianista Judith Jáuregui a Veneçuela el 2012.
Finalment un vídeo de Alejandro Algarra en un concurs de piano a Albacete l’any 2010.
A més de Goyescas i El Pelele, també va escriure entre altres: Bocetos, 12 Danzas espanyoles, Peces sobre cants populars, Valsos poètics, Madrigal, l’ ópera María del Carmen (1898), Follet, Picarol, Liliana (sobre textos d’ Apel•les Mestres), una nova sèrie de Danses espanyoles, Sardana, Rapsòdia aragonesa, El cant de les estrelles (per a piano, coral i òrgan). etc..
El Pelele: Fragment de la partitura.
Una interpretació de la seva alumna Alicia de Larrocha
Curiositats
Enric Granados (a l’esquerra) amb Pau Casals.
Enric Granados i Pau Casals són dos dels músics més importants del nostre temps. Granados a través el piano i Casals amb el violoncel , van contribuir a la creació artística del segle XX, compartint el fruit de les seves dues personalitats aparentment contraposades, però essencialment unides. Unides per l’amor al seu país, per la vocació per la música i per una amistat incondicional.
Pau Casals i Enric Granados es van conèixer el 1891 a Barcelona. Granados, deu anys més gran que Casals , es va convertir musicalment , en el seu millor amic i en l’aspecte personal, en una mena de germà gran. La seva amistat, va durar fins la prematura mort de Granados vint anys després.
Va néixer el 1860 a Camprodon ( Ripollès).
Era un nen prodigi: als quatre anys va fer un concert juntament amb la seva germana Clementina al Teatre Romea de Barcelona, i als vuit anys va compondre la seva primera obra, una marxa militar. De nen es va escapar diverses vegades de casa, fins que un dia es va embarcar de polissó en un vaixell de vapor cap a Amèrica.
Es guanyava la vida fent concerts.
Va viatjar molt tota la seva vida. A Barcelona es va casar amb la seva alumna de piano, la Rosina, que era filla d’un ric comerciant.
Va viure a Londres. Després es va instal·lar amb la seva família a París, on va triomfar amb les seves peces per a piano plenes de ritme, inspirades en la música popular espanyola.
Era simpàtic i generós i feia amics allà on anava. Feia bromes a tothom i s’inventava històries ben divertides.
Malgrat la seva vitalitat, tenia una salut molt delicada. Va morir durant la primavera de 1909, a un petit poblet dels Pirineus francesos. Només tenia 49 anys.
Aquesta biografia l’hem treta del Llibre el petit Albéniz, editorial Bellaterra Músic.
Per cert, els alumnes de 3r A us recomanem que llegiu el conte. Us encantarà i us sorprendrà.
Astúrias (Leyenda)
Va ser composada a la década de 1890 en la que Albéniz vivia a Londres. Malgrat el seu nom, el tema no té cap relació amb la tradició musical d’Astúries sinò més aviat al flamenc d’Andalusia.
Astúrias, és una composició musical escrita originalment per a piano en la tonalitat de sol menor. Va ser publicada per primer vegada a Barcelona l’any 1892 com a preludi d’una sèrie de tres moviments anomenada Chants d’Espagne. Anys més tard es va convertir en el cinquè moviment de la Suite Española Op.47 amb el subtítol de Leyenda.
La seva melodia és delicada però complexa i els seus dinàmics i bruscs canvis estan plens de virtuosisme (influència de Franz Liszt). L’obra es va adaptar per a guitarra, pels grans guitarristes clàssics del segue XX com Fortea, Tàrrega o Segòvia. Actualment s’ha convertit en una obra importantíssima dins el repertori de guitarra clàssica. A continuació podreu veure i escoltar les intepretacions de grans mestres com el desaparegut guitarrista espanyol Andrés Segovia i el seu deixeble, l’australià John Williams. També la versió en piano; fixeu-vos especialment en la posició de les mans, és molt curiosa.
Andrés Segovia (guitarra clàssica)
John Williams (guitarra clàssica)
Luís Fernando Pérez (piano)
Curiositats
El tema principal d’Astúries está inclòs en el començament de la cançó «Spanish Caravan» de The Doors, en el disc Waiting for the Sun.
Durant la investidura de Nicolas Sarkozy com a president de França, el 16 de maig de 2007, el tema va ser interpretat per la seva esposa d’aquell moment, Cécilia Ciganer-Albéniz, besneta del compositor Isaac Albéniz.
