Divendres 27 de novembre, a les 11:30h al saló d’actes, es sabran els guanyadors del Ral·li fotogràfic i de l’activitat Fem Ciència a casa, programats amb motiu de la Setmana de la Ciència 2015. Així mateix, es lliuraran els diplomes als participants a les diferents activitats proposades. Tant si heu estat, com si voleu animar als companys que hi van ser, no s’ho podeu perdre. Us esperem!
Gràcies un any més per la vostra participació!
El proper dimarts dia 17 de novembre, dins del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència, Àngela Talarn Zaragoza, física que està realitzant el doctorat a l’Observatori de l’Ebre, ens oferirà la conferència Descobrir l’Univers. Des del Big Bang fins l’actualitat. Un viatge de la llum i la matèria. Serà a les 10:30h al saló d’actes, i està oberta a les famílies i públic en general, així que esperem la vostra assistència!
Podeu consultar el programa complet de la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta fent clic aquí.
Experimentador, conferenciant, escriptor… tota la trajectòria professional del Marc Boada està lligada a la divulgació científica. Col·labora a diferents mitjans de comunicació (tots el coneixem del programa de TV3 QuèQuiCom, entre d’altres) i ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència (CosmoCaixa, mNACTEC…). Ha escrit llibres per a joves i per adults, i llibres de text per a Educació Secundària i col·labora a la revista Investigación y Ciencia. Professor a l’Escola Massana de Barcelona més d’una dècada, actualment és director de l’Associació Pèndulum.
I el proper dilluns dia 9 de novembre estarà al nostre centre a partir de les 16:30h amb la següent conferència experimental dirigida a estudiants, professors, famílies i públic general, amb motiu de la celebració de l’Any internacional de la llum i en el marc de la Setmana de la Ciència:
“L’invent de la bombeta”
De la primitiva bombeta d’Èdison al díode LED d’avui hi ha una distància enorme, i s’inscriu en un procés evolutiu sense cap discontinuïtat. Per descobrir el fascinant món de la il·luminació hem recollit mostres extraordinàries: bombetes amb filament lineal de tàntal (amb un segle a l’esquena i molt anteriors a les de wolfram); làmpades de 5.000 vats procedents d’un plató de televisió que assoleixen més de 3000 graus de temperatura; díodes làser perfectament monocromàtics; i bombetes primes com un full de paper. Amb totes elles sobre la taula parlarem de com fem llum, dels costos energètics que impliquen, i tocarem els materials que les componen, tot fent un discurs transversal que relliga tecnologia, ciència dels materials i sostenibilitat.
Esteu convidats, us hi esperem un any més!
Visiteu la pàgina de Pèndulum · Associació per a la difusió del coneixement científic »
Podeu consultar el programa complet de la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta fent clic aquí.
La importància dels sòls en poc més d’un minut!
Patricia, que va passar en poc de temps de tempesta tropical a huracà de categoria 5 en l’escala Saffir-Simpson, i de nou a tempesta tropical, ha batut alguns rècords: vents sostinguts de 325 km/h i pressions atmosfèriques de només 879 hPa! Javier Peláez fa un seguiment de la formació i desaparició del major huracà registrat de la història en aquesta entrada (Cuaderno de Ciencias, Yahoo).
Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició de 2015 són la llum i els sòls amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.
La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències amb les següents activitats:
1.- Ral·li fotogràfic. Tot l’alumnat, fins el 13 de novembre.
2.- Fem Ciència a casa. Tot l’alumnat, fins el 13 de novembre.
3.- Esbarjos científics. Tot l’alumnat, 18 i 19 de novembre, a les 11:30h al Laboratori de Física.
4.- Tallers i conferències. Alumnat de 4t d’ESO Científic i de Batxillerat Científic, i públic en general (Cafè científic a càrrec de Marc Boada i conferència d’Àngela Talarn, de l’Observatori de l’Ebre).
