Els cignes tenen qualitats que salten a la vista: són animals elegants, símbol de reialesa i de distinció, i a més extraordinàriament longeus. No obstant això, hi ha alguna cosa que no poden fer: cantar. La llegenda urbana diu que sí, però realment només emeten un so sord, semblant a un ronc.
Per què fem servir llavors l’expressió “cant de cigne”? Generalment ho fem per referir-nos a l’última actuació d’una persona, un acte que sol ser heroic o especialment destacat. L’origen d’aquesta frase el trobem en l’Antiguitat clàssica. Poetes de tant renom com Marcial o Virgili van coincidir, al seu moment, en què el cigne tenia l’habilitat de predir la seva pròpia mort, i quan ho feia, en la proximitat de l’hora, emetia el cant més bell que mai no havia proferit. Com hem explicat, això és realment una creença popular. Però ha passat al nostre idioma com a part de la nostra herència cultural.
Coneixíeu aquesta expressió? On l’heu llegida, escoltada, vista…? Què n’opineu?
Iria Rael i Omaima el Azouan 1rD
Salve!!
La del cant del cigne és una expressió que es pot utilitzar per designar l’última gran obra o actuació d’una persona. Es pot dir que el cigne no canta mai, sinó que produeix un so semblant a un grall, com un ronc sord, però la cultura popular sosté que, just abans de morir, aquest animal emet un cant cridanerament melodiós com premonició de la seva pròpia mort. Poetes com Virgili (70-19 a.c) i Marcial (40-104), en algunes de les seves obres, han col·laborat en la consolidació d’aquesta creença.
Vale!!!