Isaac Albéniz va conéixer al jove Pau Casals al café Tost de Barcelona. Albéniz va escoltar tocar el violoncel a Pau Casals i admirat pel seu talent li va escriure una carta de recomanació dirigida a la Reina Maria Cristina per tal que l’ajudés a progressar en la seva carrera com a músic.
Per internet podeu trobar moltes versions, adaptacions i arranjaments d’aquesta obra. Si teniu ganes de veure’ls, us recomano alguns exemples moderns, amb molta qualitat. Gaudiu-los!
Kupinski duo (Arranjament per a duet de guitarres clàssiques)
Mauricio Nader (Arranjament per a baix elèctric)
Muris Varajic (Arranjament rock per a guitarra elèctrica)
Tocava diferents instruments, però principalment va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc.
Era anomenat “Il prete rosso” (“El capellà roig”) per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes. És especialment conegut, per ser l’autor dels 4 concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.
Aquests dos “Powerpoints” no estan trets d’internet sinò que els ha fet la Sònia amb els seus alumnes de P5A per poder treballar el seu compositor a l’aula, així compartir també, els continguts amb tots vosaltres. Passeu les diapositives i aprendreu un grapat de coses.
Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell’armonia e dell’inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l’instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l’orquestra es limitava a exercir l’acompanyament segons les regles de l’harmonia.
Les quatre estacions és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barrocAntonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.
Els concerts es publicaren el 1725 formant part d’un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el títol Il Cimento dell’armonia e dell’inventione. Els primers quatre concerts s’anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l’any. Cada concert segueix l’estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).
Vídeos amb diferents interpretacions de la Primavera (Les Quatre Estacions)
La violinista Janine Jansen amb la Amsterdam Simfonietta
La violinista Julia Ficher en el Nacional Jardí Botànic de Gales.
Música amb imatges primaverals
Arranjament de la melodia principal de la Primavera en Do Major, per si algú s’anima a interpretar-la.
Curiositats
La conegudíssima pel·lícula Frozen de Disney ha creat un vídeo impressionant on ha barrejat la música de Let it go i l’Hivern de Vivaldi creant amb unes imatges reals dels músics enmig d’una gran nevada. No us el perdeu!
Antonio Vivaldi tocava un petit instrument italià de corda pinçada anomenat mandolina. Té quatre cordes dobles que s’afinen igual que el violí, per això molts violinistes toquen també la mandolina. Podeu veure i escoltar el músic Avi Avital interpretant l’Estiu de Les Quatre Estacions de Vivaldi.
Els alumnes de 2n A hem triat aquesta compositora perquè no era tan coneguda com el seu germà Fèlix, malgrat ella va composar moltes de les seves cançons. Volem donar-la a conèixer i fer-vos gaudir amb la seva música.
FANNY HENSEL-MENDELSSOHN va ser una compositora i pianista antiga del segle XIX. Va néixer al 1805 a Hamburg (Alemanya) i va morir al 1847 a Berlín a causa d’un infart cerebral.
Pertanyia a una família rica i això li va permetre estudiar (cosa que era molt estranya en aquella època, ja que poques dones tenien aquesta oportunitat). Des de petita els seus pares van veure que era molt bona amb el piano. Malgrat això, la família no li va permetre dedicar-se a la música, cosa que sí van fer amb el seu germà.
El pare, Abraham Mendelssohn
En aquella època les dones no podien ser famoses ni dedicar-se a la música, però ella cada dilluns tocava les seves obres a casa seva i molta gent anava a escortar-la. Per una altra banda, el seu germà li donava suport tant com a compositora com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient que això no agradaria a la seva família) li deixava publicar obres en nom seu.
En total va publicar 466 obres musicals.
Un cop va morir Fanny el seu germà es va posar tant trist, que també va morir al cap de sis mesos, amb només 38 anys.
Aquestes són algunes de les seves obres. Esperem que us agradin!!
Els germans Fanny i Fèlix Mendelssohn al piano, composant plegats a Berlín
(Bonn, 1770 – Viena, 1827) Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.
Beethoven va néixer en una família humil.
El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que indica que procedia dels antics camperols de Flandes.
Pares de Ludwig van Beethoven
El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.
La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.
Beethoven amb onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.
No es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.
Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.
Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20.000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.
Beethoven va ser un artista molt complet, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…
La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:
– Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica Op.13.
– Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” Op.27 n.2 , Sonata Apassionata Op.57.
– Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia, Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.
