Arxiu de la categoria: ESO

Sortida de camp de 1r d’ESO als Ports

1r ESO, , , , ,

El 27 d’abril l’alumnat de primer d’ESO ha anat a La Sénia per conèixer l’ecosistema del riu. Durant la sortida han estat acompanyats pels educadors ambientals d’Arabogues, que els han explicat les característiques del riu Sénia, l’aprofitament agrícola de l’aigua, la conservació del bosc de ribera i els bioindicadors que caracteritzen la qualitat de l’aigua del riu.

El matí ha començat amb una passejada per la vora del riu. Han comprovat que el riu porta poca aigua a conseqüència de la sequera. Han estudiat el bosc de ribera i les característiques d’aquest tipus de vegetació. Els educadors del parc els han anat explicant les particularitats d’aquest espai natural mentre avançaven per la riba del riu.

Després d’esmorzar s’han tret les sabates i mitjons i han recollit mostres del riu per veure els macroinvertebrats presents a l’aigua: han trobat larves de libèl·lules, mosquits, caragols, cucs… que són indicadors de l’estat de salut del riu.

La sortida els ha agradat molt i la meteorologia ha acompanyat durant tot el dia. Ha estat una sortida per conèixer el nostre territori i ha servit per reflexionar sobre la conservació de l’entorn.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , ,

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

#100tífiques 2023

1r ESO, ,

Aquest divendres 10 de febrer la investigadora en biofísica Irina Pi Jaumà ha tingut una trobada a la sala d’actes amb l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV, com a part de la iniciativa #100tífiques, amb motiu de la celebració, l’11 de febrer, del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. No només ha explicat la seva trajectòria acadèmica, sinó que també ha parlat dels interessos i motivacions que l’han portada a desenvolupar una carrera científica. La sessió ha despertat l’interès de l’alumnat, que ha tingut l’oportunitat de fer-li preguntes i veure en ella un mirall i un model a seguir.

Conferència sobre els forats negres

4t ESO,

Aquest divendres 10 de febrer l’alumnat de Ciències de quart d’ESO ha tingut l’oportunitat de rebre a Quim Llorens, físic i matemàtic que actualment està cursant el seu doctorat sobre els forats negres. Malgrat sembli un tema complicat, Quim els ha apropat de manera senzilla, didàctica i molt divertida a la física que regeix l’univers. Han après que la gravetat deforma l’espai-temps, que un forat negre pot ser tan petit com una pilota o tan gran com una una galàxia i que té tanta massa que crea un força gravitatòria que ni la llum pot escapar d’ell.

Han sorgit idees molt interessants, com que el temps passa més lent com més gravetat hi ha, o preguntes com què passaria si “caiguéssim” en un forat negre, ens donaríem compte? Hi ha algun forat negre a prop nostre? Quim també ha explicat la feina dels físics i ha engrescat a tots i totes a treballar i estudiar en allò que els agradi, i ha ressaltat la importància de les noies i dones en el món de la ciència.

Enginyeria agrònoma a l’IRTA

1r BAT, 4t ESO, , , ,


Mar Català és enginyera agrònoma i investigadora a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) d’Amposta. Aquest dilluns 23 de gener ha oferit una xerrada als estudiants de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat. Ha explicat la recerca que es fa a l’IRTA al voltant del cultiu de l’arròs i ha convidat a visitar les seves instal·lacions. Ha justificat la importància de l’Enginyeria Agrònoma i ha fet incidència en la manca de professionals en aquest camp al Delta de l’Ebre. De manera que ha animat l’alumnat, tant a curt termini, a través del seu treball de recerca de Batxillerat, per al qual ha ofert la possibilitat de col·laborar amb l’IRTA, com a mitjà-llarg termini, a dedicar els seus estudis a l’Enginyeria Agrònoma. Tot en un to molt proper i engrescador, que ha apel·lat a l’atenció dels assistents.

Neuroart

4t ESO, , ,

L’alumnat de 4t d’ESO A ha estat seleccionat per participar en NeuroArt, un projecte de divulgació científica en el qual el jovent explica conceptes relacionats amb les neurociències a través de la creació d’obres d’art. L’organitzen l’Institut de Neurociències i la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un projecte interdisciplinar en el qual treballa conjuntament l’alumnat de les matèries d’Educació Visual i Plàstica i de Biologia i Geologia de 4t d’ESO.

En una primera fase, l’alumnat ha enviat els seus dubtes sobre neurociència a l’Institut de Neurociències i han començat a plantejar quins conceptes volen expressar. Per acabar aquest primer procés, el 17 de novembre han estat convidats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on han visitat l’exposició Cervell(s) i han assistit a la xerrada d’una neurocientífica de l’Hospital Clínic.

Amb totes aquestes idees, ara es preparen per encarar la següent fase: l’elaboració de representacions artístiques a partir d’aquells conceptes relacionats amb la neurociència que volen treballar.

Conferències a 1r d’ESO

1r ESO, , , , ,

Dins dels actes de la Setmana de la Ciència programats al nostre institut, el dia 14 de novembre ha tingut lloc una xerrada per a l’alumnat de 1r d’ESO. Aquesta ha estat a càrrec de Víctor Reverté, educador ambiental d’Arabogues, responsables de l’educació ambiental del Parc Natural dels Ports. La seva conferència ha estat molt enriquidora; ha permès l’alumnat conèixer més a fons algunes espècies amenaçades del Parc Natural dels Ports, el motiu pel qual estan amenaçades i què es pot fer per protegir-les. No només els ha transmès coneixements, també els ha contagiat de la seva passió per la natura i per cuidar l’entorn privilegiat en el qual vivim. L’alumnat seguirà gaudint-ne quan farà la sortida a La Sénia per conèixer aquestes espècies i moltes d’altres en el seu entorn natural.