Arxiu d'etiquetes: Riscos

Tsunamis: l’amenaça del mar

Batxillerat, , , , ,

El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.

Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.

Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.

Conferència sobre l’erupció de La Palma

1r BAT, 4t ESO, , , , ,


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Conferència sobre riscos geològics

1r BAT, 3r ESO, , , , , , ,


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

Riscos geològics

3r ESO, Batxillerat, , , , , , ,

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Conferència sobre el volcà de La Palma

1r BAT, 2n BAT, , , , , ,

El doctor Ramon Salas és professor emèrit del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest dijous dia 17 de febrer ha visitat el nostre institut amb una magnífica presentació sobre la recent erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Hi ha assistit l’alumnat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de primer i segon de Batxillerat, que ha tingut l’oportunitat de fer preguntes al ponent. No només s’ha parlat del volcà de la Palma, sinó també dels graus que ofereix la Facultat de Ciències de la Terra de la UB: Geologia i Ciències del Mar, i de les sortides professionals d’aquestes branques del coneixement, en una conferència que l’alumnat ha valorat molt positivament.

Terratrèmol de 6,3 Richter al mar d’Alborán

1r BAT, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Un terratrèmol de magnitud 6,3 s’ha produït aquest dilluns a la matinada a 162 quilòmetres al sud-est de Màlaga, al mar d’Alborán. El sisme s’ha notat a tota la costa andalusa de Màlaga i Granada, així com a Sevilla, Jaén i Melilla. Almenys quinze persones han resultat ferides a Melilla, segons l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa).

Els experts coneixen bé la zona on s’ha produït el terratrèmol, amb l’epicentre situat a 20 quilòmetres d’Alhucemas i a uns 100 de Melilla, segons les dades del director de la Xarxa Sísmica Nacional, Emilio Carreño. “S’ha produït en una franja de molta activitat sísmica”, detalla. Aquesta franja, on hi ha diverses falles, va des d’El Ejido fins a Alhucemas. “Acostumen a produir-se al mar i són superficials, es registren a uns 10 quilòmetres de profunditat”, afegeix. És el que ha passat també amb el d’aquest dilluns.

Continueu llegint la notícia a El País »
Llegiu la notícia al 3/24 »
Consulteu els últims terratrèmols al web del Instituto Geográfico Nacional »

Patricia

General, , , , ,

Patricia, que va passar en poc de temps de tempesta tropical a huracà de categoria 5 en l’escala Saffir-Simpson, i de nou a tempesta tropical, ha batut alguns rècords: vents sostinguts de 325 km/h i pressions atmosfèriques de només 879 hPa! Javier Peláez fa un seguiment de la formació i desaparició del major huracà registrat de la història en aquesta entrada (Cuaderno de Ciencias, Yahoo).

Crescuda de l’Ebre

1r BAT, 2n BAT, ,

Després d’haver provocat inundacions, especialment a Navarra, en la tercera gran crescuda de l’Ebre durant el mes de febrer, el seu cabal ha arribat a màxims a Saragossa i sembla que es mantindrà estable, tot i que dins de nivells d’alerta, al seu pas per Catalunya. L’augment de cabal ha estat causat pel desgel i les últimes precipitacions i ha dut a activar el pla d’emergència INUNCAT.

Llegeix la notícia al 3/24 »

Ontake

1r BAT, 2n BAT, 2n ESO, 4t ESO, , , , , ,

Visita la fotogaleria de El País »

Més de 30 persones poden haver mort prop de la muntanya d’Ontake, el volcà japonès que va entrar en erupció dissabte i va causar centenars de ferits. Les autoritats japoneses només han confirmat 4 morts, tot i que informen que hi ha 27 persones més en estat de parada cardiorespiratòria, sense especificar si han mort o no. Unes 250 persones van quedar atrapades prop del cim del volcà, quan a la muntanya hi havia centenars d’excursionistes. Alguns han hagut de ser rescatats per l’exèrcit japonès i d’altres han pogut baixar pel seu propi peu.

El volcà Ontake, situat a uns 200 quilòmetres de Tòquio, feia set anys que estava inactiu. Al Japó hi ha una gran activitat sísmica, però l’última vegada que hi va haver víctimes mortals va ser l’any 1991. En aquella ocasió, 43 persones van morir en l’erupció de la muntanya Uzen. Llegit al 3/24 »

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , , , , , ,

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.