Trobareu tota la informació per fer la preinscripció al Batxillerat a la pàgina de l’Institut Ramon Berenguer IV.
Mostra tots els articles de vramiro
XIX Premi Ramon Calvo
Aquest dijous 29 d’abril el Centre Fluvial del Delta a Deltebre ha estat l’escenari on ha tingut lloc el lliurament de la XIX edició dels Premis Ramon Calvo, organitzats per l’Institut Deltebre. El certamen reconeix quatre premis per als treballs de recerca (dos de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials i dos de la de Ciències i Tecnologia) i un premi per al cartell que representi l’esperit del premi.
El segon premi per la modalitat de Ciències i Tecnologia ha estat atorgat al treball de recerca Creació de sistemes dunars fixats amb vegetació al Delta de l’Ebre. L’autora del treball és l’alumna Gemma Lluís Porres. La recerca ha estat dirigida per la professora del Departament de Ciències Lara Sancho. A més, el cartell guanyador és obra de l’alumna de segon de Batxillerat d’Arts, Júlia Salvadó Sans. A totes, enhorabona!
Llegir ciència per Sant Jordi
L’esperit del temps Martí Domínguez
L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.
Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.
Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras
Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.
Nanocristalls, els cristalls més petits del món
Cada any convidem a algun investigador o professor universitari per a que ens parli sobre el seu camp de recerca dins de la matèria de Ciències per al Món Contemporani de primer de Batxillerat. Enguany Cinta Pujol, doctora en Química i membre del grup de recerca en Física i Cristal·lografia de materials de la Universitat Rovira i Virgili, ha oferit online el dia 12 d’abril la xerrada Nanocristalls, els cristalls més petits del món. Què són i per a que els fem servir.
Ha explicat què són aquests petits cristalls i ens ha mostrat com actualment ja formen part d’alguns materials. Ens ha parlat d’aplicacions molt interessants que podran fer que les nostres pantalles tinguin molta més resolució, de cotxes més lleugers i a la vegada més resistents, de cremes “antiedat” molt més efectives o de tractaments per al càncer molt més eficients.
Fem Ciència a l’Institut, número 9
Extracció d’ADN de fruites (comparació de protocols)
Els estudiants de Biologia de primer de Batxillerat han fet a casa una extracció de l’ADN de fruites. Comparant dos protocols distints de pràctiques, han aïllat el material genètic de kiwis, plàtans, peres, mandarines, tomates… Aquest recull d’imatges és una petita mostra dels resultats obtinguts.
Sobre la vacuna contra la COVID-19
Set experts en camps com les malalties infeccioses, la virologia o la biotecnologia signen l’article Guía para desmentir 24 bulos sobre la vacuna de COVID-19 a The Conversation.
El passat mes de desembre les doctores Marta Ponce i Laia Castell van oferir des de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona una recomanable conferència sobre el desenvolupament i la forma d’actuació de la vacuna que podeu trobar aquí: Vacuna’t contra la desinformació.
Lluis Montoliu és biòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre Nacional de Biotecnologia. I és un gran divulgador que, a través del seu blog, ens apropa el coneixement sobre l’aplicació de les noves tècniques d’edició genètica a la biomedicina i ens parla de genètica i de bioètica. En aquest article fa un exhaustiu repàs de les tècniques que han permès desenvolupar la primera vacuna contra la COVID-19, la primera basada en l’ARN missatger. Llegiu La ciencia que hay detrás de la primera vacuna contra la COVID-19 a Gen-Ética.
Premis de la Setmana de la Ciència 2020
El professorat de Ciències s’ha enfrontat a la difícil tasca de triar els millors treballs presentats per celebrar la Setmana de la Ciència, en una edició que ha destacat per l’alta qualitat de moltes de les produccions presentades. Els premiats han rebut un diploma i un val per material escolar. L’alumnat guardonat enguany ha estat el següent:
A primer cicle d’ESO, els grups formats per Aitor Mateos Bonet, Àlex Fontanet Pons, Júpiter Huguet Costes i Jan Gil Pino; Íngrid Casanova Fornós, Miquel Balada Climent, Beth Escurriola Esmel i Karina Copil; Joan Solé Matamoros i Adrià Porres Pérez; i Nerea Sech Rozas, Ayla Pech Espuny, Júlia Ferreres Capella i Salma Urquizu Rodríguez, per la qualitat dels pòsters científics presentats.
A segon cicle d’ESO, Jimena Valenzuela Sarubii, pel seu relat científic, l’equip format per Àlex Palomanes González, Aina Reverter Láinez i Nora Roiget Múria, pel seu pòster científic, Laia Matamoros Morales i Verònica Montoya Conejero, per l’experiment que han gravat en vídeo, i Ximo Cifuentes Ventura i Arnau Messeguer Sancho, pel vídeo sobre les dones científiques.
A Batxillerat, Katherine Mafla Tapia, Marc Cobos Roig, Judit Pagà Capseta i Gemma Lluís Porres, pel seus relats científics; Judit Ramírez Ribas, Júlia Socoró Reverter i Laura Codorniu Jurado, pels seus pòsters científics; Kevin Ruiz Segarra, Judit Ramírez Ribas i Noèlia Heredero Torres, pels experiments que han gravat en vídeo; i Gina Porres Albacar, Martina Tolòs Campàs, Paula Bosch Vidal, María Díez Gallego, Joana Bel Barberà i Laia Cabré Navarro, pel seus vídeos sobre dones científiques.
A tothom, gràcies per la participació, i enhorabona als guardonats!
Bojos per la Química
L’estudiant de primer de Batxillerat del nostre Institut Júlia Socoró Reverter ha estat seleccionada per formar part del programa de la Fundació Catalunya La Pedrera Bojos per la Ciència, al curs de Química, després d’un exigent procés de selecció que ha inclós una entrevista personal.
El programa Bojos per la Ciència ofereix cursos teòrico-pràctics impartits per investigadors en centres de recerca de referència de Catalunya. Els estudiants poden experimentar com es treballa en un centre de recerca internacional i també aprendran a presentar i comunicar la ciència.
El curs de Química del programa Bojos per la Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera està desenvolupat per l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). S’impartirà durant onze dissabtes del 23 de gener al 27 de novembre de 2021 de manera telemàtica i a les instal·lacions de l’ICIQ si les condicions sanitàries del moment ho permeten.
La microbiota intestinal
La Universitat Rovira i Virgili ha oferit una sèrie d’activitats emmarcades dintre de la Nit de la Recerca coincidint amb la Setmana de la Ciència. L’Institut Ramon Berenguer IV s’ha inscrit en aquestes jornades per participar en la xerrada La microbiota intestinal impartida per la investigadora de la URV Cristina Torres Fuentes, el passat dia 18 de novembre. Degut a la situació sanitària actual, el format de la xerrada ha estat virtual.
El nostre alumnat de 3r d’ESO ha aprofitat la conferència per assentar i consolidar els coneixements adquirits a les classes de Biologia i Geologia relacionats amb l’aparell digestiu i les seves relacions amb el sistema immunitari.