El 16 de juliol de 1945, al desert anomenat “La Jornada del mort” situat a Nou Mèxic als Estats Units, es va produir la primera explosió d’un artefacte nuclear. Va ser una prova feta pels que més tard llençarien dues bombes sobre el Japó a l’agost del mateix any. El nom d’aquest primer artefacte es va anomenar “Trinity”.

Els Nord-americans van crear el Projecte Manhattan per fabricar una bomba nuclear a la Segona Guerra Mundial. Quan van tenir-les gairebé enllestides, van decidir fer una prova al desert amb una feta de plutoni, un dels materials usats per fer-les (l’altre era Urani-235). La bomba tenia forma esfèrica, i estava plena de cables per fora per fer-la esclatar cap endins, implotar-la, per comprimir el plutoni i assolir la massa crítica necessària per a produir la reacció en cadena. El nom de Trinity el va posar  molt probablement el director del projecte, Robert Oppenheimer, fent referència a una poesia del poeta John Doone:

A les 5:30 del dia 16 de juliol, van deixar caure la bomba de la plataforma de 30 metres on la van posar. El cràter de l’explosió va ser de 3 metres de fons i 330 metres d’ample. El fong de la bomba va arribar als 12 Km d’altura. Oppenheimer es veu que va recordar una frase d’una escriptura índia que deia: “Ara m’he convertit en La Mort, destructora de Móns”.

Alguns científics temien que l’atmosfera s’incendiés per una possible fissió de les molècules d’hidrogen de l’atmosfera. La gran calor despresa per la bomba podria provocar la unió d’hidrògens per formar heli, alliberant molta calor. És el que passa al Sol, i els responsables de l’experiment van calcular i recalcular les possibilitats que això passés i la Terra es convertís en un petit Sol. Finalment va veure que això era bastant improbable, i se la van tirar endavant la prova.

El següent vídeo mostra aquesta primera explosió nuclear de la història.

Articles relacionats: