The Eagles

The Eagles
Eagles és un grup de rock clàssic estatunidenc que es va donar a conèixer a Los Angeles, Califòrnia, a principis dels anys 70.

Inicialment la seva música era un híbrid entre música country i instrumentació bluegrass injectades en harmonies del surfer rock californià, i produint balades sensibles i música lleugera d’aroma country i pop-rock amb lletres que parlaven de cotxes, relacions i vides errants.
Els Eagles encaixaren l’esperit del cantautor en el marc d’un grup, amb un marcat èmfasi en els arranjaments i en el mestratge musical, i el so inicial del grup arribà a ser sinònim del country rock del sud de Califòrnia. En àlbums posteriors, el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i gravità cap a un so clarament més rock.

Eagle significa “àguila” en anglès

La banda, fundada el 1971, es va dissoldre el 1980, encara que va reaparèixer el 1994 amb un nou àlbum, i s’ha mantingut activa fins ara, integrada per Walsh i Henley, entre altres músics.

El passat 19 de gener de 2016, un dels fundadors dels Genn Frey va morir a l’edat de 67 anys. Fa poc, Glenn Frey s’havia deslligat de la banda pels problemes de salut. De fet, ell i Henley han sigut les figures que han tingut una participació més continuada en el conjunt, tant des dels inicis com des que van reaparèixer.

Al llarg de la seva carrera, els Eagles van aconseguir sis premis Grammy. L’àlbum amb els seus principals èxits del 1971 fins al 1976 i titulat ‘Hotel California’, que incloïa un tema amb aquest mateix títol, ha sigut dels 20 més venuts als Estats Units.

Hotel California

Don Henley a la veu principal i bateria

Cançó que dona títol al 5è àlbum d’estudi de la banda Californiana The Eagles i va esdevenir un gran èxit comercial. Té molt de mèrit ja que a la ràdio només sonaven cançons comercials de tres minuts i Hotel California dura més de sis minuts. Només la intro dura 50 segons i al final hi ha dos minuts de solos virtuosos, una proposta musical  que va trencar totes les regles.
El disc es va editar a finals de l’any 1976, té gairebé 40 anys. Està considerat un dels millors àlbums de tota la història del rock.

Genn Frey i la seva guitarra acústica de 12 cordes

La lletra, escrita per Don Henley i Genn Frey parla d’una persona que arriba al misteriós Hotel California i tracta de la decadència i els excessos d’una vida portada al límit.

Dediquem el Bon dia amb Melodia a un dels seus  compositors, Genn Frey D.E.P. que ens va deixar fa només un parell de setmanes. No us perdeu el vídeo en directe i veureu com  el seu bateria Don Henley canta la veu solista i toca la bateria a la vegada.

Hotel California

On a dark desert highway
Cool wind in my hair
The warm smell of colitas
Rising up through the air
Up ahead in the distance
I saw a shimmering light
My head grew heavy and my sight grew dim
I had to stop for the night

There she stood in the doorway
I heard the mission bell
And I was thinking to myself
This could be heaven or this could be hell
Then she lit up a candle
And she showed me the way
There were voices down the corridor
I thought I heard them say

Welcome to the hotel california
Such a lovely place, such a lovely face
There’s plenty of room at the hotel california
Any time of year, you can find it here

Her mind is definitely twisted
She’s got her mercedes benz
She’s got a lotta pretty, pretty boys
That she calls friends
How they dance in the courtyard
Sweet summer sweat
Some dance to remember
Some dance to forget

So I called up the captain
Please bring me my wine
He said we haven’t had that spirit here since 1969
And still those voices they’re calling from far away
Wake you up in the middle of the night
Just to hear them say

Welcome to the hotel california
Such a lovely place, such a lovely face
They’re livin’ it up at the hotel california
What a nice surprise, bring your alibis

Mirrors on the ceilling, the pink champaign on ice
And she said we are all just prisoners here of our own device
In the masters chambers they’re gathered for the feast
They stab it with their steely knifes but they just can’t kill the beast

Last thing I remember, I was runnin’ for the door
I had to find the passage back to the place I was before
good night said the night man we are programmed to receive
You can check out anyytime you like, but you can never leave

Disc de Vinil original de 1976

Una altre versió de la  portada del disc

David Bowie

David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre’s amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor a Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. El seu single en solitari d’abril de 1967, «The Laughing Gnome», tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall.

