Implementació

En el projecte la majoria de les informacions tenen el seu orígen en xerrades i debats en gran grup a la classe i a partir d’aquí es creen grups de treball cooperatiu que s’anoten quina part de la cerca han de fer i després ho busquen a internet, biblioteca…

Un cop cercada la l’informació, els diversos grups acostumen a tenir estones d’aula per exposar allò que han trobat per fer-ho extensiu a la resta del grup. També s’acostuma a dur un regístre dels temes o aspectes que es comenten a base d’imatges, petits resums i mapes conceptuals. Aquest “registre” és molt útil per anar comprovant quins aprenentatges s’han assolit i quins coneixements prèvis s’han relacionat amb allò après a l’aula.

A nivell grupal i també individual, els grupas cooperatius setmanalment omplen una rúbrica d’autoavaluació on analitzen i valoren com han treballat aquella setmana.

Implementació

Es presenta el projecte amb diferents reptes a assolir previs a l’objectiu final.

0. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE. Es presenta l’objectiu a assolir pels equips cooperatius i se’ls hi explica un conte que els pugui il·lustrar.

REPTE 1: ELS ELEMENTS DEL TEXT NARRATIU.

a) Quins són els elements d’un text narratiu? Es proposa als equips cooperatius que entre tots facin memòria de tot allò que sobre sobre els elements del text narratiu amb la tècnica del Foli giratori.

b) Consensuar quins son aquests elements. Primer es demana que cada equip  consensuï quins són els elements que han  trobat i especifiquin els trets més característics i quines en son les característiques. Tècnica del llapis al mig.

c) Exposar els elements treballats. Cada portaveu exposa els elements treballats a tota la classe

d) Precisar els trets i les característiques dels elements que manquen en les aportacions que han fet els equips.

Cal concretar i detallar més, per tant, es demana que ampliïn els seus coneixements. A cada grup se’ls hi reparteix la part teòrica dels elements  narratius.

Se’ls hi demana que ho llegeixin mitjançant la Lectura compartida. Cada membre de l’equip ha d’anar prenent apunts individualment per ampliar coneixements.

e) Grau de coneixement dels elements narratius. Ens assegurem que tothom coneix les característiques dels elements  narratius i el professorat fa preguntes amb la tècnica del número.

  1. REPTE 2:  BUSCAR ELS ELEMENTS NARRATIUS EN UN CONTE.
  2. El petit Polzet.   http://miniops.ioc.cat/10/7/index.html. Mirem el conte d’El Petit Polzet i cal que cada membre de l’equip posi en pràctica, individualment, la teoria treballada: cal que identifiquin els elements narratius i que ho justifiquin
  3. Consensuem quins són aquests elements mitjançant la tècnica del llapis al mig. 
  4. Conèixer les característiques principals del conte. La professora fa una introducció de les característiques principals del conte.  Fem parada de 3 minuts per a què cada equip reflexioni, pensi i anoti aquestes característiques.
  5. Conèixer les característiques dels contes infantils destinats a infants de 3 a 5 anys i de 6 a 8 anys. Els grups base fan una recerca per la xarxa sobre les característiques que han de tenir els contes infantils destinats a les edats proposades. 
  6. Sessió de biblioteca + identificació de les característiques que presenten els contes infantils consultats. Es demana que l’alumnat porti contes infantils, ja els tinguin a casa o els vagin a buscar a la biblioteca i que se’ls vagin mirant.

  7. Posem en comú la recerca. Totes les característiques es posen en comú amb els diversos equips. Es llegeix el conte i s’expliquen els elements narratius.

    REPTE 3. ELABOREM UN CONTE

    1. Elaboració d’un conte infantil destinats a les edats treballades. Amb tota la informació obtinguda i amb models vistos, l’equip base ja pot començar la seva tasca: elaborar un conte infantil.

    2. Presentació i lectura dels contes a l’aula. El portaveu de cada equip fa una lectura del conte elaborat a l’aula amb l’objectiu de què cada equip ompli un full de suggeriments, en cas que sigui necessari, per a poder millorar la història.

      C. Feedback. Cada equip base té unes butlletes de suggeriments on haurà d’anotar, en cas necessari, algun element de millora per a les històries dels altres equips. Aquests suggeriments es posen dins d’una caixa.

    D. Fem cas dels suggeriments? Es farà arribar a cada equip els seus suggeriments. Es llegiran i, després, tot l’equip valorarà les aportacions i decidirà si vol canviar i millorar el seu conte.

    REPTE 4. ENS CONVERTIM EN CONTACONTES

    1. Com ens convertim en contacontes? Ens visita a l’Institut el contacontes Pep Tort, que desvetlla els seus secrets més ben guardats per a què l’alumnat aconsegueixi convertir-se en un bon contacontes i explicar la història que han creat amb èxit.

    Mentre explica possibles tècniques fa participar a l’alumnat.

