Category Archives: 3r ESO

Butoh: la dansa que va sortir d’Hiroshima

El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d’alguns supervivents d’aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o “la dansa cap a la foscor”. Continue reading

Kennedy i Greenpeace


El del discurs és John F. Kennedy, president nord-americà assassinat l’any 1963 a la ciutat de Dallas. El discurs parla sobre les conseqüències del canvi climàtic i que hem d’actuar per evitar l’escalfament del planeta. Però Kennedy mai va pronunciar aquestes paraules, forma part d’un muntatge fer per Greenpeace, una organització ecologista que està a favor de l’escalfament del planeta per culpa de l’home.

Greenpeace ha aprofitat un famós discurs d’aquest president fet a Berlín l’any 1963 titulat “I’m a Berliner” (jo soc berlinès) on donava suport a l’Alemanya occidental desprès de la construcció del mur de Berlín. Kennedy és un del presidents nord-americans més apreciat al seu país, sobretot arran del seu assassinat. No se sap si Kennedy hagués fet un discurs a favor del canvi climàtic, però fa 40 anys la preocupació dels científics no era precisament l’escalfament global, sinó tot el contrari: un possible refredament del planeta.

La manipulació de Greenpeace sembla seguir la norma de “la finalitat justifica els mitjans”, on per conscienciar a la gent utilitzen la imatge de tot un símbol que no se sap si realment el faria o no aquest discurs. Fins i tot pot confondre a molt gent de que realment sí va pronunciar aquestes paraules.

Per cert, aquí teniu el discurs original. Dura una mica més, però no deixa de ser el que Kennedy va dir realment

Kennedy i Greenpeace

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/e7lc2dlCYd8" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

El del discurs és John F. Kennedy, president nord-americà assassinat l’any 1963 a la ciutat de Dallas. El discurs parla sobre les conseqüències del canvi climàtic i que hem d’actuar per evitar l’escalfament del planeta. Però Kennedy mai va pronunciar aquestes paraules, forma part d’un muntatge fer per Greenpeace, una organització ecologista que està a favor de l’escalfament del planeta per culpa de l’home. Continue reading

La quarta xemeneia del Titànic

Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.

269 metres de llarg, 29 metres d’ample i 56 metres d’altura dels de quilla fins la xemeneia, eren les dimensions del Titànic. El motor de vapor generava 50.000 cavalls de potència. Era alternatiu de quatre cilindres amb una turbina tipus Parsons. Aquest motor era alimentat per 20 calderes i 159 forns que cremaven carbó. Tres xemeneies eren més que suficients per treure els gasos de la combustió i el projecte inicial contava amb això, tres xemeneies. Però els amos de la companyia naviliera que construïa el Titànic, la WHITE STAR LINE,  van pensar que posar una quarta xemeneia impressionaria molt més a la gent fent-li creure que amb tanta xemeneia aquell vaixell aniria molt més ràpid. La quarta xemeneia es va usar per la ventilació de la cuina entre d’altres coses, pel que tan sols sortia fum blanc i no negre com a la resta.

Més informació:

Vodafone, Bell i Meucci

Vodafone ha llençat una campanya publicitària on es veu a Alexandre Graham Bell en blanc i negre observant atònit els avenços en telefonia. En cap moment expliquen que ell sigui l’inventor del telèfon, però creiem que és de justícia mencionar que l’autèntic inventor d’aquest aparell va ser l’italià Antonio Meucci.

Meucci va tenir problemes econòmics i va ser Bell qui finalment li va comprar la patent. És per això que ha passat a la història com l’inventor del telèfon, però aquest honor va deixar de tenir-lo quan a l’any 2002 es va reconèixer de manera oficial que Meucci en va ser l’autèntic inventor.

Podeu trobar més informació a l’article: l’autèntic inventor del telèfon.

Per cert, el vídeo en qüestió és el següent:

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/ZpvQ67UMdV4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Aquest arbre estava situat a un kilòmetre del centre de la explosió i va aconseguir sobreviure. Aquesta espècie d’arbre és molt antiga, fins i tot d’abans de l’aparició dels dinosaures. És molt resistent, sobretot a la radiació. Desprès del bombardeig de la ciutat el 6 d’agost de 1945 on res feia preveure que cap planta sobreviuria, aquest arbre va rebrotar. Estava situat al costat d’un tempre que va quedar derruït. Aquest temple el van reconstruir al mateix lloc amb la particularitat que les escales d’accés estan partides per la meitat per poder deixar l’arbre al mig.

Se’l considera l’arbre de la esperança per tot aquest fet, i es van repartir brots d’aquests Ginkgo arreu del món per a que els plantessin als jardins públics. La seva fulla és inconfusible, sembla un ventall i se’l sol trobar plantat en algun parc. Si t’hi fixes segur que en trobes un, i quan ho facis, pensa que un parent seu va sobreviure a una explosió nuclear.

 

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

ginkgohiroshima.jpgLa primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Continue reading

La memòria dels oceans

Si vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura.

Quan el mar està calent allibera CO2 a l’atmosfera, pujant la seva concentració. Si el mar està fred, el CO2 passa de l’atmosfera al mar de nou, reduint la quantitat de CO2 a l’aire. A un mar petit com el Mediterrani, l’atmosfera augmenta de concentració de CO2 per la nit quan fa fred, que és quan el mar està calent. En canvi, de dia és a l’inrevés, quan fa calor el mar està fred i absorbeix CO2.

El planeta Terra està cobert de tres quartes parts d’aigua, el que significa que la major part de l’escalfor del sol l’absorbeixen els oceans. D’altra banda, si entra més calor al planeta, l’aire s’escalfa al moment, mentre que l’aigua dels oceans reacciona més tard, concretament ho comença a notar al cap de 800 anys…

Això significa que si la temperatura de l’aire augmenta, els oceans estan freds, absorbint CO2. Al cap de 800 anys, si la temperatura de l’aire baixés, els oceans alliberarien CO2 a l’atmosfera perquè mantenen l’escalfor de fa 800 anys.

Si fessis una gràfica amb aquestes dades veuries que hi ha una relació entre la temperatura i la quantitat de CO2 a l’atmosfera: l’augment de temperatura produeix una pujada de CO2 al cap de 800 anys, mentre que una baixada de temperatura provoca una baixada de CO2 al cap de 800 anys. Aquesta relació és tot el contrari al que diuen els científics de l’IPCC que defensen que el CO2 fa variar la temperatura. Però segons aquesta teoria dels oceans, l’escalfament global no és conseqüència del CO2, si no que és la causa de l’augment del CO2 a l’atmosfera.

La memòria dels oceans

oceans.jpgSi vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura. Continue reading