Avui és 29 de febrer i això sols passa cada quatre anys des de l’època dels romans. Enguany és any de traspàs, és a dir, tindrà un dia més; serà, doncs, un any de 366 dies. Per què es diu any bixest o bissextil (en castellà “bisiesto“? Perquè el dia de més que s’afegeix al final del mes de febrer que era el darrer en el calendari romà, val a recordar que començava al mes de març, es deia Bisextus calendas martii, ja que s’afegí darrere del sextus calendas martii, (sis dies abans de març i d’aquí el seu nom, considerat repetició del 24 de febrer (VI a. K.M.). Ara bé, també existeix una etimologia popular que fa derivar el nom de “bixest” en llatí bisextum o bissextum del fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.
L’any bixest és considerat ja pels romans any de mal averany: Any bixest, les faves al revés!
Per cert, quins altres mots deriven del llatí sextum, “sisè” de sex “sis”?
Salve!
Realment no sabia que els anys bissextils tinguessin el seu origen en les clàssiques i m’ha semblat un apunt molt interessant, ja que així podem conèixer l’origen de moltes coses de l’actualitat! Fins i tot, l’etimologia de la paraula ‘bixest’ prové del llatí, del Bisextus calendas martii. Encara que també té una altra etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.
Avui en dia també podem trobar en la nostra llengua, paraules que provenen de sextum, com per exemple: sexto (en castellà), decimosexto, sisena …
Salve!
El primitiu calendari Romà fixava la durada dels mesos en 29 dies, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores. Els romans consideraven que el dia s’iniciava a mitjanit.
Els primers quatre mesos estaven consagrats a quatre deïtats romanes, i cada mes es feia culte al déu que li dedicaven el mes: el primer s’anomenava Martius, estava dedicat a Mart, el segon es deia Aprilis, i estava dedicat a Apol·lo, el tercer s’anomenà Maius, dedicat a Júpiter, el quart es digué Junius, dedicat a Juno, l’esposa de Júpiter.
La resta de mesos no dedicats a deïtats romanes s’anomenaren Quintilus, Sextilis, September, October, November, December. El calendari de Ròmul constava de 304 dies.
El calendari més conegut com ho és el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost, són els anomenats Quintilis i Sextilis.
En establir-se l’any (de annus = anell) al començament li van fixar una durada de 10 mesos. El calendari romà mesurava els anys a partir de la fundació de Roma, l’any 1 per a ells seria en el calendari cristià l’any 753 a.C. Es va utilitzar des de Ròmul, quatre mesos de 31 dies i sis mesos de 30 dies.
Vale!
Salve!
He d’admetre que sóc una persona bastant despistada, em costat horrors recordar quan és un any de traspàs ja que moltes vegades no sé ni en quin dia visc. Mai m’havia parat a pensar que l’origen de l’any bixest ( com la majoria de les coses que ens envolten) era romà. Tampoc s’havia que els romans el consideraven un any de mal averany, cosa que no em dona gaire bona espina ja que sóc molt supersticiosa. Podem trobar, encara, mots que deriven del llatí “sextum” com ara sexagesimal, sexta i sisena.
Wuaau no sabia la historia detras de los años bisiestos, quede sorprendido y busque un poco mas de informacion:
Año bisiesto es una expresión que deriva del Latín bis sextus dies ante calendas martii (repítase el sexto día antes del primer día del mes de marzo), que correspondía a un día extra intercalado entre el 23 y el 24 de febrero por Julio César. En el calendario gregoriano, calendario hecho por el papa Gregorio XIII, este día extra se colocó al final de mes (29 de febrero). El 24 de febrero era el sexto día antes de las calendas (primer día del mes) de marzo. Los romanos no contaban los días del mes del 1 al 31, sino que tomaban tres fechas de referencia: calendas, nonas e idus. Para contar se incluía el día de referencia (en este caso, el 1 de marzo).