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d’experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single “Starman” i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars.

Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l’estil que l’havia fet famós al Regne Unit. Després d’això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.

Després d’èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let’s Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let’s Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle.

Els crítics  diuen de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública». En l’enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d’or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d’or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc núm. #39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.

 The man who sold the world

The Man Who Sold the World del 1970. Caracteritzat pel seu so d’hard rock provinent de la seva nova banda de suport, va ser un canvi radical del rock acústic i del folk del seu segon disc Space Oddity. Per promocionar el disc als Estats Units, Mercury Records va finançar una gira d’entrevistes de costa a costa en la qual Bowie, entre gener i febrer de 1971, va concedir entrevistes als mitjans i a les emissores de ràdio.

Portada original del disc (1970)

Per tal d’aprofitar el seu aspecte androgin, la portada original de la versió britànica mostrava al cantant amb un vestit, el cantant va portar-lo en la sèrie d’entrevistes que va fer, la qual cosa que va agradar als crítics. A seva tornada a Anglaterra va declarar la seva intenció de crear un personatge «que semblés que acabés d’aterrar de Mart».

Aquesta setmana és una proposta de la Christina Grund. Gràcies per participar! Totalment d’acord, és de justícia recordar i homenatjar la figura de David Bowie, un dels més grans artistes  de la música  del s XX. DEP

Versió del tema “The man who sold the world” realitzada pel grup NIRVANA (18/11/1993)

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

Traducció al castellà

Nosotros pasábamos por la escalera, hablábamos de que y cuando
Aunque yo no estaba ahí, él dijo que yo era su amigo
Que vino como alguna sorpresa, yo hablé en sus ojos
Yo pensé que tu moriste solo, hace mucho, mucho tiempo

Oh no, yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Yo reí y agitó su mano, e hice mi vuelta a casa
Busqué formulario y tierra, por años y años yo vagué
Yo miré fijamente a los millones aquí
Deberíamos haber muerto, hace mucho, mucho tiempo

¿Quién sabe? Yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Natalie Cole

Natalie Maria Cole

(6 de febrer de 1950 – 31 de desembre de 2015)

Va ser una cantant americana, compositora, i intèrpret. Filla de Nat King Cole, Natalie va assolir l’èxit musical a mitjans de la dècada dels 70 com a artista d’ R&B gràcies a èxits com ara “This Will Be” o “Our Love”. Després d’un període de caiguda de vendes i actuacions degut a una greu addicció, Natalie reaparegué com a cantant de pop el 1987 amb l’àlbum Everlasting.

Als anys 90 va assolir els seus èxits més importants amb versions de cançons del seu pare. Així, amb “Unforgettable… with Love” va vendre més de set milions de còpies i va aconseguir diversos premis Grammy. Durant la seva carrera va vendre més de 30 milions de còpies per tot el món. El 31 de desembre de 2015 Natalie M. Cole va morir als 65 anys a Los Angeles, Califòrnia, en fallar-li el cor.

Natalie Cole i el seu pare, la llegenda del jazz, Nat “King” Cole

Unforgettable

Es tracta d’una cançó escrita pel seu pare Nat King Cole. L’any 1992  Natalie va publicar en una interpretació en un duet virtual ja que el seu pare ja havia mort. Aquesta composició va guanyar 3 premis Grammy.
Comencem el segon trimestre amb aquesta preciosa cançó i de passada aprofitem per homenatjar aquestes dues grans figures del món del jazz i del R&B. Gaudiu del Bon dia amb Melodia i Que tingueu un bon trimestre!!!

One Direction

One Direction és una banda musical masculina britànica i irlandesa formada actualment  per quatre cantants: Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne i Louis Tomlinson; i fins fa pocs mesos formada també per Zayn Malik.

La banda es va formar a Londres al programa de televisió The X Factor l’any 2010. En un principi es van presentar al programa per separat, però Simon Cowell va tenir la idea de crear un grup amb tots cinc, i la banda va signar un contracte amb l’empresa discogràfica Syco Records del mateix Cowell després d’acabar en tercera posició a la setena edició del concurs The X Factor el 2010.

