Imagina que un dia no fas un examen perquè aquell dia no has estudiat i falsifiques un certificat mèdic per fer-lo un altre dia. El reglament del centre solament et permet fer l’examen en aquestes circumstàncies, de baixa mèdica, però també diu que si el certificat mèdic és fals, t’expulsaran una setmana. Estàs atrapat: tant si dius la veritat com si presentes el certificat fals sortiràs perdent: has caigut a la trampa 22.
S’anomena “trampa 22” a aquella situació en la qual una persona es veu afectada per una regla en la qual qualsevol alternativa que elegeixi l’acaba perjudicant. El terme (Catch-22) procedeix de la novel·la de Joseph Heller del mateix títol, publicada el 1961, en la que es narra la història d’un pilot nord-americà en la Segona Guerra Mundial que tracta d’evitar entrar en combat fent-se passar per boig. Paradoxalment, l’article 22 del reglament estableix que ningú en el seu sa seny no voldria pilotar un bombarder en semblants circumstàncies, de manera que la seva al·legació demostra en realitat que és assenyat i que ha de continuar pilotant.
D’acord amb aquesta regla, tot pilot que no vulgui volar ha de demostrar que no està capacitat mentalment, però per a això ha d’enviar una sol·licitud de revisió. En el moment en què ho fa, la trampa es tanca sobre si mateixa i l’aviador passa a ser considerat com a assenyat, ja que cap boig no presentaria una queixa. En definitiva, no hi ha elecció possible ni manera de sortir del sistema.
Imagina que un dia no fas un examen perquè aquell dia no has estudiat i falsifiques un certificat mèdic per fer-lo un altre dia. El reglament del centre solament et permet fer l’examen en aquestes circumstàncies, de baixa mèdica, però també diu que si el certificat mèdic és fals, t’expulsaran una setmana. Estàs atrapat: tant si dius la veritat com si presentes el certificat fals sortiràs perdent: has caigut a la trampa 22. 
La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (
El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d’alguns supervivents d’aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o “la dansa cap a la foscor”. 
TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.
Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.