Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error.
L’urani 235 es pot dividir si es bombardeja amb neutrons, formant dos elements més petits i alliberar molta energia. Al dividir-se, allibera també 2 o 3 neutrons que impacten sobre altres nuclis d’urani. Això provoca una reacció en cadena que, amb poca estona, allibera molta energia generant una gran explosió. Però per a que aquests neutrons xoquin contra el nuclis, és necessari que vagin més lents, i això s’aconsegueix amb un moderador.
El grafit és molt abundant a la natura, i es podia aconseguir amb molta facilitat. En canvi, l’aigua pesada és molt escassa, i tan sols hi havia un lloc on se n’obtenia amb certes quantitats: a un planta d’aigües de Noruega. L’aigua pesada conté deuteri en lloc d’hidrògen a la seva molècula, un isòtop de l’hidrògen que té un neutró i un protó al seu nucli. Els alemanys la van confiscar de seguida per enviar tota l’aigua pesanda a Alemanya, però els aliats se’n van enterar i amb una gran operació militar, van aconseguir avortar l’enviament d’aquesta aigua i atacar de passada a la fàbrica per a que no en fes més (veure l’article L’aigua pesada dels nazis).
Per la seva banda, els nord-americans també estaven fent la seva bomba. Enrico Fermi va decidir que era millor usar grafit, ja que en un gran experiment fet el 2 de desembre de 1942 va aconseguir la primera reacció en cadena autosostinguda de la història precisament usant grafit com a moderador. Aquests resultats no van ser publicats gràcies a la tossuderia d’un científic anomenat Leo Szilard que va insistir en mantenir en secret qualsevol descobriment sobre l’urani per evitar que els alemanys se n’assabentessin.
Els alemanys a dures penes podien fer res sense la seva aigua pesant, mentre que els nord-americans van acabar de fer la bomba amb urani que va acabar esclatant sobre Hiroshima. Si Heisenberg hagués analitzat millor els seus resultats, podria haver canviar el curs de la història i ser els Alemanys en ser els primers en llençar una bomba atòmica.
Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error. 
El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima. 
El Kilimanjaro és una muntanya de 6.000 metres situada al cor de l’Àfrica, a Tanzània. És molt famosa per que al seu cim hi ha neu tot l’any, és per això que es coneixen com les neus perpètues del Kilimanjaro. Ara es veu que perilla aquesta perpetuïtat i els científics creuen que l’escalfament global està causant la seva desaparició al comprovar que cada cop n’hi menys. Però la causa d’aquesta recessió podria ser una altra: la desforestació de la muntanya. 
L’any 1909 una gran collita de raïm a Alacant va crear un gran excedent. Com que no sabien què fer amb ell, se’ls va ocórrer crear una campanya on deien que menjar dotze grans de raïm la nit de cap d’any coincidint amb les campanades de mitjanit donava sort. L’èxit de la campanya va ser tant gran que s’ha mantingut fins al nostres dies.
Una web anglesa, 
Imagina que un dia no fas un examen perquè aquell dia no has estudiat i falsifiques un certificat mèdic per fer-lo un altre dia. El reglament del centre solament et permet fer l’examen en aquestes circumstàncies, de baixa mèdica, però també diu que si el certificat mèdic és fals, t’expulsaran una setmana. Estàs atrapat: tant si dius la veritat com si presentes el certificat fals sortiràs perdent: has caigut a la trampa 22. 
L’any 1957 l’URSS va enviar a l’espai el seu primer satèl·lit, l’Sputnik 1, una esfera d’uns vint quilograms que acollia un transmissor. Un més desprès van enviar el primer ésser viu a l’espai: la gossa Laika, que aniria en la Sputnik 2.
Des de que el codi Morse es va convertir en el llenguatge internacional de la telegrafia, la idea de comunicar Amèrica i Europa a través d’un cable submarí es va convertir en un objectiu prioritari.