ISAAC ALBÉNIZ, pianista
1860-1909

Va néixer el 1860 a Camprodon ( Ripollès).
Era un nen prodigi: als quatre anys va fer un concert juntament amb la seva germana Clementina al Teatre Romea de Barcelona, i als vuit anys va compondre la seva primera obra, una marxa militar. De nen es va escapar diverses vegades de casa, fins que un dia es va embarcar de polissó en un vaixell de vapor cap a Amèrica.

Es guanyava la vida fent concerts.

Va viatjar molt tota la seva vida. A Barcelona es va casar amb la seva alumna de piano, la Rosina, que era filla d’un ric comerciant.

Va viure a Londres. Després es va instal·lar amb la seva família a París, on va triomfar amb les seves peces per a piano plenes de ritme, inspirades en la música popular espanyola.

Era simpàtic i generós i feia amics allà on anava. Feia bromes a tothom i s’inventava històries ben divertides.
Malgrat la seva vitalitat, tenia una salut molt delicada. Va morir durant la primavera de 1909, a un petit poblet dels Pirineus francesos. Només tenia 49 anys.

 

 

 

 

Aquesta biografia l’hem treta del Llibre el petit Albéniz, editorial Bellaterra Músic.

Per cert, els alumnes de 3r A us recomanem que llegiu el conte. Us encantarà i us sorprendrà.

 

Astúrias (Leyenda)

Va ser composada a la década de 1890 en la que Albéniz vivia a Londres. Malgrat el seu nom, el tema no té cap relació amb la tradició musical d’Astúries sinò més aviat al flamenc d’Andalusia.

Astúrias, és una composició musical escrita originalment per a piano en la tonalitat de sol menor. Va ser publicada per primer vegada a Barcelona l’any 1892 com a preludi d’una sèrie de tres moviments anomenada Chants d’Espagne. Anys més tard es va convertir en el cinquè moviment de la Suite Española Op.47 amb el subtítol de Leyenda.

La seva melodia és delicada però complexa i els seus dinàmics i bruscs canvis estan plens de virtuosisme (influència de Franz Liszt). L’obra es va adaptar per a guitarra, pels grans guitarristes clàssics del segue XX com Fortea, Tàrrega o Segòvia. Actualment s’ha convertit en una obra importantíssima dins el repertori de guitarra clàssica. A continuació podreu veure i escoltar les intepretacions de grans mestres com el desaparegut guitarrista espanyol Andrés Segovia i el seu deixeble, l’australià John Williams. També la versió en piano; fixeu-vos especialment en la posició de les mans, és molt curiosa.

Andrés Segovia (guitarra clàssica)

John Williams (guitarra clàssica)

Luís Fernando Pérez (piano)

Curiositats
El tema principal d’Astúries está inclòs en el començament de la cançó «Spanish Caravan» de The Doors, en el disc Waiting for the Sun.

Durant la investidura de Nicolas Sarkozy com a president de França, el 16 de maig de 2007, el tema va ser interpretat per la seva esposa d’aquell moment, Cécilia Ciganer-Albéniz, besneta del compositor Isaac Albéniz.

Isaac Albéniz va conéixer al jove Pau Casals al café Tost de Barcelona. Albéniz va escoltar tocar el violoncel a Pau Casals i admirat pel seu talent li va escriure una carta de recomanació dirigida a la Reina Maria Cristina per tal que l’ajudés a progressar en la seva carrera com a músic.

Per internet podeu trobar moltes versions, adaptacions i arranjaments  d’aquesta obra. Si teniu ganes de veure’ls, us recomano alguns exemples  moderns, amb molta qualitat. Gaudiu-los!

Kupinski duo (Arranjament per a duet de guitarres clàssiques)

Mauricio Nader (Arranjament per a baix elèctric)

Muris Varajic (Arranjament rock per a guitarra elèctrica)