Obesitat i canvi climàtic

obesitat.jpgCientífics britànics asseguren que la gran quantitat d’energia que utilitzen les persones obeses per fer la seva vida empitjora la situació ambiental del planeta. Les persones obeses requereixen més combustible per al seu transport amb vehicles i el dels aliments que consumeixen, i el problema empitjorarà a mida que la població s’engreixi, va indicar un equip d’experts de l’escola d’higiene i Medicina Tropical de Londres.


Almenys 400 milions d’adults a tot el món són obesos. L’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) preveu que en el 2015, 2.300 milions d’adults tindran excés de pes i més de 700 milions seran obesos. En el seu model, els investigadors van vincular un 40 per cent de la població global amb l’obesitat, amb un índex de massa corporal (IMC)  proper a 30. L’IMC és un càlcul de l’altura en relació amb el pes i el seu rang normal habitualment oscil·la entre 18 i 25. Més de 25 punts és considerada una indicació d’excés de pes i més de 30, obesitat.

Els investigadors han trobat que les persones obeses requereixen 1.680 calories diàries per mantenir l’energia normalment i unes altres 1.280 calories per realitzar les seves activitats diàries, és a dir un 18 per cent més que els qui tenen un IMC normal. Segons els investigadors, les persones més primes mengen menys i són més propenses a caminar que a dependre d’automòbils, la població més flaca disminuiria la demanda de combustible per a transport i agricultura. Això també és important perquè el 20 per cent dels gasos d’efecte hivernacle provenen de l’agricultura, han afegit.

El pròxim pas és quantificar quant està contribuint la població més pesada al canvi climàtic, els majors preus dels combustibles i l’escassetat d’aliments. “La promoció d’una distribució normal de l’IMC reduiria la demanda i el preu global dels aliments.  

http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/la-obesidad-contribuye-al-cambio-climatico

 

Obesitat i canvi climàtic

obesitat.jpgCientífics britànics asseguren que la gran quantitat d’energia que utilitzen les persones obeses per fer la seva vida empitjora la situació ambiental del planeta. Les persones obeses requereixen més combustible per al seu transport amb vehicles i el dels aliments que consumeixen, i el problema empitjorarà a mida que la població s’engreixi, va indicar un equip d’experts de l’escola d’higiene i Medicina Tropical de Londres.

Continue reading

Arquímedes, tens un moment?

palancaarquimedes.jpgEl concurs consistia en tombar un gran bloc de formigó de 5 metres d’altura. El primer dels finalistes, un home molt corpulent, va empènyer amb totes les seves forces des de l’alçada del seu pit. El bloc no es va ni tan sols bellugar una mica. El segon finalista era un home molt escanyolit, però que a les proves anteriors havia mostrat una gran habilitat. Es va mirar el bloc de dalt a baix i, desprès d’estudiar-s’ho una mica, va demanar una escala. L’home escanyolit va pujar fins assolir els cinc metres del bloc. Amb una petita empenta, el bloc va començar a caure davant la sorpresa de tothom

–         Això és impossible, ha fet trampa!- va queixar-se l’home corpulent
–         Vostè ha fet més força que jo,- va contestar l’home escanyolit- però jo he fet més moment…

Qui fa bolcar o girar un objecte no és la força, sinó el moment. Un moment és una magnitud usada en física que s’obté multiplicant la força per la distància que hi ha del lloc on s’aplica aquesta força fins al punt on ha de girar el cos.

Qui primer se’n va adonar d’això va ser Arquímedes. Aquest grec va dir una frase que diu: “doneu-me un punt de suport i mouré la Terra”. Això fa referència a la palanca, on quan més llarg és el punt on es fa força respecte el punt de suport, més oportunitats tens de fer moure el cos que hi ha a l’altra banda de la palanca.

Un altre cas on es té molt en compte el moment és a la Fórmula 1. Els cotxes quasi toquen a terra, i és així per tenir el centre de gravetat el més avall possible. si puguessis concentrar tot el pes d’un cos en un sol punt, aquest seria el centre de gravetat. Segon com estigui distribuït aquest pes, estarà situat més amunt o més avall. Els dels cotxes de Fórmula 1 el tenen quasi tocant a terra, d’aquesta manera al girar una corba molt ràpid, per molt forta que sigui la força centrífuga que tira el cotxe cap a l’exterior, el moment serà petit perquè la distància del centre de gravetat fins la roda, que és el lloc on bolcaria el cotxe, és molt petita. D’aquesta manera poden anar molt ràpid a les corbes. Els camions tenen el centre de gravetat situat molt amunt perquè són alts, i per això tenen molta tendència a bolcar si agafen una corba molt ràpid. Tenen més moment.

