Arxiu de la categoria: ESO

Yucca elephantipes

Nom científic: Yucca elephantipes
Família: Agavàcies
Nom de l’alumne: Selena Michelle Gonzales Gonzalez
Data i lloc: Dia 19/10/12 a la biblioteca
Hàbitat: El Salvador y Guatemala
Descripció: Es conrea com a planta d’interior, i els pètals i brots tendres es consumeixen com a verdura. La seva flor, l’izote, és la flor nacional del Salvador. Y. elephantipes manca d’espines, pel que és més freqüent com a planta ornamental que altres espècies.
Relació: És comestible, els seus pètals es consumeixen amb ou i tomàquet o amb llimona i els seus botons com amanida.
Fonts d’informacio: http://es.wikipedia.org

Ficus macrophylla

Nom científic: Ficus macrophylla
Família: Moràcies
Nom comú: figuera de Badia Moreton (català), higuera de Bahía Moreton (castellà), Moreton Bay fig (anglès)
Nom d’alumne: Cristina Chavarria Escuin
Data i lloc: 19/10/12 Biblioteca pública d’Amposta
Hàbitat: Major par de la costa est de Austràlia
Descripció: La Figuera de Badia Moreton és un arbre sempre verd que pot aconseguir altures de 60 m. El tronc pot ser massís, amb gruixos i prominents contraforts a la base. L’escorça és grisa i rugosa. És monoic: cada arbre produeix flors funcionals masculines i femenines. Com implica el seu epítet específic, té fulles llargues, el·líptiques, vellutades i verd fosques, 15-30 cm de llarg. Les figues mesuren 2,5 cm de diàmetre, tornant-se de verd a porpra amb taques més clares acord maduren, el fruit madura en un any. Encara comestibles, són insulsos.
La característica aparença de “fosa” de la figuera de Badia Moreton es deu a l’hàbit de deixar caure les arresl aèries de les branques aconsegueixen el sòl engrossits en troncs suplementaris els quals ajuden a suportar el gran pes de la part superior.
Relació: Les figueres només són pol·linitzades per les vespes de figa, i aquestes només es poden reproduir en les flors de la figuera. No te cap contacte amb l’ésser humà.

Fam. Poaceae

Nom científic: Gespa és el nom comú d’una desena d’espècies de poàcies
Família: Poàcies
Nom comú en català, en castellà i en anglès: gespa, césped i grass
Nom de l’alumne que ha fet la fotografía: Elisa Ortí Chacon
Data i lloc on vas prendre la imatge: 13 d’Octubre. Parc dels Xiribecs
Hàbitat: Jardí
Descripció de la planta: És una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins. També és utilitzada en els estadis de futbol.

Anthurium andreanum

Nom científic: Anthurium andreanum
Família: Aràcies
Nom comú: anturio (català, castellà), anthurium (francès, anglès…)
Nom de l’alumne: Julià Segura Montagut
Data i lloc: 13/10/12 La Palma d’Ebre
Hàbitat: Casa particular
Descripció de la planta: El gènere Anthurium adopta moltes formes, la majoria de fulla persistent, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen desde la capçada dels arbres fins el sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada genículum, que és única del gènere Anthurium que permet a les plantes moure les fulles en direcció al Sol com fan els capítols florals dels girasols. Les flors són hermafrodites; els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Planta ornamental d’interior o d’exterior en climes suaus a l’ombra.

Cupressus sempervirens

Nom científic: Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies
Nom comú: xiprer (català), cypress (anglès), ciprés (castellà), cyprès (francès)
Nom d’alummne: Paula Boros
Data i lloc: 14 d’octubre de 2012, a casa meva.
Hàbitat: És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
Descripciò: Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i punxeguda. El tronc és recte; l’escorça és de color marronós i s’esquerda amb el pas del temps. Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
Relació: En altres zones, el xiprer és considerat símbol d’hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies.
Fonts d’informació: www.xtec.cat

La Geologia i la reforma educativa

Al web de l’Associació Espanyola per a l’ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) trobem una iniciativa per defensar les Ciències Geològiques davant la seua quasi desaparició del currículum en la imminent reforma educativa. A continuació extracto traduïda part de la informació que hi podem trobar:

El consell de ministres del 21 de setembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), en el que, més enllà de l’opinió que puga merèixer l’enfocament general que s’adopta, es decideix l’estructura de l’educació no universitària i les assignatures que s’estudiaran.

Les ciències, en general, en contradicció amb el que s’afirma a les declaracions oficials, no sembla que milloren a l’ESO i surten molt mal parades al Batxillerat. La Geologia queda gairebé extinta. El govern pretén que el tràmit parlamentari siga ràpid, de manera que puga estar aprovada aquesta llei orgànica al gener. Ens queda poc temps per esmenar la situació. Hem d’actuar ja!

(…) Com es pot veure:

  • Entre totes les assignatures comunes (8, que es converteixen en 10 en les CCAA amb llengua oficial diferent del castellà) NO HI HA NI UNA DE CONTINGUT CIENTÍFIC (fins ara només hi havia una matèria de 2-3 hores setmanals, que desapareix). Convé tenir en compte que aquestes matèries suposen entre el 50 i el 60% de l’horari lectiu de tot el Batxillerat.
  • Un estudiant pot finalitzar el Batxillerat de Ciències sense haver cursat ni una sola vegada l’assignatura de Biologia i Geologia.
  • CAP ESTUDIANT DEL BATXILLERAT PODRÀ CURSAR UNA ASSIGNATURA DE GEOLOGIA, senzillament perquè no existeix, el que fa que siga l’única de les disciplines científiques clàssiques que no té assignatura específica.

