L’alumnat de Biologia de Batxillerat al Cosmocaixa

1r BAT, , , ,

El 22 de gener, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat s’ha desplaçat al Cosmocaixa, on ha dut a terme diverses activitats. Per començar, han gaudit d’una visita guiada a alguns dels espais del museu sota el fil conductor “Del big bang als nostres dies”. Han fet un repàs de la història de la Terra, partint del big bang i seguint amb l’aparició de la vida i l’evolució dels éssers vius fins als nostres dies.

Més tard, han participat a un taller en el qual han recreat una part de la recerca que cal fer per aconseguir una vacuna eficaç contra la malària. Ha estat molt interessant aprendre tècniques de laboratori com l’immunoassaig ELISA, alhora que s’han adonat de la complexitat de processos com l’obtenció de vacunes. Després de dinar, ja amb el museu més tranquil, han recorregut al seu ritme l’exposició permanent, seguint el seu propi lema: prohibit no tocar!

Ha estat una jornada intensa, però profitosa, que l’alumnat valora de manera molt positiva.

Ús i gestió dels recursos energètics a les Terres de l’Ebre

Batxillerat, , , , , , ,

A la matèria de Geologia i Ciències Ambientals s’estudien els recursos energètics a segon curs. Per aquest motiu, el professorat ha organitzat una visita a dues de les formes de generació energètica que són presents a les Terres de l’Ebre.

En primer lloc, l’alumnat ha visitat la central tèrmica de cicle combinat La Plana del Vent, a Vandellòs. Allí, guiada pel director de la planta, Gorka Gandarias, la visita ha mostrat a l’alumnat totes les parts necessàries per produir electricitat a partir del gas natural: les turbines, les conduccions de gas, les xemeneies i les torres de refrigeració o el centre de control, per exemple.

A continuació, l’expedició s’ha dirigit a Ascó, on ha estat rebuda per Carminda Ibarz i Josep Miquel Biarnés al centre d’informació de la central nuclear d’Ascó. Després d’esmorzar, a la sala d’exposicions han explicat el funcionament de la generació d’electricitat mitjançant la fisió de nuclis d’urani enriquit, que s’obté del mineral pechblenda. S’ha parlat de les múltiples mesures de seguretat que es prenen durant tot el procés i de la gestió que se’n fa dels residus. Finalment, l’alumnat ha pogut interactuar amb les instal·lacions de l’espai museogràfic, on han trobat maquetes de la central i dels magatzems de residus, una càmera de calor, representacions de distints models de generació energètica, vestits de seguretat o una simulació del centre de control, entre d’altres.

D’aquesta manera s’ha completat un matí dedicat a estudiar dues formes de producció d’electricitat que, amb els seus avantatges i impactes, són importants per completar el mix energètic en el territori.

Observació de les fases de la mitosi en arrels de ceba

2n BAT, , , ,

A les pràctiques de laboratori de la matèria de Biologia, a segon de Batxillerat, l’alumnat ha realitzat preparacions microscòpiques de la punta de les arrels de cebes ficades en aigua uns dies abans. L’objectiu era observar cèl·lules en divisió en aquests teixits en creixement i identificar algunes de les fases de la mitosi. A les imatges es pot observar el resultat.

Què fa el Parc Natural dels Ports per tu?

1r ESO, , , , , ,

El 15 de desembre, l’educador ambiental Víctor Reverté ha oferit una xerrada titulada Què fa el Parc Natural dels Ports per tu?. L’activitat s’ha adreçat a tots els grups de primer d’ESO, amb l’objectiu d’apropar la riquesa natural d’aquest territori que l’alumnat visitarà a la primavera.

Mitjançant preguntes, Víctor ha fet participar l’alumnat i concretat el significat del Parc Natural. Ha explicat, amb un llenguatge proper, rigorós i local, aspectes geològics importants per a la flora i la fauna, com les cingleres i els barrancs. El massís dels Ports permet, amb els seus racons i la seua orientació, la vida d’espècies vegetals emblemàtiques, com l’auró i el faig, en un entorn on hi predomina el pi negral. Amb esplèndides fotografies, hem sabut d’orquídies i de la flor endèmica anomenada “cornial”. A més, també n’ha mostrat d’alguns dels moixons que hi habiten, i d’altres animals com ara ratpenats, papallones, libèl·lules, cabres, llúdries, etc. A través de vídeos, hem après com s’ha dut a terme el projecte de la reintroducció del trencalòs. I també ens hem meravellat de veure com surt una libèl·lula del seu capoll.

L’alumnat ha escoltat atentament de bon grat i ha pres bona nota de la xerrada. Finalment, hem après que cal cuidar aquest espai per gaudir-lo, tant nosaltres com les properes generacions.

Dels residus en fem bioplàstics i bioenergia

Batxillerat, ,

Magdalena Constantí és doctora en Biologia i catedràtica al Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest dilluns dia 15 de desembre ha fet una presentació, davant l’alumnat de Química de primer i segon de Batxillerat, de les investigacions que du a terme a la Universitat.

Ha començat la seua exposició parlant dels graus en Enginyeria que oferta la URV i de la importància dels estudis en enginyeria. A continuació, ha parlat de la problemàtica associada als plàstics: la contaminació del medi ambient i l’obtenció a partir de recursos no renovables i que, per tant, s’exhauriran, com ara els derivats del petroli.

