Implementació

Es presenta el projecte amb diferents reptes a assolir previs a l’objectiu final.

0. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE. Es presenta l’objectiu a assolir pels equips cooperatius i se’ls hi explica un conte que els pugui il·lustrar.

REPTE 1: ELS ELEMENTS DEL TEXT NARRATIU.

a) Quins són els elements d’un text narratiu? Es proposa als equips cooperatius que entre tots facin memòria de tot allò que sobre sobre els elements del text narratiu amb la tècnica del Foli giratori.

b) Consensuar quins son aquests elements. Primer es demana que cada equip  consensuï quins són els elements que han  trobat i especifiquin els trets més característics i quines en son les característiques. Tècnica del llapis al mig.

c) Exposar els elements treballats. Cada portaveu exposa els elements treballats a tota la classe

d) Precisar els trets i les característiques dels elements que manquen en les aportacions que han fet els equips.

Cal concretar i detallar més, per tant, es demana que ampliïn els seus coneixements. A cada grup se’ls hi reparteix la part teòrica dels elements  narratius.

Se’ls hi demana que ho llegeixin mitjançant la Lectura compartida. Cada membre de l’equip ha d’anar prenent apunts individualment per ampliar coneixements.

e) Grau de coneixement dels elements narratius. Ens assegurem que tothom coneix les característiques dels elements  narratius i el professorat fa preguntes amb la tècnica del número.

  1. REPTE 2:  BUSCAR ELS ELEMENTS NARRATIUS EN UN CONTE.
  2. El petit Polzet.   http://miniops.ioc.cat/10/7/index.html. Mirem el conte d’El Petit Polzet i cal que cada membre de l’equip posi en pràctica, individualment, la teoria treballada: cal que identifiquin els elements narratius i que ho justifiquin
  3. Consensuem quins són aquests elements mitjançant la tècnica del llapis al mig. 
  4. Conèixer les característiques principals del conte. La professora fa una introducció de les característiques principals del conte.  Fem parada de 3 minuts per a què cada equip reflexioni, pensi i anoti aquestes característiques.
  5. Conèixer les característiques dels contes infantils destinats a infants de 3 a 5 anys i de 6 a 8 anys. Els grups base fan una recerca per la xarxa sobre les característiques que han de tenir els contes infantils destinats a les edats proposades. 
  6. Sessió de biblioteca + identificació de les característiques que presenten els contes infantils consultats. Es demana que l’alumnat porti contes infantils, ja els tinguin a casa o els vagin a buscar a la biblioteca i que se’ls vagin mirant.

  7. Posem en comú la recerca. Totes les característiques es posen en comú amb els diversos equips. Es llegeix el conte i s’expliquen els elements narratius.

    REPTE 3. ELABOREM UN CONTE

    1. Elaboració d’un conte infantil destinats a les edats treballades. Amb tota la informació obtinguda i amb models vistos, l’equip base ja pot començar la seva tasca: elaborar un conte infantil.

    2. Presentació i lectura dels contes a l’aula. El portaveu de cada equip fa una lectura del conte elaborat a l’aula amb l’objectiu de què cada equip ompli un full de suggeriments, en cas que sigui necessari, per a poder millorar la història.

      C. Feedback. Cada equip base té unes butlletes de suggeriments on haurà d’anotar, en cas necessari, algun element de millora per a les històries dels altres equips. Aquests suggeriments es posen dins d’una caixa.

    D. Fem cas dels suggeriments? Es farà arribar a cada equip els seus suggeriments. Es llegiran i, després, tot l’equip valorarà les aportacions i decidirà si vol canviar i millorar el seu conte.

    REPTE 4. ENS CONVERTIM EN CONTACONTES

    1. Com ens convertim en contacontes? Ens visita a l’Institut el contacontes Pep Tort, que desvetlla els seus secrets més ben guardats per a què l’alumnat aconsegueixi convertir-se en un bon contacontes i explicar la història que han creat amb èxit.

    Mentre explica possibles tècniques fa participar a l’alumnat.