Envia la teua reivindicació al Ministeri d’Educació (calidadeducacion@mecd.es). Pots copiar i enganxar el següent text:

Envio este correo para suscribir las alegaciones elaboradas por la Comisión “Qué Geología enseñar” en la que participan todas las organizaciones relacionadas con la Geología y su enseñanza de nuestro país (http://www.aepect.org/Alegaciones.doc) y reivindico que:

1º En el Bachillerato de Ciencias debe haber una asignatura específica de Geología.

2º Todos los estudiantes de Bachillerato de Ciencias deberían cursar la asignatura de Biología y Geología en 1º, con independencia de la vía que elijan.

3º Entre las asignaturas comunes a todos los Bachilleratos debe haber al menos una de contenido científico.

Visita la pàgina de l’AEPECT “La Geología se extingue” »
Consulta les al·legacions elaborades per la Comissió “Què Geologia ensenyar” »

Actualització: També pots signar la petició: “José Ignacio Wert Ortega. Ministro de Educación, Cultura y Deporte: S.O.S. Salvar la Geología. Modificación del anteproyecto de la LOMCE” en Change.org.

Geranium sp.

Nom científic: Geranium sp.
Família: Geraniàcies
Nom comú: gerani (català), geranio (castellà), géranium (francès), barbarozë (albanès), Geranie (alemany), geranioa (basc)
Nom de l’alumne: Besarta Sahitolli
Data i lloc: 10 d’octubre del 2012, a casa meva
Hàbitat: Es troba en totes les regions temperades del món incloses les zones muntanyenques dels tròpics, encara que es troben majoritàriament a la regió oriental de la Mediterrània.
Descripció: És una planta herbàcia, molt atractiva que a penes supera el mig metre d’alçada però sovint creix com anual. Les seves fulles són perennes i de vora onejada i floretes rosades, més aromàtiques que les flors. L’oli que s’extrau d’aquesta planta té un aroma de rosa, de terra, dolç, suau i sec. Requereixen un terreny lleugerament àcid, solt i amb un bon drenatge que eviti l’entollada.
(www.femeninas.com, www.botanical-online.com)
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: És una planta ornamental, i també s’utilitza de medicina, l’oli que s’extrau del gerani actua a nivell emocional i físic:
-A nivell emocional: Actua com antidepressiu, calma l’ansietat, tensió nerviosa…
-A nivell físic: S’usa per calmar dolors i combatre infeccions. Atura hemorràgies causades per talls, ferides, sagnat nasal… (www.femeninas.com)

Chlorophytum comosum

Nom científic: Chlorophytum comosum ‘variegatum’
Família: Liliàcies
Nom comú: cinta (català), cinta (castellà), graminea (anglès)
Nom de l’alumne: Andrea Marín Domingo
Data i lloc: Dia 10/10/12 a casa meva
Hàbitat: És una planta que es troba per les regions de Sud-americà.
Descripció: És molt coneguda com a “malamadre o lanzo del amor”. És una planta herbàcia, és una planta d’interior. Creix, formen una roseta central, té unes fulles perennes i allargades. Les seves flors són petites i blanques i creixen al llarg. Té una reproducció asexual per espores. Es cultiva en zones d’interior o d’exterior, es sol regar poc però a l’estiu s’ha deregar molt. S’ha de trasplantar de test al menys unes 2 vegades a l’any.
Relació: És fa servir molt per al càncer de mama. També el fem servir per a les decoracions de llar.
Fonts d’informació: maringatova.blogspot.com.es, es.wikipedia.org

Ficus carica

Nom científic: Ficus carica
Família: Moràcies
Nom comú: figuera (català), higuera (castellà), fig tree (anglès), Feigenbaum (alemany), شجرة التين (àrab), figuier (francès), fico (italià), 無花果樹 (xinès), ficu (llatí), συκιά (grec), фиговое дерево (rus)
Nom de l’alumne: Jordi Acacio Prat
Data i lloc: El dia 9 d’octubre del 2012, al meu hort
Hàbitat: Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Descripció: Arbre de fulla caduca, capçada ampla i arrodonida, pot arribar als 8-10 metres d’alçada, però normalment en sol fer entre 4 i 6. El tronc és torçut i brancós, i l’escorça és llisa, cendrosa i delicada, les branques solen tenir gran creixement longitudinal això fa que “pengin” (adquirint aquests característic aspecte fantasmagòric a l’hivern), la fusta és molt fluixa.
Relació amb l’ésser humà o amb altres espècies: D’aquest arbre s’aprofiten els fruits (figues), també s’usa per la medicina, s’hi construeix mobiliari, eines…
Observacions: Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Fonts d’informació: herbarivirtual.uib.es, ca.wikipedia.org i www.santllorenc.es

Pinus halepensis

Nom científic: Pinus halepensis
Família: Pinàcies
Nom comú: pi blanc (català), pino carrasco (castellà), aleppo pine (anglès).
Nom de qui ha fet la fotografia: Albert Sabater Cruz
Data i lloc de la fotografia: 30 de setembre de 2012, Amposta
Hàbitat: bosc
Descripció: Arbre de fins a 20 metres d’alçada, les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0,7 a 1mm d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud d’un verd groguenc. Floreix l’abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents (ca.wikipedia.org).
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: S’utilitza per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper. De la resina se’n poden obtenir diferents productes útils per a la indústria química (fabricació de vernissos, aiguarràs, gomes adhesives…). De l’escorça se’n poden obtenir tanins que serveixen principalment per adobar pells (ichn.iec.cat).