Es presenta el projecte amb diferents reptes a assolir previs a l’objectiu final.
0. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE. Es presenta l’objectiu a assolir pels equips cooperatius i se’ls hi explica un conte que els pugui il·lustrar.
REPTE 1: ELS ELEMENTS DEL TEXT NARRATIU.
a) Quins són els elements d’un text narratiu? Es proposa als equips cooperatius que entre tots facin memòria de tot allò que sobre sobre els elements del text narratiu amb la tècnica del Foli giratori.
b) Consensuar quins son aquests elements. Primer es demana que cada equip consensuï quins són els elements que han trobat i especifiquin els trets més característics i quines en son les característiques. Tècnica del llapis al mig.
c) Exposar els elements treballats. Cada portaveu exposa els elements treballats a tota la classe
d) Precisar els trets i les característiques dels elements que manquen en les aportacions que han fet els equips.
Cal concretar i detallar més, per tant, es demana que ampliïn els seus coneixements. A cada grup se’ls hi reparteix la part teòrica dels elements narratius.
Se’ls hi demana que ho llegeixin mitjançant la Lectura compartida. Cada membre de l’equip ha d’anar prenent apunts individualment per ampliar coneixements.
e) Grau de coneixement dels elements narratius. Ens assegurem que tothom coneix les característiques dels elements narratius i el professorat fa preguntes amb la tècnica del número.
- REPTE 2: BUSCAR ELS ELEMENTS NARRATIUS EN UN CONTE.
- El petit Polzet. http://miniops.ioc.cat/10/7/index.html. Mirem el conte d’El Petit Polzet i cal que cada membre de l’equip posi en pràctica, individualment, la teoria treballada: cal que identifiquin els elements narratius i que ho justifiquin
- Consensuem quins són aquests elements mitjançant la tècnica del llapis al mig.
- Conèixer les característiques principals del conte. La professora fa una introducció de les característiques principals del conte. Fem parada de 3 minuts per a què cada equip reflexioni, pensi i anoti aquestes característiques.
- Conèixer les característiques dels contes infantils destinats a infants de 3 a 5 anys i de 6 a 8 anys. Els grups base fan una recerca per la xarxa sobre les característiques que han de tenir els contes infantils destinats a les edats proposades.
-
Sessió de biblioteca + identificació de les característiques que presenten els contes infantils consultats. Es demana que l’alumnat porti contes infantils, ja els tinguin a casa o els vagin a buscar a la biblioteca i que se’ls vagin mirant.
-
Posem en comú la recerca. Totes les característiques es posen en comú amb els diversos equips. Es llegeix el conte i s’expliquen els elements narratius.
REPTE 3. ELABOREM UN CONTE
-
Elaboració d’un conte infantil destinats a les edats treballades. Amb tota la informació obtinguda i amb models vistos, l’equip base ja pot començar la seva tasca: elaborar un conte infantil.
-
Presentació i lectura dels contes a l’aula. El portaveu de cada equip fa una lectura del conte elaborat a l’aula amb l’objectiu de què cada equip ompli un full de suggeriments, en cas que sigui necessari, per a poder millorar la història.
C. Feedback. Cada equip base té unes butlletes de suggeriments on haurà d’anotar, en cas necessari, algun element de millora per a les històries dels altres equips. Aquests suggeriments es posen dins d’una caixa.
D. Fem cas dels suggeriments? Es farà arribar a cada equip els seus suggeriments. Es llegiran i, després, tot l’equip valorarà les aportacions i decidirà si vol canviar i millorar el seu conte.
REPTE 4. ENS CONVERTIM EN CONTACONTES
-
Com ens convertim en contacontes? Ens visita a l’Institut el contacontes Pep Tort, que desvetlla els seus secrets més ben guardats per a què l’alumnat aconsegueixi convertir-se en un bon contacontes i explicar la història que han creat amb èxit.
Mentre explica possibles tècniques fa participar a l’alumnat.
Ara ja disposem de molts recursos, així que cada equip posa en comú tots aquells aspectes que tindran en compte a l’hora d’explicar la seva història: tipus de narrador, nombre de narradors, entonació, temporització, llenguatge no verbal, decorats, projecció, altres elements de suport… Després es reparteixin les tasques a realitzar.
b. Preparació de l’exposició. Comencem a preparar l’exposició. Cada equip treballa amb la memorització de la història, l’entonació, la corbes melòdiques de la veu, els decorats físics o una projecció audiovisual… Segons s’hagin repartit les tasques.
c. Assaig general. Presentem el projecte davant dels companys.
d. Coavaluació. Quan tots els equips han portat a terme la seva tasca cal que es coavaluiïn mitjançant una rúbrica.
JA ESTEM A PUNT PER ANAR A L’ESCOLA ASSIGNADA!!!
-