El gènere Tamarix (tamariu, pi salat) es compon de 50 a 60 espècies de plantes amb flors en la família Tamaricaceae, nativa de les zones més àrides d’Euràsia i Àfrica. El nom genèric es va originar a Amèrica i pot haver-se referit al riu Tamaris a Hispània Tarraconensis (Espanya).
NOM CIENTIFIC: Thymus vulgaris
FAMILIA: Labiades
NOM COMÚ: thyme (anglès), tomillo (castellà) i farigola (català)
HÀBITAT: Està per tot el Mediterrani i de forma secundaria s’estèn per tota Europa
DESCRIPCIÓ: És una planta de fulla perenne aromàtica d’uns 30-40cm d’alçada. L’arrel és axomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l’inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca.
RELACIÓ: És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Es pensava que l’extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l’utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l’Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s’utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.
Nom científic: Cycas circinalis
Família: Cicadàcies
Nom comú: cyca
Nom de l’alumne: Joan Maria Porres
Data i lloc: casa meva
Hàbitat: jardí
Descripció: Posseeix una tija cilíndrica que presenta un creixement apical cobert de les cicatrius que deixen les fulles que va perdent a mesura que creix. Aquestes, pinnades i de color verd brillant per l’anvers i mat pel revés, formen una cresta terminal. La medul·la de la tija, el sagú, s’utilitza per a l’alimentació a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni.
La seva reproducció és dioica, és a dir, la planta femenina presenta en l’extrem de la tija els megasporofil·les, agrupats en cons arrodonits que contenen les macròspores. Les plantes masculines emeten una espiga lateral, els microsporofil·les, que s’agrupen formant cons que poden arribar als 60 cm d’alçada.
Relació: Si s’ingereix la cyca és extremadament verinosa tant per als éssers humans com per als animals. Els animals domèstics estan en un risc particular ja que troben la planta especialment saborosa. Els símptomes clínics es desenvolupen en les 12 hores posteriors a la ingestió i poden incloure vòmits, diarrea, debilitat, esvaïments, fallada hepàtica o toxicitat hepàtica caracteritzada per icterícia, cirrosi i ascites. Els animals domèstics poden aparèixer com abatuts, sagnar pel nas (epistaxis), tenir cabellera (sang en els excrements), hematoquecia i hemartrosi (sang en les articulacions). El Centre per al control de verins per als animals (ASPCA en les seves sigles en anglès) estima una proporció de mortalitat que es troba entre el 50 i el 75 per cent quan s’ingereix la planta. La incidència de la ingestió d’aquesta planta pels animals domèstics s’ha elevat en un 200 per cent en els últims cinc anys. Si qualsevol quantitat de la planta és ingerida, se ha de contactar amb un centre de toxicologia immediatament. Els efectes de la ingestió poden incloure danys interns permanents i la mort.
Totes les parts de la planta són tòxiques, però les llavors contenen el nivell més alt de la toxina “cicasina”. La cicasina causa irritació gastrointestinal, i en una alta dosi condueix a la fallada hepàtica. Altres toxines inclouen la “Beta-metilamino L-alanina”, un aminoàcid neurotòxic, i una toxina no identificada que s’ha comprovat que causa paràlisi en el bestiar.
Nom científic: Dieffenbachia sp.
Família: Aràcies
Nom comú: diefembaquia(castellà), diffenbachia (català i anglès)
Nom de l’alumne: Arantxa Cortiella Seguí
Data i lloc: 17/10/2012 i a casa
Hàbitat: jardí
Descripció: Hi tenen flors masculines i femenines. Gènere de plantes tropicals d’Amèrica que inclou diverses espècies i nombrosos híbrids de jardineria. Són plantes robustes, que poden superar el 1 m d’alçada i van proveïdes d’una tija forta de la qual parteixen pecíols de gran longitud, de fins a 20 cm, que suporten les grans fulles. Aquestes tenen forma més o menys allargada i ampla, amb la base una mica de cor i el nervi central mi marcat. Són de color verd fosc, amb taques més clares o groguenques que són al centre i que poden arribar a ocupar gran part del limbe. El substrat ha de ser fèrtil, si és possible una barreja d’humus i torba, ja ha d’estar ben drenat. Perquè es mantingui sempre humit cal donar rigors freqüents.
La diefembàquia s’ha de situar en una habitació caldejada, ja que el fred li fa perdre les fulles, evitant, però, l’efecte de la sequedat de la calefacció ruixant amb aigua. La planta s’ha de col·locar en un lloc ben il·luminat, encara impedint que li donin directamentre els rajos solars, el que provocaria l’aparició de taques de color castany a les fulles.
Relació: La multiplicació és molt senzilla mitjançant esqueixos de tija.
Nom científic: Yucca elephantipes
Família: Agavàcies
Nom de l’alumne: Selena Michelle Gonzales Gonzalez
Data i lloc: Dia 19/10/12 a la biblioteca
Hàbitat: El Salvador y Guatemala
Descripció: Es conrea com a planta d’interior, i els pètals i brots tendres es consumeixen com a verdura. La seva flor, l’izote, és la flor nacional del Salvador. Y. elephantipes manca d’espines, pel que és més freqüent com a planta ornamental que altres espècies.