Arquímedes, tens un moment?

palancaarquimedes.jpgEl concurs consistia en tombar un gran bloc de formigó de 5 metres d’altura. El primer dels finalistes, un home molt corpulent, va empènyer amb totes les seves forces des de l’alçada del seu pit. El bloc no es va ni tan sols bellugar una mica. El segon finalista era un home molt escanyolit, però que a les proves anteriors havia mostrat una gran habilitat. Es va mirar el bloc de dalt a baix i, desprès d’estudiar-s’ho una mica, va demanar una escala. L’home escanyolit va pujar fins assolir els cinc metres del bloc. Amb una petita empenta, el bloc va començar a caure davant la sorpresa de tothom

–         Això és impossible, ha fet trampa!- va queixar-se l’home corpulent
–         Vostè ha fet més força que jo,- va contestar l’home escanyolit- però jo he fet més moment… Continue reading

Opera: el navegador desconegut

opera.jpgLa òpera és un gènere musical amb poc seguiment. Fa 200 anys era ben al contrari, tenia molt seguidors en gran part perquè era de les poques coses que podien escoltar als teatres. Amb els navegadors d’Internet passa alguna semblant amb un programa que s’anomena precisament així: Opera.

Un navegador és un programa informàtic capaç de llegir les pàgines que s’allotgen als servidors d’Internet i reproduir-les al nostre ordinador. El llenguatge que llegeixen s’anomena HTML, i pocs programes poden fer-ho. Els navegadors més coneguts són Explorer i Firefox, però n’hi ha més. El tercer en discòrdia s’anomena Opera i es pot descarregar gratuïtament a l’adreça navegador Opera. És bastant ràpid obrint pàgines, i té un disseny molt atractiu. Si vols tenir més alternatives al teu navegador habitual, el pots provar.

Parlant de l’altra òpera. Tant si t’agrada com si no, t’invito a escoltar aquesta ària de la Flauta Màgica de Mozart. Que ho gaudeixis.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/rxGy83aipbY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El dia negre de 1780

incendio.jpgEl migdia era tan negre com la nit. Era el 19 de maig de 1780 i alguna gent de Nova Anglaterra va pensar que el dia del judici havia arribat. Les cròniques d’aquest dia, el qual es coneix com el “Dia Negre de Nova Anglaterra”, inclouen mencions d’ocells nocturns que començaven a cantar, les flors tancant els seus pètals i estranyes conductes animals. El misteri d’aquest dia ha quedat resolt per investigadors de la Universitat de Missouri que diuen que els anells dels arbres revelen incendis massius com la causa probable.

El dia negre de 1780 va ser causat per incendis llunyans, diuen els experts de la Universitat de Missouri (MU). “Els patrons als anells dels arbres ens expliquen una història”, va dir Erin McMurry, investigador ajudant al Laboratori d’anells d’arbres de la Facultat d’agricultura de la MU. “Pensem en els anells dels arbres com artefactes ecològics. Sabem com datar els anells i crear una cronologia, de tal manera que podem dir quan ha tingut lloc un incendi o una sequera i desvetllar la història que han mantingut els arbres durant anys”.  

La capacitat limitada per a la comunicació a llarga distància va evitar que els colons sapiguessin la causa de l’obscuritat. Estava fosc a Maine i al llarg de la costa de Nova Anglaterra amb la més gran intensitat al nord-est de Massachusetts, al sud de New Hampshire i al sud-oest de Maine. En el bell mig de la Guerra d’independència, el General George Washington va anotar el dia fosc en el seu diari mentre era a Nova Jersei.  

El foc recorre i escalfa l’escorça, matant el teixit viu. Un parell d’anys més tard, l’escorça cau revelant la fusta i la ferida de l’arbre. Quan observes els anells, veus la formació de carbó a l’exterior i la formació de resina al cim que crea]un punt negre”, va dir Richard Guyette, director del Laboratori d’anells dels Arbres.

Els investigadors van estudiar els anells dels arbres d’Algonquin Highlands al sud d’Ontari i moltes altres localitzacions. Van trobar que un gran foc havia cremat en 1780 afectant les condicions atmosfèriques a centenars de quilòmetres de distància. Es van crear grans columnes de fum i van ser transportades a l’atmosfera superior.  