Ha lligat aquesta problemàtica amb la dels residus i la seua gestió per, a continuació, explicar la recerca per a l’obtenció de materials plàstics i energia a partir de residus orgànics, com el marro de cafè. En aquesta transformació intervenen microorganismes que metabolitzen la matèria orgànica i sintetitzen polímers que s’utilitzen com a bioplàstics i gas que es fa servir com a biocombustible.

Una investigació en la qual conflueixen especialistes en distints àmbits com la química, la biologia o l’enginyeria, en un clar exemple de la interdisciplinarietat que caracteritza la recerca.

La volta al món d’una armilla polar

Batxillerat, ESO, General, , ,

La volta al món d’una armilla polar Wolfgang Korn

Com es pot explicar la globalització? Doncs, per exemple, mitjançant una armilla polar. Des dels jaciments petrolífers del Golf Pèrsic, passant per les fàbriques tèxtils de Bangla Desh i uns grans magatzems d’Alemanya, fins a una barca d’emigrants clandestins que arriba a les Canàries. Wolfgang Korn narra la interessant història d’una armilla polar i mostra el rerefons i les xarxes de la globalització.

Canvi climàtic: passat, present i futur

2n BAT, , ,

Al llarg del primer trimestre, l’alumnat de l’optativa de segon de Batxillerat d’Entorn Sostenible ha estat treballant l’ODS 13: Acció pel clima. El dia 18 de novembre, el professor i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Javier Sigró ha impartit una conferència sobre canvi climàtic a aquesta matèria. La intervenció del professor ha aportat una visió molt documentada sobre els efectes actuals del canvi climàtic arreu del món, amb dades i exemples que han ajudat a entendre la magnitud real del fenomen.

Durant la xerrada, Sigró ha explicat que la comunitat científica coneix amb força precisió com evolucionarà el clima durant els pròxims 25 anys. Tanmateix, ha alertat que, si no s’actua amb urgència per reduir les emissions de CO₂, les conseqüències podrien ser devastadores per a la humanitat. Tot i els models disponibles, l’abast real dels canvis futurs és incert i pot superar qualsevol previsió.

L’alumnat ha valorat molt positivament la sessió, que ha destacat la importància d’impulsar accions individuals i col·lectives per mitigar l’emergència climàtica. Una experiència enriquidora que reforça el compromís del nostre centre amb l’educació ambiental i la sostenibilitat.

Premis de la Setmana de la Ciència 2025

ESO, ,

La última setmana de novembre s’han lliurat els premis de les activitats presentades per l’alumnat amb motiu de la Setmana de la Ciència, consistents en un diploma i un val per material escolar.

Els premis al millor pòster científic de primer d’ESO han estat per a Kilian Alcaraz, Youcef Bouabdellah, Dídac Cavallé, Verónica Dandara i Hassan Khan. Dos grups han rebut premis a segon d’ESO al millor experiment: el grup de Laia Rodríguez Oicatà i Aina Sancho García i el de Habiba Aabida Lahdili i Israe El Baroudi. El premi a tercer d’ESO a la millor fotografia científica ha estat per a Amelie Ferré Torta.

Enhorabona a totes les persones premiades i al seu professorat per engrescar-les a participar!

En què somien les persones que es dediquen a la ciència?

General, ,

Pere Estupinyà és bioquímic, escriptor i un reconegut divulgador científic. Aquest dilluns, 10 de novembre, ha protagonitzat una conferència a l’Institut Ramon Berenguer IV en el marc de la Setmana de la Ciència. Durant la presentació, ha captat l’atenció del nombrós públic assistent amb una exposició apassionada i intel·lectualment estimulant en la què ha parlat d’alguns dels reptes que enfronta la humanitat en àmbits tan diversos com la biomedicina, la neurociència, la intel·ligència artificial, la lluita contra el canvi climàtic o l’exploració espacial.

Amb el seu estil proper i comunicatiu, Estupinyà ha destacat la importància d’escoltar i donar suport a les persones que treballen per un futur esperançador i ha presentat la ciència com l’opció per assolir aquests reptes. Ha compartit reflexions nascudes de la seua àmplia trajectòria professional, que l’ha portat a conèixer i entrevistar nombrosos protagonistes de la ciència i visitar alguns dels centres de recerca més prestigiosos del món.

L’acte ha culminat amb cafè i pastes a l’entrada de l’Institut, on les persones assistents han pogut conversar de manera distesa amb el ponent, en un ambient d’entusiasme i admiració per la ciència que, com ha recordat Estupinyà, és l’eina per entendre i millorar el món que ens envolta.

Taller científic per la Setmana de la Ciència

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

El dimecres, dia 5 de novembre, ha tingut lloc un taller científic per a l’alumnat de Batxillerat que cursa l’optativa de Biomedicina a primer curs i la matèria de Biologia al segon. Marta, biòloga de formació, ha fet una introducció al sistema immunitari: ha repassat com el cos distingeix entre substàncies pròpies i alienes i com es despleguen els mecanismes de defensa davant de patògens. També ha recordat conceptes clau com la salut, la malaltia i la resposta immunitària.

Aquests conceptes s’han ficat en pràctica a la part experimental, on l’alumnat ha fet el diagnòstic a dues persones a través de reaccions que simulen l’aglutinació produïda en la reacció antigen-anticòs de mostres de sang sintètica. El taller ha finalitzat recordant el concepte de memòria immunitària i destacant el paper fonamental de les vacunes en la protecció individual i col·lectiva.