La decisió de posar els cinc nois en un grup els va fer molt populars i van ser l’única banda que es va incloure en el X-Factor Tour 2011. Posteriorment, la banda va signar un contracte amb la discogràfica Columbia Records (Estats Units), i els seus discos Up All Night (2011) i Take Me Home (2012) van batre diversos rècords de vendes, van ocupar les primeres posicions de nombroses llistes d’èxits d’arreu del món i van generar diversos singles d’èxit, entre els quals destaquen «What Makes You Beautiful» i «Live While We’re Young».

L’èxit internacional fou propiciat pel poder de les xarxes socials,  la banda sovint és descrita com un ressorgiment del concepte de boy band, formant part d’una nova invasió de música britànica als Estats Units.

One Direction 2015

El 25 de març de 2015, una setmana després de finalitzar les seves actuacions de la seva gira mundial per la zona asiàtica, Malik va anunciar que abandonava el grup definitivament i va al·legar que volia viure una vida “normal d’un noi de 22 anys” lluny del focus de l’atenció pública.  La seva darrera actuació pública de la banda va ser l’espectacle On the Road Again Tour a Hong Kong.

L’agost del 2015 es va fer públic que els quatre membres restants del grup havien decidit que el març de 2016 iniciarien una pausa d’un any en la seva carrera conjunta per dedicar-se als seus projectes en solitari, i que no farien gira del seu cinquè disc.

Drag me Down
Es tracta d’una cançó gravada pel seu cinquè disc d’estudi.
És la primera gravació que han tret en format quartet sense la veu de Malik que va deixar el grup per motius personals.
Com hem comentat altres vegades, aquests grups no composen les cançons que interpreten. Els autors són en aquest cas: Jamie Scott i els dos productors musicals John Ryan i Julian Bunetta.
La cançó es va editar el 31 de Juliol de 2015 i el vídeo a l’Agost. Han tingut una grandíssima acceptació entre el públic amb milions de visites i descàrregues a internet.
Aquest Bon dia amb Melodia és una proposta de l’Aina de 4tB. Dedicada a ella i a tots els seguidors/es de One Direction. Gràcies per participar Aina. Bona Setmana a tothom!!!

“Drag Me Down”

[Harry:]
I’ve got fire for a heart
I’m not scared of the dark
You’ve never seen it look so easy
I got a river for a soul
And baby you’re a boat
Baby you’re my only reason

[Louis:]
If I didn’t have you there would be nothing left
The shell of a man who could never be his best
If I didn’t have you, I’d never see the sun
You taught me how to be someone, yeah

[Liam:]
All my life
You stood by me
When no one else was ever behind me
All these lights
They can’t blind me
With your love, nobody can drag me down

[Niall:]
All my life
You stood by me
When no one else was ever behind me
All these lights
They can’t blind me
With your love, nobody can drag me down

[Chorus:]
Nobody, nobody
Nobody can drag me down
Nobody, nobody
Nobody can drag me down

[Niall:]
I got fire for a heart
I’m not scared of the dark
You’ve never seen it look so easy
I got a river for a soul
And baby you’re a boat
Baby you’re my only reason

[Harry:]
If I didn’t have you there would be nothing left (nothing left)
The shell of a man who could never be his best (be his best)
If I didn’t have you, I’d never see the sun (see the sun)
You taught me how to be someone
Yeah

[Niall:]
All my life
You stood by me
When no one else was ever behind me
All these lights
They can’t blind me
With your love, nobody can drag me down

[Chorus:]
Nobody, nobody
Nobody can drag me down
Nobody, nobody
Nobody can drag me

[Liam:]
All my life
You stood by me
When no one else was ever behind me
All these lights
They can’t blind me
With your love, nobody can drag me down

[Niall:]
All my life
You stood by me
When no one else was ever behind me
All these lights
They can’t blind me
With your love, nobody can drag me down

[Chorus:]
Nobody, nobody
Nobody can drag me down
Nobody, nobody
Nobody can drag me down

Nobody, nobody
Nobody can drag me down
Nobody, nobody
Nobody can drag me down

One Direction 2015