Author Archives: jjover2

DANCING IN THE DARK

  

 

 

 

Bruce Frederick Joseph Springsteen (Long Branch, Nova Jersey, 23 de setembre de 1949), anomenat The Boss (en espanyol: “el cap”), és un cantant, compositor i guitarrista nord-americà àmpliament conegut per la seva música rock vinculada a lletres poètiques i a sentiments tradicionals americans i relacionats particularment amb el seu Estat d’origen, Nova Jersey.

Els enregistraments de Springsteen han tendit a alternar, al llarg de tres dècades, entre el rock i altres treballs orientats cap al folk, així com l’anomenat Heartland rock. Gran part del seu èxit deriva de la seva vinculació a la E Street Band, present en una gran part dels seus enregistraments, i especialment rellevant pel seu particular so i la seva professionalitat a l’escenari, arribant a oferir concerts de més de tres hores de durada.

En la seva extensa trajectòria musical, Bruce Springsteen ha estat guardonat amb nombrosos premis, incloent vint premis Grammy, dos Globus d’Or i un Premi de l’Acadèmia. Ha venut 65 milions d’àlbums als Estats Units i 100 en tot el món.

 
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/K_JxD0l2uPo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
 ‘ DANCING IN THE DARK ‘

I get up in the evening
And I ain’t got nothing to say
I come home in the morning
I go to bed feeling the same way
I ain’t nothing but tired
Man, I’m just tired and bored with myself
Hey there baby, I could use just a little help

You can’t start a fire
You can’t start a fire without a spark
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

Message keeps getting clearer
Radio’s on and I’m moving ‘round the place
I check my look in the mirror
I wanna change my clothes, my hair, my face
Man, I ain’t getting nowhere
Just living in a dump like this
There’s something happening somewhere
Baby I just know that there is

You can’t start a fire
You can’t start a fire without a spark
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

You sit around getting older
There’s a joke here somewhere and it’s on me
I’ll shake this world off my shoulders
Come on, baby, the laugh’s on me

Stay on the streets of this town
And they’ll be carving you up all right
They say you gotta stay hungry
Hey, baby, I’m just about starving tonight
I’m dying for some action
I’m sick of sitting ‘round here trying to write this book
I need a love reaction
Come on now, baby, gimme just one look

You can’t start a fire
Sitting ‘round crying over a broken heart
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark
You can’t start a fire
Worrying about your little world falling apart
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

19 días y 500 noches

Joaquín Ramón Martínez Sabina, un dels músics espanyols més reconeguts és conegut amb el nom artístic de Joaquín Sabina.

Fill d’un policia, amb 14 anys va començar a escriure poemes i va fer música amb un grup d’amics (“Merry Youngs”), els quals feien versions de rockers com Elvis Presley i Little Richard. L’any 1968 marxà a Granada on estudià Filologia Romànica. Políticament, va asumir postulats polítics d’esquerra, motiu pel qual es va associar amb moviments contraris al franquisme. Llançà un còctel Molotov contra una oficina del Banco Bilbao, tot protestant pel Procés de Burgos, raó per la qual va haver de marxar a l’exili, encara que, sense passaport, li va costar força. Gràcies a un home, Mariano Zugasti (més tard, el va homenatjar a la cançó (“Me pido primer”) va poder marxar: li va cedir el seu passaport després de conèixe’l unes hores abans. Amb un nom fals, va arribar a Londres.

El 1977, dos anys després de la mort de Franco, va tornar a Espanya

El 1978 va ser l’any de la seva arribada a Madrid, ciutat fonamental en la vida de l’artista, i l’any de la publicació del seu primer LP:”Inventario”.

Posteriorment, coincidint amb un canvi artístic, va començar a treballar amb el grup pop Viceversa, un membre dels quals (Pancho Varona) ha estat col·laborant (com a músic i com a compositor), frec a frec, amb Sabina. Amb Viceversa, va treure el LP “Juez y parte” (1985) i el disc “Joaquín Sabina y Viceversa en directo” (1986), que comptà amb la participació d’artistes importants, com Luis Eduardo Aute, Javier Gurruchaga i Ricardo Solfa (en aquell moment, nom artístic del català Jaume Sisa).

