Metodològicament… seguim amb la mateixa mirada

Metodològicament parlant, i un cop analitzat el desenvolupament del projecte, creiem que la metodologia emprada va ser molt adequada i per tant, durant aquest curs, hem mantingut la mateixa mirada i enfocament del curs passat. Per aquest motiu hi adjuntem a continuació l’explicació sobre la metodologia que vàrem explicar el curs passat.

Parlant de la metodologia utilitzada en la gran majoria de les sessions es tracta d’una metodologia oberta, on el mestre primer situa el moment, encamina els interessos dels alumnes que moltes vegades són tant entusiastes que perden una mica la direccionalitat d’allò que volen conèixer.

A nivell organitzatiu majoritàriament s’ha treballat en grups cooperatius i d’experts de tal manera que cada grup s’encarregava d’una part del projecte. Hi havia grups que s’encarregaven de muntar el viatge per conèixer Juan Mata (col.laborador de Tonucci de Granada) i altres organitzaven un viatge per anar a Itàlia a conèixer a Francesco Tonucci. També hi havia un grup d’experts que organitzava la possible visita de Tonucci al nostre municipi (Sant joan de Vilatorrada).

També s’han organitzat xerrades amb pares/mares i coneguts de l’escola relacionats amb el projecte (agència de viatges, revisor de tren…)

Si haguéssim de fer una síntesi de la metodologia i agrupacions més habitual serien els grups col.laboratius i la recerca, tractament de la informació per part del grup d’experts i després posada en comú amb tot el grup per compartir el coneixement.

Mantenint aquest enfoc metodològic, l’objectiu principal aquest curs és extendre la metodologia i els “micro-projectes” al llarg de tota l’escola i que passin a ser una realitat quotidiana del centre.

METODOLOGIA – ELS ANIMALS

Organització dels alumnes

El grup de cinquè és de 24 alumnes. A l’aula, de forma habitual estan organitzats en 6 taules de 4 nenes i nens. Segons aquesta organització es va lliurar a cada grup un conjunt de fitxes on van trobar:

  • Un animal
  • Característiques de l’animal

A la següent sessió, segons els interessos de cada alumne, vam passar a l’organització del grup per tal de portar a terme la part important del treball. Així doncs, es van organitzar els alumnes en 4 grups de 6 persones.

  • Es treballa a l’aula amb un mestre i tot el grup.

Desdoblament del grup

La sessió TIC de l’àrea d’educació artística es treballa amb el grup desdoblat.

Àrees de coneixement relacionades

  • Àrea de Coneixement del medi
  • Àrea d’educació artística
  • Àrea de llengua.

Competències

  • Competència lingüística
  • Competència aprendre a aprendre
  • Competència TIC
  • Competència Artística

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte de Joan Brossa  ens hem organitzat en petits grups heterogenis i l’espai de treball ha sigut a l’aula.  Aquest projecte s’ha dut a terme en  4-5 sessions.

Cada grup va manipular lliurement amb material de la classe i crear diferents lletres escollir una lletra del nom de l’escola (colors, retoladors, pinzells,…). El rol del mestre va ser provocar la curiositat, les ganes de buscar formes en els objectes que els recordessin les lletres.

S’han tingut en compte les activitats de pensament dels infants. Hem partit d’un poema de Joan Brossa  per crear-ne de propis amb les lletres de la nostra escola (ESCOLA JOVENTUT).  Després hem proposat construir plàsticament les lletres dels poemes.

L’objectiu d’aquest treball és exposar-ho a la fira de contes. Aquesta fira es duu a terme el dia Sant Jordi i es comparteix amb la resta de companys d’escola, el poble i les famílies.  Els nens i nenes reciten els poemes i mostren els treball plàstic realitzat.

S’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.

Metodologia

Quan ens vam plantejar  com volíem desenvolupar el projecte vam proposar

Quan ens plantegem el disseny i planificació d’un projecte sempre partim de la mateixa estructura i que és la següent:

  • FASE 1: Exploració de les idees prèvies; amb una avaluació inicial i introduint el tema del projecte. D’aquesta manera activem coneixements previs, despertem l’interès i la motivació de l’alumnat.
  • FASE 2: Introducció de nous continguts;
  • FASE 3: Estructuració dels coneixements;
  • FASE 4: Aplicació dels coneixements

Paral·lelament a aquesta seqüenciació, plantegem metodologies diversificades en tècniques, bàsicament de l’aprenentatge competencial. Entenem, per tant, que hem promoure metodologies que  afavoreixin la significativitat i transferibilitat dels continguts, la participació activa de l’alumnat i que els aprenentatges siguin el màxim de transversals possibles. Així doncs, durant el projecte es faran ús de diverses tècniques d’aprenentatge cooperatiu com per exemple grups cooperatius d’1-2-4, el trencaclosques i el llapis al mig.  Algunes de les propostes parteixen de situacions de joc per promoure un aprenentatge motivador.

