Podríem dir que la superstició és l’atribució d’una força sobrenatural a alguna cosa que, per la seva condició terrenal, no posseeix aquesta qualitat.
De totes maneres, definir el mot superstició és difícil, i sovint la definició que en fem és subjectiva. Etimològicament, prové de dos ètims llatins (super i stare) i significa “estar per sobre”. Els romans parlaven de superstició enfront de religio, que abraçava les creences admeses per l’Estat; les supersticions, en canvi, responien més a un sentiment personal i privat.
Segons la pàgina de la wikipedia, la superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences.
Alguns ritus religiosos neixen de la superstició, que personalitza en Déu i els seus enviats els esdeveniments que tenen lloc a la vida quotidiana. El catolicisme, però, separa la superstició flokòrica de la fe i considera la primera un pecat, ja que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Déu.
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup en la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l’esquizofrènia, l’autisme o els maníacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bàsic.
De supersticions, n’hi ha hagut en totes les civilitzacions; fins i tot n’hi havia en temps de l’Homo sapiens. Un dels pobles que més supersticions tenien, però, era el romà. Els romans estaven convençuts que els déus els avisaven i els feien estar a l’aguait mitjançant presagis.
Entre els romans, era un mal presagi que un gos negre entrés a casa (curiosament, avui en dia és un mal senyal encreuar-se amb un gat negre); que una serp travessés el pati; que una rata fes un forat en un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’alguna divinitat (actualment hi ha qui no gosa mirar el vol d’un corb, ja que creu que anuncia una mort); l’aparició d’un mussol o d’una àguila… Tot això comportava desgràcies.
En canvi, les abelles sempre han simbolitzat la benevolència dels déus i la bona sort. Per exemple, en la tradició cristiana, l’abella és l’emblema de Crist, perquè s’associen els tres mesos d’hivern en què les abelles romanen tancades en els ruscos amb els tres dies que Crist va trigar a ressuscitar.
Els romans temien també el mal d’ull i procuraven desviar-lo amb amulets de diferents formes. Quan naixia un infant, se li penjava al coll una capseta amb amulets per protegir-lo dels mals averanys durant la infància.
Evitaven casar-se en certs dies i en certs mesos. Avui en dia, qui creu en supersticions evita tot allò que té relació amb el numero tretze, que des de l’antiguitat ja ha portat mals presagis: Filip de macedònia va morir després de posar la seva estàtua a continuació de les dotze estàtues dels déus olímpics; el capítol tretze de l’Apocalipsi fa referència a la vinguda de l’Anticrist, etc.
També es procuraven no passar el llindar d’una casa amb el peu esquerre; era de mal averany que a algú se li escapés un esternut a la taula…
A banda de les supersticions, entre els romans hi havia moltes creences sobre l’existència d’éssers estranys i malèfics. Si es volia que els nens i les nenes fossin obedients, se’ls espantava amb l’amenaça que se’ls emportaria una làmia (un ésser horrible que devorava vives les criatures), el precedent home del sac. Moltes persones vivien atemorides durant l’aparició d’homes llop, que rondaven de nit i es menjaven els nas de qualsevol persona innocent.
Un altre producte de la imaginació popular són les bruixes. L’existència fantàstica d’aquests personatges és molt antiga, si bé en època romana es parlava de les harpies, uns monstres imaginaris alats, d’aspecte repulsiu, que, segons la llegenda, raptaven els infants i les ànimes dels difunts.
De bons i mals presagis i de personatges malèfics n’hi ha hagut sempre, si bé amb característiques diferents segons les èpoques, ja que la seva presència és la resposta d’unes exigències que la religió oficial no és capaç de satisfer.
Com eren aquestes supersticions en temps dels romans?
-
Creien que el raig de Júpiter fonia els diners en una borsa i que la deixava intacta.
-
Creien que els genis dolents penetraven els cossos humans i els inflaven tres cops. I perquè això no passés, els sacerdots recomanaven menjar ceba o all cada matí.
-
Les dones procuraven tallar-se les ungles els dies de mercat, en silenci i sempre començant amb el dit índex, sinó creien que els donava mala sort.
-
Donava mala sort viatjar pel mar amb les ungles i els cabells tallats.
-
Creien que donava mala sort casar-se un divendres o en el mes de maig.
-
Tot i que no temien la mort, creien que donava mala sort pronunciar la paraula “mort”, per això mai ho feien.
-
S’intercanvien regals per Cap d’Any perquè creien que això donava bona sort.
-
Creien que donava molta mala sort que un gos negre volgués entrar a les seves cases.
-
Creien que si se’ls creuava pel camí una llebre tindrien mala sort.
-
Creien que els déus descarregaven la seva còlera contra la roba penjada i per això enviaven als seus amos calamitats.
-
Evitaven pel matí trobar-se a un coix de peu dret.
-
Si et topaves amb un llindar en sortir de casa, millor era no sortir i tornar-hi ràpidament.
-
Si en un banquet es parlava d’un incendi, creien que donava massa mala sort, per tant havien de tirar aigua a la taula.
-
Per lliurar-se dels mals pensaments es passaven per darrere l’orella un dit mullat en saliva.
-
Quan hi havia llamps, per conjurar la mala sort xiulaven.
-
Creien que donava mala sort que caigués una serp de la teulada al pati, o que es trenqués una biga, o fins i tot que es vessés l’oli, el vi o l’aigua.
-
El nen romà dies després del seu naixement, rebia un amulet conegut com la bulla, que era tipus de penjoll amb una càpsula feta de metalls nobles o comuns (depenent de quina classe pertanyia el bebè) i aquest amulet tenia la funció de protegir les malediccions, desgràcies i malalties del nen. El nen havia de portar aquest amulet fins als 15-18 anys. No obstant això, molts adults també portaven un tipus d’amulet similar a aquest.
I per acabar aquest apunt, us deixo amb un petit monòleg.
I tu, ets supersticiós?
Clara Serrano Jiménez, 2n Batxillerat Llatí.
Com t’ha costat de fer aquesta entrada, Clara! Esperem que aquesta trigança no sigui senyal d’un mal averany!
Bonum diem!
Sabia que els romans eren molt superticiosos i que en tenien moltes d’aquestes creences, hi ha algunes que ens semblen estranyes però que avui dia ho seguim creient. Com per exemple, que un gos negre entrès a casa seva donava un mal presagi ( avui ho pensem amb els gats negres), també parlen dels corbs i avui dia hi ha molta gent que ni els mira per la superstició de que porten la mort amb ells. En canvi hi ha uns quants que m’han sorprès molt per exemple que una rata fes un forat en un sac de farina ja que això avui dia no ho veiem.
A banda dels prestigis, els romans tenien moltes creences sobre éssers malèfics i quan es volia que els nens es portessin bé els espantaven amb que aquests personatges els vindrien a veure i els raptarien. Aquesta creença es segueix portant avui dia ja que encara es diu als nens que els vindrà “el coco” o l’home del sac així que ja en sabem d’on provenen aquests pensaments.
In proximum!
Salve!
Savia que els romans eres supersticiosos però no fins aquest punt! Algunes son extranyes però no les podem criticar ja que no estem situats en el mateix temps ni amb la mateixa mentalitat que ells.
Per etjemple que els gossos negres donaven mala sort, superstició que ens ha arrivat però a através dels gats negres.
Evitaven pel matí trobar-se a un coix de peu dret. Nosaltres hem adoptat l’expressió “LLevar-se amb el peu esquerre”. També amb els corbs, que avui dia els interpretem amb els mals auguris.
Jo no sóc gens supersticiós, no tinc cap creença cap als mals auguris. Tot i així respecto profundamento el pensament de cadascú.
Salve!
Personalment, sabia que els romans eren molt supersticiossos i que en tenien moltes creences, hi ha algunes que ens semblen estranyes de llegir-ho però encara així les seguim utilitzat amb freqüència, com per example: “La superstició del corb”, que encara la seguim utilitzant.
A més dels presagis, els romans tenien moltes creences sobre éssers malèfics i quan es volía que els nens es portéssin bé els espantaven amb que aquests personatges els vindríen a veure i els raptaríen. Aquesta creença es segueix portant avui dia ja que encara es diu als nens que els vindrà ” l’home del sac”, així que ja en sabem d’on provenen aquests pensaments.
Salve!