La modificación de Julio César en el calendario sirvió para que las estaciones siempre coincidieran en los mismos meses.
Y tambien busque que fecha seria hoy (29-2-16) si no hubieran años bisiestos:
hoy sería 15 de julio de 2017. Aunque para llegar hasta ahí habría que empezar a contar desde que se estableció el calendario de Julio César hace ya 2062 años.
En total habría 533 días de diferencia, pero han sido necesarios para mantener un orden de cara a las estaciones.
Salve!!
La veritat és que havia sentit això dels anys bixests, però jo ho coneixia per any de traspàs. En aquests anys, febrer té 29 dies, al contrari dels altres que en tenen només 28.
El que no sabia era que també procedia dels romans, i un cop més, aprenc una cosa de la vida quotidiana a través de la cultura clàssica.
Salve!!
Fins i tot en els dies de l’any també hi van tenir a veure els romans!! Per la meva part espero que no siguem tan maniàtics avui en dia i ens posem a pensar que l’any que té un dia més serà un mal any com ja ho feien els romans. Penso que com és un dia que passa cada quatre anys, hem f’aprofitar aquest dia i no té perquè ser un mal dia.
Salve!
Trobo interessant que cada quatre anys s’afegeixi un dia al mes de febrer, encara que per mi és un embolic, ja que no sé perquè ho fem això. Algun dia ho esbrinaré!
Salve!
M’he quedat bastant sorpresa amb la informació que ens han donat a l’apunt sobre l’any bixest i no sabia que tenia el seu origen a les clàsssiques!
L’ any de traspàs, esdeveniment que passa cada quatre anys, té 366 dies en lloc de 365. Això és així perquè un any és el temps que li pren a la Terra girar al voltant del Sol, però en realitat són 365.256 ( 365 dies , 5 hores , 48 minuts i 46 segon per ser exactes ) que si s’arrodoneix és 365 dies i un quart. Tots els anys s’acumula una cambra i als quatre anys tenim un dia addicional que se celebra avui 29 de febrer.
El concepte d’any de traspàs el van introduir els egipcis , després els romans ho van adaptar al seu calendari i l’últim ajust es va realitzar en el Calendari gregorià que és el que actualment fem servir .
Salve
Realmente no m’ha sorpres molt que l’any bissextil es remontia les calssiques, ja que semble que tot tingui el seu origen allà.
Salve!
Gràcies a aquest apunt he pogut saber que això dels anys bixests provenen de l’antiguitat, cosa que no tenia ni idea. És curiós que per als romans això només passés cada quatre anys.
Vale!
Bonum diem!
Ja sabía que existien els anys bisextos però no tenia ni idea de que ,el fet de que tinguessim aquest any, era cosa dels romans. M’ha semblat molt interessant aquest apunt. Sobretot m’agradat saber l’etimologia de la paraula ‘bixest’ que prové del llatí i vol dir: Bisextus calendas martii. Encara que també té una altra etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet de que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.
Salve 😀
Salve!
La veritat és que ja sabia això dels anys bixests. En aquests any, febrer té 29 dies, al contrari dels altres que en tenen només 28 i això passa cada 4 anys.
Però no sabia que els anys bissextils tinguessin el seu origen en les clàssiques, amb això m’he adonat que l’origen de moltes coses de l’actualitat i també que té una etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet que el nombre de dies que té, 366, acaba en dos sisos: bis sextus. I m’ha semblat un apunt interessant, ja que així podem conèixer l’origen de moltes coses.
In proximum!
Salvete!
Bona informació! Mare meva, cada dia s’aprèn una cosa nova!!
N’havia sentit a parlar moltíssim dels anys de traspàs o bisexts, és una cosa que em porta molta curiositat des de que era ven petita! Saber que tots els anys febrer té 28 dies, però que cada quatre anys canvia i al calendari hi afegim un dia més! em fa molta gràcia, degut a que la meva veïna, va nèixer el dia 29 de Febrer el que sorprén molt, ja que només celebren realment cada quatre anys, podem dir que és encara una nena, té 10 anys!!
Això si, no en sabia pas que procedís de l’època dels romans!!
Vale!
Salve!!
Em sembla maravellós que acabem el mes de febrer en 29, sempre m’ha semblat molt curiós aquests anys bixest, i sempre he volgut conèixer algú que va nèixer el 29 de febrer i com celebra el seu aniversari, si el celebra cada 4 anys o si el el celebren cada any i quan ho fan.
Salve!!
El dia 29 de de febrer sempre m’ha semblat interessant. Recordo quan era més petita la confusió que tenia cada 29 de febrer (tot i que en vaig viure ben pocs fins a entendre-ho). L’apunt m’ha semblat super interessant, i no tenia la menor idea de que tenia el seu origen a les classiques, tot i que m’hauria d’acostrumar ja que últimament, tot el que m’envolta resulta ser originari de les classiques.
De sextum he trobat: sexagenari, sexagesimal, sexagèsim i sexenni.
Salve!
M’ha encantat aquest apunt, de veritat! És curiós que cada 4 anys passi això realment, la vida és una caixa de sorpreses!
Jo també m’he fet la mateixa pregunta que la meva companya Mariona, com celebrarà el seu aniversari una persona que neix el 29 de Febrer, és molt curiós, m’he estat informant sobre aquesta pregunta que per mi quedava al aire i avui legalment si tu neixes el 29 de Febrer, fas anys el 28 i no cada 4 anys!
Salve!
Jo sempre me’n recordo de quan estem bixest, ja que sempre m’ha fet molta gràcia el fet de que hi hagi gent que hagi nascut en un dia tan curiós com aquest.
Tot i així, no sabia que l’origen dels anys de traspàs era romà! També m’ha fet gràcia que en aquella època fossin considerats anys de mal averany.
Podem trobar mots que deriven del llatí “sextum”, per exemple sisè o sexagesimal.
Bonum Diem!
Jo ja sabia això dels anys bisextos, però no sabia que venia de la antiguitat. És curiós que els romans ja ho sapiguèssin. M’ha semblat un apunt molt interessant!
Bonum Diem!
Sincerament, mai me’n recordo de quan estem a un any bixest, ja que no m’afecta molt, doncs no acostumo a pensar-hi. Però en realitat em fa gràcia ja que hi ha gent que a nascut en aquest dia i és molt curiós.
I no sabia que provenia del romans i l’exemple de derivat de sextum que em ve ara al cap és sisè, el més conegut segurament.
Ave!!
Salve!
Jo ja hi sabia que l’any bissextil es remontia les calssiques, tambè em sembla molt curios que cada 4 anys hi hagi un dia 29, però la veritat que no coneixo a ningú que hagi nascut aquell dia.ç
Vale!
Salve!
No sabia que aquesta tradició d’afegir un dia més cada quatre anys venia dels romans! Sembla que tot es remonta a aquells anys… però per alguna cosa serà.
Un mot que conec que deriva de “sextum” és la paraula sexagesimal, que dóna nom a un tipus de sistema numèric, el sistema sexagesimal.
In proximum!
Bonum diem!
Sabia que existien els anys bisextos, però mai m’havia pensat d’on provenia fins que he llegit aquest fantàstic apunt. Sobretot m’ha agradat saber l’etimologia de la paraula ‘bixest’ que prové del llatí.
Ave
Salve!
No tenia ni idea de tot lo relacionat amb el calendari, pero vaig trobar gran información.
Es ben simple, el primitiu calendari Romà fixava la durada dels mesos en 29 dies, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores. Els romans consideraven que el dia s’iniciava a mitjanit.
Impressionant!
In proximum!
Salvete!!
