LA FERA FEROTGE – OVIDI MONTLLOR *20è ANIVERSARI

Ovidi Montllor i Mengual

Ovidi Montllor i Mengual
Va néixer a Alcoi (País Valencià) el 4 de febrer de 1942, en plena postguerra, en una família de classe obrera.
Era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l’escola per les necessitats econòmiques familiars. S’hagué d’espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents, com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.
Va ser Actor, poeta i cantautor amb una extensa trajectòria professional que compta amb 12 àlbums editats, participació de més de 50 pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Portada del primer disc (EP)

La Fera Ferotge
Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, un EP amb només 4 cançons. La que es va fer més popular va ser La fera ferotge, una crítica a l’obsessió del franquisme per l’ordre, la lluita desigual de l’antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb el guitarrista Toti Soler.

Ovidi Montllor i Toti Soler

 

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d’altres. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme fora de l’àmbit catalanoparlant.

El govern autonòmic valencià el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana. Amb l’arribada de la democracia a Catalunya, Ovidi també va ser ignorat i pràcticament no el contractaven per fer concert.

Era una personatge amb un discurs massa incòmode. És per això que en els últims deu anys de la seva vida s’apartà a contracor del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.
L’any 1995, a l’edat de 53 anys, moria a Barcelona a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Cinc mesos abans, Alcoi -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge.

 

 

 

Aquest 2015, en ocasió del 20è aniversari de la seva mort, s’han realitzat arreu dels Països Catalans nombrosos homenatges, concerts, llibres, documentals, exposicions i discs relacionats amb llegat d’Ovidi Montllor.

Proposo que escolteu, també,  una versió genial de la Fera Ferotge editada aquest 2015 pel grup The Penguins, amb el seu projecte REGGAE PER XICS. Justament, aquest estiu van oferir una concert a la Festa Major d’Argentona /Garrinada. Si encara no coneixeu aquesta banda de reggae i ska que fa versions per a públic familiar, escolteu-la, no us la podeu perdre!

Des de l’escola, també hem posat el nostre granet de sorra per recordar aquest gran músic i gran persona. Els alumnes del Cicle Superior han treballat la figura d’Ovidi Montllor, el seu context i alguna de les seves cançons que van interpretar el dia del Concert de Santa Cecília.

La Fera ferotge (Lletra)
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

MÉS CANÇONS DE L’OVIDI DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA 2015 A L’ESCOLA.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *