(Amb el permís de MILTON GLASSER / con el permiso de MILTON GLASSER)

Fa temps vaig escoltar una magnífica explicació sobre la memòria ROM i RAM.

Si comparem el nostre ordinador com un magatzem, la memòria ROM seria la capacitat de l’edifici, els metres cúbics de que disposem, i la memòria RAM serien els carrets de transport de caixes per organitzar el magatzem. O sigui que si tenim un disc dur de 500 Gb (tenim un gran magatzem) però només tenim 256 Mb de memòria RAM (un carret de transport), la gestió del magatzem serà lenta.

I també fa temps que em ronda pel cap la idea que el canvi de rol del professorat que l’educació EXIGEIX actualment també es pot relacionar amb aquests conceptes. El docent que segueix el model clàssic, el de l’antiga acadèmia, és un pou de coneixements, una enciclopèdia amb potes, un gran magatzem; és un profe-ROM. En canvi, l’escenari actual EXIGEIX un altre professional, amb alta capacitat de gestió de la informació, que doni ritme i velocitat al traspàs del coneixement, que combini àgilment els continguts; un profe-RAM.

Com que ja som profes-ROM (més o menys), aprofitem part del nostre magatzem per dedicar-lo al crear carrets de transport, per convertir-lo en RAM. La nostra feina serà més creativa i eficient.

Entre els docents de primària n’hi ha molts de RAM…a la ESO i el batxillerat no tants (jo sóc de secundària y voldria ser RAM).

Hace tiempo escuché una magnífica explicación sobre la memoria ROM y RAM.

Si comparamos nuestro ordenador como un almacén, la memoria ROM sería la capacidad del edificio, los metros cúbicos de que disponemos, y la memoria RAM serían los carros de transporte de cajas para organizar el almacén. O sea que si tenemos un disco duro de 500 Gb (tenemos un gran almacén) pero sólo tenemos 256 Mb de memoria RAM (un carro de transporte), la gestión del almacén será lenta.

Y también hace tiempo que me ronda por la cabeza la idea que el cambio de rol del profesorado que la educación EXIGE actualmente también se puede relacionar con estos conceptos. El docente que sigue el modelo clásico, el de la antigua academia, es un pozo de conocimientos, una enciclopedia con patas, un gran almacén; es un profe-ROM. En cambio, el escenario actual EXIGE otro profesional, con alta capacidad de gestión de la información, que dé ritmo y velocidad al traspaso del conocimiento, que combine ágilmente los contenidos; un profe-RAM.

Puesto que ya somos profes-ROM (más o menos), aprovechemos parte de nuestro almacén para dedicarlo a crear carros de transporte, para convertirlo en RAM. Nuestro trabajo serà más creativo y eficiente, seguro!

Entre los docentes de primaria hay muchos RAM…en la ESO y bachillerato no tantos (yo soy de secundaria y quisiera ser RAM).