Relació: És comestible, els seus pètals es consumeixen amb ou i tomàquet o amb llimona i els seus botons com amanida.
Fonts d’informacio: http://es.wikipedia.org
Nom científic: Ficus macrophylla
Família: Moràcies
Nom comú: figuera de Badia Moreton (català), higuera de Bahía Moreton (castellà), Moreton Bay fig (anglès)
Nom d’alumne: Cristina Chavarria Escuin
Data i lloc: 19/10/12 Biblioteca pública d’Amposta
Hàbitat: Major par de la costa est de Austràlia
Descripció: La Figuera de Badia Moreton és un arbre sempre verd que pot aconseguir altures de 60 m. El tronc pot ser massís, amb gruixos i prominents contraforts a la base. L’escorça és grisa i rugosa. És monoic: cada arbre produeix flors funcionals masculines i femenines. Com implica el seu epítet específic, té fulles llargues, el·líptiques, vellutades i verd fosques, 15-30 cm de llarg. Les figues mesuren 2,5 cm de diàmetre, tornant-se de verd a porpra amb taques més clares acord maduren, el fruit madura en un any. Encara comestibles, són insulsos.
La característica aparença de “fosa” de la figuera de Badia Moreton es deu a l’hàbit de deixar caure les arresl aèries de les branques aconsegueixen el sòl engrossits en troncs suplementaris els quals ajuden a suportar el gran pes de la part superior.
Relació: Les figueres només són pol·linitzades per les vespes de figa, i aquestes només es poden reproduir en les flors de la figuera. No te cap contacte amb l’ésser humà.
Nom científic: Gespa és el nom comú d’una desena d’espècies de poàcies
Família: Poàcies
Nom comú en català, en castellà i en anglès: gespa, césped i grass
Nom de l’alumne que ha fet la fotografía: Elisa Ortí Chacon
Data i lloc on vas prendre la imatge: 13 d’Octubre. Parc dels Xiribecs
Hàbitat: Jardí
Descripció de la planta: És una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins. També és utilitzada en els estadis de futbol.
Nom científic: Anthurium andreanum
Família: Aràcies
Nom comú: anturio (català, castellà), anthurium (francès, anglès…)
Nom de l’alumne: Julià Segura Montagut
Data i lloc: 13/10/12 La Palma d’Ebre
Hàbitat: Casa particular
Descripció de la planta: El gènere Anthurium adopta moltes formes, la majoria de fulla persistent, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen desde la capçada dels arbres fins el sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada genículum, que és única del gènere Anthurium que permet a les plantes moure les fulles en direcció al Sol com fan els capítols florals dels girasols. Les flors són hermafrodites; els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Planta ornamental d’interior o d’exterior en climes suaus a l’ombra.
Nom científic: Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies
Nom comú: xiprer (català), cypress (anglès), ciprés (castellà), cyprès (francès)
Nom d’alummne: Paula Boros
Data i lloc: 14 d’octubre de 2012, a casa meva.
Hàbitat: És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
Descripciò: Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i punxeguda. El tronc és recte; l’escorça és de color marronós i s’esquerda amb el pas del temps. Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
Relació: En altres zones, el xiprer és considerat símbol d’hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies.
Fonts d’informació: www.xtec.cat
Al web de l’Associació Espanyola per a l’ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) trobem una iniciativa per defensar les Ciències Geològiques davant la seua quasi desaparició del currículum en la imminent reforma educativa. A continuació extracto traduïda part de la informació que hi podem trobar:
El consell de ministres del 21 de setembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), en el que, més enllà de l’opinió que puga merèixer l’enfocament general que s’adopta, es decideix l’estructura de l’educació no universitària i les assignatures que s’estudiaran.
Les ciències, en general, en contradicció amb el que s’afirma a les declaracions oficials, no sembla que milloren a l’ESO i surten molt mal parades al Batxillerat. La Geologia queda gairebé extinta. El govern pretén que el tràmit parlamentari siga ràpid, de manera que puga estar aprovada aquesta llei orgànica al gener. Ens queda poc temps per esmenar la situació. Hem d’actuar ja!
(…) Com es pot veure:
Envia la teua reivindicació al Ministeri d’Educació (calidadeducacion@mecd.es). Pots copiar i enganxar el següent text:
Envio este correo para suscribir las alegaciones elaboradas por la Comisión “Qué Geología enseñar” en la que participan todas las organizaciones relacionadas con la Geología y su enseñanza de nuestro país (http://www.aepect.org/Alegaciones.doc) y reivindico que:
1º En el Bachillerato de Ciencias debe haber una asignatura específica de Geología.
2º Todos los estudiantes de Bachillerato de Ciencias deberían cursar la asignatura de Biología y Geología en 1º, con independencia de la vía que elijan.
3º Entre las asignaturas comunes a todos los Bachilleratos debe haber al menos una de contenido científico.
Visita la pàgina de l’AEPECT “La Geología se extingue” »
Consulta les al·legacions elaborades per la Comissió “Què Geologia ensenyar” »
Actualització: També pots signar la petició: “José Ignacio Wert Ortega. Ministro de Educación, Cultura y Deporte: S.O.S. Salvar la Geología. Modificación del anteproyecto de la LOMCE” en Change.org.