Cacus (en grec, Κακός i en llatí Cacus) és el germà de Caca i fill del déu Vulcà (el déu romà del foc i la forja), és mig gegant i sàtir, vomita remolins de foc i fum i se’l coneix per les seves habilitats en el camp de la cleptomania (és un bon lladre) pel qual no deixa pistes de presència en els seus actes.
“Hèrcules i Cacus” de Baccio Bandinelli (1525-34); Piazza della Signoria, Florència (Itàlia)
És tan hàbil i agosarat que es va atrevir a robar al propi Hèracles uns bous i unes vedelles, animals que a la vegada els havia robat a Geríon per un dels dotze treballs.
Però Hèracles va saber gràcies a les vaques restants que mugien cap a la cova on s’havia refugiat Cacus, el qual protegí l’entrada amb una roca lligada amb cadenes forjades pel seu pare Vulcà, però Hèracles no s’aturà i trencà el cim de la muntanya, finalment el matà segons Ovidi a garrotades. Podríeu buscar el fragment corresponent al primer llibre de l’obra de Tit Livi Ab urbe condita?
“Hèrcules i Cacus” d’Hendrick Goltzius
El que està estés al terra és en Cacus i el que sosté el garrot i està de peu Hèracles, es representa el moment en què Hèracles assassinà Cacus.
Però ell no era així abans en la cultura romana, en un principi era un déu del foc com el seu pare, però el degradaren per els seus actes a la espècie anteriorment descrita i posteriorment Palomia el traí dient a Hèracles on s’amagava, causant la seva mort com bé representa la imatge de dalt (aquesta és una altra versió del mite).
En conclusió, l’expressió “ser un caco” prové d’aquest ex-déu anomenat Cacus, degut a les seves aficions de mans llargues que no van acabar pas bé.
Raül Àlvarez
1r de Batxillerat Humanístic