Per a Elisa
“Per a Elisa” és juntament amb la Sonata op. 27 n.º 14 «Clar de Lluna» i el primer moviment de la Cinquena Sinfonia, una de les obres més conegudes de Beethoven, sense oblidar el quart moviment (presto, Oda a la Alegria) de la Novena Sinfonia.
[youtube]http://youtu.be/z40-R3aUk4Y[/youtube]
Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol. La peça va ser publicada per primera vegada l’any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, suposadament basada en un manuscrit autògraf de l’existència del qual no existeix cap prova. Per tant Per a Elisa no va ser publicada fins 40 anys després de la mort de Beethoven. Increïble, oi?
“per a Elisa” En directe en una versió per a Piano i orquestra.
“Per a Elisa” amb Fotos de Beethoven
[youtube]http://youtu.be/3cvmONlV5WU [/youtube]
Curiositat: “Per a Elisa” o “Per a Teresa”?
Pel que fa a la identitat d’Elisa, la hipòtesi que es donava per més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti von zu Dezza Rohrenbach (1792-1851), la filla d’un comerciant de Viena (altres fonts parlen que era filla d’un metge) alumne del compositor alemany. Ludwig Nohl, que el 1865 va descobrir l’autògraf a Múnic a una col·lecció privada, hauria transcrit erròniament el titol de la composició. El manuscrit autògraf, que havia arribat a Munic gràcies a Rudolf Schachner, un amic de Teresa von Malfattis, actualment es considera perdut, per la qual cosa no és possible amb tota certesa confirmar aquests fets. Una hipòtesi més recent, desenvolupada per l’investigador Klaus Martin Kopitz a Berlin, ens diu que la inspiració de Beethoven fou Elisabeth Röckel (1793-1883), cantant alemanya anomenada per les seves amistats Elise i amb la qual Beethoven va mantenir una estreta amistat.
Altres curiositats
A la classe tenim un petit racó sobre Beethoven:
Aprèn a tocar Per Elisa amb el Piano
Curiositat: Saps perque el Compact disc té una capacitat de 74 minuts?
La explicació la va proporcionar el propi fabricant, Sony Corporation, de mà del seu propi presidnet Norio Ohga (大賀典雄), considerat com el pare del Compact Disc.
Segons Ohga la mida del CD, 120 mm, equival en temps musical a 74 minuts, es va elegir per que capigués la Novena Sinfonia de Beethoven (en la versió gravada en el Festival de Bayreuth, dirigida per Wilhelm Furtwängler), ja que seria imperdonable tallar aquesta obra mestra.
Per als més atrevits: Com sonaria “Per a Elisa” tocada amb…
Guitarra elèctrica?
Va haver fins a set generacions de músics importants a la seva família. Es diu que a tota la història de l’art no ha hagut mai una família tant nombrosa i unida con la dels Bach.
El seu primer professor va ser el seu propi pare que li va ensenyar a tocar el violí.
Es va quedar orfe de pare i mare quan només tenia 10 anys i va haver d’anar a viure amb el seu germà gran. Aquest era organista i li va ensenyar a tocar el clavicordi.
Va treballar al cor de l’església de Sant Miquel, com a violinista a una orquestra de càmera, va ser mestre capella en diverses esglésies, director de concerts de varis prínceps alemanys, director de varies escoles i compositor (sobretot de temes religiosos).
Al 1707 es va casar amb Maria Barbara Bach, prima segona seva i va tenir set fills.
Quan va morir es va tornar a casar amb Anna Magdalena Wilcken, cantant que li va donar tretze fills més.
Bach va començar a quedar-se cec durant l’últim any de la seva vida. Va morir l’any 1750
Va influir en músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.
Es diu que Bach estava boig per la música. A vegades cominava fins a 80 Km Per anar a escoltar certs concerts d’òrgan.
ELS CONCERTS DE BRANDEMBURG
Els Concerts de Brandenburg són sis i estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial. Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Marcgravi i aquest li havia demanat una mostra per escrit d’aquella magnífica música.
Concert nº 3 BWV 1048 en Sol Major
Concert nº 4 BWV 1049 en Sol Major
Has provat mai de seguir una partitura gràfica? Prova-ho!
Els 6 Concerts de Brandemburg interpretats per la Münchener Bach-Orchester
CURIOSITATS DE LA VIDA DE J.S. BACH
– Va tenir 2 esposes i 20 fills.
