LA VEU DELS ALUMNES

El punt de partida del projecte l’encapçalen els alumnes, ja que a través d’algun element de l’entorn proper són ells i elles qui decideixen el nom de la classe i aquest esdevé el fil conductor del mateix projecte.

El diàleg està molt present en les decisions i exposicions d’idees. Es potencia el respecta i l’escolta activa en vers als altres i es procura que mitjançant el treball en equip els resultats siguin més òptims.
En ocasions es fan enregistrament en vídeos de les seves exposicions i també en viva veu per explicar als altres allò desitjat. Els treballs artístics i experimentals també tenen la funció de transmissió.
És important tenir present les il·lusions, desitjos, inquietuds i ganes de saber dels nostres alumnes per tal que els aprenentatges siguin significatius i els projectes avancin de manera que, fins i tot, ens sorprenen a nosaltres com a mestres.

METODOLOGIA

Entenem el treball per projectes com una manera de fer, d’estar, de sentir-se i de progressar. Per tal d’abordar tot el que s’hi relaciona, establim una sèrie d’agrupaments i activitats que ens ajuden a aprendre :
• La conversa/ La rotllana. El projecte s’ha “cuinat” a la rotllana. És l’espai per reflexionar, per establir petits debats, explicar experiències personals i obrir-se al grup. El mestre acompanya la conversa, amb preguntes, amb dilemes, …amb la intenció de generar debat, raonaments, interès per fer comprovacions, canvis d’opinió…
També és en aquest marc que hem fet les votacions, (tres en total), en diferents modalitats, ( fent torres i secreta amb paperetes).

• Activitats individuals. Dibuix del natural, confecció individual d’un plànol, fitxes on treballem idees clau del projecte.

• Treball cooperatiu d’àmbit A El fet de reunir-nos, de trobar-nos, de conversar, de posar-nos d’acord, d’acceptar la voluntat de la majoria, de donar nom i identitat al nostre grup classe ha ajudat a fer cohesió de grup. Hem fet alguna activitat de l’àmbit B en petit grup.

• L’expert. El saber escoltar i aprendre d’un “expert” en la matèria, ja sigui d’uns companys que realitzen una conferència del nostre tema, la visita d’uns companys de primària per ensenyar-nos els instruments relacionats amb el projecte, les explicacions d’un geganter, d’un fuster…

• Les sortides. Molt valuoses perquè ens situen en l’espai més proper ens dóna molta informació i ens fan “viure en directe el projecte”. De per sí ja són un element molt motivador. Des d’anar a visitar els gegants Calaf, anar a “La Casa dels Entremesos ”de Barcelona o anar a la fusteria a veure un expert en materials per poder construir el nostre gegant.

• Activitats en família. La intenció és que el projecte marxi cap a casa i torni, modificat, enriquit. Hem passat enquestes a casa, hem demanat plànols per arribar a on dormen els gegants de Calaf… La participació, la conversa que es genera a casa és bàsica per tal que els infants puguin aportar el punt de vista familiar en el treball per projectes. Els nens han “traspassat” el projecte a les famílies. Han arribat a l’escola experiències familiars amb el món dels gegants que han donat aires nous al projecte i que, per res, teníem previstos.

• Les T.I.C al servei del projecte: el canó/ordinador a classe, que ens ha permès, en mig d’una conversa comprovar si els gegants de Torruella tenen nom, el mòbil com a eina per fer gravacions de converses, o per què els nens facin una trucada a un geganter de Calaf per aclarir quan mesuren el Jaume i la Calamanda, la maquina de fotos per documentar el projecte, crear material d’avaluació a partir de fotografies….

• Experimentació: el nen protagonista de l’aprenentatge: hem experimentat amb pesos i llargades, hem provat de portar diferents tipus de gegants, hem participat en la construcció…

Implementació ( L’hort escolar) Escola Castell d’Òdena

 

A continuació, us mostrem les activitats que vam dur a terme durant l’execució del projecte de l’hort ecològic. Cal dir que aquestes activitats es van realitzar d’una forma guiada per part del mestre, però sempre partint dels interessos dels infants, de les seves inquietuds i dubtes. Aquestes tasques s’han fet respectant la transversalitat de les diferents àrees proposades i sempre amb caràcter vivencial.

