SPA

De vacances, què hem fet amb referents clàssics? Anar a un museu, a un hotel o a un centre amb SPA.

L’origen de SPA s’atribueix al poble belga de Spa, que era conegut a l’època romana pels seus banys d’aigües termals, mentre que altres especulen que ve de l’acrònim en llatí de la frase salus per aquam, és a dir,’ salut a través de l’aigua’. Els SPAS d’avui en dia els podem comparar una mica amb les termes romanes, que eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys privats es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma.

Com us imagineu les termes romanes de l’època? Sabíeu que la paraula SPA tenia referents clàssics?

Si us heu quedat amb les ganes de anar a un SPA, podeu mirar en aquesta web els millors SPAS i més propers a casa nostra, Barcelona! Quin us ha agradat més?

Omaima el Azouan i Iria Rael 1rD Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General | Etiquetat com a | 3 comentaris

Líthos (λίθος, -oυ), pedra

Ara que sabeu que λίθος, -oυ en grec vol dir “pedra”, m’ajudeu a trobar més mots amb l’ètim lito-, -lisi…

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat

Publicat dins de Del grec al català, Experimentals, General | Etiquetat com a | 3 comentaris

χρῶμα (crom-, cromat-)

El mot χρῶμα en grec vol dir color. En català s’afegeix el prefix crom- o cromat- en mots com els que podem observar en el Thinglink que podem veure a continuació.

Coneixeu més paraules que tinguin el mot croma- amb el significat de color? No l’hem de confondre amb els mots que tenen crom- i que es refereixen a l’element de la taula periòdica amb aquest nom! Coneixeu altres llengües en que també s’utilitzi el mateix prefix grec?

Judit Giménez

2n Batxillerat Grec

Publicat dins de Colors, Del grec al català, Ètims grecs, Experimentals, General | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Victòria cadmea o pírrica

Cadmos lluitant amb el drac. Àmfora de figures negres d’Eubea 560-550 a.C

Saps què és una victòria cadmea i per què se’n diu així? Què té a veure amb una victòria pírrica?

En grec, καδμεία νίκη “victòria cadmea” és una victòria que gairebé no deixa supervivents. N’és sinònim “‘victòria pírrica’, victòria que no compensa ja que porta més danys que avantatges (una expressió també clàssica que prové de Pirros, rei de l’Epir, que va derrotar els romans l’any 280 aC, prop d’Heraclea).

De “victòria cadmea o tebana” cal buscar-ne l’origen, en la mitologia i concretament en Cadmos o Cadme, germà d’Europa, mític introductor de l’alfabet fenici a Grècia i fundador de Tebes. De Fenícia Cadme va venir a Europa a buscar la seva germana, raptada per Zeus en forma de toro. Aviat, però, s’adona que la seva recerca és en va. Va a consultar l’oracle de Delfos i rep l’encàrrec d’abandonar la recerca de la seva germana i funda una ciutat on una vaca caigués exhausta. Aquesta amb dues mitges llunes a cada anca va caure en el futur emplaçament de la ciutat de Tebes i Cadme, en creure que l’oracle s’havia acomplert, va voler oferir en sacrifici a Atena la vaca. Vet aquí que va enviar alguns dels seus companys a buscar aigua a una font propera, però un drac custodiava la Font d’Ares i va matar els homes de Cadme. Ell hi va anar i es va venjar tot matant el drac. Apareixent Atena, li va aconsellar que sembrés les dents del drac i de la terra van sortir homes armats, els Esparts “homes sembrats”. Cadme els va atacar amb pedres i entre ells es van anihilar. Cadme, però, va haver d’expiar la mort del drac i va estar al servei d’Ares com a esclau fins que finalment fou alliberat i va esdevenir rei de Tebes i acabar els seus dies amb Harmonia.

Quines victòries han estat titllades de cadmees? En coneixes exemples literaris?…

Judith

Grec 1r de Batxillerat

Publicat dins de Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Expressió “cant de sirenes”

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

Les sirenes són uns éssers mitològics, meitat dona meitat ocell, que des d’una illa propera a Sicília, atreien els mariners amb un cant dolç per tal de fer-los naufragar i Odisseu es va fer lligar al pal major de la nau i va tapar les oïdes amb cera dels seus mariners per tal de poder escoltar el seu melodiós cant i no sucumbir al seu parany, tal com ens relata Homer a l’Odissea. A partir de l’edat mitjana, es va difondre que les sirenes tenien un aspecte de dona-peix i es va deixar enrere l’aspecte de meitat ocell.
Segons el mite de les sirenes, eren tres dones molt boniques, companyes de la dea Persèfoneabans que fos raptada per Hades.   Quan va succeir el segrest, elles van demanar als déus que els donessin ales per poder anar a la recerca de la seva amiga, i com no van aconseguir salvar-la, la deessa les va transformar, com a càstig, en aquestes estranyes criatures. D’aquí ve la forma de les sirenes de dona-ocell.

Quan algun malaurat mariner s’hi acostava, les sirenes entonaven cançons tan seductores que el timoner i tots els remers posaven proa cap a l’illa de Capri. Allà s’estavellaven contra les roques i eren devorades per aquests éssers fantàstics. En aquest sentit, alguna teoria apunta que el nom de sirena precediria del grec σειράω que té com a significat encadenar. Per tant, la seva etimologia fa referència als encadenaments que feien cap als homes a través dels seus cants.

Avui en dia, l’expressió cant de sirenes s’utilitza per advertir del perill de deixar-se seduir per falses promeses o paraules aduladores. Les sirenes i el seu cant enganyós continuen gaudien d’una llarga vigència en la literatura, en l’art, en la música… Em doneu un cop de mà per tal de buscar-ne la seva pervivència?

Mariona Sabanés

1r de Batxillerat Grec

Publicat dins de Del grec al català, Expressions, Fantasia, General, Homer, Literatura, Mitologia | Etiquetat com a , | 10 comentaris