Els èxits de vendes de discos se succeeixen amb la publicació dels LP: “Hotel, dulce hotel”(1987), “El hombre del traje gris” (1988) i “Mentiras piadosas”(1990), mentre que arriba el triomf en les seves gires, a Espanya i Amèrica. Cal dir que la relació de Sabina amb Catalunya i, concretament, amb Barcelona, ha estat sempre íntima, destacant la seva interpretació en català del tema “Passejant per Barcelona” (Pi de la Serra), l’amistat amb artistes com Serrat, Joan Baptista Humet, el finat Josep Maria Bardagí i el mateix Pi de la Serra.

Els treballs discogràfics i les multitudinàries gires continuen en la dècada de 1990. “Física y química”(1992) i “Esta boca es mía”(1994) van ser els LP dels primers anys 90.

El1997, Sabina va col·laborar en un projecte musical conjunt amb l’argentí Fito Páez, músic que admirava les lletres de les cançons de Sabina. El resultat: “Enemigos íntimos”, publicat el 1998, va anar acompanyat de greus problemes en la relació entre ambdós artistes, per la qual cosa es va haver de suspendre la gira prevista.

L’estiu de 2001, després de la publicació del LP en directe “Nos sobran los motivos”, enregistrat en la gira que portà el mateix nom, va patir un accident vascular-cerebral que, encara que no va comprometre la seva vida, li va deixar seqüeles de tipus psíquic, portant-lo cap a una important depressió.

Després de més de vint-i-cinc anys de carrera discogràfica, Sabina ha publicat, el novembre del 2006, un recopilatori que inclou tota la seva discografia (“Punto…y seguido”).

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Bn-8UGfva4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
19 DÍAS Y 500 NOCHES

Lo nuestro duró
lo que duran dos peces de hielo
en un whiskey on the rocks,
en vez de fingir,
o, estrellarme una copa de celos,
le dio por reír.
De pronto me vi,
como un perro de nadie,
ladrando, a las puertas del cielo.
Me dejó un neceser con agravios,
la miel en los labios
y escarcha en el pelo.
Tenían razón
mis amantes
en eso de que, antes,
el malo era yo,
con una excepción:
esta vez,
yo quería quererla querer
y ella no.
Así que se fue,
me dejó el corazón
en los huesos
y yo de rodillas.
Desde el taxi,
y, haciendo un exceso,
me tiró dos besos…
uno por mejilla.
Y regresé
a la maldición
del cajón sin su ropa,
a la perdición
de los bares de copas,
a las cenicientas
de saldo y esquina,
y, por esas ventas
del fino Laina,
pagando las cuentas
de gente sin alma
que pierde la calma
con la cocaína,
volviéndome loco,
derrochando
la bolsa y la vida
la fui, poco a poco,
dando por perdida.
Y eso que yo,
paro no agobiar con
flores a María,
para no asediarla
con mi antología
de sábanas frías
y alcobas vacías,
para no comprarla
con bisutería,
ni ser el fantoche
que va, en romería,
con la cofradía
del Santo Reproche,
tanto la quería,
que, tardé, en aprender
a olvidarla, diecinueve días
y quinientas noches.
Dijo hola y adiós,
y, el portazo, sonó
como un signo de interrogación,
sospecho que, así,
se vengaba, a través del olvido,
Cupido de mi.
No pido perdón,
¿para qué? si me va a perdonar
porque ya no le importa…
siempre tuvo la frente muy alta,
la lengua muy larga
y la falda muy corta.
Me abandonó,
como se abandonan
los zapatos viejos,
destrozó el cristal
de mis gafas de lejos,
sacó del espejo
su vivo retrato,
y, fui, tan torero,
por los callejones
del juego y el vino,
que, ayer, el portero,
me echó del casino
de Torrelodones.
Qué pena tan grande,
negaría el Santo Sacramento,
en el mismo momento
que ella me lo mande.
Y eso que yo,
paro no agobiar con
flores a María,
para no asediarla
con mi antología
de sábanas frías
y alcobas vacías,
para no comprarla
con bisutería,
ni ser el fantoche
que va, en romería,
con la cofradía
del Santo Reproche,
tanto la quería,
que, tardé, en aprender
a olvidarla, diecinueve días
y quinientas noches.
Y regresé…etc.

A peu pla

Pot ser que La increïble història de Carles Carolina no us soni gaire. En realitat estem parlant de Ramon Garriga un dels components de la formació Cabo San Roque, banda de Barcelona especialitzada en fer sonar músiques sorprenents a base d’instruments manufacturats i reciclats. Garriga, però, deixa de banda aquestes sonoritats per llençar-se de ple cap al pop-rock, i cantar coses com les que explica en aquesta cançó, “A peu pla”, primer clip del disc “Ensaladilla”.

Sabeu quina és la increïble història de Carles Carolina?
Diu una llegenda urbana que una vegada va naufragar un vaixell i que només se’n van salvar un tal Carles Carolina i el més petit dels seus fills, encara en edat de lactància. En una illa deserta i sense que el nen acceptés cap aliment, el cos de Carolina va ser capaç de generar la llet que l’infant necessitava…

Garriga va agafar aquesta història i li va donar nom al seu grup per transmetre la idea que voler és poder.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SFFMB9xKCzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A peu pla

Avui ja no tinc més temps,
he quedat per fer un tallat i tinc anglès.
Però seré al Pla cap a la set,
veient com cau un dia més, jornal complert.

No sé d’on vinc però sé on estic:
sol i perdut la Penedès.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m’expliquis com puc ser
el millor raper del món.
Ei Jon!

Qui dia passa any empeny,
sort en tenim de la collita del Montseny

Ja sé d’on vinc per això t’escric:
alcohol amb suc i un bon parquet.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m’expliquis com puc ser
el millor Ramon del món.
Ei Jon!

Ella Elle l’a

Kate Ryan és una de les cantants més destacades de la música dance europea. Va néixer el 22 de juliol de l’any 1980, a Tessenderlo, Bèlgica. Va començar en la indústria de la música amb una banda musical anomenada Melt. Després d’estar dos anys en aquesta banda va decidir fer una carrera musical en solitari.

2002: Different
Va fer una versió de la cançó de Mylène Farmer “Desenchantée”. Aquest va ser el seu primer gran èxit amb números 1 i top tens per mitja Europa.

2004: Stronger
El seu segon àlbum surt al 2004 aprofitant els èxits que va tenir el seu primer treball en solitari. En aquest segon àlbum es manté un marcat caràcter dance.

2008: Free
Durant el mes de maig del 2008 surt el senzill Ella Elle l’a, versió de l’èxit dels anys 80 de la també cançó eurovisiva France Gall.

Sabíeu que Kate Ryan va participar l’any 2006 al festival d’Eurovisión i la seva cançó, Je t’adore” interpretada en anglès va quedar classificada en la posició número 12 amb 69 punts?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZjJJwnfHyYc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ella Elle l’a
C’est comme une gaieté
Comme un sourire
Quelque chose dans la voix
Qui paraît nous dire “viens”
Qui nous fait sentir étrangement bien

C’est comme toute l’histoire
Du peuple noir
Qui se balance
Entre l’amour et l’désespoir
Quelque chose qui danse en toi
Si tu l’as, tu l’as

Ella, elle l’a
Ce je n’sais quoi
Que d’autres n’ont pas
Qui nous met dans un drôle d’état
Ella, elle l’a
Ella, elle l’a
Ou-ou ou-ou ou-ou ou
Elle a, ou-ou ou-ou ou-ou ou, cette drôle de voix
Elle a, ou-ou ou-ou ou-ou ou, cette drôle de joie
Ce don du ciel qui la rend belle

Ella, elle l’a
Ella, elle l’a
Elle a, ou-ou ou-ou ou-ou ou
Ella, elle l’a
Elle a, ou-ou ou-ou ou-ou ou

Elle a ce tout petit supplément d’âme
Cet indéfinissable charme
Cette petite flamme

Tape sur des tonneaux
Sur des pianos
Sur tout ce que dieu peut te mettre entre les mains
Montre ton rire ou ton chagrin
Mais que tu n’aies rien, que tu sois roi
Que tu cherches encore les pouvoirs qui dorment en toi
Tu vois ça ne s’achète pas
Quand tu l’as tu l’as

Ella, elle l’a
Ce je n’sais quoi
Que d’autres n’ont pas
Qui nous met dans un drôle d’état
Ella, elle l’a
Ella, elle l’a…

Aquesta setmana la cançó del BDAM té dedicatòria especial:
ESPEREM QUE T’HAGI AGRADAT, OLGA…