LA VEU DELS ALUMNES

Fent una valoració general de l’activitat en si hem observat que la varietat d’elements de les capses ha fet que resultés una mica complex aïllar variables en l’experimentació i, per tant, ha dificultat el procés d’extreure conclusions ja que les comprovacions podien haver estat més clares. De la mateixa manera, el registre de l’activitat hagués estat més significatiu amb aquesta experimentació de control de variables.

En una previsió inicial, aquesta proposta estava enfocada a nivell més conceptual però, un cop portada a la pràctica s’observa que amb l’enfocament que se li ha donat ha potenciat molt més un tipus d’aprenentatge procedimental: hàbits en la investigació (creació d’hipòtesis, presa de decisions, actuació, comprovació, refer hipòtesis…) i treball en equip.

Es valora molt positivament la motivació per part de tot l’alumnat, tal com la integració de tots els infants en les dinàmiques que han sorgit. Aquesta motivació es veu reflectida en les cartes d’autoavaluació que es redacten individualment a final de curs, on els infants expliquen què és allò que més els ha agradat, què consideren que han après, què podrien millorar… En el moment en què se’ls proposava parlar del projecte, la gran majoria de nens/es feien referència a les “Mistery Box” i al flota/no flota; el fet d’apropar conceptes científics de manera experimental i treballar-ho amb petits grups, donant-los l’autonomia i la responsabilitat d’haver d’assolir un repte molt concret, els engresca i els fa sentir molt implicats en l’aprenentatge.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Per avaluar aquest projecte en concret ens vam plantejar 4 criteris d’avaluació:

  • Planifica l’experimentació i ho explica de manera fonamentada.
  • És capaç de justificar les seves actuacions relacionant-les amb hipòtesis o idees prèvies.
  • Comparteix les idees amb l’equip i treballa en col·laboració amb els altres.
  • Verbalitza les conclusions a les quals s’ha arribat.

Com a instruments d’avaluació hem utilitzat:

  •  Recull d’observacions amb fotografies.
  • Transcripcions de les converses: la conversa inicial i la conversa de tancament estan transcrites, de manera que queden pal·leses les aportacions dels infants. D’altra banda, al llarg del desenvolupament de les rondes de “Mistery Box” no es donava el cubell d’aigua als infants fins que havien fet les seves hipòtesis i les verbalitzaven a la mestra. Aquest fet també permet una avaluació més individualitzada i formativa.
  • Full de registre d’assoliment dels reptes plantejats: la realització d’aquest full de registre es feia en petit grup, així que la mestra potenciava el diàleg a l’hora de saber on calia situar les creuetes, tot demanant el per què.

PRODUCTE FINAL

Com a producte final tenim, d’una banda, el registre que ha realitzat cada nen/a dels reptes assolits o no assolits:

D’altra banda, a mode més reflexiu, es va fer una conversa de tancament on posàvem en comú les experiències de cada grup amb les diverses caixes. Va ser a partir d’aquesta conversa que vam intentar treure les nostres conclusions sobre quins són els factors que influeixen en què els objectes flotin o no flotin. La seva primera aproximació, doncs, va ser la següent:

Tal com fem amb les descobertes del projecte, vam recollir les conclusions en un full de documentació i també al mapa conceptual, on anem relacionant tot allò que treballem de projecte al llarg del curs. A la foto següent podeu veure el mapa conceptual final i, encerclat en vermell, la part de projecte que es refereix a les “Mistery Box”:

Aquest treball no va quedar tancat aquí, ja que després de parlar de l’aire els nens/es en veien per tot arreu: la tapa de l’Actimel puja perquè hi ha aire a dins, l’aire de fora se sent i el de dins a la classe no se sent… s’originaven petites discussions en el dia a dia al voltant d’aquest tema, fet que va provocar que el projecte derivés en aquest sentit.

COMENCEM AMB LES RONDES!

La implementació de les “Mistery Box” es desenvolupa de la manera següent:

Aquí teniu algunes fotografies de la fase de desenvolupament (de la 2a a la 7a sessió):

Per veure més detalladament la implementació de la primera sessió de presentació i les dues primeres rondes de “Mistery Box” podeu clicar al següent enllaç: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/les-mistery-box/

Tercera i quarta ronda: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/seguim-amb-els-reptes-de-les-mistery-box/

Dues últimes rondes: https://agora.xtec.cat/escolalesbases/2017-2018/aquesta-setmana-hem-acabat-els-reptes-de-les-mistery-box/

Les sessions de cloenda i de mapa conceptual estan més detallades a la fase del “producte final”.