    Ara ja disposem de molts recursos, així que cada equip posa en comú tots aquells aspectes que tindran en compte a l’hora d’explicar la seva història: tipus de narrador, nombre de narradors, entonació, temporització, llenguatge no verbal, decorats, projecció, altres elements de suport… Després es reparteixin les tasques a realitzar.

    b. Preparació de l’exposició. Comencem a preparar l’exposició. Cada equip treballa amb la memorització de la història, l’entonació, la corbes melòdiques de la veu, els decorats físics o una projecció audiovisual… Segons s’hagin repartit les tasques.

    c. Assaig general. Presentem el projecte davant dels companys.

    d. Coavaluació. Quan tots els equips han portat a terme la seva tasca cal que es coavaluiïn mitjançant una rúbrica.

    JA ESTEM A PUNT PER ANAR A L’ESCOLA ASSIGNADA!!!

IMPLEMENTACIÓ – JOAN BROSSA

Per començar el projecte es va presentar el Joan Brossa a partir del conte “El llapís màgic del Joan Brossa” i el poema “Retrat literari”. A partir d’aquí els alumnes a la classe van començar a buscar objectes quotidiants que s’assembaven a lletres i llavors o feien a casa i portaven els objectes a la classe.

La segona part va ser explicar com eren les lletres, a què s’assemblaven, quina forma tenien.

I l’activitat final va ser elaborar una creació visual, en grups de 4-5 alumnes,  amb el nom de l’escola, basant-se amb l’estil de Joan Brossa. Llavors, cada grup,  van inventar un poema literari de cada lletra que havien creat (tal com es fa en el poema “Retrat literari”. Tot això és va exposar a la Fira de contes, tal com s’ha comentat en l’article anterior.

En tot aquest procés de treball, s’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.  Entre els mateixos alumnes s’ha creat una dinàmica d’observació i s’han ajudat per buscar les formes de les lletres en diferents objectes. També hi ha hagut cooperació en la creació dels poemes i en la seva exposició.

 

LA VEU DELS ALUMNES

La valoració dels alumnes respecte el projecte ha estat positiva. La majoria creu que treballar la part del cos que volien i els agradava ha estat motivador i els ha ajudat a fer les tasques amb més ganes. Creuen que han après moltes coses a partir de les seves preguntes inicials i podent guiar el propi procés d’aprenenttatge. Val a dir que també són crítics a l’hora de veure si haguessin pogut fer alguna cosa d’una altra manera o en un format diferent. Alguns consideren que el guió no els va ser massa útil, ja que els va costar utilitzar-lo, però per iniciar la planificació de les primeres tasques sí que els va anar molt bé.

PRODUCTE FINAL

El producte final dels projectes que fem pot sorgir a l’inici. Això sol passar sovint si és una necessitat de la comunitat. Si no és així, no forcem a fer-ho; es va tenint present a les converses i es van provocant situacions perquè sorgeixi, prioritzant les motivacions i interessos dels alumnes.
Generalment es fan exposicions orals de les recerques o dels treballs realitzats. Es potencia que aquestes presentacions siguin interactives, és a dir, es faci participar als companys. Les mestres, continuem fent de guies, orientant, assessorant o proposant segons les necessitats i característiques que presentin els alumnes.

En el cas d’aquest projecte, el producte final és elaborar un fulletó informatiu amb consells per cuidar la salut del nostre cos. Aquest es farà amb el grup, proposant diferents dissenys i elaborant-ho amb la síntesi dels seus treballs individuals. Els propis alumnes van decidir que aquests tríptics es portarien al CAP del poble, s’enviaria a totes les famílies de l’escola i finalment es farà una presentació del fulletó a la resta d’alumnes de primària. Per tant, es converteix en un repte real; fomentar els hàbits saludables a la resta de la comunitat.

A partir de la pregunta inicial, “com cuidem el nostre cos?”, en aquest projecte hem treballat: els diferents sistemes del cos, conèixer els principals òrgans i cuidar-los, la funció de la sang i el cor, el perquè d’una alimentació saludable, com prevenir malalties, la importància de fer exercici físic pel cos i la ment, la reproducció humana i la sexualitat, la igualtat de gènere, els múltiples colors de la pell humana, les emocions i les sensibilitats corporals de cadascú.