– La Obra Variacions Goldberg les va escriure per ajudar a dormir un amic seu que patia insomni
– Tocava molts instruments diferents: el clavicordi, la trompa, l’orgue, el violí, el llaüt, la viola de gamba, entre altres. Els arreglava si se li espatllaven i fins i tot se n’inventava de nous.
Porta de l’aula de P4 B dedicada al compositor
Pau Casals i J.S. Bach
Els gran músic català Pau Casals va ser un gran admirador de Johann Sebastian Bach.
Les 6 suites per a violoncel sol de J.S. Bach eren obres gairebé desconegudes pel gran públic i considerades exercicis tècnics. Un jove Pau Casals les descobrí en una llibreria de Barcelona i les estudià durant 10 anys abans d’interpretar-les en públic. Gràcies a Pau Casals, actualment les suites de Bach per a violoncel sol són unes obres imprescindibles de la música de tots els temps.
Casals estudiant una partitura del seu estimat Bach
A qui estaven dedicats els Concerts de Brandemburg?
El rei Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt (A qui estaven dedicats els concerts)
El meu nom és Bach
Pel·lícula que es va fer l’any 2003 sobre J. S. Bach titulada “Mi nombre es Bach“. No tots els fets són reals però ajuden a entendre com va ser la vida del compositor. Dirigida per Dominique de Rivaz, i protagonitzada per Vadim Glowna en el paper principal.
Tocata i Fuga
És inevitable parlar de J.S. Bach i no escoltar la seva increïble i espectacular obra Tocata i Fuga en BWV 565 Re menor per a Orgue. Segur que us sona la seva introducció, oi?
La Cantata
Un altra forma musical que va captivar al mestre Bach va ser la Cantata, composicions vocals, algunes amb textos religiosos i d’altres amb textos profans. Una de les més conegudes és la BWV 147.
Música per a Llaüt
Bach va escriure algunes composicions per a Llaüt/Arxillaüt. Un instrument de corda pinçada, amb un mànec més o menys llarg i amb la caixa de ressonància amb forma de mitja. El Llaüt va ser molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc. Escolteu com sona, és preciós!
Què significa BWV? És una marca de cotxes?
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1989). El seu títol complet és Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach i habitualment es fan servir, per a referir-s’hi, les tres inicials BWV. Tota obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu número del BWV.
Coral Wie schön leuchtet der Morgenstern (Formós brilla l’Estel de matinada), BWV 739
En ser difícil sistematitzar la cronologia de l’obra de Bach, Schmieder adoptà un criteri temàtic-sistemàtic dividint l’obra en dos grans blocs:
Música vocal: del BWV 1 al BWV 524.
BWV 1 a 200: Cantates Religioses
BWV 201 a 216: Cantates Profanes
BWV 217 a 224: Cantates Espúries
BWV 225 a 231 i també BWV 118: Motets
BWV 232 a 243: Obres litúrgiques en llatí (Misses i Magnificat)
BWV 244 a 249: Passions i oratoris
BWV 250 a 524: Corals, Àries i Cançons Sacres
Música instrumental: del BWV 525 al BWV 1127.
BWV 525 a 771: Obres per a Orgue
BWV 772 a 994: Obres per a Teclat
BWV 995 a 999 i també BWV 1000 i 1006a: Obres per a Llaüt
BWV 1001 a 1006: Obres per a Violí Sol
BWV 1007 a 1012: Obres per a Violoncel Sol
BWV 1014 a 1019: Obres per a Violí i Clavecí
BWV 1030 a 1039 i també BWV 1013: Obres per a Flauta Travessera
BWV 1041 a 1065: Concerts
BWV 1066 a 1071: Suites per a orquestra
BWV 1079 a 1087: Estudis de Contrapunt
Les obres del BWV no estan, doncs, ordenades segons la data de la seva composició sinó agrupades per categories. La seva primera edició va aparèixer l’any 1950 i la segona, revisada, el 1990. Encara actualment, la investigació de l’obra de Bach aporta de tant en tant descobriments que impliquen rectificacions periòdiques. El BWV és considerat de manera unànime com el catàleg referencial de l’obra de Bach que podeu trobar detallat en la llista de composicions de Bach.
La casa de la familia Bach plena de música!
Bach a la Viola de Gamba
Per acabar un video amb imatges de l’escola dels diferents projectes de compositors i compositores. La música és una de les meves preferides de Bach: l’Aria de la 3a Suite orquestral en Re Major (2n Moviment), BWV 1068.
Entre dos aguas
Els alumnes de 2n A hem triat aquesta 
Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.