Tot i així, creiem que és igual d’important buscar activitats de treball individual sobretot en la fase d’estructuració dels coneixements.

També s’ha dedicat una sessió a treballar l’educació emocional partint del visionament d’alguns anuncis perquè creiem que l’educació en valors i el treball de les competències emocionals (sobretot l’autoregulació emocional) és una mancança del nostre perfil d’alumnat i és, per tant, un dels eixos fonaments del nostre Projecte Educactiu de Centre (PEC).

Metodologia en els ambients

Els ambients els preparem al principi de curs. Hi ha certa flexibilitat en la planificació dels ambients ja que si durant el curs  es veu la necessitat es pot afegir o treure algun material o element, dinàmica,… de l’ambient que es consideri. Aquest any els ambients són: artístic, de construccions, la caseta i cos i moviment.

Es fan durant tres matins a la setmana, una hora cada sessió. Els espais que fem servir aquest any són: l’aula de P4, on es fan les construccions, l’aula-taller, on es fa l’ambient artístic, l’aula polivalent, on hi ha l’ambient de moviment i l’aula de la caseta.

Són quatre mestres, les tutores i una mestra de reforç. Una mestra per ambient.

Els alumnes de cada nivell (P3, P4 i P5) trien l’ambient  amb la seva tutora i després hi van amb la mestra corresponent. Es barregen els tres nivells. La dinàmica seria la següent:

  • A l’entrar a l’ambient es farà el ritual d’entrada que consisteix en fer una  petita conversa en rotllana per parlar sobre quines són les consignes que cal seguir, allò a què pensen jugar, quins rols es desenvolupen en aquell ambient…
  • Joc més lliure per part dels infants on la mestra farà de guia i de suggeridora de propostes. Recolliran quan avisi la mestra.
  • Per finalitzar  es farà el tancament, fent una conversa per explicar les seves opinions, preferències, allò que els hi ha cridat l’atenció, que han fet a l’ambient…i fins i tot plasmar en un dibuix o altra tipus de producció, allò que han creat, sentit o fet.

Després, cadascú tornarà a la seva aula.

 

 

 

 

 

 

Anem a l’hort

Dit això, el projecte que avui expliquem va començar amb una pregunta que es va fer a l’aula un divendres a l’hora d’esmorzar i aprofitant que una alumna portava maduixes: D’ON SURTEN LES MADUIXES?

Es va encetar una conversa amb diferents respostes: Dels arbres, d’una planta, de la botiga…

A partir de la curiositat que es va generar, es va proposar fer un hort per fer créixer maduixes. També aprofitaríem per plantar altres verdures de temporada (enciams i cebes). Les maneres diferents de com creixen aquestes verdures i fruites i com són de diferents (fulles, arrels, fruit…), ens oferiran una observació i experimentació diversa i enriquidora.

A través de l’observació i l’experimentació, els alumnes tindran cura dels conreus fins a l’època de la recol·lecció. Es regarà dos cops per setmana i es farà en grups taula amb el mestre. Farem una graella per portar-ne el control.

S’informarà als alumnes del QUÈ , del COM i del PER QUÈ treballarem sobre el projecte. A les mestres ens servirà per tenir informació i a ells per a poder autoavaluar-se al final.

A mesura que l’hort va creixent, plasmem els coneixements sobre paper i això ens servirà per a elaborar el dossier final del projecte.

La recol·lecció es repartirà entre els alumnes de la classe i se l’emportaran a casa (amb una bossa de paper i el logotip de l’hortet del Joncadella).  L’evolució de l’hort es podrà veure a la pàgina web de l’escola a través de les fotos.

Metodologia

L’alumnat s’ha organitzat en grups cooperatius heterogenis que ha creat el professorat (2 a l’aula) que porta a terme el projecte i que ja coneix els alumnes.

Un cop agrupat l’alumnat s’han realitzat tasques dinamitzadores per a prendre consciència de la importància que té el treball cooperatiu, com La Diana, l’Equip d’en Manel, el joc de la NASA, …

També s’ha fet el repartiment dels rols, triats per ells, i el full del Pla d’Equip on trobem els compromisos de cada alumne vers el grup. Cada equip s’ha posat un nom que els representa, han creat un logo i un lema.

Un cop feta tota la preparació s’ha començat a treballar en el projecte.

S’utilitza el drive com una de les eines de seguiment, tant per part dels propis alumnes com per part del professorat. Es crea una carpeta per equip al drive, compartida entre el grup i el professor, que conté la informació següent:

  • Planificació de les tasques
  • Dietari d’aula
  • Webgrafia amb breu ressenya
  • Activitats
  • Dietari personal

Cada dia s’inicia la sessió amb les tasques a realitzar i al final es deixen 15 min per a tancar la sessió i completar els documents Portafoli del Drive.  El diari personal l’han de fer a casa.

LA MEVA MANRESA 3 – Metodologia

La metodologia utilitzada suposa la continuïtat i la millora de les experiències de cursos anteriors. El projecte “La meva Manresa” parteix de la necessitat que aquest promogui un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat sobre la ciutat i tot el que la ciutat ofereix a nivell geogràfic, natural, econòmic, turístic i social. També personal i emocional.
Imatge1: Treballem les ‘capes’ de la meva Manresa: La de la meva xarxa familiar, la de les activitats que faig fora de l’horari escolar, les instal·lacions esportives, els monuments …

 

Imatge 2: Visita-taller a l’associació sardanista manresana ‘Dintre el bosc’.

El projecte està relacionat amb la ciutat on viuen els alumnes, per tant, partint del seu coneixement previ, els alumnes aprofundeixen sobre els temes en els quals mostren més interès. Si en cursos anteriors havíem centrat les activitats en el coneixement dels espais físics de la ciutat, aquest curs hem decidit que en la part final establiríem connexions amb entitats socials i associacions culturals de la ciutat perquè els alumnes coneguin i tingun oportunitat de viure experiències i d’establir lligams amb el teixit associatiu.

Imatge 3:El treball amb Chromebooks de de primer curs de l’ESO a Cal Gravat facilita el treball cooperatiu i l’assoliment de les competències digitals.
“La meva Manresa” és un projecte totalment cooperatiu, per tant és un treball en grup on es poden trobar amb altres companys amb els mateixos interessos. Tot i que, el punt de partida dels alumnes és individual, ja que els alumnes són els que trien quin àmbit els motiva més (història, monuments, fauna, carrers, barris,…) o amb quin aspecte volen aprofundir, els alumnes comencen a treballar immediatament en grups de dos, de tres o de quatre segons el tipus d’activitat, amb l’objectiu d’afavorir aquest treball cooperatiu.

Les eines que s’utilitzen per a treballar s’articulen al voltant del G-Suite/Google Classroom, on ells realitzen les tasques de referència assignades pels professors: Cerquen la informació via internet, Comparteixen àlbums i documents de tot tipus (presentacions, fulls de càlcul, etc.), treballen amb eines de geolocalització, mapes (MY Maps) codis QR, etc. En ocasions, quan qual, també fan servir els seus telèfons mòbils.

Imatge 3: Qualitat de l’aigua segons presència d’invertebrats.

Imatge 4: Visita a la biblioteca de l’Ateneu.

Imatge 5: La Meva Manresa que m’agrada

Imatge 6: Visita a la Mesquita Al-Fath/Centre Cultural Islàmic

 

Cal dir que en aquesta edició de la Meva Manresa s’han potenciat les sortides de camp.


Imatge 5 i 6: Google Classroom de Projectes, a primer d’ESO.

Cooperem entre experts i puzle

En aquest projecte agrupem els dos grups de cinquè i el grup de sisè. Agrupem els alumnes en grups de 4 i fent 2-3 grups d’experts per a cadascun dels 6 grans blocs de cerca d’informació per potenciar l’aprenentatge cooperatiu entre iguals.

Els grups, aquest cop, els hem les mestres, fent que a cada grup d’experts hi haguessin alumnes de les tres classes i que entre ells no haguessin treballat abans plegats. En altres ocasions, els mateixos alumnes trien els grups segons diversos criteris.

Per aquest treball no hem definit els rols però en l’inici vam compartir amb ells la rúbrica del treball en grup i, es dedicaven els últims quinze minuts de cada sessió a valorar la sessió i la continuïtat del treball i omplir els seus diaris d’aprenentatge. Ells mateixos valoren aquest espai final de sessió com a eina d’avenç, de millora i d’autoregulació.

Així mateix, els tres grups d’experts diferents del mateix gran bloc de cerca d’informació comparteixen espai físic de treball i mestre de referència, per tal d’intercanviar idees, hipòtesis i coneixements mitjançant la tècnica de puzle de treball cooperatiu.

Aula on comparteixen espai els tres grups d’experts del mateix tema.

Metodologia Escola Les Bases

El desenvolupament del projecte es du a terme diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments:

  • Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)…
  • Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar.
  • Un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió que quedarà plasmada en el Mapa Conceptual. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop.

La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

Aquesta manera de treballar l’hem anat consolidant al llarg d’aquests quatre anys. Des de juliol de 2018 i tenint en compte les valoracions de final de curs, vam replantejar-nos el fet d’apropar els aspectes més científics i tecnològics a l’aula, de manera que hem anat integrant aquesta visió en el treball per projectes tot transformant la part de recerca d’informació en experimentació i manipulació per tal d’anar construint plegats els aprenentatges. Aquest fet també ens ha suposat vetllar per l’enfocament dels diferents temes que han anat sorgint i la necessitat d’organitzar i aprofundir en els continguts a nivell de claustre.