La sincronització entre el nostre calendari (gregorià), de 365 dies, i el moviment de translació de la Terra, que dura 365 dies i gairebé sis hores, genera un any de traspàs. Cada quatre anys s’afegeix un dia a febrer, per compensar les 24 hores que no es van explicar en anys anteriors. Aquesta tradició va ser una barreja dels calendaris imposats per l’emperador romà Juli Cèsar i el papa Gregori XIII. D’acord amb el lloc timeanddate.com, el calendari julià (establert l’any 46 a.C.) va ser establert després que el líder romà va consultar amb un astrònom, qui el va advertir sobre el retard. Juli Cèsar va afegir un dia més a cada any que fos divisible per quatre, però a la llarga això va generar un desfasament. Davant d’aquest error, el 1582 d.C. el papa Gregori va crear el seu propi calendari (que fem servir actualment) i va designar que s’agregaria un dia més a febrer. L’any de traspàs només passa en dates divisibles entre quatre i en els segles divisibles per 400. Per exemple, els anys 800 i 1600 sí que van ser de traspàs, però 1700 i 1900 no. No obstant això, tot i els esforços per sincronitzar el nostre calendari amb el cicle del Sol, actualment l’any solar és 26 segons més curt que la durada d’un any en el calendari gregorià.
Salve!!
A mi sincerament el tema aquest de l’any bisext no m’importa molt ja que no conec a ningú que hagues nascut un 29 de febrer, no m’agraden molt ja que fa que febrer tingui un dia més i m’agrada que Febrer sigui curt.
Els romans pensaven que el dia iniciava a mitjanit i es guiaven per la lluna per fixar els dies i els mesos eren de 29 o 30 dies.
Bonum diem!
Ja sabía que existien els anys bisextos però no tenia ni idea de que ,el fet de que tinguessim aquest any, era cosa dels romans. Sobretot m’agradat saber l’etimologia de la paraula ‘bixest’ que prové del llatí i vol dir: Bisextus calendas martii. Encara que també té una altra etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet de que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.
Salve
Bonum diem!
No sabia l’origen dels anys bisexets encara que ja el sé . És molt interessant perquè és estrany que hi hagi gent que només compleixi anys cada 4 anys. Si que sabia el que era però no sabia que la paraula provenguessi del llatí. M’ha semblat un apunt molt interessant.
Salve!
Bonum Diem!
Ja sabia que era l’any bixest, també sabia perquè hi ha un dia més en el calendari, però no tenia ni idea de que això també tingués a veure amb els romans!
Bon apunt!
In proximum!
Bonum dieem!
Sempre he pensat això de que la gent complís els anys només cada quatre anys, és una mica extrany. I no sabia l’origen dels anys bisexets, ni sabia que aquesta paraula prové del llatí. M’ha semblat molt interessant.
Salve!
Ja sabia que era però no sabia que provenia dels romans, és molt interessant aprendre coses del passat.
SALVE!
Jo ja sabia que l’any bisexts ja existia i que aquest any es bisexst ja que tinc un amic que nomes acaba de cumplir 4 anys.
AVE!
Bonumdiem
ja sabia això dels anys bixests. En aquests any, febrer té 29 dies, al contrari dels altres que en tenen només 28 i això passa cada 4 anys.
Però no sabia que els anys bissextils tinguessin el seu origen en les clàssiques, amb això m’he adonat que l’origen de moltes coses de l’actualitat i també que té una etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet que el nombre de dies que té, 366, acaba en dos sisos: bis sextus. I m’ha semblat un apunt interessant.
Valeee
Bonum Diem!
Ja sabia que hi havien anys bisexts, i que aquest any era bisext. És molt interessant la procedencia.
Vale!
Salve!!
La veritat és que havia sentit això dels anys bixests, però jo ho coneixia per any de traspàs.El que no sabia era que també procedia dels romans, i un cop més, aprenc una cosa de la vida quotidiana a través de la cultura clàssica.
Ave!
Salve!
Trobo interessant que cada quatre anys s’afegeixi un dia al mes de febrer, encara que per mi és un embolic, ja que no sé perquè ho fem això. Algun dia ho esbrinaré!