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte de Joan Brossa  ens hem organitzat en petits grups heterogenis i l’espai de treball ha sigut a l’aula.  Aquest projecte s’ha dut a terme en  4-5 sessions.

Cada grup va manipular lliurement amb material de la classe i crear diferents lletres escollir una lletra del nom de l’escola (colors, retoladors, pinzells,…). El rol del mestre va ser provocar la curiositat, les ganes de buscar formes en els objectes que els recordessin les lletres.

S’han tingut en compte les activitats de pensament dels infants. Hem partit d’un poema de Joan Brossa  per crear-ne de propis amb les lletres de la nostra escola (ESCOLA JOVENTUT).  Després hem proposat construir plàsticament les lletres dels poemes.

L’objectiu d’aquest treball és exposar-ho a la fira de contes. Aquesta fira es duu a terme el dia Sant Jordi i es comparteix amb la resta de companys d’escola, el poble i les famílies.  Els nens i nenes reciten els poemes i mostren els treball plàstic realitzat.

S’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.

Producte Final

El producte final del nostre projecte va ser fer un mapa conceptual de mida molt gran en tot allò que hem après a partir del DRAC vell de Manresa.

Cada alumne va fer un diari de projecte, on van anar recopilant tot allò que s’ha anat treballant.

I finalment van voler fer una disfressa de drac… 

Metodologia

Ens basem en el Treball per Projectes.

Depenent del tipus d’activitat  treballem individualment, per parelles, en grups reduïts, fent treball cooperatiu o a nivell de grup classe. S’intenta que aquests grups vagin variant, que no siguin fixes, ja que es valora per sobre de tot la interacció entre tots els alumnes. Partim dels seus interessos i motivacions, tenint en compte totes les propostes. Intentem treballar i potenciar les habilitats de recordar, anomenar, planificar, elaborar , crear…

La funció de la mestra és la de fer propostes pel què fa a la creació dels grups. També fa de guia perquè es vagi portant a terme tot el què els alumnes han acordat.

Els alumnes busquen informació per grups o individualment i es posa en comú (contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se…). Les famílies també s’impliquen col·laborant en la recerca d’informació, així com també segueixen el fil de l’evolució del projecte.

A mesura que s’avança en els coneixements,es proposa als alumnes que els vagin relacionant amb els coneixements previs ( què en sabem?) anotats en el mural que s’ha fet a l’inici del projecte on es recull tot el què volen saber, i s’hi fan les correccions corresponents. Això ens permet veure si seguim el fil conductor del projecte.

Paral·lelament es recull tota aquesta informació a través de l’elaboració d’un Lapbook de forma individual.

MIRADA INCLUSIVA

Tenim en compte les diferències individuals de l’alumnat (ritmes de treball, maneres de ser, capacitats, qualitats…) i deixem que tothom pugui experimentar i buscar informació lliurement, fent que siguin ells mateixos que s’autoregulin. Propiciem un respecte per totes les opinions i les valorem totes amb el mateix grau d’importància, com també potenciem una actitud de cooperació i ajuda entre ells.

Procurem que les mesures i suports educatius siguin de caire universal, ja que la metodologia de treball és per projectes i a més, la tipologia d’alumnat que hi ha a la classe té prou eines i recursos per poder-ho portar a terme.

Planifiquem les activitats segons les seves qualitats (alumnes motivats i amb iniciativa, informats i amb recursos o amb estratègies per assolir els objectius).

Implementació

Per iniciar el projecte es decideix anar a la biblioteca a cercar llibres sobre l’univers amb el grup classe. Alguns alumnes en porten de casa i també proposen buscar informació a internet.

A nivell individual, els alumnes han anat recopilant informació a casa sobre l’univers, tant a la xarxa com en llibres. Un cop a l’escola, cada alumne ha compartit la seva informació amb la resta de companys/es.

A nivell col·lectiu, s’ha buscat informació per parelles o per grups. També s’ha consultat Bits, vídeos, webs, … mitjançant ordinadors i tablets.

