Una web anglesa,
http://www.spiked-online.com/, té un personatge fictici anomenat Ethan Greenhart que dona consells de forma irònica a preguntes d’actualitat. Molts cops s’apropa a l’humor negre, i en aquest sentit el canvi climàtic no n’ha quedat fora d’aquesta web. L’article comença amb una suposada carta demanant consell a l’Ethan de quina és la millor manera de suïcidar-se per ser el més ecològic possible. La resposta del tal Ethan no té pèrdua.
“Apreciat Ethan:
Després d’un acurat anàlisi he decidit posar fi a la meva vida. Les coses no m’han anat bé últimament, però el més important és que estic desitjós de reduir el meu impacte de carboni sobre el planeta. Com un anglès mitjà, probablement jo produeixi al voltant de 9,3 tones de diòxid de carboni cada any. Tinc 26 anys d’edat, i reconec que podria viure uns altres 60 anys més; si jo acabo amb la meva vida ara estalviaré un total de 558 tones de CO2, que les generacions futures m’haurien d’agrair per això. Però tinc una pregunta: quina és la manera més èticament ecològica per suïcidar-me? No vull que la meva autodestrucció sigui destructiva per al planeta!
Fidelment seu,
Zach Montague, Richmod-upon-Thames”
“Estimat Zach,
Simpatitzo amb la seva desinteressada decisió. Tots els estudis responsables mostren que hi ha massa persones vivint ja en aquest planeta com perquè la vida continuï sent sustentable. Almenys vostè té el coratge de fer alguna cosa sobre això, en una manera petita i local.
De fet, el seu suïcidi podria estalviar molt més carboni del que imagina. Pensi en els fills que podria haver tingut, i el vandalisme de CO2 que ells haurien comès. La seva mort també reduirà l’impacte de carboni d’amics i familiars que vostè deixa enrere -tots aquests viatges que ells no faran per visitar-lo, regals innecessaris que no hauran hagut de comprar i embolicar. Jo estimo que als 60 anys del seu suïcidi, vostè haurà aconseguit que els seus éssers estimats no hagin produït 583,2 kg de carboni només en la compra de regals evitats. De manera que la seva mort serà molt més generosa del que vostè imaginava.
A la seva pregunta principal, quina és la manera més ecològicament ètica. Com vostè sap, molts suïcidis són prejudicials per a l’ambient. Sovint em pregunto per l’estat mental de la gent que s’asfixia a ella mateixa amb els gasos d’’escapament dels seus cotxes- no saben ells que per cada minut que el motor del seu cotxe està fent xug-xug envia a l’aire 70 grams de CO2? Quant a la gent que salta des de l’alt dels edificis, sembla no tenir cap consideració per la toxicitat dels productes usats per a la neteja fregant el paviment. Els suïcides haurien de prendre una mica més de temps per pensar sobre l’impacte de les seves morts als voltants de l’esdeveniment.
Crec que la clau per a un suïcidi ètic i verd és no deixar cap rastre del seu cos. Les famílies egoistes insistiran en una cerimònia per enterrar els cossos, sovint sense pensar en l’impacte ambiental. Un funeral a l’església significa que hi ha gent que farà molts quilòmetres, potser volant, per assistir al funeral, sense esmentar el mal fet per l’antic cotxe de morts que devora gasolina.
Pitjor encara, la seva família podria optar per la cremació. Sabia vostè que 437.000 taüts de fusta – l’equivalent de 140.000 arbres- es malgasten cremant-se en aquestes egoistes cerimònies a Anglaterra, TOTS ELS ANYS? La cremació contamina a l’ambient amb dioxina, àcid clorhídric, diòxid de sofre i diòxid de carboni.
De manera ideal, el seu suïcidi no hauria de deixar res que es pugui enterrar o cremar. Un col·lega a Amèrica del Nord aconsella llançar-se ells mateixos per la borda d’un vaixell, de manera que el cos es desintegri en el llit marí i faci molt poc impacte sobre la capa d’ozó. Tanmateix, no estic gaire segur. Les balenes, dofins i peixos tenen ja un temps difícil amb la contaminació i les xarxes sense haver d’evitar ingerir esquelets humans, cordons de les sabates, cinturons, sivelles i botons. Si elegeix vostè un suïcidi al mar, si us plau primer desvesteixi’s completament (i doni les seves robes a una obra de caritat abans de la seva mort).
Segons la meva opinió, probablement la manera més ètica de suïcidar-se és mitjançant l’autocremació. Interni’s profundament en un bosc, amari el seu cos generosament amb nafta i es cala foc. Tanmateix, abans de tornar-se cap al Gran Satanàs del petroli, jo crec que un individu total i realment compromès amb l’ecologia ha d’experimentar amb oli vegetal o biodièsel -després de tot, si poden fer funcionar cotxes verds, segurament podran cremar un cadàver verd.
Les meves últimes paraules per a vostè, Zach: no deixi una nota de suïcidi al jutge. Encara l’ús d’un simple full de paper contribueix a fer caure arbres per al benefici de la indústria i a l’extinció de moltes espècies d’animals. Per què arruïnar el seu generós moment d’ètica ecològica? Faci un post al MySpace com un brillant exemple per a les generacions futures sobre la manera d’elegir la vida acabant amb tot. Bona sort!
Atentament, Ethan Greenhart“
El 16 de juliol de 1945, al desert anomenat “La Jornada del mort” situat a Nou Mèxic als Estats Units, es va produir la primera explosió d’un artefacte nuclear. Va ser una prova feta pels que més tard llençarien dues bombes sobre el Japó a l’agost del mateix any. El nom d’aquest primer artefacte es va anomenar “Trinity”. Continue reading 
Una web anglesa, http://www.spiked-online.com/, té un personatge fictici anomenat Ethan Greenhart que dona consells de forma irònica a preguntes d’actualitat. Molts cops s’apropa a l’humor negre, i en aquest sentit el canvi climàtic no n’ha quedat fora d’aquesta web. L’article comença amb una suposada carta demanant consell a l’Ethan de quina és la millor manera de suïcidar-se per ser el més ecològic possible. La resposta del tal Ethan no té pèrdua. Continue reading 
