Mostra tots els articles de vramiro

L’alumnat de primer d’ESO explora el riu Sénia

1r ESO, , , , , ,

El dilluns 28 d’abril, l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut, acompanyat pels educadors d’Arabogues, ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop la diversitat biològica i geològica de l’entorn del riu Sénia. Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, observant de primera mà la varietat d’espècies que habiten aquest espai natural protegit. Amb el suport dels educadors, han après sobre les adaptacions dels éssers vius al seu medi i la importància de preservar aquests ecosistemes.

Durant l’activitat han estudiat l’estat de salut del riu, investigant la presència de macroinvertebrats a l’aigua. Un dels punts destacats de la jornada ha estat l’estudi de la geologia de la llera del riu Sénia. Gràcies a les pluges abundants dels darrers mesos, el riu baixa amb força i el paisatge està molt verd, en contrast amb la sequera que havia marcat anys anteriors. Aquest fet ha permès l’alumnat d’observar de forma directa com els canvis meteorològics i estacionals afecten la dinàmica natural del territori.

La meteorologia també ha acompanyat: el dia ha començat assolellat i s’ha mantingut estable, amb una temperatura agradable, permetent fer totes les activitats amb comoditat. La sortida al Parc Natural dels Ports ha estat una experiència educativa que ha permès  l’alumnat connectar amb l’entorn natural, conèixer el territori i reflexionar sobre la importància de la seua conservació.

La mar comença aquí

4t ESO, , , , , ,

El dimarts 22 d’abril, l’alumnat de quart d’ESO B i C que cursa l’optativa de Cultura Científica ha assistit a una xerrada divulgativa sobre la brossa marina, que porta per títol La mar comença aquí. L’objectiu és informar d’aquesta greu problemàtica que afecta el nostre territori i què es pot fer per lluitar-hi. Alejandro Castells, membre de Plàncton: Divulgació i Serveis Marins, amb la mediació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha donat a conèixer aquesta campanya per mitjà d’una presentació i activitats interactives per veure el potencial de la ciutadania envers el tema tractat.

S’han compartit unes mostres d’algunes deixalles que són llançades pel vàter i trobades a la depuradora, com per exemple tovalloletes d’un sol ús o productes per a la menstruació, els quals provoquen un greu problema degut al temps que romanen al medi sense descomposar-se i, per tant, afecten a la flora i la fauna marines. A més, s’ha fet un joc per a conèixer com classificar les deixalles més comunes que s’utilitzen i saber quin és el contenidor corresponent. Seguidament, Alejandro ha lliurat una placa en forma de peix lluna en agraïment a la participació de l’alumnat en la campanya, que s’ubicarà al pati de segon d’ESO, concretament a un dels embornals, amb l’objectiu que l’alumnat pensi abans de tirar la brossa al terra.

Per finalitzar, s’ha reflexionat sobre la importància de respectar el medi ambient, a partir de l’afectació que causen els productes que s’utilitzen en el dia a dia i la importància de difondre aquest missatge per a què això no continuï passant.

Tsunamis: l’amenaça del mar

Batxillerat, , , , ,

El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.

Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.

Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.

Llegir Ciència per Sant Jordi

General, , , , , ,

El lladre de cervells. Menjar cireres amb els ulls tancats Pere Estupinyà

Ets una persona curiosa? T’interessa saber d’on venim, on anem i quin és el nostre lloc a l’univers? No ho dubtis, aquest llibre fa per a tu: la ciència és l’aventura més apassionant que pots viure! Els avenços científics se succeeixen a un ritme vertiginós i cada vegada són més les persones interessades a entendre com funciona el món, conscients que el tarannà científic ens ajuda a viure millor i a prendre més bones decisions en el nostre dia a dia. Pere Estupinyà, el lladre de cervells, una mena de Robin Hood de la ciència, ens apropa les ments més brillants del món per posar el seu coneixement a la nostra disposició. El lladre de cervells és una lectura apassionant, que, d’una manera divertida, didàctica i planera, exposa les claus dels debats més actuals i interessants sobre neurociència, cosmologia, genètica, psicologia o canvi climàtic. És només poesia que som pols d’estrelles? Hi ha vida extraterrestre? Què és la gimnàstica neuronal? Què hi fa Terminator en un llibre de ciència? El lladre de cervells ataca de nou i et porta respostes, però et proposa nous dubtes i preguntes!

Parc Juràssic Michael Crichton

En aquesta espectacular novel·la, els dinosaures tornen a conquerir la Terra… En una illa remota, un grup d’homes i dones emprèn una carrera contra el temps per evitar un desastre mundial provocat per la desmesurada ambició de comercialitzar l’enginyeria genètica. Però tots els esforços resultaran en va quan el projecte sense escrúpols quedi fora de control i el món a mercè d’unes bèsties monstruoses… Jurassic Park, la novel·la més cèlebre de Michael Crichton i una de les més llegides en els darrers anys, va ser adaptada al cinema amb enorme èxit per Steven Spielberg. El País: “Una joia de la fantasia científica.”

Observació de fongs al microscopi òptic

1r BAT, , ,

L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.

Conferència sobre l’erupció de La Palma

1r BAT, 4t ESO, , , , ,


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència 2025

General

L’11 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya impulsa GENIS, un projecte per donar visibilitat a les científiques catalanes del passat i del present.

Aquesta iniciativa reivindica el paper fonamental de les dones en la ciència i vol inspirar noves generacions a seguir les seves passes. Per fer-ho, els museus de la Xarxa obriran gratuïtament durant la jornada i presentaran una col·lecció de postals il·lustrades amb figures científiques que han deixat empremta en camps com la paleontologia, la geofísica o la botànica.

Enguany, el projecte posa el focus en tres dones excepcionals:

  • Lourdes Casanovas, doctora en paleontologia i pionera en l’estudi dels dinosaures a la Península.
  • Estefania Blanch i Llosa, doctora en geofísica experta en l’efecte de les tempestes solars a l’entorn terrestre.
  • Creu Casas i Sicart, catedràtica en botànica i referent en l’estudi de les molses a Catalunya i Espanya.

Amb aquesta iniciativa, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya reivindica el llegat de les dones científiques i el seu impacte en el coneixement científic, recordant que la ciència no té gènere, sinó talent, passió i determinació.

Llegit a https://www.xarxamuseusciencies.cat/genis-dones-cientifiques/.

Des de l’Institut Ramon Berenguer IV us animem a visitar els museus de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, de la qual forma part el Museu de les Terres de l’Ebre, que es podrà visitar gratuïtament mostrant aquestes postals avui, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, i el proper cap de setmana.

Pràctiques amb drosòfila a Biomedicina

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.