Amb la imminència de les vacances d’estiu arriba un bon moment per relaxar-se i desconnectar. Però, per als alumnes de 1r de Batxillerat, també per planificar i avançar el seu treball de recerca. Una bona guia és aquesta que ens presenta la Universitat Rovira i Virgili (URV): Sobreviure al treball de recerca és un recull de recomanacions per a totes les fases del treball, des del plantejament de la hipòtesi fins la presentació oral, que paga la pena tenir en compte.
Un any més la Universitat de Barcelona ofereix l’activitat Viu la Geologia! a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat. L’objectiu és donar a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes professions.
Del 17 al 19 de juny de 2014
Nombre de places disponibles: 24
És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura i que vulguin viure durant uns dies la feina del geòleg.
L’activitat és completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant tres dies.
Per participar-hi cal omplir el full d’inscripció abans del 30 de maig.
El passat divendres es van celebrar al Campus de Sescelades de la URV, un any més, les proves de la demarcació de Tarragona de la fase catalana de la Olimpíada Internacional de Geologia. Hi eren una vuitantena llarga d’estudiants, entre els quals es trobaven onze del nostre centre. Tots ells es van sotmetre, de forma individual, a cinquanta preguntes tipus test i, en grups de tres o quatre alumnes, a una prova pràctica. En aquesta última havien d’identificar mostres de minerals, roques i fòssils i respondre qüestions sobre un bloc diagrama. Una bona experiència, diuen els alumnes, i una satisfacció per als professors que els vam acompanyar.
Una presentació per repassar els fóssils que poden aparèixer a les properes Olimpíades de Geologia de Catalunya.
Fa uns mesos una alumna de 3r ESO em demanava per la diferència entre una bronquitis i una pulmonia o pneumònia. Recentment, una altra alumna preguntava què és exactament una flebitis. Fer cerques sobre aspectes de salut per Internet té els seus riscos, perquè hi ha molta informació vàlida, però també d’altra que és confosa o directament errònia. Així que no sempre hem de refiar-nos del que ens diuen el Doctor Google o la Doctora Viquipèdia, almenys no sense contrastar la informació amb fonts que considerem fiables. Aquí va un enllaç molt interessant per fer consultres sobre salut. Es tracta de Medline, un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, que pot consultar-se en castellà.
Tot i així, recordeu que la salut és una qüestió tan important, que a qui realment hem de consultar els nostres dubtes, especialment quan ens afecten a nosaltres o als nostres, és als professionals de la salut: metges i farmacèutics.
Anys sentint-ne parlar, molts mesos dedicant-ne moltes hores (representa un 10% de la nota de Batxillerat!). Semblava que mai havia d’arribar, però ja està aquí. Avui és el lliurament, i d’aquí a una setmana la defensa oral davant un tribunal del treball de recerca de segon de Batxillerat! Aquí, unes pautes que poden servir d’ajuda. Molta sort!
Tenim la idea dels ecosistemes en un perfecte equilibri en què cada espècie juga un paper fonamental sobre la resta. Però sovint aquest equilibri es trenca, per exemple per l’extinció d’una espècie, i aleshores el que observem és un ecosistema en transformació lenta però inevitable, la qual escapa als nostres ulls si no ens sabem fixar. El buit ecològic que deixa una espècie que ha desaparegut sol arrossegar d’altres cap a l’extinció. Mentre això ocorre, observem espècies en decadència i mostres de l’existència de la baula desapareguda.
De tot això parla aquesta entrada (en castellà) que vaig trobar al bloc Fogonazos. No sols paga la pena llegir-la sencera, també el còmic (aquest, en anglès) sobre aquest mateix tema que algú recomana als comentaris de la mateixa. A baix d’aquesta entrada hi ha una traducció aproximada.
Llegeix l’entrada a Cultura científica (vist a Fogonazos) »
Trobaràs el còmic a Xkcd »
Aquest any 2013 fa 30 anys del descobriment del virus d’inmunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, de la qual hem parlat recentment a 3r ESO en el context de la salut i la malaltia, com a trastorn que afecta al sistema immunitari, i en el de la reproducció humana, com a malaltia de transmissió sexual (MTS). Ahir, dia 1 de desembre, va ser el dia mundial de la lluita contra la sida.
Al següent enllaç podreu trobar un xic d’informació sobre aquesta síndrome en forma de preguntes contestades de forma clara i entenedora per un professor universitari de microbiologia i virologia, que ens permeten fer-nos una idea de l’estat actual de la pandèmia i de les perspectives de futur.
Des de ja i fins al 21 de desembre està oberta la inscricpió a les Olimpíades de Geologia, que, a la fase catalana, es celebraran el divendres dia 7 de febrer de 2014. Els alumnes de Batxillerat que s’animen participaran a les proves, individuals i en grups de quatre, que es realitzaran, en el nostre cas, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. Als tres guanyadors de cada província se’ls cobriran les despeses del viatge a la fase Estatal a Toledo, així com l’allotjament i la manutenció, i gaudiran de una sortida de camp al Geoparc de la Catalunya Central amb sortida i arribada de Barcelona.
Tota la informació en aquest enllaç:
http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/fases_territorial_cat_2014.htm »
Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.
Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.
Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.
Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.
Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.