El dia negre de 1780

incendio.jpgEl migdia era tan negre com la nit. Era el 19 de maig de 1780 i alguna gent de Nova Anglaterra va pensar que el dia del judici havia arribat. Les cròniques d’aquest dia, el qual es coneix com el “Dia Negre de Nova Anglaterra”, inclouen mencions d’ocells nocturns que començaven a cantar, les flors tancant els seus pètals i estranyes conductes animals. El misteri d’aquest dia ha quedat resolt per investigadors de la Universitat de Missouri que diuen que els anells dels arbres revelen incendis massius com la causa probable. Continue reading

L’edifici dels pilars centrals

citicorp.jpgA Nova York van construir un gratacels a sobre d’una petita església. Degut a la situació d’aquest edifici, la Torre Citicorp, significava que els pilars de la torre haurien de ser ubicats al mig de cada una dels seus costats i no a les cantonades de l’edifici, situació que constituiria una gesta d’enginyeria sense precedents. Però algú se’n va adonar que aquella estructura tenia problemes…

Un any després de finalitzada la construcció de l’edifici, un estudiant d’enginyeria es va posar en contacte amb William J. LeMessurier, enginyer del projecte, per demanar-li que li expliqués algunes qüestions referents a la peculiar estructura de l’edifici. El professor de l’estudiant no les hi havia pogut resoldre perquè no estava d’acord amb el disseny elegit i considerava que d’alguna manera era erroni. Després d’aquesta conversa i després de realitzar alguns càlculs LeMessurier es va adonar que l’edifici estava en excés a la mercè del clima: simplement cauria si arribava una ràfega de vent de 112 km/h per qualsevol de les seves quatre cantonades.

LeMessurier creia que hi havia un greu perill, raó per la qual va decidir contactar a Alan Davenport, canadenc que havia servit com a consultor en el disseny de l’edifici.  Davenport, qui havia conduït originalment les proves de vents en túnels, les va realitzar novament usant nous càlculs en els quals es consideraven vents forts i el canvi de les soldadures. Sense alertar del perill la població, secretament durant la nit i al llarg de diverses setmanes just abans de la temporada d’huracans, es van soldar reforços d’acer en les unions de l’estructura d’acer de l’edifici, la qual cosa se suposa que va resoldre el problema afegint un plus de seguretat més enllà de l’exigit.

L’edifici dels pilars centrals

citicorp.jpgA Nova York van construir un gratacels a sobre d’una petita església. Degut a la situació d’aquest edifici, la Torre Citicorp, significava que els pilars de la torre haurien de ser ubicats al mig de cada una dels seus costats i no a les cantonades de l’edifici, situació que constituiria una gesta d’enginyeria sense precedents. Però algú se’n va adonar que aquella estructura tenia problemes… Continue reading

Benvinguts al cicle 24

ciclesolar.jpgEl cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24.

El cicle solar té una durada mitjana d’11 anys, encara que s’han observat cicles curts de 9 anys i cicles llargs de fins 14. Un nou cicle comença quan apareixen les primeres taques solars, després d’un període d’absència de les mateixes. L’origen de les taques solars i la seva aparició cíclica va ser estudiat per primera vegada per George Ellery Hale. El 1908, va demostrar que les taques solars estan molt magnetitzades. L’aparició de taques solars (el cicle magnètic) és un dels factors, entre d’altres, que contribueix a les variacions de lluminositat del sol. El denominat cicle de Gleissberg va durar uns 80 anys. Aquest cicle va ser el responsable del mínim de Maunder, ocorregut entre 1645 i 1715, que sembla ser el causant de la coneguda com a petita edat de gel. A més, existeixen altres cicles de major durada, que no només involucren al sol sinó també als moviments de l’òrbita terrestre, que influeixen en el clima a una escala molt més gran. Així s’expliquen, per exemple, les grans glaciacions ocorregudes en el passat.

Segons l’opinió d’alguns científics, i en contra de les idees generalitzades sobre l’escalfament global de la terra, ens encaminem cap a una època de fred. L’efecte es podria notar ja en aquest cicle solar, el 24. En especial, a partir de 2030, entraríem en el mínim de Gleissberg corresponent, i el refredament global seria més notori. Aquests científics sostenen que l’escalfament a causa de l’efecte hivernacle és molt petit i de molta menor influència que els canvis en l’activitat solar.

Benvinguts al cicle 24

ciclesolar.jpgEl cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24. Continue reading

L’experiment més llarg del món

partnell.jpgL’any 1927, el professor Thomas Parnell volia demostrar que moltes substàncies que semblen sòlides en realitat són líquids molt viscosos. Parnell va agafar una mostra d’un àmbar i el va posar sobre un embut tancat per deixar-lo reposar. Al cap de 3 anys van trencar l’embut per veure com gotejava. Al moment de trencar-lo no van veure caure cap gota, pel que va haver d’esperar… vuit anys per veure la primera. L’experiment encara dura, i fins a dia d’avui han caigut un total de vuit gotes.

