L’edifici dels pilars centrals

citicorp.jpgA Nova York van construir un gratacels a sobre d’una petita església. Degut a la situació d’aquest edifici, la Torre Citicorp, significava que els pilars de la torre haurien de ser ubicats al mig de cada una dels seus costats i no a les cantonades de l’edifici, situació que constituiria una gesta d’enginyeria sense precedents. Però algú se’n va adonar que aquella estructura tenia problemes…

Un any després de finalitzada la construcció de l’edifici, un estudiant d’enginyeria es va posar en contacte amb William J. LeMessurier, enginyer del projecte, per demanar-li que li expliqués algunes qüestions referents a la peculiar estructura de l’edifici. El professor de l’estudiant no les hi havia pogut resoldre perquè no estava d’acord amb el disseny elegit i considerava que d’alguna manera era erroni. Després d’aquesta conversa i després de realitzar alguns càlculs LeMessurier es va adonar que l’edifici estava en excés a la mercè del clima: simplement cauria si arribava una ràfega de vent de 112 km/h per qualsevol de les seves quatre cantonades.

LeMessurier creia que hi havia un greu perill, raó per la qual va decidir contactar a Alan Davenport, canadenc que havia servit com a consultor en el disseny de l’edifici.  Davenport, qui havia conduït originalment les proves de vents en túnels, les va realitzar novament usant nous càlculs en els quals es consideraven vents forts i el canvi de les soldadures. Sense alertar del perill la població, secretament durant la nit i al llarg de diverses setmanes just abans de la temporada d’huracans, es van soldar reforços d’acer en les unions de l’estructura d’acer de l’edifici, la qual cosa se suposa que va resoldre el problema afegint un plus de seguretat més enllà de l’exigit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *