El concurs consistia en tombar un gran bloc de formigó de 5 metres d’altura. El primer dels finalistes, un home molt corpulent, va empènyer amb totes les seves forces des de l’alçada del seu pit. El bloc no es va ni tan sols bellugar una mica. El segon finalista era un home molt escanyolit, però que a les proves anteriors havia mostrat una gran habilitat. Es va mirar el bloc de dalt a baix i, desprès d’estudiar-s’ho una mica, va demanar una escala. L’home escanyolit va pujar fins assolir els cinc metres del bloc. Amb una petita empenta, el bloc va començar a caure davant la sorpresa de tothom

Qui fa bolcar o girar un objecte no és la força, sinó el moment. Un moment és una magnitud usada en física que s’obté multiplicant la força per la distància que hi ha del lloc on s’aplica aquesta força fins al punt on ha de girar el cos.

Qui primer se’n va adonar d’això va ser Arquímedes. Aquest grec va dir una frase que diu: “doneu-me un punt de suport i mouré la Terra”. Això fa referència a la palanca, on quan més llarg és el punt on es fa força respecte el punt de suport, més oportunitats tens de fer moure el cos que hi ha a l’altra banda de la palanca.

Un altre cas on es té molt en compte el moment és a la Fórmula 1. Els cotxes quasi toquen a terra, i és així per tenir el centre de gravetat el més avall possible. si puguessis concentrar tot el pes d’un cos en un sol punt, aquest seria el centre de gravetat. Segon com estigui distribuït aquest pes, estarà situat més amunt o més avall. Els dels cotxes de Fórmula 1 el tenen quasi tocant a terra, d’aquesta manera al girar una corba molt ràpid, per molt forta que sigui la força centrífuga que tira el cotxe cap a l’exterior, el moment serà petit perquè la distància del centre de gravetat fins la roda, que és el lloc on bolcaria el cotxe, és molt petita. D’aquesta manera poden anar molt ràpid a les corbes. Els camions tenen el centre de gravetat situat molt amunt perquè són alts, i per això tenen molta tendència a bolcar si agafen una corba molt ràpid. Tenen més moment.

El migdia era tan negre com la nit. Era el 19 de maig de 1780 i alguna gent de Nova Anglaterra va pensar que el dia del judici havia arribat. Les cròniques d’aquest dia, el qual es coneix com el “Dia Negre de Nova Anglaterra”, inclouen mencions d’ocells nocturns que començaven a cantar, les flors tancant els seus pètals i estranyes conductes animals. El misteri d’aquest dia ha quedat resolt per investigadors de la Universitat de Missouri que diuen que els anells dels arbres revelen incendis massius com la causa probable.

El dia negre de 1780 va ser causat per incendis llunyans, diuen els experts de la Universitat de Missouri (MU). “Els patrons als anells dels arbres ens expliquen una història”, va dir Erin McMurry, investigador ajudant al Laboratori d’anells d’arbres de la Facultat d’agricultura de la MU. “Pensem en els anells dels arbres com artefactes ecològics. Sabem com datar els anells i crear una cronologia, de tal manera que podem dir quan ha tingut lloc un incendi o una sequera i desvetllar la història que han mantingut els arbres durant anys”.  

La capacitat limitada per a la comunicació a llarga distància va evitar que els colons sapiguessin la causa de l’obscuritat. Estava fosc a Maine i al llarg de la costa de Nova Anglaterra amb la més gran intensitat al nord-est de Massachusetts, al sud de New Hampshire i al sud-oest de Maine. En el bell mig de la Guerra d’independència, el General George Washington va anotar el dia fosc en el seu diari mentre era a Nova Jersei.  

El foc recorre i escalfa l’escorça, matant el teixit viu. Un parell d’anys més tard, l’escorça cau revelant la fusta i la ferida de l’arbre. Quan observes els anells, veus la formació de carbó a l’exterior i la formació de resina al cim que crea]un punt negre”, va dir Richard Guyette, director del Laboratori d’anells dels Arbres.

Els investigadors van estudiar els anells dels arbres d’Algonquin Highlands al sud d’Ontari i moltes altres localitzacions. Van trobar que un gran foc havia cremat en 1780 afectant les condicions atmosfèriques a centenars de quilòmetres de distància. Es van crear grans columnes de fum i van ser transportades a l’atmosfera superior.  

El migdia era tan negre com la nit. Era el 19 de maig de 1780 i alguna gent de Nova Anglaterra va pensar que el dia del judici havia arribat. Les cròniques d’aquest dia, el qual es coneix com el “Dia Negre de Nova Anglaterra”, inclouen mencions d’ocells nocturns que començaven a cantar, les flors tancant els seus pètals i estranyes conductes animals. El misteri d’aquest dia ha quedat resolt per investigadors de la Universitat de Missouri que diuen que els anells dels arbres revelen incendis massius com la causa probable. Continue reading →