Les darreres setmanes de classe a l’assignatura de català hem treballat els dialectes de la nostra llengua que pertany a les llengües romàniques o neollatina. Són llengües que històricament deriven del llatí vulgar, és la varietat del llatí parlada per la gent, en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari. El llatí vulgar, com a idioma dels soldats de les legions romanes, va ser la mare de les llengües romàniques.
Localització de les llengües occitanoromàniques
Dintre d’aquestes llengües es troben les llengües occitanoromàniques, i dintre d’aquestes el català i els seus dialectes. Nosaltres hem aprofundit en tres dialectes concrets: Tarragoní, Barceloní i Alguerès.
Dialecte Barceloní i Tarragoní:
Us animeu a explicar la resta de variants dialectals del català? Quina creieu que és més semblant a la llengua mare, el llatí? En quin aspecte? Què ha passat en català amb l’article, si el llatí no en tenia?
Nora Domingo, Marta Verde i Yasmina Berkane
2n Batxillerat
Llatí
La setmana vinent hi ha la I Fira de les llengües romàniques al Pertús i l’alumne de 1r de Batxillerat de Llatí i de Grec, Arnau Lario, hi participarà amb Barcino Oriens; esperem que ens faci cinc cèntims de l’acte simbòlic en què el llatí dóna pas a les llengües romàniques.
Salve!
Un article molt útil i complet. Mai havia sentit a parlar del dialecte alguerès, que és la variant del català que es parla a la ciutat de l’Alguer, al nord-oest de l’illa de Sardenya.
He estat buscant sobre altres variants dialectals del català i he vist que el català es divideix en dos blocs principals, l’occidental i l’oriental.
En els dialectes occidentals trobem el valencià, el català de Lleida i gran part de Tarragona, i també de la Franja, a Aragó.
Dins de l’oriental trobem el català central, el de les Illes Balears, l’alguerès i el català que es parla al Rosselló.
Crec que el dialecte més semblant al llatí és l’alguerès, ja que l’italià s’assembla bastant al llatí i l’alguerès es parla a una zona d’Itàlia i també té similituds.
Els articles determinats en català s’han heretat del llatí, tot i que no de la mateixa manera. Els articles que tenim avui en dia no deriven dels articles en llatí (perquè no existien) sinó que deriven dels pronoms llatins.
Valete 🙂
Salve!
La veritat és que jo tampoc havía sentit a parlar mai del dialecte alguerès, cada dia s’aprèn alguna cosa nova.
Ja sabia que hi havía “dos branques” dins del llatí, que consistien en el llatí vulgar i el llatí clàssic, però veig que els meus coneixements eren incomplets! M’ha arribat a sorprendre que hi hagi tants dialectes del llatí, encara que si m’hi paro a pensar una mica, es un cas semblant al del català i al dels seus dialectes així que al cap i a la fi em sorpren, pero no tant!
Pel que puc apreciar del llatí hem heretat quasi tot menys els esmentats artícles que ara si existeixen, però abans no.
Un artícle molt complet i ben fet!
Vale!
Salve!!
Jo no tenia ni idea del dialecte alguerès, cada vegada em sorprenc més. Com a dit l’anna, el català es divideix en dos dialèctes; l’occidental i l’oriental.
El català occidental és un conjunt de dialectes del català parlats a l’oest de Catalunya, quasi la província sencera de Lleida, Tarragona i per les terres de l’Ebre. La diferència d’aquest dialècte amb el nostre es que existeix una abscència de neutralització en les vocals àtones.
El català oriental és un conjunt de dialèctes parlats a Catalunya oriental, és a dir, es parla a Barcelona, Girona i a l’est de Tarragona, a les illes Balears i a l’Alguèr.
l’idioma sard es considera la llengua més conservadora derivada del llatí.
Vale!!
Salve!
No sabia que dins del llatí hi havien tantes variants i és que m’ha sorprès que el llatí tingués diferents classificacions segons l’època o el lloc on es parli. La veritat és que el català és una llengua molt rica i encara que no ens ho sembli depennt del dialecte que es parli n’hi han moltes diferències fonètiques.
Salve!
El català té molts tipus de dialectes, i els tres principals són el Barcelonès, el Tarragonès i el Alguerès. El català es pot dividir en dos blocs principals, el oriental i l’occidental, i dins de cada bloc hi ha un gran nombre de dialectes diferents com per exemple el nord-occidental, el valencià, el septentrional, el baleàric, etc. i dins d’aquestes divisions, es troben més dialectes, dividits per els llocs on es troben (Ribagorçà, Pallarès, Apitxat, Barceloní, Mallorquí, etc.). Crec que un dels dialectes que més s’assemblen al llatí és l’Alguerès, ja que aquest es troba a Sardenya, a prop d’Itàlia, i l’Italià es una de les llengües que més s’assemblen al llatí.
