Crec que una de les capacitats més increïbles i meravelloses que l’ésser humà posseeix és somiar. Us imagineu com seria el món, o la vida, si se’ns privés de tal cosa? Possiblement avorrida i mancada de sentit. Després de tot, somiar no costa res.
Amb això dit fins ara, aquest apunt va dedicat a res més que a l‘oniromància.
Bé, el seu patró morfològic és simple format per dos ètims procedents del grec (com en l’apunt meu anterior): ὄνειρος “son” + μαντεία “endevinació”, tot junt: endevinació per mitjà dels somnis.
Posteriorment, en algunes manifestacions, tant literàries com pictòriques, ja es tractava aquest tema:

La República, de Platò (1713)
En aquesta versió actualitzada de La República, el filòsof grec Plató defensava que l’ànima de l’home es dividia en tres parts (racional, irracional i irascible).
Odisseu i Penèlope, de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1809)
Aquest quadre pintat per l’artista alemany capta el precís instant en què Penèlope explica al seu marit Ulisses (disfressat de vell), un somni que havia tingut.
Sara Bernad
2n Batxillerat Humanístic
Editora de El legado de Apolo