Pep, hipocorístic (deformació d’un nom usualment afectuosa) de Josep, o Pepe de José (més precís seria de Josepe, doncs aquest era el nom en la antiga Espanya), prové de les sigles de la definició de Pater Putativus (pare putatiu, o més ben dit adoptiu). Aquestes solien aparèixer acompanyant el nom de Josep de Nazaret (marit de la Verge Maria, pare adoptiu de Jesús) en textos tan medievals com moderns.
Pep Guardiola José Bonaparte, també conegut com a Pepe Botella (per problemes alcohòlics)
Raül Àlvarez Cuenca
1r batxillerat Humanístic
Tot i que ja hagi passat el dia del pare, Sant Josep, aquest és un article d’allò més escaient, Raül, abans del partit de demà (Barça-Bayern!).
Bonum diem!
No en sabia pas l’origen ni el singificat llatí el nom Pep/Josep… Els meus avis s’anomen així i la veritat és que no ho hauria pensat mai que el seu significat seria “pare adoptiu”.
Tot i així, gràcies a aquest apunt, ho he descobert i podré anunciar-los(als meus avis) el que he après.
Salvete”
Molt bon apunt, m’ha semblat molt original i molt interessant l’origen del nom Pep!
Tinc un amic que se’n diu Pep i li faré conèixer l’origgen del seu nom, gràcies!