Actualment, en la nostra llengua només disposem d’una paraula per descriure el sentiment de l’amor, i per això tot sovint ens porta a confusions perquè l’amor té mil cares des de l’amistat al sexe; ara bé, en l’antiga Grècia diferenciaven els tipus d’amor i relacionaven cada un d’ells amb un mot diferent. Algunes d’aquestes paraules encara perviuen i s’utilitzen avui en dia per descriure l’amor envers alguna cosa.
Roser Barraca
2n Batx. Grec i Llatí
He fet un ThingLink sobre geo- que en grec vol dir “terra”, per tal de que pugueu mirar quines paraules provenen de geo-. Jo n’he trobat unes quantes com geometria, geografia, geoda etc.
M’ajudeu a trobar-ne més? Si necessiteu ajut, passeu pel nostre bloc d’aula, obert a la col·laboració, Aracne fila i fila.
Alina Roman
2n Batxillerat Grec
Si bé els dos últims apunts (oniromància i esticomància) varen aconseguir despertar la vostra curiositat i sorprendre-us, aquest us deixarà bocabadats. Heu pensat alguna vegada que una simple teranyina podria revelar-vos alguna cosa? Doncs bé, si vols esbrinar què et reserva el futur, fes ús de l’aracnomància.
La denominada aracnomància no és més que una altra tècnica endevinatòria que bàsicament consisteix en “llegir” una teranyina per mitjà de la seva estructura. Tanmateix, hem de fixar-nos en els moviments executats per l’aranya alhora de confeccionar-la.
Possibles significats dels moviments són:
Contempleu si voleu l’aranya, però no us oblideu de dir en comentari quins són els ètims grecs del mot aracnomància i escriviu-ne de derivats de tots dos.
Sara Bernad
2n Batxillerat Humanístic
Crec que una de les capacitats més increïbles i meravelloses que l’ésser humà posseeix és somiar. Us imagineu com seria el món, o la vida, si se’ns privés de tal cosa? Possiblement avorrida i mancada de sentit. Després de tot, somiar no costa res.
Amb això dit fins ara, aquest apunt va dedicat a res més que a l‘oniromància.
Bé, el seu patró morfològic és simple format per dos ètims procedents del grec (com en l’apunt meu anterior): ὄνειρος “son” + μαντεία “endevinació”, tot junt: endevinació per mitjà dels somnis.
Posteriorment, en algunes manifestacions, tant literàries com pictòriques, ja es tractava aquest tema:
La República, de Platò (1713)
En aquesta versió actualitzada de La República, el filòsof grec Plató defensava que l’ànima de l’home es dividia en tres parts (racional, irracional i irascible).
Odisseu i Penèlope, de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1809)
Aquest quadre pintat per l’artista alemany capta el precís instant en què Penèlope explica al seu marit Ulisses (disfressat de vell), un somni que havia tingut.
Sara Bernad
2n Batxillerat Humanístic
Editora de El legado de Apolo
Aquest any hem començat alguns a fer llatí a l’institut Premià de Mar, i hem conegut la famosa web dels Rodamots. En enregistrar-se en aquesta web, cada dia t’envien un missatge per mitjà d’un correu electrònic. Tothom parlava dels Rodamots i m’hi vaig subscriure voluntàriament, però es veu que és una tradició dels alumnes de clàssiques de l’IPM!
Cada dia un mot de Rodamots envia un missatge en què hi consta un mot amb la seva definició, un exemple, i el significat etimològic. En l’apunt de cada dia un mot o més, hi podem escriure tots els mots d’origen llatí, que rebem. Per això, us convidem a fer el mateix que amb els mots d’origen grec amb els mots d’origen llatí, és a dir, que en els comentaris ens aneu deixant mots amb el seu significat i amb un exemple per a demostrar que l’heu entès.
ATENCIÓ: l’exemple l’heu de fer vosaltres, no es pot copiar el mateix que us posen en el correu. En acabar llatí, recordeu que heu de passar el relleu, és a dir, heu d’animar a continuar rebent Rodamots per tal que la tradició engegada fa estona continuï!
Chaymae Zaouaghi
1r Batxillerat Humanístic
Baldufa de plata 2015[/caption]