    Ara ja disposem de molts recursos, així que cada equip posa en comú tots aquells aspectes que tindran en compte a l’hora d’explicar la seva història: tipus de narrador, nombre de narradors, entonació, temporització, llenguatge no verbal, decorats, projecció, altres elements de suport… Després es reparteixin les tasques a realitzar.

    b. Preparació de l’exposició. Comencem a preparar l’exposició. Cada equip treballa amb la memorització de la història, l’entonació, la corbes melòdiques de la veu, els decorats físics o una projecció audiovisual… Segons s’hagin repartit les tasques.

    c. Assaig general. Presentem el projecte davant dels companys.

    d. Coavaluació. Quan tots els equips han portat a terme la seva tasca cal que es coavaluiïn mitjançant una rúbrica.

    JA ESTEM A PUNT PER ANAR A L’ESCOLA ASSIGNADA!!!

COMENCEM AMB LES RONDES!

La implementació de les “Mistery Box” es desenvolupa de la manera següent:

Aquí teniu algunes fotografies de la fase de desenvolupament (de la 2a a la 7a sessió):

Per veure més detalladament la implementació de la primera sessió de presentació i les dues primeres rondes de “Mistery Box” podeu clicar al següent enllaç: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/les-mistery-box/

Tercera i quarta ronda: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/seguim-amb-els-reptes-de-les-mistery-box/

Dues últimes rondes: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/aquesta-setmana-hem-acabat-els-reptes-de-les-mistery-box/

Les sessions de cloenda i de mapa conceptual estan més detallades a la fase del “producte final”.

Implementació

Aquest curs no hem fet la implementació del treball per ambients a cicle inicial. La proposta és fer-ho el curs vinent però amb una formació prèvia per ambients a Infantil i  a Primària. D’aquesta manera tindrem més eines i recursos per a dur a terme un bon treball per ambients als cicles o cursos que decidim implementar-ho.

IMPLEMENTACIÓ

El llibre dels animals (dues setmanes, dedicant tres sessions setmanals):

Sessió 1 (6 grups de 4 membres)

– Introducció del tema: El llibre d’animals. Recollir i observar làmines d’animals. Escollir  Els animals que crida més l’atenció o que més agrada.

Sessió 2 (4 grups de 6 membres, àrea de coneixement del medi)

– Agrupar els alumnes que van triar animals amb les mateixes característiques,  Introduint el concepte de grup d’animals.
– Observar la làmina de l’animal per preveure el tipus d’informació del text a partir de l’estructura:
 Títol
 Desenvolupament
 Apartats
 Conceptes importants destacats
 Imatges
– Introducció del concepte grup d’animals

Sessió 3 (4 grups de 6 membres, àrea de llengua)

– Recollir la informació rellevant de la làmina de manera que es fes un resum-esquema.

– L’única consigna que es va donar és que no era una activitat de llegir i copiar.

Sessió 4 (individual, àrea d’educació artística, dos mestres, desdoblament)

Des d’una sessió d’educació artística (plàstica), es va poder desdoblar el grup.
 Grup A: A l’aula TIC van cercar un animal que van poder triar els alumnes. Van
triar una imatge, la van desar i posteriorment la van imprimir.
 Grup B: A l’aula van finalitzar el treball del resum-esquema de la sessió 3.
 La imatge impresa en full A-4 la van enganxar els alumnes en una làmina A-3.
Aquest format va permetre fer la reproducció de l’animal.
 Un cop finalitzat el dibuix, cada alumne va haver d’escriure el nom de l’animal,
el grup i les característiques.

Sessió 5 (4 grups de 6 alumnes)

 Cada grup va triar un secretari.
 Amb la informació de l’esquema-resum de tots els membres del grup es va fer
una exposició davant la resta de companys de l’aula.
 Cada alumne va enumerar una característica del seu animal.
 De forma visual cada característica es va ordenar:
a) Vertebrats (mamífers i ocells; rèptils; amfibis i peixos).
b) Invertebrats: artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis, miriàpodes); mol·luscs
(gastròpodes, bivalves, cefalòpodes)

A partir de l’exposició vam poder concloure que en la descripció d’una animal ens
fixem en: l’estructura interna del cos, com respiren, pell, extremitats, reproducció,
adaptació al medi.
Varen aparèixer uns conceptes com metamorfosi, crisalida/capoll; reproducció  sexual/asexual; vivípars, ovípars, ovovivípars.
 El secretari de cada grup va fer un recull de tota la informació exposada del propi grup.
 El recull es va passar a net. Amb aquesta informació es va elaborar un dossier
on es varen recollir tots els grups d’animals amb el dibuix de cada membre del grup.

Sessió 6 (organització dels alumnes de forma individual, àrea de coneixement del medi)

El mestre va fer una explicació dels Altres invertebrats (equinoderms, anèl·lids i  esponges).
Conceptes:
– Invertebrats: simetria bilateral, simetria radial

Sessió 7 – fora de la programació

Lectura de la notícia

https://www.ccma.cat/324/sapaga-el-cant-del-gall-fer-queden-menys-de-400-mascles-a- catalunya/noticia/2924167/

IMPLEMENTACIÓ – JOAN BROSSA

Per començar el projecte es va presentar el Joan Brossa a partir del conte “El llapís màgic del Joan Brossa” i el poema “Retrat literari”. A partir d’aquí els alumnes a la classe van començar a buscar objectes quotidiants que s’assembaven a lletres i llavors o feien a casa i portaven els objectes a la classe.