  • Visitar l’hort que hi ha a l’escola.
  • Mesurar l’hort: dividir-lo en dues parts iguals (una part per cada classe), calcular-ne el perímetre. Mesurar i calcular els metres de tub que necessitarem per regar.
  • Presentació de les eines de treball (nom, funció i dibuix)
  • Parlar de la Lluna (influència sobre les plantes)
  • Parlar de la rotació del planeta i dels punts cardinals (el sol i l’ombra a la part de l’hort i la seva importància)
  • Nombrar les feines bàsiques de l’hort i descriure-les.
  • Aconseguir adob natural i escampar-lo. (sortida a una granja d’animals)
  • Distribuir les mànegues pels diferents bancals.
  • Llaurar l’hort amb l’ajuda d’un motocultor. (abans es va buscar un pare o avi per ajudar-nos, i li vam redactar una carta demanant ajuda).
  • Sembrar i plantar les verdures i hortalisses segons la temporada.
  • Construir un hivernacle.
  • Fer un tastet de vegetals recol·lectats a l’hort.
  • Crear un collage amb fruites i verdures inspirat en l’artista Giuseppe Archimboldo.
  • Treure les males herbes. (manteniment de l’hort de forma setmanal).
  • Regar l’hort i tenir-ne cura periòdicament.

A continuació, us deixem totes les imatges del projecte escolar de l’hort ecològic. https://photos.app.goo.gl/nwwPhZTUBtABq6SO2

 

 

PRODUCTE FINAL

El producte final és l’àlbum del projecte i esdevé quan el curs finalitza.

El contingut de l’àlbum es fa amb dibuixos i escrits grupals (de 4-5 alumnes) de totes les activitats que anem realitzant . Tot plegat conforma una petita història d’aprenentatge on cada infant en resulta un petit expert sobre allò treballat.

Podeu veure el nostre ÀLBUM

 

Metodologia Projecte de l’hort escolar (Escola Castell d’Òdena)

La forma de treballar és a través d’una metodologia globalitzada, vivencial, activa i participativa amb l’objectiu que l’aprenentatge dels infants sigui significatiu i vagin aprenent els continguts que marca el currículum d’una forma motivadora i experimental.

A continuació us adjuntem l’enllaç amb les imatges fetes durant el llarg del projecte de l’hort escolar ecològic de l’Escola Castell d’Òdena: https://photos.app.goo.gl/nwwPhZTUBtABq6SO2

 

 

 

Planificació del projecte de l’hort (Escola Castell d’Òdena)

 

Vam iniciar el projecte de l’hort de forma guiada, amb una pluja d’idees de “Què creieu què és un hort ecològic?. A partir d’aquí, els alumnes van anar exposant els seus coneixements previs i també a l’hora, van anar sorgint preguntes, curiositats,etc, com per exemple: “Com creix una planta? Com es construeix un hort ecològic?Etc.

A continuació us afegim un mapa conceptual on es veu de forma molt visual els conceptes treballats de forma planificada i executada al llarg d’aquest projecte.

Cada àrea es representa amb un color:

Vermell: Matemàtiques

Blau: Català

Verd: Medi Natural

Groc: Medi Social i Cultural

Fucsia: Educació Artística

Què opinen els nens i nenes del projecte?

Abans de finalitzar el projecte, ja des de fa uns cursos, els nens i nenes realitzen un autoinforme.
Aquest auotinforme és un document on cada alumne reflexiona sobre el seu procés d’aprenentatge, d’actitud, de relació amb els companys… i del progrés que ha tingut el projecte, si ha despertat els seus interessos, si s’ha sentit escoltat per part del grup i dels mestres, etc.
L’autoinforme, doncs, és un espai on els infants poden verbalitzar com veuen el seu propi procés d’aprenentatge i reflexionar sobre els seus propis hàbits de treball, les seves limitacions, la seva capacitat d’esforç… a mesura que han passat els cursos hem observat que els infants cada vegada són més conscients de la seva valoració, però és possible que en alguns casos les valoracions no tinguin un fonament massa realista. També hi ha un apartat on els mestres comentem la progressió de cada infant i destaquem aspectes rellevants del seu treball durant el projecte.
És important doncs trobar una estona per poder parlar amb cada infant i poder comentar plegats les valoracions fetes.
Alguns dels apartats que trobem a l’autoinforme són:
A les sessions de projecte… estic satisfet quan… m’enfado quan…
En relació amb els companys: escolto els altres nens i nenes, els respecte, m’agrada manar…
En relació amb el treball: pregunto allò que no entenc, m’esforço en els meus treballs, acabo la feina a temps, la qualitat dels treballs…
La relació amb els mestres: demano ajuda quan la necessito, col·laboro en allò que se’m demana, milloro l’actitud quan em rectifiquen, em sento escoltat…
Aspectes a destacar dels aprenentatges del projecte.
Quin o quins propòsits es marca per a millorar el següent trimestre.
Nota numèrica.
Observacions diverses de l’alumne i la mestra.
A partir de la lectura i l’anàlisi dels diferents informes d’autoavaluació de cada nen i nena, l’equip de mestres reflexionem sobre el procés de treball que hem dut a terme. Tenint en compte les seves opinions podem marcar-nos aspectes a millorar o a tenir en compte de cara a desenvolupar futurs projectes, poder observar interessos per plantejar-ne de nous…

