Ens fem experts!

Un cop tenim definits els grups de treball, cada grup s’especialitza en un sistema o
aparell del cos sobre el qual volen investigar i aprofundir.
Han de fer la cerca d’informació en diferents fonts i contrastar-la. L’aula és plena de
llibres de consulta, fulls, cartolines, portàtils i moltes sessions per endavant per
indagar i buscar la informació necessària per poder esbrinar el funcionament del cos.
Els grups es troben amb diverses situacions: el repartiment de la feina, de què
disposen, la informació que es troba és molt extensa i caldrà saber què es necessita
buscar i, què vol dir el que es cerca, si contesta al que es pregunten i com es dóna
forma a tot el que es té per poder traspassa-ho de manera entenedora, atractiva i
alhora rigorosament fidel al coneixement que ens ocupa.
Viure les sessions grupals del projecte és apassionant, les mestres observem, guiem i
acompanyem amb el suport que creu que en cada moment és necessari.

La clau de la investigació en el procés d’aquestes sessions, no és oferir tot el que el
mestre sap o sap trobar, sinó, és deixar que hi facin els alumnes per si sols i es trobin
en les vicissituds que la complexitat del projecte ens aporta i ens fa créixer.

Ens organitzem!

La forma d’organitzar-nos és variable segons l’activitat que plantegem. Podem treballar en activitats de gran grup, de petit grup i de forma individual.
Aquesta varietat d’agrupacions permet que els nens i nenes treballin molt sovint de forma cooperativa, amb grups diferents. Aquest fet afavoreix que s’estableixin nous vincles… i amb això afavorim també un bon clima d’aula.
Els grups els fem de forma lliure segons l’interès de cadascú, depenent del tipus d’activitat, aquesta agrupació és variable.

La pregunta en qüestió

El projecte l’iniciem amb el plantejament obert d’una qüestió, la pregunta que donarà títol al projecte que construirem plegats.

Es proposa a nivell grupal i amb la finalitat explícita que els infants opinin sobre què els suggereix la pregunta. La sessió esdevé oral i de reflexió, la qual cosa, fa que aquesta doni pas a que els infants es plantegin diverses respostes, comentin entre sí les seves opinions, alguns les recolzin i ampliïn amb d’altres comentaris, alguns canviïn i orientin el motiu cap a un altre front, altres donin ja explicacions de coneixements que ja tenen i així, es va creant la base i inici del projecte.

Ja ens trobem amb la necessitat d’anar donant resposta a aquestes preguntes o inquietuds que han anat sorgint. Caldrà comprovar el que plantegen, esbrinar el que suposen, contrastar, cercar… En definitiva, s’enceta el camí i per fer el treball, caldrà fer agrupacions ben diferents i anar fent el camí de la indagació del projecte.

La importància de les preguntes

Els projectes a la nostra escola sempre parteixen d’una pregunta, però aquestes preguntes han anat canviant a partir de la reflexió conjunta del claustre.
Partim d’una pregunta prou oberta – que no es pugui respondre amb un sí o amb un no- que tingui molts camins oberts per poder tenir un projecte amb àmplies possibilitats, que suggereixi el títol del projecte, que tingui un caire reflexiu, que convidi a la investigació…
A partir de la creació de la pregunta, en aquest cas Per què la roba de l’hivern passat m’ha quedat petita? Ens convida a iniciar un camí de treball per reflexionar sobre com som, com érem i com serem, una reflexió sobre el moment de creixement en el qual estem i sobretot els canvis físics i psíquics de l’adolescència.
A partir de la pregunta fem un quadre/esquema on pensem tot de possibles camins que pot tenir el projecte, quins són els continguts clau que volem treballar, com els agrupem…d’aquesta manera guanyem en seguretat tot i que hem de vigilar que no cagui en el fet de ser una planificació tancada.

La veu dels infants.

Al final del projecte els infants tenen l’oportunitat de reflexionar individualment amb la mestra sobre el procés que han anat seguint i així poder autoavaluar-se.
L’autoavaluació consisteix en respondre unes preguntes senzilles i entenedores, adaptades a cada nivell del cicle, que representen una eina que permet als infants poder valorar què és allò que més els ha agradat, de què han gaudit més, com ho han viscut, etc. Alhora, fent-ho conjuntament amb la mestra i amb l’ajuda de la xarxa de relacions, es poden anar recordant totes les vivències que han anat esdevenint així com els aprenentatges assolits. D’aquesta manera els nens i les nenes poden prendre consciència de la seva pròpia evolució i d’allò que ha estat més significatiu per a ells. També ens aporta informació sobre aspectes que es poden millorar o que no han funcionat del tot per tal de repensar-los en altres futurs projectes.