Personalment, penso que no sóc tan supersticiosa com els romans, ja que ells en tenien moltes d’aquestes creences no fonamentades i irracionals, hi ha d’algunes que sí que em semblen estranyes i sorprenents però d’altres que avui dia les seguim creient. Com per exemple, dóna mal prestigi que un gos negre entri a casa (curiosament, avui en dia és un mal senyal encreuar-se amb un gat negre), i altres que m’hi han sorprès com per deslliurar-se dels mals pensaments es passaven per darrere l’orella un dit mullat en saliva.
Salve!
Jo penso que soc supersticiosa pero no tan com ells, ja que ells tenien moltes creences.
Hi ha algunes que em semblen estrañes, diferents i una mica irreal i d’altres que jo també en crec.
Salve
Sabia que els romans eren supersticiosos pero no m’imaginava que ho fossin tant! Molres son molt extranyes pero hi han algunes que encara es conserven com la dels gats negres. Els romans també tenien moltes creences en els éssers malefícs.
Salve!
No sabia que els romans eren tan supersticiosos, m’ha sorprès bastant. Creia que tenien algunes supersticions, com totes les cultures, i he al·lucinat amb algunes. M’ha semblat molt extrany que fos de mala sort parlar d’incendis a una taula, o que es passessin un dit ensalivat per derrere l’orella per treure els mals pensaments.
In proximum
SALVE!
Ja sabia que els romans eren supersticiosos peró d’aquesta manera tan exagerada, peró si ens parem a pensar nosaltres també som supersticiosos en molts sentits com per exemple començar el dia amb el peu esquerre, passar sota una escala, tocar o creuar-se amb una gat negre, etc.
IN PROXIMUM!
Salve!
M’ha semblat molt interessant aquesta entrada, no sabia que els romans tenien tantes supersticions. La que més m’ha impactat ha sigut que evitaven trobar-se pel matí un coix de peu dret. Em fa gracia tot això ja que jo no ho sóc de supersticiosa.
Vale.
Salve, Lida!
Jo crec que no sóc supersticiós, per exemple, la mala sort no la aconsegueixes passant per sota d’una escala o trencant un mirall en la meva opinió.
El text m’ha semblat molt interessant i m’ha agradat lleguir-lo ja que jo no sóc supersticios.
Vale!
Els homes i dones de fa molts anys, com els d’ara, no podien explicar-ho tot amb la raó, així que creien molt en les supersticions, formaven part de les seves vides. He trobat que la paraula superstició, a l’antiga Roma, significaba «superstatio», es a dir una ubicació superior dels deus. M’ha semblat molt interesant i curiosa aquesta entrada, m’ha agradat.
Jo no em considero una persona supersticiosa, ja que penso que es la pròpia ment la que pronostica com tanirà en un futur pròxim.
La veritat no sabia que els romans eres superstisosos, tampoc sabia que algú ho podia arribar a ser tant, em sembla super curiós i fins i tot alguna superstició m’ha fet gràcia. També es increíble com algunes supersticions tenen tanta preceverencia, i encara hi ha gent que creu, bé de fet jo potser si que soc una mica supersticiosa, perquè no ho soc tot i que a vegades sense volger intento no pasar per sota d’una escala, o obrir un paraigües en un lloc tancat…
Bonum diem!
No tenia ni idea que els romans eren superticiosos pero he alucinat amb lo radicals que eren, fins i tot alguna m’ha fet gràcia. També he vits que hi han algunes que encara es mantenen. Jo no ho sóc perquè no crec amb la mala sort ni amb el “Karma”
SALVE!
Salve!
En la meva opinió les supersticions son creences no fonamentades, personalmente no sóc supersticiosa perquè crec que les supersticions no existeixen tot i que respeto a les persones que hi creuen en elles.
Hi havien algunes que jo coneixia pero d’altres que no i fins i tot m’han semblat extrenyes.
No sabia que els romans fossin tan supersticiosos, hi han bastantes supersticions que no les coneixia per exemple tallar-se el cabell i les ungles en els dies de mercat.
SALVE!!
Penso que els romans eren massa supersiciossos , jo sóc una mica supersticiosa , pero no tant , penso ue són creences però per ells eren veritats i s´ho prenien molt enserio .
Hi havien unescuantes ques coneixia i d’altres que eren tent extranyes que em feien gràcia i tot , no sabia que ” los pelirojos traen mala suerte” increible .