Compartim les descobertes

Les exposicions orals és un moment important del projecte, és el moment de poder sintetitzar i compartir tot allò que ha investigat i descobert cada grup de treball.
Després de tot el procés d’investigació de cada aparell de cos, els grups preparen una presentació per tal de poder compartir tot allò que han après del seu aparell, explicar la seva maqueta i el seu experiment.
Abans de la sessió de la primera exposició, cada grup reflexiona sobre els aspectes que són importants per fer una bona presentació:
Tenir clars els conceptes que volem explicar.
Poder explicar, si ho podem explicar és que ho hem entés, cada apartat sense haver de llegir-lo.
Repartir-nos la presentació de forma equilibrada.
Tenir un bon to de veu, vocalitzar.
Utilitzar la presentació, és a dir, poder assenyalar les parts importants, poder explicar les imatges…
Fer aquest treball a nivell de grup ens dóna peu a iniciar el treball dels criteris d’avaluació que estan a la rúbrica de les exposicions orals i que cada nen i nena sigui conscient de què se li avaluarà.
Durant les exposicions, els oients tenen un paper actiu, prenen apunts de l’explicació dels seus companys i al finalitzar les preguntes fan una valoració de l’exposició amb una rúbrica on s’han desenvolupat la gradació dels criteris d’avaluació que hem anat treballant. En aquesta rúbrica cada nen i nena analitza i avalua el treball del grup que ha fet l’exposició, li posa una nota numèrica segons els nivells assolilts de cada criteri i també posen alguna observació a destacar del treball del grup.
En aquest darrer apartat també és important treballar el tipus de llenguatge que fem servir per tal de fer la valoració, emprar un llenguatge assertiu, destacant els aspectes positius del grup i podent explicar què han de millorar amb propostes i consells que puguin servir al grup que ha fet l’exposició per a millorar.

La diana d’avaluació.

La diana d’avaluació és un model que hem fet servir per treballar la coavaluació, ja que entenem l’avaluació amb una finalitat formadora que comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació.
Com podem fer partícips els infants del seu procés d’assoliment del treball? És important aquesta regulació dels aprenentatges, que siguin conscients del moment en que estan i llavors poder saber què han de fer per millorar.
La diana d’avaluació ens serveix per a que cada grup reflexioni, parli i estableixi una valoració el seu treball, tant de la part de la investigació com la part de la dinàmica que s’ha establert entre ells.
El primer que fem és establir els criteris d’avaluació, què creiem important valorar del treball que hem dut a terme? En una conversa en gran grup pensem què és el que li donem més importància del procés.
Els criteris que establim per valorar el treball en grup són els següents:
El grup ha tingut una bona actitud de treball.
Tots els membres del grup han col·laborat en les tasques del grup.
El treball és coherent amb el tema de la investigació.
L’exposició oral ha sigut clara i entenedora.
Després de la redacció dels criteris parlem de quina és la paraula clau de cada criteri que ens ajudarà a poder concretar millor la valoració, del primer criteri seleccionem la paraula actitud, del segon col·laborat, del tercer coherent i del darrer entenedora.
La puntuació de cada crtieri va de l’1 al 4, coincidint amb els nivells d’assoliment que fem servir a les rúbriques: 1 punt novell, 2 punts aprenent, 3 punts expert, 4 punts nivell avançat.
El següent pas és la conversa, cada grup ha de reflexionar i arribar a acords per tal de valorar el seu treball, de forma crítica, amb un bon ús del llenguatge i argumentant la puntuació de cada criteri. Sovint no és fàcil arribar a acords perquè de vegades costa acceptar la part de responsabilitat de cadascú, ser-ne conscients fa que els infants es comprometin més amb els seus companys i amb els objectius per a assolir dins del grup.
Un cop arriben els acords cada grup es puntua cada criteri situant un punt a la línia de la diana, tot seguit s’uneixen els punts i es forma un polígon. A l’observar-los veiem que com més gran és aquest polígon, com més superfície ocupa de la diana, millor és la valoració del treball en grup.