·  1ra gota: desembre 1938
·  2na gota: febrer 1947
·  3ra gota: abril 1954
·  4ta gota: maig 1962
·  5na gota: agost 1970
·  6na gota: abril 1979
·  7na gota: juliol 1988
·  8na gota: novembre 2000

Aquest experiment consta al Llibre Guinness de los Records com el més llarg del món en funcionament. Actualment el professor John Mainstone és l’encarregat de vigilar l’experiment. L’octubre de 2005, Mainstone i el difunt Thomas Parnell es van adjudicar el Premi Ig Nobel en Física, un parodia del Premi Nobel, per aquest curiós experiment. Fins a la data d’avui, ningú no ha estat testimoni de com cau una gota.

 

L’experiment més llarg del món

partnell.jpgL’any 1927, el professor Thomas Parnell volia demostrar que moltes substàncies que semblen sòlides en realitat són líquids molt viscosos. Parnell va agafar una mostra d’un àmbar i el va posar sobre un embut tancat per deixar-lo reposar. Al cap de 3 anys van trencar l’embut per veure com gotejava. Al moment de trencar-lo no van veure caure cap gota, pel que va haver d’esperar… vuit anys per veure la primera. L’experiment encara dura, i fins a dia d’avui han caigut un total de vuit gotes.

Continue reading

Mecanismes

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/eJORvDOTPvA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La tecnologia i l’art s’han ajuntat per fer aquest anunci. Els elements que surten són les peces d’un cotxe. Sabries identificar-les? Segueix llegint i ho trobaràs…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3KkwoE069fY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’home de negre

blancnegre.jpgSón les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre.

Els alumnes marxen mentre tu reculls papers. Surts de l’aula i et dirigeixes a la sala de professors. Al final del passadís hi ha els alumnes que acabes de tenir, esperant per entrar a la següent classe. Al passar pel seu costat, sents un comentari amb una certa ironia: “Txernobil”. L’endemà tornes a passar pel mateix passadís. De nou el mateix comentari: “Txernobil”. Decideixes no fer-hi cas. Al cap d’una hora, tornes a tenir classe amb els de Mecànica. “Txernobil” és el primer que sents quan entren a l’aula on els estàs esperant. Et comenten que al “Youtube” hi ha vídeos que demostren que allò va ser seriós. Tu no negues la desgràcia, però segueixes informant-los de l’existència sobre aquell article, però no et volen escoltar. Quan acaba la classe, es repeteix el mateix d’ahir: “Txernobil” i rialles. T’acabes de convertir en un pro-nuclears, en el defensor del progrés costi el que costi, has passat de blanc a negre en qüestió de dies.

L’endemà passes als alumnes de Tecnologia Industrial dos vídeos sobre canvi climàtic totalment oposats, un culpant l’home i l’altre no. No dius res, però els alumnes es creuen que fas costat als que creuen que l’home no té la culpa, que tot és una mentida creada pels governs. A classe de filosofia, els mateixos alumnes desmenteixen a la mestra quan els explica les conseqüències de l’escalfament global amb la societat. Els alumnes volen que us poseu d’acord, o dieu una cosa o una altra. La de filosofia és blanc, tu ets negre.

Vius en un món sense matisos, on els grisos no existeixen, on la informació que difons és entesa com si fora propaganda d’algú que t’ha pagat per difondre-la. No tenen en compte que la teva missió és informar, discutir, crear opinions, però el que estàs aconseguint és que et posin una etiqueta a l’esquena: blanc o negre, no pots tenir una opinió a mig camí, amb matisos, amb peròs.

Aquests alumnes es faran grans i aprendran l’art del matís, començaran a veure amb el color gris, però ells ja no hi seran per comentar les opinions dels científics amb tu. Marxaran, i al seu lloc hi haurà alumnes nous, alumnes que només són capaços de veure en dos colors: blanc o negre. I rebràs de nou les seves etiquetes, rebràs de nou els comentaris als passadissos sobre Txernòbil, o sobre el canvi climàtic. Mai seràs l’home de gris, sinó l’home de blanc…o l’home de negre.

L’home de negre

blancnegre.jpgSón les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre. Continue reading

Las Vegas de Los Monegros

granscala.jpgAl desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.

El propi govern d’Aragó està entusiasmat amb el projecte, però el gran problema que existeix en tot aquest afer és el gran consum d’aigua que això representa, i més si temin en compte la sequera que està patint el país. Aquest fet xoca bastant amb el fet que la ciutat de Saragossa acull aquests any una Exposició Universal on el tema central és ni més ni menys “Aigua i desenvolupament sostenible”.

L’altre problema surt amb el tema que molts agricultors de l’Aragó podrien perdre el privilegi de poder regar els seus camps si, en cas de manca d’aigua, s’hagi de fer servir per cobrir les necessitats de boca de la gran quantitat de gent que es pot allotjar al complex.

Aquest vídeo il·lustra com serà la Gran Scala, Las Vegas de los Monegros.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/6bbFGBCdMP0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Las Vegas de Los Monegros

granscala.jpgAl desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.

Continue reading