Salve!
Molt bones presentacions! Els dialectes del català Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l’un i l’altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla excepte en els insulars, com en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l’aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l’occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes. Però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.
Podem dir que la llengua que es parla actualment i que s’assembla més al llatí vulgar és l’Italià.
Com hem pogut veure el l’article anterior, el llatí no tenia articles, però el català en té, ja que els seus articles deriven dels pronoms llatins.
Felicitats per l’apunt, molt complet!
El principal dialecte del català és el central; és el que escoltem a Catalunya Ràdio i TV3. S’utilitza a les províncies de Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i la major part de Girona. És el català més proper a l’estàndard.
Com a dialecte també en trobem el balear que es parla a les illes Balears, xipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots. Els seus parlants pertanyen al bloc dialectal del català oriental.
El dialecte alguerès es parla a l’Alguer, situat al nord-oest de l’illa de Sardenya, al costat d’Itàlia. L’any 1990 el 65% dels habitants de l’Alguer entenien l’alguerès i el 30% el parlava. Té influència de l’italià, el sard i el castellà.
El català nord-occidental, també anomenat lleidatà, té tres subdialectes: el pallarès, el ribagorçà i el tortosí. Es parla a Andorra, a la Franja de Ponent i a la zona occidental de Catalunya (ben bé tota la província de Lleida i el sud i oest de la de Tarragona, amb nuclis importants com ara Lleida i Tortosa). En total hi ha 600.000 parlants.
I finalment trobem el dialecte valencià que és el català que es parla a les terres valencianes. Aquest català va començar a establir-se com a llengua valenciana amb l’arribada dels repobladors cristians posteriors a la conquista de les nostres terres per les tropes catalano-aragoneses de Jaume I. En establir-se al País Valencià, els catalans aportaren la seva llengua i aquesta, per tant, és la que s’hi parla des del segle XIII.
Moltes felicitats per l’apunt, considero que és un article força complet i útil!
El català té molta varietat de dialectes, els més importants són Barcelonès, el Tarragonès i l’Alguerès, que com han dit els meus companys, jo tampoc havia sentit mai a parlar sobre l’Alguerès, un dialecte que es parla a la ciutat de l’Alguer.
El català és divideix en dos blocs: l’occidental i l’oriental. El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l’est de Catalunya (províncies de Girona i Barcelona senceres i l’est de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l’Alguer.
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l’oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l’Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d’aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el qual es contraposa, és la d’absència de neutralització en vocals àtones.
Salve!
Sabia que a l’Alguer parlaven català però no tenia ni idea de com era el seu dialecte. Com tots sabem, el català ve del llatí. Però atenció, ve del llatí vulgar perquè si no fos per la gent del poble el llatí no hauria evolucionat a llengües romàniques perquè els més il·lustrats parlant llatñi clàssic serien completament correctesi sense errades i no hi haurien variacions que donguessin lloc a dialectes i aquests a llengües noves. Particularment, trobo molt interessants els dialectes del català i em fa una mica de llàstima pensar que, potser, algun dia es separaran els dialectes per donar lloc a altres llengües.
Felicitats per l’apunt!
Moltes felicitats per l’apunt, considero que és un article força complet i útil!
Jo he trobat la següent informació:
La llengua catalana presenta unes varietats geogràfiques dins del domini lingüístic, agrupades en dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental.
Aquesta divisió, la va establir el filòleg Milà i Fontanals (l’any 1861) i està basada, principalment, en la pronúncia diferenciada de les vocals a / e i o / u en posició àtona (a banda dels trets morfològics, sintàctics i lèxics). Així, doncs, en el bloc oriental, la a i la e es neutralitzen en [ə] i la o i la u es pronuncien [u] ; en el bloc occidental, aquestes vocals no es neutralitzen en posició àtona, és a dir, es mantenen ben diferenciades.
Els dialectes constitutius : els dialectes catalans formats per l’evolució del llatí vulgar (el català central, el rossellonès i el nord-occidental).
Els dialectes consecutius : els dialectes originats en els territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l’època de la reconquesta i de l’expansió mediterrània entre els segles XII i XIV (el balear, el valencià i l’alguerès).
El territori on es parla el català oriental comprèn la zona est del Principat, les terres de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer (Sardenya).
El català oriental es divideix en diferents dialectes: el català central, el balear, el rossellonès o català septentrional i l’alguerès.
El català central està localitzat a la meitat oriental del Principat de Catalunya: comarques de Girona, de Barcelona i Tarragona.