Arxiu d'etiquetes: Física

Conferència sobre física quàntica

4t ESO, Batxillerat, , ,

En el marc de les xerrades organitzades pel Departament de Ciències Naturals i aprofitant que 2025 ha estat l’Any Internacional de la Ciència i la  Tecnologia Quàntica, el dia 12 de gener, l’alumnat de la matèria de Física de quart d’ESO i de primer i segon de Batxillerat ha assistit a la conferència Física quàntica: des de Plank a l’ordinador quàntic, a càrrec del Doctor en Física aplicada de la URV Francesc Manuel Díaz. 

Per començar, ha exposat la rellevància d’aquesta branca de la física parlant de la dependència tecnològica del nostre país envers la producció de microxips, uns components imprescindibles en qualsevol aparell d’ús quotidià (telèfons, cotxes, electrodomèstics, etc.), ara per ara importats d’altres països. A més a més, ha incidit en les actuals aplicacions de la quàntica en les tecnologies de la informació i l’avanç imparable de la intel·ligència artificial. 

Seguidament, ha exposat la relació històrica entre l’evolució de la ciència i la capacitat de mesura i comprovació experimental de les lleis. Un recorregut que ha mostrat com les grans teories clàssiques com ara l’heliocentrisme, la gravitació universal, l’electromagnetisme i la natura de la llum han avançat en la mesura que la tecnologia ha sabut crear els instruments per quantificar i mesurar experimentalment. De la mateixa manera que ara està evolucionant la física quàntica. 

El ponent ha guiat l’alumnat fins la necessitat d’emprar el pensament quàntic per explicar els tres fenòmens no explicables des del punt de vista clàssic: la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric i l’espectre d’emissió i absorció. 

Finalment, ha exposat breument els principis del raonament quàntic: la quantització de l’energia, la dualitat ona-corpuscle, el principi d’incertesa i l’anàlisi probabilístic del comportament de les partícules quàntiques; així com de fenòmens quàntics com la superposició i l’entrellaçament. Com a punt final ha parlat de la gran revolució en el tractament de la informació: el qubit o bit quàntic, la unitat bàsica d’informació utilitzada per codificar dades en computació quàntica, l’equivalent quàntic del bit tradicional utilitzat pels ordinadors clàssics per codificar informació en binari.

En resum, l’alumnat dels tres nivells ha gaudit d’una exposició divulgativa i didàctica, de la mà d’un expert en física quàntica, molt adequada per introduir el concepte general als nivells de quart d’ESO i primer de Batxillerat, mentre que per l’alumnat de segon de Batxillerat  ha estat un resum del què ja havien treballat a la matèria de Física. 

Tallers científics a la URV

1r BAT, , , , , ,

L’alumnat de primer de Batxillerat que cursa les matèries de Física i de Tecnologia i Enginyeria ha anat a conèixer les instal·lacions de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, el passat dijous, dia 23 d’octubre.

Allà han participat en dos tallers. A l’activitat Per a què serveixen els alerons en un cotxe de competició? han conegut i experimentat els factors a optimitzar en el disseny de vehicles, així com les proves en túnel de vent per determinar els coeficients d’arrossegament de diferents prototips automobilístics.

L’altre taller ha estat La producció d’acetat de sodi en planta química a petita escala, on han dut a terme tot el procés productiu i analitzat els diferents factors a tenir en compte en l’optimització del rendiment de la producció industrial.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Instal·lació Nuclear Vandellòs I i Parc Eòlic Les Colladetes

2n BAT, , , , , , ,

Des de la matèria de Física de segon de Batxillerat s’ha organitzat una visita a la Instal·lació Nuclear Vandellòs I, i al parc eòlic Les Colladetes, al Perelló. El dia 6 de febrer l’alumnat ha estudiat el procés de desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I i ha pogut veure de prop els aerogeneradors, la qual cosa els ha permès aprofundir en el seu coneixement de dues formes distintes de producció energètica a les Terres de l’Ebre.

Visita i taller al Cosmocaixa

1r BAT, , , , , , , ,


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.

Els humans podem viure més enllà de la Terra?

General, , , , ,

Aquest dilluns dia 6 de novembre la doctora en Física Carme Jordi ha protagonitzat el cafè científic de la Setmana de la Ciència. Ha començat l’exposició situant el nostre planeta en el context del Sistema Solar i la Galàxia. A continuació ha definit les condicions necessàries per albergar la vida que coneixem i ha fet un recorregut per aquells indrets del Sistema Solar que podrien tenir, o haver tingut en algun moment, aquestes característiques. Finalment, s’ha centrat en els candidats més probables, per distància i condicions, per a una hipotètica colonització humana: la Lluna i Mart.