5.- Lliurament de premis i diplomes. Tots els participants, 27 de novembre a les 11:30h al saló d’actes.
Podeu llegir el programa complet i les bases de les activitats fent clic aquí.
Us animem a participar!
Ahir es van lliurar els premis del concurs Inspiraciència, en un acte a la biblioteca barcelonina de la Sagrada Família, que va comptar amb la participació de nombrosos assistents, representants de les institucions col·laboradores, i l’actuació del grup Els Pirates Teatre, amb l’espectacle “Cabaret científic”.
Han estat nou els premiats i nou els finalistes en les categories de relat adult i juvenil en els idiomes castellà, català, gallec i euskera, seleccionats d’entre les 380 propostes presentades a concurs. El jurat ha tingut en compte l’originalitat de les propostes, la qualitat literària i el contingut científic. A ells, cal afegir els dos relats premiats pel públic, seleccionats per votació popular.
El premi del públic -que escollien el millor de cada modalitat, independentment de l’idioma- en la categoria juvenil ha estat per a “Sense identitat” d’Eric Matamoros Morales, estudiant de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, un relat sobre la pèrdua d’identitat i la possibilitat de començar una nova vida. Enhorabona!
Tots els relats premiats i finalistes es poden llegir al web d’Inspiraciència.
Podeu veure les imatges de l’acte en aquest enllaç »
El passat dissabte 13 de juny el programa Joves i Ciència va donar la benvinguda als 50 estudiants seleccionats en l’edició del 2015, entre els que es troba el nostre alumne de 4t d’ESO Eric Matamoros, i va entregar els diplomes als participants de l’edició del 2013, entre ells la nostra alumna de 2n de Batxillerat Andrea Rodgers, en un acte a Món Sant Benet on, a més, vam poder gaudir d’una xerrada de l’investigador Xavier Trepat sobre les interaccions físiques entre les cèl·lules que intervenen a la metàstasi en els tumors.
Es torna a convocar el concurs de cartells de la Setmana de la Ciència. Enguany se celebren l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i l’Any Internacional dels sòls. La temàtica del cartell ha d’anar relacionada amb qualsevol d’aquestes dues temàtiques.
L’obra guanyadora serà la imatge de la Setmana de la Ciència 2015 i serà premiada amb 1.000€. El concurs està adreçat a tothom que hi vulgui participar. El termini màxim de presentació serà el proper dia 3 de setembre.
Animeu-vos a participar!
Dissabte passat es va celebrar a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València una edició més de les Matinals de l’evolució organitzades per Juli Peretó. Aquesta vegada la temàtica de les ponències ha estat l’origen de la vida i el “món ARN”, coincidint amb la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València d’Antonio Lazcano, que va ser un dels ponents.
Darwin en el tub d’assaig: l’evolució experimental d’àcids nucleics (Carlos Briones)
Les cèl·lules emmagatzemen a l’ADN la informació per fabricar proteïnes. Aquestes últimes són les encarregades de fer possibles les reaccions químiques de la vida (el metabolisme) gràcies a la seua activitat catalítica (en forma d’enzims). En el pas d’ADN a proteïna cal un intermediari: l’ARN. Però, en l’origen de la vida, quina va ser la primera molècula replicadora? L’ADN necessita l’activitat catalítica de les proteïnes, i aquestes la informació del material genètic. La qüestió va quedar resolta amb el descobriment dels ribozims, molècules d’ARN autocatalítiques que poden dur a terme les dues funcions. Actualment en coneixem vuit de distints.
Així, en aparèixer la vida, fa entre 3850 i 3500 milions d’anys, hi trobaríem un “món d’ARN” en què aquesta seria la molècula amb capacitat d’autoreplicar-se i d’emmagatzemar la informació hereditària (com en els viroides actuals). En etapes posteriors l’ARN donaria lloc a les proteïnes (amb la “invenció” dels ribosomes), que assumirien la catàlisi. I finalment la informació es guardaria en forma d’ADN, més estable.