“Dificultat clau d’un afer”, superada la qual el camí queda totalment aplanat.
Alexandre el Gran tallant el nus gordià, de J. S. Berthélemy
A la ciutat de Gòrdion, a Frígia, hi havia un carro de Gòrdies, fundador mític de la ciutat. El timó d’aquest carro estava ben lligat amb un nus que ningú no podia deslligar. L’oracle havia predit que qui aconseguís desfer el nus d’aquest jou votiu (el “nus gordià”) dominaria tot Àsia. Alexandre el Gran, bon coneixedor d’aquest oracle, va treure l’espasa i amb un sol cop va tallar la corda, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo. Després conquerí Àsia.
Jou i nus gordià tallat i unit a “Tanto Monta” emblema de Ferran el Catòlic
Quina relació podem establir entre el nus gordià i la llegenda dels reis Catòlics “Tanto monta monta tanto Isabel como Fernando“?
Maria C.
Ben trobada la relació amb el lema dels reis Catòlics!
http://rodamots.cat/nus-gordia/
Molt interessant aquest apunt! La veritat es que no sabia res d’aquesta expressió i menys que tingués relació amb els reis catòlics.
El 1479 Ferran el Catòlic heretava la Corona d’Aragó. Des d’aquest moment, i com a conseqüència del seu matrimoni amb Isabel la Catòlica, reina de Castella, els dos territoris s’associen mitjançant una política i una diplomàcia comunes, la pròpia de la monarquia dels Reis Catòlics, però els dos regnes mantenen la seva originalitat, les seves lleis, les seves institucions i els seus costums.
I el 1479 es produeix una unió personal és a dir , Isabel és la reina de Castella i Ferran és rei d’Aragó.
Isabel va prendre com a emblema un feix de fletxes que podia simbolitzar la unió dels dos regnes en un únic projecte polític, però també la unió de Castella després de la guerra civil; a més, les fletxes contenien la F, la inicial del nom del seu espòs. Per la seva banda, Ferran va prendre com a emblema un jou amb una corda solta, en referència al nus gordià; i aquest el jou, el yugo castellà, contenia la lletra Y, la inicial del nom de la seva dona. Ambdós escuts es mostrarien junts, però no units. Era una única monarquia integrada per diversos Estats.
Sobre aquests emblemes, seguint el costum del segle XV, va col·locar-se una divisa, un lema, que identifiqués els sobirans: “Tanto monta”. La lectura popular, però, va fer una mala jugada i va donar pas al lema “Tanto monta, monta tanto”, Isabel como Fernando que implicaria una monarquia de caràcter paritari i un perfecte equilibri del poder entre Ferran i Isabel, un error de concepció. Ni Isabel era reina d’Aragó ni Ferran rei de Castella, eren reis consorts. És més questa experssió, era pròpia de Ferran el Catòlic, era el seu lema personal.
En realitat, el “Tanto monta”, respondria a un costum propi de la societat cavalleresca medieval, seria una mítica referència a una de les llegendes més famoses de l’antiguitat: el nus gordià. La llegenda ens diu que qui aconseguís deslligar el nus conqueriria l’Orient i que quan Alexandre el Gran va trobar-se enfrontat al dilema de deslligar-lo va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa. És a dir, és el mateix tallar que deslligar. Aquest era el lema de Ferran el Catòlic, el qual, enfrontat al nus al·legòric dels problemes d’Estat, tant li feia tallar que deslligar perquè el seu objectiu era assolir un resultat polític satisfactori.
L’emblema i la divisa són la clau per entendre la monarquia dels Reis Catòlics: un projecte polític comú que unia dos regnes sense que aquests perdessin la seva originalitat, les seves lleis, les seves institucions i els seus costums. Un projecte polític que no implica el naixement d’Espanya, simplement la unió dinàstica.
Segurament moltes vegades hem escoltat l’expressió del nus gordià, però t’havies adonat de què té origen en una antiga llegenda grega i un fet històric relacionat amb Alexandre el Gran? En aquest apunt ampliarem els orígens d’aquesta expressió, de la qual ja vam començar a parlar aquí.
Es diu que a la regió de Frigia, a l’Àsia Menor (actual Turquía), els habitants buscaven un rei i preguntaren a l’oracle com el trobarien. La resposta d’aquest va ser que nomenessin rei al primer home que entrant a la ciutat per la Porta de l’Est amb un carro es recolzés un corb en aquest. La fortuna va voler que Gòrdios, un llabrador pobre, fos l’escollit pels déus, i en agraïment a aquests va oferir el seu carro al temple de Zeus lligant-lo amb un nus molt complicat de resoldre, tant que es generà la llegenda de què qui aconseguís soltar el carro conqueriria Àsia.
Quan Alexandre el Gran estava lluitant contra l’imperi persa va arribar a Frigia, i en lloc d’intentar deslligar el nus el va tallar amb la seva espasa. Segons la llegenda Zeus va aprovar el mètode d’Alexandre enviant una tormenta de raigs, i potser sí que és cert, ja que Alexandre i els seus soldats macedonis van acabar conquerint Àsia en uns pocs anys. La seva frase “és el mateix tallar que deslligar” (Tanto monta cortar que desatar en castellà) va inspirar el lema del rei catòlic Ferran d’Aragó, tanto monta monta tanto, que bàsicament vol dir que allò important és aconseguir l’objectiu sigui per un medi o per altre.
L’expressió del nus gordià bàsicament es refereix a quan tenim un problema del que no trobem solució i a la fi l’única forma de solventar-lo és buscar l’arreu del problema i trencar-la de cop. Té pervivència a altres idiomes com l’anglès (Gordian Knot) o l’alemany (Gordischer Knoten).
Coneixies aquesta expressió? Creus que la llegenda pot ser verídica? Quins altres exemples de la influència d’aquesta expressió, com la del lema de Ferran el catòlic, coneixes? Com seria aquesta expressió en altres idiomes a més de l’anglès i l’alemany?
Carlos Thiriet Chaparro, Alumne de segon de Batxillerat B de llatí i grec.