Salve!
M’he quedat bastant sorpresa amb la informació que ens han donat a l’apunt sobre l’any bixest i no sabia que tenia el seu origen a Roma!
L’ any de traspàs, esdeveniment que passa cada quatre anys, té 366 dies en lloc de 365. Això és així perquè un any és el temps que li pren a la Terra girar al voltant del Sol, però en realitat són 365.256 ( 365 dies , 5 hores , 48 minuts i 46 segon per ser exactes ) que si s’arrodoneix és 365 dies i un quart. Tots els anys s’acumula una cambra i als quatre anys tenim un dia addicional que se celebra avui 29 de febrer.
El concepte d’any de traspàs el van introduir els egipcis , després els romans ho van adaptar al seu calendari i l’últim ajust es va realitzar en el Calendari gregorià que és el que actualment fem servir.
Mai havia pensat que això dels anys de traspàs venia desde la època dels romans, és una informació molt important i ens ensenya que la majoria de les coses d’avui en dia provenen dels romans
Abans de llegir aquest text no sabia per qué s’anomenava any bisext. M’ha semblat interessant, i penso que jo mai no hauria endevinat per qué s’anomena d’aquesta manera. Tampoc sabia que per als romans l’any bixest és l’any del mal averany, encara que la dita (Any bixest, les faves al revés!), sí la coneixia.
He trobat al diccionari altres mots que deriven del llatí sextum i sex, posaré alguns:
-sexagenarius (sexagenari)
-sexageni (seixanta cadascun)
-sexagesimus (seixantè)
-sexagiens (seixanta vegades)
-sexaginta (seixanta)
-sexangulus (hexagonal)
-sexennis (de sis anys)
-sexennium (espai de sis anys)
-sexiens (sis vegades)
Salve!
No sabia que els anys bissexts provenies dels romans. he aprés molt amb aquest apiunt.
IN PROxIMUM!
L’any d’època romana començava el primer dia de març, data que marcava l’inici de les campanyes militars amb la designació dels cónsols. Els mesos començaven amb la lluna nova, i constaven de 10 mesos, quatre de 31 dies i sis de 30. Eren setmanes de 10 dies, en total 304 dies. Com eren menys dies que a l’actualitat, el seu inicia nava cambiant d’estació, però per evitar aquest problema, s’intercalaven els mesos cada cert temps.
Julio César va establir, en el segle II a.C. a l’antiga Roma, que l’any comencés l’1 de gener, dia en el que els funcionaris de l’emperador assumien la carrega
El mot calendari deriva del llatí calendas que s’utilitzava per denominar el dia inicial de cada mes. Calendas, a la vegada, procedeix del verb calare (cridar). A primer de mes els cobradors reclamaven els tributs i, per això, cridaven als ciutadans a crits. El llibre en el que aquests cobradors anotaven les seves comptes es deia calendarium.
Salve!
Tot comença quan van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l’any de 12 mesos, amb 368 dies i un quart d’un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Juli César va establir, l’1 de gener, ja que, va ser el dia en el que els funcionaris de l’emperador assumien la carrega, i per aixó comença al gener.
El que se del nostre calendari és que als anys es començaven a comptar desde la data de la fundació de Roma, i com que no estaven contents, el Papa va encarregar que busquessín la data exacte del naixement de Jesús, per fer-lo servir d’any del començament de la nostre era.
Salve!
Com a anécdota personal sobre apuesta tema una intima amiga va nèixer el 29/02/2000 a un any bixest. Quan totes celebrates els 16, a ella li vam regalar i fer bufar espelmes d’un 4 ja que era el quart any que celebrava l’anniversari el día que li pertocava. La paraula ‘bixest’etimologicament prové del llatí, del Bisextus calendas martii. Encara que també té una altra etimologia: el nom de “bixest” deriva de bissextum pel fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.