A partir de les inquietuds personals dels alumnes la mestra ha elaborat un índex tenint en compte les competències que es pretenen treballar. Es consensua amb els nens i nenes i es fan les modificacions convenients.

Tota la informació i els recursos utilitzats tan individual com col·lectivament han servit per contestar tots els aspectes contemplats a l‘índex.

Es procura en tot moment relacionar la nova informació amb els coneixements previs dels alumnes, els quals els tenen anotats en el mural del projecte.

 

A partir de la informació que han trobat els alumnes i el vist-i-plau de la mestra reflexionen sobre la coherència de la informació, els ajuda a extreure conclusions i a plantejar nous interrogants. A continuació es realitzen diferents tipus d’activitats, com ara:

  • Situar els planetes en un mapa celeste.
  • Fer un globus Terraqui que s’obri per representar-hi les capes de la Terra.
  • Fer un gràfic circular del planeta per adonar-se de la quantitat de terra i aigua.
  • Dibuixar sobre cartolina negre la seqüència de fases de la Lluna.
  • Representar les diferents formes de galàxies.
  • Etc.

 

Com a producte final, realitzar un Lapbook individual, que recull tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i tots els continguts tractats.

 

En aquest projecte es treballen les competències de l’àmbit de coneixement del medi, però també altres.

En la competència de l’àmbit lingüístic es fan diverses activitats, com ara el resum, endevinalles, redactar en primera persona, plantejant-se preguntes, fent exposició oral dels conceptes apresos, compartint el projecte amb companys d’altres classes, etc. Aquest treball es fa en llengua catalana, castellana i puntualment anglesa.

En la competència de l’àmbit matemàtic es treballa la mesura, l’orientació espacial, l’estadística i la geometria.

En la competència de l’àmbit artístic es treballa la part plàstica en l’elaboració d’un Lapbook.

En la recerca d’informació es treballa la competència de l’àmbit digital.

L’aprendre a aprendre i l’autonomia i iniciativa personal es treballen quan es porta a terme el treball cooperatiu i en la realització de les diferents activitats.

Bàsicament es treballen aquestes competències i si fos necessari es pot ampliar a altres.

 

L’AVALUACIÓ

Per avaluar el projecte FIRA DE LA TARDOR vam voler fer-ho de dues vessants: la dels alumnes i la dels mestres.

A l’hora d’avaluar els alumnes davant del projecte vam utilitzar dues eines d’avaluació fonamentals:

D’una banda vam utilitzar l’observació directa tant a nivell de grup com a nivell individual mentre es duien a terme les activitats.

D’altra banda vam utilitzar rúbriques d’avaluació. Malgrat el projecte fos comú, vam adoptar les rúbriques a cada cicle depenent dels objectius proposats inicialment. Així doncs, atenent les diferències d’avaluació a cada cicle, tots vam voler emprar l’autoavaluació dels infants, l’autoavaluació de grup i l’avaluació dels docents.

Pel que fa als docents, vam reunir-nos per, entre tots, valorar la nostra tasca, el nostre rol, el disseny de les activitats i la temporalització del projecte.

La valoració global d’aquest va ser molt positiva, ja que creiem que alumnes i docents vam assolir els objectius proposats inicialment alhora que vam gaudir molt duent-lo a terme.

IMPLEMENTACIÓ

A inici de curs vam programar les activitats comunes d’escola i vam establir la setmana de la “Fira de la tardor” fent-la coincidir, com a cloenda, en la festa de la Castanyada.

A nivell d’escola es va dedicar una setmana a desenvolupar el projecte comú però cada cicle tenia la seva organització independent; es van anar implementant les activitats en diferents sessions al llarg de la setmana, combinades a altres activitats pròpies de l’aula.

Es van concretar les franges horàries on es portarien a terme activitats comunes per a tots els alumnes (visionar els vídeos, compra-venta dels productes…) i consensuar els horaris per fer ús del menjador o la cuina, donat que era necessari per l’elaboració de la majoria de productes alimentaris.