És important poder dedicar una estona a cada infant per a realitzar aquesta i treure el màxim profit. Cal també fer-ho en un moment de calma on cadascun d’ells estigui plenament disponible per poder compartir una estona recordant el camí recorregut.

M’acompanyes?

Aquest curs hem intentat en cicle poder trobar un espai on compartir inquietuds, angoixes, alegries, progressos, respecte a l’evolució dels projectes de cada aula. És veritat però, que aquest espai no ens ha complert del tot l’objectiu inicial i per tant cal replantejar-lo i trobar un espai més sistemàtic.
Donem importància a l’acompanyament dels alumnes però també hem de ser conscients de l’acompanyem entre mestres, entenen que la implementació d’un projecte ocasiona moments d’incertesa, inseguretat i potser una altra mirada sempre pot aportar noves idees, perspectives, etc…

Creixem conversant.

Per nosaltres, i tal com diuen diferents autors (Márquez 2009, Pujolàs 2008, Pujol 2008), la conversa és un dels grans puntals de l’aula d’educació infantil, un espai on des del llenguatge el nen coneix, problematitza, pensa el món i sobretot el seu lloc en el món i en diàleg amb els altres. És un espai privilegiat per fer aflorar les experiències, els interessos, les motivacions, les preocupacions i les preguntes, en definitiva un espai de significats.

La conversa i el diàleg a l’aula ajuden a configurar seqüències didàctiques obertes que permeten recollir i fer explícites les idees prèvies dels infants i construir coneixement.

Al llarg del projecte les situacions de conversa ens permeten:
Construir una narració d’aprenentatge a partir de les aportacions personals i genuïnes dels infants.
Connectar diferents aprenentatges.
Donar lloc a les idees prèvies.
Desenvolupar el projecte.
Verbalitzar els processos.
Comunicar.

Pensem que potenciem els següents aspectes:
Crear una dinàmica basada en la conversa i el diàleg.
Escoltar de manera activa.
Potenciar les preguntes i els reptes.
Deixar temps i espai a tothom.
Expressar les pròpies idees.
Compartir i acceptar totes les aportacions.
Fomentar l’ajuda entre tots els infants.
Augmentar la seva autoestima.

Mira el nostre sistema.

Com a cloenda del projecte i de la tasca realitzada durant tot el procés els nens i nenes de P5 en grups heterogenis han elaborat el seu propi sistema solar, un sistema que ens ha acompanyat durant una temporada a la nostra aula.

Abans ha estat necessari repartir tasques, és a dir per grups centrar-nos en un planeta concret, buscar informació, imaginar-lo, construir-lo i documentar ells mateixos les característiques de cada un dels planetes a través d’un petit vídeo.


Durant el procés de construcció ha fet falta valorar possibilitats, fer hipòtesis, pensar en els materials, arribar a acords, etc… Tot això forma part d’un procés en què els infants aprenen a treballar en grup però de manera autònoma tot prenen les seves pròpies decisions.

Un cop acabat els nens han pogut compartir amb les seves famílies el final del seu projecte.

Lluna foradada.

Una de les inquietuds que van apareixen en els alumnes era descobrir perquè la lluna tenia forats. Després de diferents converses, contes, recerca de llibres i un munt de coneixements previs es van generar a l’aula un seguit d’hipòtesis per intentar donar resposta a questa pregunta.

Un dels acords al que els van arribar com a grup va ser que els forats eren produïts pel xoc dels meteorits. Així que vam oferir als nens i nenes la possibilitat de poder reconstruir i experimentar aquest fet.

Aquestes petites experiències vivencials amb elements que tenim a l’entorn i que els són propers, els ajuden a entendre el món que els envolta tot deixant-los satisfets.

Les xarxes ens en enxarxen!

Les xarxes de coneixement esdevenen una eina més que ens ajuden en el procés d’avaluació continuada del projecte ja que són una tècnica que ens ajuda a representar el pensament, el coneixement que es va construint entre tots. A més, és una manera d’organitzar la informació que es va generant i que els infants aporten durant tot el procés. No deixa de ser un procés intel·lectual que ens facilitat l’aprenentatge significatiu i que ens connecta constantment amb la realitat generada durant el camí.

També, permet una avaluació formativa per reflexionar sobre el que s’ha après i les errades que s’han anat fet, és a dir, es genera un feedback constant. Quan focalitzem la mirada en la xarxa posem consciència real en allò viscut,  la qual cosa fa que encara sigui més significatiu.

Cal que millorem el format de la xarxa per tal que els infants la puguin manipular i tenir-la més a l’abast.