Bonum Diem
Yo no sabia que los romanos eran supersticiosos pero aca se puede ver que eran muy supersticiosos.
Me sorprendió esa superstición de que daba mala suerte de que un perro negro quiera entrar en la casa de alguien ya que hoy en día, el dicho popular que cruzarse con un gato negro da mala suerte.
La veritat és que jo no sóc gens supersticiosa, però encara així ja m’imaginava que els romans sí que ho eren. Com jo no crec en aquest tipus de coses, se’m fa estrany parlar-hi, però hi ha algunes supersticions que no coneixia i que m’han causat molta impressió! Una d’elles és, per exemple, basar la mala sort en el cabell d’una persona.
Salve. Jo no soc supersitcios ni crec en les coses paranormals, perquè de moment no m’ha passat a mi, es veritat que els romans eren supersticiosos, però no sabia que si en aquell moment et tallaves els cabells i les ungles i viatjaves en vaixell et donava mala sort, és molt interesant. I és interesant com a la nostra cultura només el gat negre doni mala sort, però en aquella època donaven mala sort els gossos i els gats.
No soc supersticiós ni crec en aquest tipus de coses però és bastant interessant veure quines coses creien els romans.
Salve!
Jo suposava que els romans eren supersticiosos però no tant. Algunes supersticions son una mica rares, però no els podem cotradir, ja que no estem situats en la mateixa època ni amb la mateixa mentalitat que ells.
Hi ha una superstició que ha arribat al dia de avui però amb un canvi d’animal,ells deien que els gossos negres donaven mala sort, però nosaltres diem que son els gats negres.
Pel matí no volien trobar a un coix de peu dret. Nosaltres hem adoptat l’expressió “LLevar-se amb el peu esquerre”. També amb els corbs, que avui dia els interpretem com un ocell dolent pel seu color
Jo no em considero supersticiós, no tinc cap creença cap als mals auguris. Jo respecto el pensament de cadascú.
Bonum diem!
Sabia que els romans eren molt superticiosos i que tenien moltes d’aquestes creences, n’hi ha algunes que ens semblen estranyes però que avui ho seguim creient. Un exemple pot ser que un gos negre entrés a casa teva donava un mal presagi (avui ho són els gats negres), també parlen dels corbs i avui dia hi ha molta gent que persisteix amb la creença de no mirar-los per la superstició que porten la mort amb ells. En canvi, n’hi ha que em van sorprendre molt per exemple que una rata fes un forat en un sac de farina ja que això avui dia no ho veiem.
A banda dels prestigis, els romans tenien moltes creences sobre éssers malèfics i quan volien que els nens es comportessin bé els espantaven amb històries on els personatges dels quals vindrien a veure’ls i els raptarien. Aquesta creença se segueix portant avui dia ja que a part de ser una creença, és com si es passés de generació a generació, encara se li diu als nens que vindrà l’home del sac ja sabem d’on provinguin
In proximum!
La veritat es que jo no soc gens supersticios pero encara aixi ja m’imaginava que els romans si que ho eren. Jo normalment no crec en la mla sort de ningu com duien al karma quin fa tot bien li pasarn coses bones . Y quin fa tot malment no li anira malament
JO CREC AIXO
Bonum diem!!
Jo crec que els romans abans eren molt supersticiosos ja que també creien molt en els déus i professies.era molt boig com els romans creien en tantes coses.
Actualment jo no sóc supertisciosa, la veritat no crec gaire en aquestes coses.
Bonum diem!
Jo personalmente sóc supersticiosa,aveguedes penso que existeix ja que en la meva religió avagades hi ha supersticons com ” no juguis amb las claus, dona mala sort “.La veritat no pensba que els romans tambe eren supersticiosos .
Bonum diem!!
Jo no sabia que la gent era molt supersticiosa,jo no crec que ho sigui massa,avui dia hi han moltes supersticions,la que em va sorprendre va ser la del gat negre,perquè per ser d’un color dona mala sort.
Bonum diem!!
Jo no soc supersticios perque jo no crec en aquestes coses com creurase amb un gat negre (a Roma eren els gossos negres), passar per abaix d’una escala, obrir un paraigua dins de casa. Perque en la meva opinio els que creuen en aixo el que els hi passi despres d’una supersticio o justifiquen amb aixo. Pero respecto l’opino de tots jo no jutgare a ningú.