David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre’s amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor a Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. El seu single en solitari d’abril de 1967, «The Laughing Gnome», tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall.

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d’experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single “Starman” i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars.

Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l’estil que l’havia fet famós al Regne Unit. Després d’això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.

Després d’èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let’s Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let’s Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle.

Els crítics  diuen de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública». En l’enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d’or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d’or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc núm. #39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.

 

 The man who sold the world

The Man Who Sold the World del 1970. Caracteritzat pel seu so d’hard rock provinent de la seva nova banda de suport, va ser un canvi radical del rock acústic i del folk del seu segon disc Space Oddity. Per promocionar el disc als Estats Units, Mercury Records va finançar una gira d’entrevistes de costa a costa en la qual Bowie, entre gener i febrer de 1971, va concedir entrevistes als mitjans i a les emissores de ràdio.

Per tal d’aprofitar el seu aspecte androgin, la portada original de la versió britànica mostrava al cantant amb un vestit, el cantant va portar-lo en la sèrie d’entrevistes que va fer, la qual cosa que va agradar als crítics. A seva tornada a Anglaterra va declarar la seva intenció de crear un personatge «que semblés que acabés d’aterrar de Mart».

Aquesta setmana és una proposta de la Christina Grund. Gràcies per participar! Totalment d’acord, és de justícia recordar i homenatjar la figura de David Bowie, un dels més grans artistes  de la música  del s XX. DEP

Versió del tema “The man who sold the world” realitzada pel grup NIRVANA (18/11/1993)

 

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

 

Traducció al castellà

 

Nosotros pasábamos por la escalera, hablábamos de que y cuando
Aunque yo no estaba ahí, él dijo que yo era su amigo
Que vino como alguna sorpresa, yo hablé en sus ojos
Yo pensé que tu moriste solo, hace mucho, mucho tiempo

Oh no, yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Yo reí y agitó su mano, e hice mi vuelta a casa
Busqué formulario y tierra, por años y años yo vagué
Yo miré fijamente a los millones aquí
Deberíamos haber muerto, hace mucho, mucho tiempo

¿Quién sabe? Yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo