Podem parlar de molts aspectes diferents d’aquest virus i de la malaltia però en aquest article ens centrarem en com aquest virus distancia i separa encara més, si es pot, els països rics dels pobres. L’Ebola ha estat un virus ignorat durant mesos mentre naixia i es propagava de manera imparable per l’Àfrica occidental. Però de cop i volta s’ha convertit en una notícia bomba, en una notícia de portada.
Els malalts que es morien a l’Àfrica fa uns mesos ja van predir-ho. Deien: fins que l’Ebola no es propagui pels països rics no s’activarà seriosament la campanya internacional per combatre l’epidèmia. I malauradament tenien raó.
Patim per Teresa Romero, la primera persona que s’ha contagiat fora de l’Àfrica. Empatitzem fins i tot amb el seu gos Excalibur que desafortunadament van sacrificar per por que portés i contagiés la malaltia i som capaços de manifestar-nos per a que no se’l sacrifiqui. Ens agafa pànic només de pensar que si hi ha un cas a Espanya n’hi poden haver més, que la malaltia pot arribar fins on vivim. Però continuem indiferents al drama d’Àfrica. 
Algunes preguntes :
Per què aquesta indiferència? Pot ser perquè és un drama més en països que com Sierra Leone, Libèria i Guinea que ja han estat maltractats per guerres civils i altres desastres? Pot ser perquè ho veiem molt lluny (tot i que no ho estem tant físicament)? Pot ser perquè estem acostumats a veure aquests països, aquestes societats, immerses en la misèria i la pobresa i aquestes imatges ja no ens indignen ni ens preocupen?
Unes quantes dades per pensar:
• El Banc Mundial aquesta setmana ( 12/10/14)també ha calculat quant li pot costar al món la crisi de l’Ebola: 1260 milions si el brot no surt dels tres països afectats ara però, si s’escampa podria costar fins a 25.200 milions d’euros.
• Des del maig fins ara ( mitjans d’octubre) hi ha hagut més de 4000 morts a l’Àfrica occidental causades per l’Ebola.
• El creixement de l’epidèmia a hores d’ara ( 5/10/2014) es multiplica exponencialment per dos cada mes. El 40% de les noves víctimes i els nous infecta
ts ( estimats en més de 6000)s’han produït durant les tres últimes setmanes. En menys d’un mes i mig l’epidèmia ha passat de 1500 afectats a més de 6000.
Quins són els herois d’aquesta epidèmia?
Els súperherois d’aquesta tragèdia són aquelles persones que es juguen la vida literalment per combatre la malaltia a l’Àfrica. Com el doctor Mosoka Fallah de 44 anys, epidemiòleg i immunòleg que es va criar a les barriades més pobres de Monròvia abans d’estudiar a Harvard. Aquests dies recorre la seua ciutat natal combatent la malaltia, buscant la col•laboració d’uns habitants desconfiats, explicant com combatre el maleït virus a homes i dones derruïts, empobrits, que perden amics i familiars a sarpats.
Tota aquesta tragèdia m’ha fet pensar en una cançó que es diu Injustícia de Miquel Abras i Ramon Mirabet. La música també canta i clama contra les desigualtats:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cWXeCA2ugMA[/youtube]
A partir de tot a aquesta informació escriu un comentari reflexiu en el que hi posis la teua opinió sobre el tema i argumentala. També pots respondre a algú que hagi fet un comentari.