LES “MISTERY BOX”

El projecte que presentarem, anomenat “Mistery Box”, es va planificar a partir d’una situació prèvia en què estàvem treballant les mescles entre sòlids i líquids amb els infants. Quan posàvem en comú les mescles que havia fet cada nen/a lliurement, ens va cridar l’atenció una bola de “porexpan” que havia quedat flotant en una de les mescles. Per què flota? Un dels nens va exclamar: Perquè té aire a dins!

A partir d’aquí vam estar experimentant lliurement amb diversitat d’esferes (de fusta, de plàstic, de vidre, de “porexpan” i de roba) reflexionant si podia ser que tinguessin aire o no a dins. Arrel d’aquesta experimentació, vam extreure la conclusió que les coses floten quan tenen aire a dins o no pesen i s’enfonsen quan no tenen aire o pesen molt. Per acabar d’endreçar aquestes idees es va plantejar l’activitat de les “MISTERY BOX”.

Les “Mistery Box” consisteixen en unes capses on hi ha un repte escrit: fes que floti o fes que no floti. Amb els objectes que conté cada capsa, els infants han d’aconseguir assolir el repte plantejat.

En aquest cas, ens hem basat en les esferes utilitzades per fer l’activitat prèvia d’experimentació lliure perquè l’alumnat ja tenia la idea de si flotaven o no flotaven creada, de manera que el repte que se’ls planteja és com aconseguir l’efecte contrari.

Aquesta és la planificació de les diverses caixes:

Metodologia Escola Les Bases

El desenvolupament del projecte es du a terme diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments:

  • Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)…
  • Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar.
  • Un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió que quedarà plasmada en el Mapa Conceptual. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop.

La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

Aquesta manera de treballar l’hem anat consolidant al llarg d’aquests quatre anys. Des de juliol de 2018 i tenint en compte les valoracions de final de curs, vam replantejar-nos el fet d’apropar els aspectes més científics i tecnològics a l’aula, de manera que hem anat integrant aquesta visió en el treball per projectes tot transformant la part de recerca d’informació en experimentació i manipulació per tal d’anar construint plegats els aprenentatges. Aquest fet també ens ha suposat vetllar per l’enfocament dels diferents temes que han anat sorgint i la necessitat d’organitzar i aprofundir en els continguts a nivell de claustre.

Som l’Escola les Bases

Som l’Escola les Bases, una escola de recent posada en funcionament situada a la ciutat de Manresa. Es tracta d’una escola d’una línia que va néixer el curs 2015-2016; així doncs, aquest curs hem iniciat l’Educació Primària.

Estem consolidant mica en mica la línia d’escola que va enfocada al treball per projectes i als ambients. El treball de la Xarxa de Competències Bàsiques ens dóna pas a reunir-nos per a reflexionar i avaluar la nostra pràctica, i prendre les decisions que ens ajuden a enfocar i a precisar la nostra línia metodològica. El terme “treball per projectes” és molt ampli i es pot entendre de moltes maneres diferents; nosaltres estem creant la que s’adequa millor a la realitat de la nostra escola, famílies i alumnes.

Enguany hem iniciat els projectes en base al nom de la classe i han anat evolucionant en funció dels interessos mostrats pels infants tot plasmant les conclusions al mapa conceptual, el qual ha anat desenvolupant-se a mida que avançava el projecte. El Mapa Conceptual és el punt de referència on plasmem les nostres descobertes i on, alhora, establim relacions entre els diversos conceptes que anem treballant.

Seguim treballant i acordant propostes de millora que cal anar repensant i perfilant. Aquest curs la nostra escola ha estat seleccionada per formar part del Programa d’Innovació Pedagògica STEAMcat. Aquest programa ens dona la oportunitat de replantejar les activitats que portem a terme amb una mirada STEAM.El curs passat un dels plantejaments que ens vam fer va ser treballar els projectes de manera més propera, manipulativa i vivencial,  per tal que l’aprenentatge resulti més significatiu i no només basat en un procés de recerca d’informació.

Som-hi!!!