Acompanyant l’exposició amb imatges i dades que recolzen els seus arguments, Carme Jordi ha usat un llenguatge planer, a l’hora que rigorós, per fer arribar el seu missatge a un públic nombrós i divers, que ha omplert la sala d’actes, des d’on el torn de preguntes s’ha allargat fins al rebedor de l’Institut. Allí, entre cafè i dolços, els assistents han pogut continuar conversant, entre ells i amb la ponent, en una nova edició, ja la dotzena, del cafè científic.

Cafè científic amb Carme Jordi

General, , , , ,

En l’edició d’enguany del cafè científic de la Setmana de la Ciència, la doctora Carme Jordi estarà el proper dia 6 de novembre, a les 16:30 h, presentant una conferència sobre l’exploració de la galàxia i la possibilitat de terraformar altres planetes, sota el títol Els humans podem viure més enllà de la Terra?.

Els recursos del nostre planeta Terra s’estan esgotant i cada vegada més sovint sentim a parlar d’anar a viure a la Lluna o a Mart o fins i tot més enllà. En aquesta xerrada situarem la Terra en el context del Sistema Solar, de la nostra Galàxia i del seu entorn, parlarem d’altres planetes entorn d’altres estrelles que podrien tenir vida, i discutirem les condicions en les quals els humans podrien viure fora de la Terra.

Carme Jordi i Nebot és doctora en Física per la Universitat de Barcelona, Catedràtica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La seva recerca s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar, i en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars, aquests com a traçadors del disc de la Galàxia. Aquesta recerca es basa en observacions astromètriques, fotomètriques i espectroscòpiques realitzades des d’observatoris de Catalunya, Espanya, Xile, Mèxic, França, Hawaii i des de l’espai.

Ha participat en missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL de l’Agència Espacial Europea (ESA) i actualment participa de ple al projecte Gaia, també de l’ESA. Gaia mesura posicions i moviments de més de mil milions d’estrelles a la nostra galàxia. És membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor de l’ESA per a aquesta missió.

Interessada que la ciència arribi a tota la societat, participa des de fa anys en activitats de divulgació, activitats per a estudiants de primària i secundària i en aules per a la gent gran.

La informació d’aquesta activitat està també disponible al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us animem a vindre!

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

Conferència sobre els forats negres

4t ESO,

Aquest divendres 10 de febrer l’alumnat de Ciències de quart d’ESO ha tingut l’oportunitat de rebre a Quim Llorens, físic i matemàtic que actualment està cursant el seu doctorat sobre els forats negres. Malgrat sembli un tema complicat, Quim els ha apropat de manera senzilla, didàctica i molt divertida a la física que regeix l’univers. Han après que la gravetat deforma l’espai-temps, que un forat negre pot ser tan petit com una pilota o tan gran com una una galàxia i que té tanta massa que crea un força gravitatòria que ni la llum pot escapar d’ell.

Han sorgit idees molt interessants, com que el temps passa més lent com més gravetat hi ha, o preguntes com què passaria si “caiguéssim” en un forat negre, ens donaríem compte? Hi ha algun forat negre a prop nostre? Quim també ha explicat la feina dels físics i ha engrescat a tots i totes a treballar i estudiar en allò que els agradi, i ha ressaltat la importància de les noies i dones en el món de la ciència.

Visita i tallers científics al Cosmocaixa i la Universitat de Barcelona

1r BAT, 2n BAT, , , , ,


Aquest dimecres 25 de gener alumnat de Ciències i Tecnologia de primer i segon de Batxillerat ha visitat la Universitat de Barcelona i el Museu de la Ciència Cosmocaixa.

L’alumnat de segon ha fet quatre tallers a la Facultat de Física de la UB durant tot el matí.
El primer sobre tecnologia electrònica, en el qual han mesurat diversos paràmetres d’un circuit electrònic. El segon sobre nous materials on, a partir del magnetisme, han pogut
experimentar, entre d’altres, amb materials superconductors i observar el fenomen de
levitació magnètica. El tercer, sobre fotònica, on s’ha experimentat amb diferents franges de l’espectre electromagnètic, concretament dintre del visible, IR i UV. El quart sobre raigs
còsmics i radiació ambiental, on a partir de detectors tipus Timepix (com els de l’Estació
Espacial Internacional, ISS) i programari específic, han pogut captar radiacions α i β.

Mentrestant, al Cosmocaixa, l’alumnat de primer ha participat a dos tallers i ha fet una petita visita guiada. El primer taller ha versat sobre les propietats de les ones i el so, amb la participació de l’alumnat que s’ha prestat voluntari. Al segon han fet un immunoassaig per detectar la presència d’un antigen, simulant la recerca de la vacuna de la malària.

Després de dinar, tots plegats han visitat el museu, completant així una jornada ben aprofitada dedicada a la ciència.