Berta, la meva filla, em va rebre amb un ample somriure i un paper a la mà. Abans que pogués donar-li els petons protocolaris ja em va dir, xisclant, que havia tret un excel·lent en coneixement del medi natural.
Vam seure junts al sofà i vam repassar les preguntes i respostes de l’exàmen. Al final hi havia una frase escrita a mà per la mestra: “et felicito, has estudiat molt i aquest és el resultat”. La Berta estava feliç.
A la nit, mentre tots dormien, vaig prendre de nou l’exàmen i vaig estar pensant una estona (no gaire).
Resulta curiós que encara fem proves com aquella, basada en purs continguts textuals d’un llibre i que només serveixen per avaluar l’estat de la memòria en un moment determinat (40 minuts) de la vida de l’alumne. Hauríem d’enginyar-nos-les per a valorar la profunditat de l’aprenentatge, de la comprensió dels continguts, de la capacitat per a relacionar-los i comunicar-los a uns altres i de construir coses a partir d’ells. La vida futura dels nostres alumnes MAI els sotmetrà a proves d’aquest tipus. I estem preparant als ciutadans del futur…uf! de quina manera!
Tenim davant els nostres nassos el millor sistema d’avaluació ( la vida mateixa) i no ens assabentem.
Jo mai vaig ser un bon estudiant, en el sentit clàssic, però alguns dels docents que vaig tenir (a qui cal homenatjar per aguantar-me, ho juro) ens submergien, per a avaluar-nos, en històries reals que posaven a prova les nostres capacitats d’una manera molt estimulant.
En la formació post-obligatòria es treballa gairebé sempre en casos reals, en projectes. I això és preparar per al futur.
Al l’endemà, la Berta ni se’n recordava de l’exàmen ni de l’excel·lent…
Berta, mi hija, me recibió con una amplia sonrisa i un papel en la mano. Antes que pudiera darle los besos protocolarios ya me dijo, chillando, que había sacado un excelente en conocimiento del medio natural.
Son sentamos juntos en el sofá y repasamos las preguntas y respuestas del exámen. Al final había una frase escrita a mano por la maestra: “te felicito, has estudiado mucho y éste es el resultado”. Berta estaba feliz.
Por la noche, mientras todos dormían, tomé de nuevo el exámen y estuve pensando un rato (no mucho).
Resulta curioso que aún hagamos pruevas como ésta, basada en puros contenidos textuales de un libro y que sólo sirven para evaluar el estado de la memoria en un momento determinado (40 minutos) de la vida del alumno. Deberíamos ingeniarnoslas para valorar la profundidad del aprendizaje, de la comprensión de los contenidos, de la capacidad para relacionarlos y comunicarlos a otros y de construir cosas a partir de ellos. La vida futura de nuestros alumnos JAMÁS les someterá a pruevas de éste tipo. Y estamos preparando a los ciudadanos del futuro…uf! de qué manera!
Tenemos ante nuestras narices el mejor sistema de evaluación ( la vida misma) y no nos enteramos.
Yo nunca fuí un buen estudiante, en el sentido clásico, pero algunos de los docentes que tuve (a quienes hay que homenajear por aguantarme, lo juro) nos sumergían, para evaluarnos, en historias reales que ponían a prueba nuestras capacidades de un modo muy estimulante.
En la formación post-obligatoria se trabaja casi siempre en casos reales, en proyectos. Y ésto es preparar para el futuro.
A la mañana siguiente Berta ni se acordaba del exámen ni del excelente.
Bones Pepon,
Soc Edu, aquell alumne del CAP que ja es va comunicar amb tu fa un temps. què tal tot???
Només comentar que, des del meu punt de vista, tot i que s’han de canviar moltíssimes coses, les proves escrites poden ser una bona eina, ja que, si es fan bé, no han de ser només avaluacions memorístiques…
Crec que de vegades, el fet d’apendre va més enllà de l’examen…jo vaig estar tota la vida fent exàmens sense sentit però del que depenia el fet de que fos nomès memorística o hi haguès un trasfons de coneixement adquirit o construit era només de la capacitat de transmissió i motivació del professor…l’exàmen era un pur tràmit…i jo també era un alumne molt normalet, i tot i això no puc deixar de buscar, apendre i saciar tot el que la meva curiositat em reclama…res, nomès és una opiniò.
Respecte a un altre tema, m’ha agradat força el post del graffiti…és un tema que tracto fa molt de temps…t’envio un parell de links de dos dels artistes que més m’agraden:
DAIM: molt interessant la tendència a tocat un gran ventall de formes plàstiques, de l’escultura al disseny per ordinador…ja val la pena nomès per la intro
http://www.daimgallery.com/
BANSKY: una obra amb molta càrrega de crítica social…s’ha fet tant famòs que les seves obres es cotitzen molt…com a exemple, un paio va trobar una peça d’ell a la paret de la seva casa, la va posar a ebay i es va vendre per 280000 euros…
http://www.flickr.com/photos/95288805@N00/sets/72157605034422375/show/with/2487112053/
Res, espero que agradin els links…fins a la pròxima
Edu
Res, espe
Hola Edu,
gràcies pel comentari.
Jo no em queixo que ens posin a prova la nostra memòria, el que no em sembla efectiu (i amb això hi estan d’acord totes les teories mnemotècniques) és que aquesta valoració es faci només en un moment determinat i mai més, i a sobre, a través d’una activitat que només té utilitat pel docent i que per l’estudiant no és, precisament, estimulant.
El que passa és que l’exàmen té uns avantatges molt grans a nivell de comoditat, en canvi, té tots els desavantatges a nivell d’eficiència pedagògica.
Moltes gràcies pels links. Havia vista alguna obra de Daim, però no coneixia la web.
De Bansky havia vist les pintures de l’exposició del túnel, bo de veritat.