En anteriors articles ja haviem parlat de la interacció referint-nos a:
IPHYSICS per a l’Iphone
La pantalla de PERCEPTIVEPÍXEL
En els dos casos ens trobem davant de pantalles tàctils que incorporen una novetat que cap altre dispositiu tenia; la possibilitat de fer servir més d’un punt de contacte amb la pantalla.
Fins aquest moment, les màquines amb el nivell més alt d’interacció eren el tablet PC i les PDA, fins i tot podríem parlar de del trackpad dels portàtils, però quan dos dits entraven en contacte amb la part sensible, la màquina no reaccionava correctament.
A partir d’ara haurem de començar a acostumar-nos a fer servir més d’un dit per interactuar amb les pantalles, i això no és només un detallet. Això pot determinar el disseny dels ordinadors del futur proper…només cal imaginar dos Iphones units per una bisagra i ja tenim un aparell amb dues pantalles tàctils que poden pintar tant un teclat alfabètic com numèric com musical…Quan Apple va anunciar el seu últim portàtil (el més fi del món) jo pensava que la novetat seria, precisament, l’ordinador tàctil de dues pantalles.
Si no recordo malament, la primera vegada que vaig veure una pantalla tàctil multi-punt va ser a Minority Report:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/9zO6XODPO9E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Fa poc, abans de l’estiu, Microsoft va mostrar una taula interactiva que, a sobre de ser multi-punt, detecta els dispositius perifèrics (suposo que per bluetooth) i permet interactuar-hi directament, o sigui que si posem el mòbil damunt la taula, podrem veure tots els contactes, missatges, registre de trucades…o si posem la càmera digital, podrem visionar les últimes fotos i descarregar-les. I si posem la targeta de crèdit, podrem fer les operacions que vulguem.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/rP5y7yp06n0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
De tot això se’n poden treure vàries conclusions, que la interacció amb l’ordinador s’aproparà a la interacció física amb objectes, que teclats i ratolins tenen una clara tendència a desaparèixer, que les pantalles seran més i més grans (per sort ja s’ha inventat la pantalla enrotllable!) i, fins i tot, podran tenir diferents textures…
Ara bé, les consequèncis no són només aquestes; ens quedarem sense empremtes dactilars?
Desapareixerà CSI?
En artículos anteriores ya habíamos hablado de interacción para referirnos a:
IPHYSICS per a l’Iphone
La pantalla de PERCEPTIVEPÍXEL
En los dos casos nos encontramos ante pantallas táctiles que incorporan una novedad que ningún otro dispositivo tenía; la posibilidad de usar más de un punto de contacto con la superfície.
Hasta este momento, las máquinas con el nivel más alto de interacción eran el tablet PC y las PDA, incluso podríamos hablar del trackpad de los portátiles, pero cuando dos dedos entraban en contacto con la parte sensible, la máquina no reaccionaba correctamente.
A partir de ahora deberemos empezar a acostumbrarnos a usar más de un dedo para interactuar con las pantallas, y esto no es sólo un detallito. Esto puede determinar el diseño de los ordenadores del futuro próximo…sólo hace falta imaginar dos Iphones unidos por una bisagra y ya tenemos un aparato con dos pantallas táctiles que pueden pintar tanto un teclado alfabético como numérico como musical…Cuando Apple anunció su último portátil (el más fino del mundo) yo pensaba que la novedad sería, precisamente, el ordenador táctil de dos pantallas.
Si no recuerdo mal, la primera vez que vi una pantalla táctil multi-punto fue en Minority Report (ver vídeo)
Hace poco, antes del verano, Microsoft mostró una mesa interactiva que, encima de ser multi-punto, detecta los dispositivos periféricos (supongo que por bluetooth) y permite interactuar directamente, o sea que si ponemos el móvil encima la mesa, podremos ver todos los contactos, mensajes, registro de llamadas…o si ponemos la cámara digital,podremos ver las últimas fotos y descargarlas. Y si ponemos la tarjeta de crédito, podremos hacer las operaciones que queramos. (ver vídeo)
De todo esto se pueden sacar varias conclusiones, que la interacción con el ordenador se acercará a la interacción física con objetos, que teclados y ratones tienen una clara tendencia a desaparecer, que las pantallas serán más y más granos (por suerte ya se ha inventado la pantalla enrollable!) e, incluso, podrán tener diferentes texturas…
Ahora bien, las consecuencias no son sólo esas… nos quedaremos sin huellas dactilares?
Desaparecerá CSI?
