Enciclopèdia d’éssers vius a l’Institut
L’alumnat de primer d’ESO, a la matèria de Biologia i Geologia, ha dissenyat aquests llocs webs on podeu consultar moltes de les espècies que habiten al nostre institut.
Conferència sobre canvi climàtic al Fòrum Jove
Aquest dimecres 22 de març l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha visitat el Fòrum Jove a l’Auditori d’Amposta. Allí ha escoltat la conferència La natura ens parla i no escoltem. El canvi climàtic que ja està aquí, a càrrec de Pere Luque, biòleg i conservador de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere Luque ha començat la conferència amb un supòsit extret d’una sèrie de ficció per, a continuació, enumerar les proves que confirmen que l’actual procés de canvi del clima és real i està causat pels humans. Tot seguit, ha fet un repàs dels efectes de la crisi climàtica sobre la natura, parant especial atenció en la fauna i, més particularment, en els insectes, la seva especialitat. Amb el torn de preguntes ha conclòs una trobada que ha servit per ficar de manifest dades concretes sobre la magnitud de la problemàtica ambiental a la quan ens enfrontem.
Conferència sobre nanociència i nanotecnologia
El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.
Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.
La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.
Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.
Fem Ciència a l’Institut, número 11
El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina
La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.
Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.
Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.
Tenir cura de la natura en un clima canviant
Aquest dilluns dia 13 de febrer l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha estat convidat de luxe a una trobada intergeneracional. Rafel Balada, botànic i exdirector dels Parcs Naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports, i Ferran Bertomeu, biòleg i investigador júnior a l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, han parlat de les seves trajectòries lligades a la conservació de la natura i la biodiversitat i, sobretot, a l’estima pel territori. L’alumnat ha assistit a una conferència emocionant entre dos investigadors de distintes generacions, al final de la qual ha pogut adreçar-los les seves preguntes. Podeu recuperar la conversa al canal de YouTube d’OxigeNATs.
A continuació, Pere Luque, biòleg i tècnic de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, ha fet una visita guiada a l’alumnat per l’exposició del Museu, fent incidència en el paper del Museu en la recerca i la divulgació de l’arqueologia, l’etnologia i la natura.
Ha estat un matí dedicat a la biologia de camp, molt ben aprofitat i valorat per l’alumnat.
L’activitat forma part d’una iniciativa del grup de divulgació de la natura OxigeNATs, amb Oriol Cervera, Júlia Alcaraz i Eva Colomina al darrere, a qui volem agrair la invitació, l’excel·lent organització i el tracte rebut, així com al Museu de les Terres de l’Ebre i a Pere Luque per obrir-nos les portes del Museu i les seves magnífiques explicacions.
#100tífiques 2023
Aquest divendres 10 de febrer la investigadora en biofísica Irina Pi Jaumà ha tingut una trobada a la sala d’actes amb l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV, com a part de la iniciativa #100tífiques, amb motiu de la celebració, l’11 de febrer, del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. No només ha explicat la seva trajectòria acadèmica, sinó que també ha parlat dels interessos i motivacions que l’han portada a desenvolupar una carrera científica. La sessió ha despertat l’interès de l’alumnat, que ha tingut l’oportunitat de fer-li preguntes i veure en ella un mirall i un model a seguir.
Conferència sobre els forats negres
Aquest divendres 10 de febrer l’alumnat de Ciències de quart d’ESO ha tingut l’oportunitat de rebre a Quim Llorens, físic i matemàtic que actualment està cursant el seu doctorat sobre els forats negres. Malgrat sembli un tema complicat, Quim els ha apropat de manera senzilla, didàctica i molt divertida a la física que regeix l’univers. Han après que la gravetat deforma l’espai-temps, que un forat negre pot ser tan petit com una pilota o tan gran com una una galàxia i que té tanta massa que crea un força gravitatòria que ni la llum pot escapar d’ell.
Han sorgit idees molt interessants, com que el temps passa més lent com més gravetat hi ha, o preguntes com què passaria si “caiguéssim” en un forat negre, ens donaríem compte? Hi ha algun forat negre a prop nostre? Quim també ha explicat la feina dels físics i ha engrescat a tots i totes a treballar i estudiar en allò que els agradi, i ha ressaltat la importància de les noies i dones en el món de la ciència.
Visita i tallers científics al Cosmocaixa i la Universitat de Barcelona
Aquest dimecres 25 de gener alumnat de Ciències i Tecnologia de primer i segon de Batxillerat ha visitat la Universitat de Barcelona i el Museu de la Ciència Cosmocaixa.
L’alumnat de segon ha fet quatre tallers a la Facultat de Física de la UB durant tot el matí.
El primer sobre tecnologia electrònica, en el qual han mesurat diversos paràmetres d’un circuit electrònic. El segon sobre nous materials on, a partir del magnetisme, han pogut
experimentar, entre d’altres, amb materials superconductors i observar el fenomen de
levitació magnètica. El tercer, sobre fotònica, on s’ha experimentat amb diferents franges de l’espectre electromagnètic, concretament dintre del visible, IR i UV. El quart sobre raigs
còsmics i radiació ambiental, on a partir de detectors tipus Timepix (com els de l’Estació
Espacial Internacional, ISS) i programari específic, han pogut captar radiacions α i β.
Mentrestant, al Cosmocaixa, l’alumnat de primer ha participat a dos tallers i ha fet una petita visita guiada. El primer taller ha versat sobre les propietats de les ones i el so, amb la participació de l’alumnat que s’ha prestat voluntari. Al segon han fet un immunoassaig per detectar la presència d’un antigen, simulant la recerca de la vacuna de la malària.
Després de dinar, tots plegats han visitat el museu, completant així una jornada ben aprofitada dedicada a la ciència.