Vaixells alemanys de la primera guerra mundial han arribat a la Lluna. Aquesta afirmació no és cap tonteria, de fet, és certa d’alguna manera. L’acer d’aquests vaixells va ser utilitzat per fabricar la nau apol·lo 11 que va arribar a la Lluna. Però, què els feia especials a aquests vaixells per utilitzar el seu acer, i on els van trobar?
La resposta és Scapa Flow, una petita regió costanera situada al nord d’Escòcia. L’any 1918, 74 vaixells de la marina alemanya es van internar dintre la badia escocesa pendents d’una reunió a Versalles sobre el futur de la Primera Guerra Mundial. Els alemanys es van rendir finalment i desprès de l’armistici, els vaixells podien passar a mans britàniques. Però l’almirall Ludwig von Reuter, oficial en cap de la flota alemanya a Scapa Flow, va decidir enfonsar tota la flota per evitar precisament que els britànics en poguessin fer-ne us.
Trenta anys desprès es va acabar un altra guerra, en aquest cas la Segona Guerra Mundial. Els nord-americans van llençar dues bombes atòmiques sobre el Japó que els van fer rendir sense cap contemplació. Uns anys més tard, va començar la carrera per enviar l’home a la lluna, i els nord-americans van buscar acer per fer les naus. Però tot l’acer fabricat desprès de les explosions atòmiques tenien traces d’elements radioactius degut a que per fabricar l’acer s’utilitza una gran quantitat d’aire, que transferia la radioactivitat que havia agafat de les explosions. Aquest acer no servia, ja que aparells molt sensibles a les radiacions podien donar lectures errònies, i per anar a la Lluna més aviat suposava un problema.
Però llavors a algú li va venir al cap que hi havia un acer de gran qualitat que no estava contaminat al haver estat 30 anys enterrat sota l’aigua i que no havia patit les radiacions de les bombes atòmiques: la flota alemanya Kaiser Guillem II de Scapa Flow. Aquesta badia és poc fonda, pel que reflotar els vaixells va ser relativament fàcil.
Altres missions espacials que requereixen acer sense traces de radiació han usat també els vaixells alemanys: la sonda Galileo que va anar a Júpiter, o la sonda Pioneer que ja ha superat l’orbita de Plutó. Les ironies del destí han fet que els alemanys que van combatre contra els nord-americans, els facilitessin el material per conquerir l’espai. Va ser també un alemany que treballava per a elsl que va fabricar el coet per anar a la Lluna: Werner von Braun