La segona part va ser explicar com eren les lletres, a què s’assemblaven, quina forma tenien.

I l’activitat final va ser elaborar una creació visual, en grups de 4-5 alumnes,  amb el nom de l’escola, basant-se amb l’estil de Joan Brossa. Llavors, cada grup,  van inventar un poema literari de cada lletra que havien creat (tal com es fa en el poema “Retrat literari”. Tot això és va exposar a la Fira de contes, tal com s’ha comentat en l’article anterior.

En tot aquest procés de treball, s’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.  Entre els mateixos alumnes s’ha creat una dinàmica d’observació i s’han ajudat per buscar les formes de les lletres en diferents objectes. També hi ha hagut cooperació en la creació dels poemes i en la seva exposició.

 

IMPLEMENTACIÓ

IMPLEMENTACIÓ I FASES DEL PROJECTE

La primera fase del projecte, ens va permetre elaborar els materials necessaris per promocionar i dur a terme la donació de sang que el Banc de sang i teixits va dur a terme el mes de gener.

Els grups d’experts treballaven en equip per fer els documents necessaris. Excepte els experts del logo i l’eslògan, que una vegada el van tenir fet, cadascú el va proposar al grup classe, i aquest per votació va triar el què els va semblar més adient.

La segona fase va consistir, sobre tot, en la recerca d’informació per poder respondre la pregunta inicial. Els grups d’experts tenien diversos llibres, de l’escola, de la biblioteca del poble, i dels propis alumnes, per consultar i anar resolent la seva investigació. També podien consultar algunes pàgines web, proposades pel professorat. 

La informació quedava registrada al drive de l’alumne, que compartia amb els seus companys de grup.

Al final de cada sessió els experts explicaven al seu grup els avenços de  la seva investigació.

En tot aquest procés, els mestres que hi hem treballat erem els dinamitzadors del grup classe, resolent dubtes o obrint vies d’investigació per facilitar el treball dels experts.

Quan la investigació es va donar per acabada, cada grup d’experts va explicar als altres els continguts que havien trobat i que eren necessaris per poder respondre la pregunta inicial.

Les respostes que va donar cada grup es van posar en comú i es van adonar que no tenien unes conclusions clares. En aquest punt  van veure la necessitat d’ajuda d’un expert extern: els grups van elaborar una carta que van consensuar i la van enviar per correu-e a l’especialista del banc de sang. Finalment, després d’uns dos dies, ens va respondre que la sang, com a aliment exclusiu no ens aporta tots els nutrients necessaris i que ens cal una dieta equilibrada.

 

Anem a l’hort

 

  • Iniciem el treball amb una pregunta “D’on surten les maduixes?”. La sessió continua amb una conversa sobre aquest tema. Després de tenir un intercanvi d’opinions sorgeix una nova pregunta “Què necessitem per fer un hort?”. Al llarg de la conversa el docent ha d’assegurar que surti un lèxic concret: hort urbà, planter, terra, adob, terra volcànica, sol, aigua, regadora i pala.
  • Comencem l’hort. Preparem la terra, volcànica a sota i adabada a sobre i reguem.

 

 

 

 

 

 

  • Plantem el planter. Consta de dues tandes, en la primera plantem 24 cebes, 12 enciams, dues maduixeres. Un cop collits els enciams (a les 4 setmanes es colliran els enciams), vam passar a la segona tanda, vam plantar 12 enciams més i unes quantes pastanagues.

  • Cuidem l’hort fins l’època de recol·lecció. Amb grups de 4 0 5 nens/es el reguem dos cops per setmana. Ho fem amb regadores.

  • Observem el procés de creixement de les plantes i anotem els canvis en unes fitxes preparades.

  • Recol·lectem les hortalisses. Cada alumnes s’emporta una hortalissa a casa per compartir amb la seva família (amb uns bossa de paper i el logotip de l’hortet de l’Escola Joncadella).

 

 

LA MEVA MANRESA 3 – Implementació

Enguany, i en relació amb les edicions anteriors, el projecte s’ha estructurat de manera molt més sòlida. En un primer trimestre ens centrem en saber d’on partim, i estudiem la la ciutat més des d’una dimensió geogràfica i ecològica. És important reflexionar sobre la relació que cadascun dels nens té amb la seva ciutat, i que sàpiguen que els queda molt per descobrir i conèixer.

En un segon trimestre ens centrem en l’activitat del World Mobile City Project – Manresada. Completant amb una mirada més profunda als seus edificis i institucions.

El tercer i darrer trimestre es centra en la ciutat de les persones i les seves relacions. És aquí on descobreixen el munt d’asssociacions i activitats que s’hi desenvolupen. Intentem que vegin el màxim d’opcions i possibilitats.